Un avantatge dels programes de dibuix vectorial està en el fet que els resultats que s'obtindran en aplicar un filtre o una transformació són del tot previsibles. Això ajuda molt a adoptar unes tècniques de treball profitoses, que deixen poc lloc a la incertesa (cosa que sí succeeix, en bona part amb els programes de pintura i retoc fotogràfic.)
Si a això afegim la facilitat d'ús i la potència de les transformacions disponibles en els programes, cada vegada millors a mesura que se succeeixen les versions --les principals aplicacions van ja per la novena o desena-- hom entén que les possibilitats creatives al nostre abast són virtualment il·limitades.
Aquest article és un repàs en detall a algunes de les principals tècniques de treball amb programes d'il·lustració.

Fusions de formes.
Amb les aplicacions de dibuix vectorial es poden crear formes intermèdies entre dos objectes de la manera més simple. Els diferents programes compten bé amb una eina especial per a realitzar la barreja, bé amb una opció en els menús. A CorelDraw, per exemple, apareix una paleta amb múltiples opcions, referents al número d'etapes de la barreja, l'orientació dels objectes intermedis, el canvi de color d'un extrem de la sèrie a l'altre, adaptar la sèrie a un trajecte...(vegeu imatge al costat.)

Evidentment, si els dos objectes que fusionam són idèntics el que apareixerà, serà una repetició seriada. Això pot servir per a crear una sèrie de línies, rectes o corbes, una quadrícula... per a la quadrícula, fem una fusió d'una línea amb un duplicat seu, amb espaiat regular, i després copiam tot el conjunt i el girem 90º.

Les fusions també serveixen per a altres propòsits: per exemple, són ideals per generar amb facilitat les formes intermèdies en una animació. Per exemple, a partir d'una figura amb un braç estès cap amunt i altra amb el braç cap a baix, podem aconseguir totes les etapes intermèdies del moviment.

Obtenir variants d'un objecte, lleugerament modificades. Per exemple, podem modificar d'aquesta manera el contorn d'una lletra, barrejant dos tipus distints.

Crear degradats suaus. Malgrat que els gradients que creen els programes d'il·lustració poden tenir una qualitat excel·lent, una fusió amb un número elevat d'etapes produeix efectes de ombrejat més suaus i realistes. Cal tenir esment que el contorn dels objectes s'hagi anul.lat. Per exemple, per donar un toc de brillantor a un objecte, hi col.loquem una petita forma que omplim de blanc, sense contorn, i la fusionam amb un nombre suficient d'etapes amb la forma d'aquell primer objecte.

Per a crear motius encreuats. Si dibuixam una línia corba regular o irregular, en fusionar-la amb ella mateixa podem obtenir interessants patrons de línies que es creuen, semblants a la tècnica de ratllat que s'usa en els gravats calcogràfics. Vegeu-ne un exemple.

Una manera d'aprofitar aquesta técnica és crear alguns motius encreuats com el d'aquest exemple, fer-ne còpies amb diferents colors i guardar-lo com a trama per omplir altres dibuixos. Així es poden fer dibuixos semblants als gravats (com, per exemple els bittlets de banc!), sense massa esforç de traçar línies. L'exemple del costat tenia un contorn irregular; per col.locar-lo dins aquesta forma circular s'ha utilitzat l'eina de màscara de CorelDraw (PowerClip), que comentam més avall.

Gradient Mesh.
Si les barreges són útils per a crear efectes de ombrejat subtils, l'eina especial que trobem en Illustrator 8-9 o en CorelDraw 9-10, la malla de degradats (Gradient Mesh) és millor encara. La tècnica consisteix en crear una espècie de malla sobre l'objecte, amb una sèrie de punts --la posició dels quals podem canviar, en podem afegir més o suprimir-los- que defineixen els punts de partida dels gradients.
Els efectes que es poden aconseguir amb aquesta eina són d'una gran delicadesa i apropen els resultats del programa de dibuix al que s'espera d'una aplicació de pintura. En particular, l'efecte se sembla bastant a l'aquarel·la, amb un subtil canvi de color d'un punt a altre, igual que el que apareix al tocar amb el pinzell en una zona encara humida.

A aquesta il.lustració hi veiem exemples de les magnífiques eines del programa Adobe Illustrator. La figura està dibuixada amb l'eina llapis, directament amb el ratolí. Aquesta eina dóna un traç suau, que es pot corregir a voluntat. Els color, semblant a l'aquarel.la, s'ha aplicat amb l'increïble Gradient Mesh. Veieu també alguns efectes de transparència. També s'ha utilitzat un filtre del programa (roughen) per fer irregular un contorn (al cap). La forma espiral s'ha creat amb l'eina que té a l'efecte, i la paraula "art", amb el pinzell, escollint un dels art brushes. La nova versió (9) té un món de possibilitats a explorar.

