Escannejar imatges.
Fotografia digital.
Retocar les imatges.

Convertim la imatge en un quadre cubista?

Distorsionam grotescament?

Efectes d'ones?

Cristal.litzam?

Una trama de punts de color... i retrocedint uns metres es veu la imatge com cal.

Un efecte de pintura molt curiós.

Una sèrie d'efectes aplicats a la mateixa imatge: alguns d'ells francament sorprenents. Les dotzenes de filtres dels programes de pintura són un gran arsenal creatiu; podem crear una infinitat de variacions a partir de cada imatge.

Sovint les imatges de que disposam tenen algun aspecte millorable (o directament inacceptable!) i cal retocar-les.

Retocar una fotografia convencional exigia una laboriosa dedicació i una gran experiència; amb els medis digitals existeixen moltes formes fàcils i potents de retocar les imatges, combinant, canviant, eliminant o afegint parts.

Els programes de pintura i retoc fotogràfic, com ara Photoshop, incorporen tota una col.lecció de controls per a la modificació de les imatges. Tots ells, però, es basen en un principi senzill: canviar individualment els punts del mosaic que constitueix la imatge en mapa de bits, fent-los de color més intens o més clar, canviant el color... Així, adjustant diferents paràmetres canviem l'aspecte de la imatge: augmentam la brillantor o la fem més fosca; contrastam o igualam, viram cap a un color... totes les tècniques convencionals del revelat fotogràfic i moltes noves estan disponibles.

Filtres i màscares
Si volem aplicar els canvis només a una selecció dins de la imatge, utilitzam el que s'anomena una reserva o màscara: una àrea que es veu afectada pels canvis, mentre que la resta queda protegida de qualsevol canvi mentre que deseleccionem l'àrea a canviar.

Els filtres són ajustaments de la forma en que es mostra la imatge que donen un resultat final determinat, per exemple convertir la imatge en punts o distorsionar-la. Aquests filtres tenen moltes aplicacions i estalvien molt treball, sobre tot perquè per obtenir els resultats que donen alterant individualment diferents paràmetres de la imatge seria força complicat.

El que fa una acció al programa de retoc encara és una idea més complicada: és una macro, una sèrie de passos que es fan per canviar una imatge. Per exemple, eliminar el fons i crear una ombra projectada. Per fer això caldrien una sèrie de canvis parcials de la imatge més o menys laboriosos.

Alguns dels filtres més corrents en acció.

Els filtres no s´han d'utilitzar indiscriminadament. Molts d'ells són divertits i criden l'atenció, però el seu abús cansa molt prest, com passa amb tantes coses, com ara els efectes de 3D. Cal utilitzar les imatges per un propòsit ben clar, segons allò que suggereixen, signifiquen o simbolitzen; sovint necessiten canvis mínims i no efectes espectaculars que semblen un truc barat. Així i tot, l'arsenal d'efectes disponibles és molt gran. Alguns programes com PhotoImpact, notablement simples de manejar, mostren una simulació de l'efecte que s'obté amb cada filtre de processat, i els presenten com una galeria d'imatges, de manera que és fàcil fer-se una idea de si ens serveix o no.

Canviar el nombre de colors de la imatge.
A tots els programes resulta fàcil passar d'un sistema de color a un altre (per exemple, passar un mapa de bits b/n a color de 24 bits per acolorir-lo.) Algunes conversions són necessàries: per crear un GIF cal reduir el nombre de colors a 256 com a màxim.

Passant una imatge d'un nombre elevat de colors a un sistema més limitat té una sèrie de problemes associats. En primer lloc, decidir com es simulen els colors inexistents en el format més limitat: per difusió de punts dels colors que sí es reconeixen, o bé assignant colors inexistents als que sí s'hi troben, segons la seva proximitat. El primer sistema pot donar resultats interessants, però no sempre és el més adient, perquè genera fitxers més voluminosos, sense tantes àrees planes.

Quan volem passar una imatge de colors a blanc i negre, cal tenir present que no sempre dóna bons resultats. Una imatge ben contrastada sól ser més fàcil de transformar (i naturalment, un dibuix en blanc i negre escannejat com a escala de grisos o color, també es passa bastant bé a color d'un bit.)

Quan passam una imatge a color de 1 bit ens dóna a escollir entre diferents opcions: canviar els colors segons la proximitat al negre o al blanc, o simular els tons intermedis amb trames de punts negres i blancs, bé regulars, bé irregulars (difusió.) Experimentant un poc amb aquestes opcions podem aconseguir imatges força diferents entre si. Finalment, si col.locam una d'aquestes imatges convertides a blanc i negre sobre un fons llis de color, tenim una nova i interessant versió de la imatge.

Fer trucatges i collages
Fer aquestes obres a partir de diferents fotografies és també bastant senzill, i els programes tenen fins i tot eines especialitzades, com ara els pinzells per clonar. Amb aquests resulta molt simple passar part d'una imatge a una altra. No és d'extranyar que amb aquests medis sovint trobem composicions d'imatges realment sorprenents a les revistes i altres materials impressos.