Inicials capitulars (lletres capitals)
Donen un toc d'interès a les pàgines. S'han utilitzat des d'èpoques llunyanes (hom recorda sobre tot els llibres medievals, amb les seves detallades miniatures.) La majoria de programes d'autoedició i processadors incorporen una utilitat per crear automàticament aquest tipus de lletra. Normalment es creen amb una altària equivalent a tres línies i les dues opcions de col.locació més habituals són per envoltar-les amb la resta del text del paràgraf o bé sangrar tot el paràgraf a la seva dreta. La imatge mostra el quadre de diàleg de Word per crear una lletra capitular:

D'aquesta manera, el tractament tipogràfic que podem fer de la lletra ornamental serà més aviat bàsic (escollir el tipus de lletra que vulguem, amb un color i estil determinat.) Si el que volem és crear un efecte realment especial, podem optar per crear una capitular amb un gràfic que tingui el tamany desitjat. Ja no tindrem la limitació prèvia i podem aplicar il.lustracions, formes, colors... de la manera que desitgem.

Algunes idees de què es pot fer:

• afegir una inicial cal.ligràfica feta a pinzell, ploma...
• col.locar una vinyeta escannejada d'un vell llibre amb gravats -fins i tot podem recuperar lletres capitulars utilitzades en un d'aquests llibres.
• Posar la imatge que farà de capitular darrera del text, i en un color més suau; o per sobre, amb un efecte de transparència.

L'efecte del suavitzat o antialiasing sobre les lletres en pantalla. Per a tamanys mitjans i grans, com a aquest exemple, es millora molt l'aspecte del text elegint l'opció de suavitzat; als textos de molt petit tamany és recomanable no suavitzar.

Suplir les mancances tipogràfiques de la web.
Una de les majors queixes dels dissenyadors respecte de la web és la clara limitació que té el medi amb el tractament tipogràfic. En comparació amb l'edició escrita, el text editable de les pàgines web té limitacions de format i de tipus de lletra. (Parlam un poc més d'aquestes limitacions a les pàgines de la secció de disseny per al Web.)

Una manera d'incorporar les lletres que el dissenyador realment desitja és crear imatges (normalment GIF) amb el text que s'hagi de mostrar. Com a avantatge, podem emprar la tipografia que volguem: la imatge mostrarà la forma dels caràcters, però no cal tenir-los instal.lats per veure'ls; per una altra banda, podem utilitzar molts més refinaments colorístics i de tractament de la imatge que amb text ordinari.

Tanmateix, fer text en forma de gifs presenta tres inconvenients principals: 1) El text deixa de ser editable: no es pot copiar a un altre programa ni s'imprimirà com a text; 2)Si l'usuari té desactivada la càrrega automàtica d'imatges, no es veurà res, tret del text alternatiu que utilitzem per descriure la imatge: per això és important incloure una breu descripció a la etiqueta ALT; i 3) el tamany de la pàgina augmentarà proporcionalment al tamany de la imatge, el seu nombre de colors i la seva complexitat.

Els dos darrers inconvenients cada cop ho són menys amb els ordinadors i mòdems actuals, capaços de descarregar les pàgines web a majors velocitats que anys enrera. Però el primer problema no es pot resoldre; per això, un text en forma de gif no ha de contenir informació bàsica o imprescindible. No hi ha problema en utilitzar-los per títols o subtítols (amb una descripció a l'etiqueta ALT), i per cites, exemples... en general per donar més atractiu a la pàgina.

Qüestions de visualització dels text en pantalla.

La pantalla no és precisament el millor medi per a la lectura. La vista llegeix amb molta més dificultat els caràcters a la pantalla que en paper, degut a la baixa ressolució d'aquesta i a la llum que emet (en comparació amb el paper, que reflexa la llum i està imprès a una ressolució molt més gran que la pantalla.) Una de les conseqüències de la baixa ressolució dels monitors és que els caràcters i, en general, els objectes linials, mostren un dentat fàcilment apreciable quan es mostren ampliats. I fins i tot els que es mostren a tamany petit pateixen una visualització més pobre per aquesta causa.

Una manera de fer que els caràcters i altres objectes es vegin més agradablement és suavitzar els seus contorns. Diferents programes de dibuix tenen aquesta capacitat i poden generar imatges amb els contorns suavitzats, fent-les més aptes per a la visualització al monitor de l'ordinador. Fins i tot existeix una utilitat gratuïta de Microsoft que suavitza els contorns de les fonts TrueType per a qualsevol aplicació de l'entorn Windows: el Font Smoother (per a les fonts Type 1 aquesta opció s'activa al Adobe Type Manager.)