Pathfinder.
Tots els programes d'il·lustració inclouen comandaments o eines per a combinar de diferents maneres els contorns de dos o més objectes: unir, retallar, intersectar...
Sovint cal retallar una forma determinada a partir del dibuix que s'està creant. Amb un programa de pintura aquesta és una operació summament fàcil, que es duu a terme amb les eines de selecció (marc, llaç...). No obstant això, amb un programa de dibuixvectorial, per exemple, retallar exigeix que les formes que tenen part dins i part fora de la selección siguin retallades. Alguns punts d'ancoratge, per tant, hauran de ser separats de la resta del traç.
En les versions antigues, la capacitat de combinar els objectes era limitada. Els programes actuals realitzen múltiples operacions d'aquest tipus amb summa facilitat.
Illustrator destaca per la seva paleta "buscatrazos" o Pathfinder, especialitzada en aquestes tasques. Incorpora diferents filtres que fan molt fàcil obtenir noves formes a partir dels objectes que ja tenim.

Retallar, per exemple, és molt fàcil amb el filtre "crop" de Illustrator. Simplement superposem un objecte per sobre del que vulguem retallar i premem la icona del filtre. Molt útil per a crear petites imatges a partir de detalls d'una il·lustració complexa.
Alguns exemples de les aplicacions dels filtres de retallada i unió inclouen efectes especials amb lletres, i els molt socorreguts efectes d'alternança de positiu i negatiu.

Repetir transformacions.
Gairebé tots els programes de dibuix vectorial tenen una interessant drecera de teclat: Control + D (també accessible des del menú): "repetir transformació". L'efecte és bastant simple: repeteix totes aquelles transformacions (gir, moviment...) aplicades a un determinat objecte --que encara mantenim seleccionat-- i enganxa una còpia. Això significa que, si per exemple, hem rotat un objecte 36° al voltant del centre d'una circumferència, repetint la transformació 9 vegades més obtindrem 10 objectes, copiats al voltant del cercle, i que estaran col·locats a distàncies i angles regulars. Una vegada s'entén la tècnica, és extremadament útil per a crear formes simètriques de qualsevol tipus, com engranatges,orles, etc.

La repetició de transformacións permet crear formes seriades de forma ràpida. Per exemple, per envoltar una forma circular d'altres objectes, se'n fa girar un, es copia i es repeteix la transformació un cert nombre de vegades (a partir d'aquest objecte en fem més transformacions --vegeu més avall.)

Les trames de postscript asseguren una perfecta escalabilitat del motiu amb què s'omplen els objectes, però poden ser complicades de definir si no es tenen models ja fets.

Tots els programes admeten motius de mapa de bits o vectorials, tant en blanc i negre com a color. Són una forma ràpida d'afegir textures als objectes, i especialment aprofitable per als mapes.

Combinar vectors i bitmaps.
Els programes de dibuix vectorial no són programes "purs" en el sentit d'utilitzar sols objectes vectorials. També poden incloure imatges bitmap de diferents formes: simplement col·locant-les com una part més del dibuix, utilitzant-la com a replè d'objectes (útil per a textures realistes), i fins i tot com a plantilla per a traçar contornsvectorials. A més, les versions més recents de la majoria de programes d'il·lustració, també tenen certa capacitat d'edició de bitmaps, especialment aplicar filtres de modificació.

Una altra modificació relacionada és el comandament "rasterize" o "create bitmap copy" segons els casos. Converteix els vectors que se li indiquin en una còpia bitmap. ¿Quina utilitat pot tenir això? Serveix, essencialment, per no haver de treballar amb imatges molt complexes (amb molts objectes independents, molts replens degradats...) Ara bé, ja que el crear un bitmap elimina tota informació dels objectes vectorials, ha de tenir-se la precaució de guardar una còpia completa de l'arxiu, o bé esperar que la part de la imatge que es va a rasteritzar sigui ja definitiva.

Un altre motiu pel que en ocasions pot convenir rasterizar part d'una imatge vectorial és el poder aplicar certs filtres a la imatge resultant, cosa que és impossible amb els objectes inicials.
El resultat d'aquest mètode de treball híbrid és un fitxer amb parts vectorials i parts bitmap, que pot guardar-se sense major problema en el format corresponent al programa d'il·lustració (en alguns casos, es permet que el bitmap no formi part de l'arxiu, sinó que s'enllaci externament al fitxer sols vectorial.)