Una bona manera, doncs, de millorar l'aspecte de la tipografia inclosa dins de les imatges és suavitzar els marges. Aquesta opció s'accedeix als quadres de diàleg de l'eina d'escriptura; si el programa està en anglès, és la casella antialias (o antialiasing) la que s'ha d'activar.

Suavitzar les lletres no sempre és recomanable. Si heu d'escriure caràcters realment petits (per davall, per exemple, dels 8 o 9 punts, és millor desactivar l'opció de suavitzat, perquè els caràcters tenen a aquests tamanys massa poca àrea per a un acabat satisfactori. En aquest cas, deixeu els caràcters sense antialiasing i escolliu, això sí, una font d'excel.lent legibilitat en pantalla a petits tamanys, com ara Verdana, Tahoma o d'altres.

Un logotip experimental senzill. Les lletres es poden manipular d'una forma il.limitada amb els ordinadors.

Els logotips més famosos imposen la seva percepció a qualsevol combinació de colors o ús de tipografia que els recordi, sigui directament o d'una forma més oblíqua.

Logotips.
Els logotips (o, per estalviar lletres, els logos) són un exemple perfecte de l'essència mateixa del disseny gràfic. En un objecte simple s'hi concentren les mateixes consideracions, de comunicació, estil i tècnica, que es manegen per projectes de més envergadura. I, a més, a efectes del disseny digital, sembla que els ordinadors s'inventaren per crear logotips; la seva creació és un perfecte exemple del maneig i capacitats dels programes de dibuix i pintura.

Importància dels logotips.
Per a una empresa, un producte o una institució, el logotip és una peça clau de la seva identitat pública. Sovint és allò que es veu per primera vegada sobre l'empresa: al material de correspondència, a les publicacions o publicitat... i per tant s'ha de meditar molt la imatge que volem que projecti. Tot allò que volem comunicar respecte de l'empresa ha d'estar contingut d'alguna manera en aquesta petita i simple imatge. No és una tasca senzilla! Naturalment, no manquen exemples de logotips. Alguns són obres mestres del disseny: els que recordam a qualsevol moment, aquells que podem dibuixar de memòria, els que associam inequívocament a la marca o fins i tot ens serveixen de referència per interpretar-ne d'altres...

Les companyies més importants efectuen redissenys continus dels seus logos i resta de materials d'identitat; sovint d'una forma gairebé imperceptible; només en forma de petits canvis en les formes o en la tipografia; en altres casos, dins de programes més ambiciosos de renovació i canvi de la imatge prèvia.

Requisits d'un logotip.
Simplicitat. Sovint, una imatge molt treballada no funciona bé en determinats medis i no capta l'atenció tan bé com una alternativa més estilitzada i simple.
Memorabilitat. Un bon logotip ha de ser fàcil de recordar; ha de tenir un impacte immediat i perdurable: una tasca gens senzilla en l'ambient de saturació visual en que viuen els urbanites actuals.
Ser capaç de funcionar bé en diferents medis impresos o en pantalla, a diferents ressolucions i distàncies, en color o en blanc i negre. Això obliga, justament, a una simplicitat en l'execució.
Coherència amb la resta de la identitat corporativa. El logotip ha d'estar perfectament integrat amb la resta de materials que utilitzi la companyia per a les seves comunicacions: material de papereria, embalatges, material promocional, la pàgina web, els anuncis televisius i cartells...

Tècniques.
Els logotips tenen dos ingredients: formes i lletres. Es pot utilitzar un dels dos, o una combinació acceptable dels dos. Pot tenir més pes la imatge, o a l'enrevés, ésser més important la lletra. Les formes de la tipografia poden estar més o menys manipulades; pot partir-se d'una tipografia preexistent, o bé crear-ne una especialment per al logo.
Els logotips exigeixen unes tècniques de construcció que suposen un perfecte compendi de maneig de formes geomètriques més o menys simples, combinades de les formes més enginyoses. Juntament amb això, la sobrietat en l'ús del color, normalment en forma de tintes planes, i el maneig intensiu de modificacions de la tipografia, fan imprescindible l'ús dels ordinadors.

Tot i que molts dels logotips més famosos del segle no s'han creat electrònicament, avui en dia sembla inconcebible treballar un logo sense emprar programes d'il.lustració. Sobre tot per la facilitat amb es manegen les tècniques que exigeix la creació del logo no té paral.lel en els medis tradicionals; i es poden fer tants intents i modificacions com es vulguin, sense destruir la feina ja feta.

Procediment de disseny del logo.
En primer lugar cal fer una llista a la qual reflexionem o ens informem sobre la funció que tindrà el logotip. Quina imatge vol projectar? En quina forma es veurà per part del públic? Ha d'estar relacionat amb el d'altres productes o empreses?

El dissenyador ha de manejar una sèrie de materials de referència. Veure els logotips de la competència o d'altres productes, empreses o institucions semblants. Analitzar detalladament la seva factura i què transmeten.

La següent fase és la del treball en forma d'esbossos. Al començament no s'ha de tancar cap possibilitat: hi ha que dibuixar formes amb total desinhibició: associar imatges i lletres de les formes més insospitades. Molts dissenyadors tenen un punt de partida en el tractament de lletres; després passen a imatges representatives -intentant fugir d'allò més obvi i per tant, més vist- intenten tota mena de jocs visuals, combinacions d'imatges...

Per a la creació de logotips, la col.lecció de fonts de que disposem és un fantàstic arsenal. Alguns tipus de lletra decoratius ja serveixen per si sols per a la creació d'un logo, en solitari o combinats amb alguna imatge. Algunes empreses no tenen un logo com a tal i basen al seva imatge corporativa en un logo fet exclussivament a base de caràcters, amb una mínima distorsió o retoc. Vegeu per exemple el cas de retevisión: es basa en l'ús d'un mateix tipus de tipografia en gairebé tota la seva publicitat, correspondència... i un esquema de colors consistent. Si les lletres són només el punt de partida d'un logo més complex, els programes de dibuix estàn perfectament capacitats per fer transformacions només limitades per la creativitat del dissenyador.

Normalment, per poder fer qualsevol modificació als caràcters fa falta prèviament convertir-los en contorns editables: convertir el text en un objecte vectorial que es manipula com qualsevol altre objecte. Al cap i a al fi, les fonts TrueType o Type 1 ja són vectors; només és un ràpid canvi de format dins del programa. Els principals programes tenen aquesta opció accessible des del botó dret del ratolí: "convertir a curvas" o "convert to editable shapes".

Finalment, el logo definitiu el produeixen amb l'ajut de programes tan adients com Freehand, CorelDraw, Xara o Illustrator.

Tècniques útils dels programes d'il.lustració.
Moltes de les tècniques que incorporen aquests programes són perfectes per fer proves de creació de logos.

• Normalment s'apliquen instantàniament i són sempre reversibles, cas de que no ens agradin.
• Adaptar el text a corbes i formes.
• Siluetes.
• Lletres modificades (convertint-les a formes editables)
• Manejar clipart o dingbats i modificar-los segons convengui.
• Combinar elements: fusionar, retallar, intersectar...
• Operacions de simetria, còpies múltiples, distorsió...
• Mescla de dues formes, creant formes intermitges.

Recursos.
Abunden els llibres sobre logotips; i moltes revistes i editorials publiquen interessants anuaris sobre identitat corporativa i logos.

A www.unleash.com hi ha tota una magnífica secció Logos for the Design Challenged, on s'expliquen moltes tècniques per a la creació de logos. Aquests tutorials són, de fet, un magnífic llibret de disseny gràfic amb Corel Draw. A Logonet, per un altre costat, exposen més de 2.000 logos d'arreu del món. Una exposició immillorable per inspirar-se a l'hora de fer un nou disseny de logotip. I a La Logoteca teniu (en castellà) una col.lecció si cal més gran, i a més passats a format vectorial (AI) per poder-los utilitzar més flexiblement.

Cal.ligrames o il.lustracions amb el text.
Els cal.lígrafs solen fer precioses il.lustracions que utilitzen els caràcters com a element gràfic, per exemple, com a fulles d'un arbre, o cases d'una ciutat, o persones en un grup... Fer aquest tipus de treball amb els programes de dibuix és fàcil i té l'avantatge de poder canviar la composició, els colors, el tipus de lletra utilitzat... de forma reversible i sempre oberta a noves possibilitats.

    { A dalt }