Colors i trames.
Una altra àrea que mereix la pena explorar en el nostre programa d'il·lustració és la paleta de colors i motius. Existeixen diferents variants:
Els colors plans (amb diverses paletes per a elegir, incloent els sistemes estàndard de definició de color, Pantone o Trumatch.)

Gradients. Es poden aconseguir perfectes gradients en els que un color passa gradualment a altre, de forma radial, lineal, cònica... Controlant els punts intermedis i la forma que el color varia d'un a altre (veure il·lustració) es poden aconseguir preciosos efectes.

Les transparències, fàcils d'obtenir amb els programes d'il.lustració actuals, són un element esencial per a moltes imatges.

Fins i tot il.lustracions senzilles, com aquest exemple creat en uns minuts, es poden beneficiar dels efectes de transparència.

Patrons o mosaics de mapa de bits o vectorials. Cada programa té la seva pròpia manera de definir aquests motius que es repeteixen. Són molt útils per a crear textures en mapes, simular teixits... i en general suposen una bona manera de diferenciar formes sense recórrer a molts colors diferents.

Motius especials PostScript. Es tracta de traçats per omplir (o també formes de contorn) definits teclejant directament codi PostScript... evidentment, es tracta d'un recurs per a usuaris professionals. Tanmateix, hi ha patrons predefinits a programes com CorelDraw o Illustrator. A aquest darrer, trobam un mòdul per a generar trames vectorials anomenat Hatch Effects, capaç de crear una infinitat de motius distints; els resultats són molt vistosos, però poden fer molt complex el dibuix; una bona ocasió per a aplicar el que hem comentat sobre convertir a mapa de bits part de la il·lustració.

Transparència.
Tots els programes han acabat per incorporar efectes de transparència, a partir de Corel 5. El programa que més s'ha fet pregar ha estat Illustrator, però per fi en la última versió, la 9, ha acabat per incorporar una paleta de transparències ultra-sofisticada.

La utilitat d'una opció de colors transparents és molt gran. Pensem que el que veiem al natural està ple de transparències: aigua i líquids, vidres i les ombres. Sí, les ombres no són opaques. Perquè siguin versemblants, han de deixar entreveure el que tenen a sota. D'altra banda, encara que es tracti d'imatges no figuratives, l'ús de transparències suposa un arsenal de recursos magnífics per al creatiu.

La transparència s'aplica de diferent manera en cada programa. Per a Freehand es tracta d'un efecte de lent; un truc interessant per a aquests dos programes consisteix en crear una lent transparent al 100%, congelar el seu punt de vista i desplaçar-la. Amb això obtenim una vista de la part seleccionada en el dibuix. Útil per a crear una taula de continguts o un diagrama en el que s'expliquen les parts per separat. Per altres efectes de lent, consulteu l'article introductori sobre programes de dibuix vectorial.
En canvi, a Illustrator, Corel o Xara s'accedeix a la transparència amb una paleta o una eina especial. En tot cas, els resultats són els mateixos. Un objecte de color semitransparent deixa veure els objectes que té per sota, que s'observen tenyits del color del que queda superposat.

Màscares i clipping paths.
El sentit que té el terme màscara en els programes de dibuix vectorial és diferent que en la fotografia o pintura tradicional, i fins i tot que en els programes de pintura. Un objecte actua com màscara si deixa veure els objectes situats per darrera d'elltan sols en les àrees en que té formes dibuixades. La resta de la imatge és el que emmascara el fons. Per exemple, si tenim una imatge que volem mostrar a través d'uns punts, dibuixem els cercles, els seleccionam junt amb l'objecte i cream la màscara.

Les màscares són una forma fàcil d'adaptar objectes irregulars a un contorn regular: per exemple en la il·lustració que mostra la fusió de dos línies corbes (més amunt en aquesta pàgina), el contorn és molt irregular, però s'ha creat una màscara rodona que sols mostra la part que abasta el cercle.
Cada programa crea les màscares per un sistema diferent. A CorelDraw es denomina PowerClip; a Freehand s'aconsegueix amb l'opció Copy | Paste Inside; i a Illustrator es diu senzillament Mask | Make (màscara - crear.) I a qualsevol d'ells també es pot deixar veure el que hi ha per davall d'un objecte creant un traçat compost, és a dir, combinant dos o més objectes, de manera que totes les àrees comunes deixen veure el que hi ha a sota. Si es descombinen, es desfà l'efecte.

Distorsions i creació de formes derivades.
A partir d'una forma inicial, obtenir versions distorsionades de mil i unes maneres pot ser tan fàcil com estirar els manejadors de la caixa de selecció d'un objecte. En efecte, la forma més ràpida de rotar, esbiaixar i escalar sol ser estirar directament d'aquests punts, els quals ens indiquen que l'objecte ha estat seleccionat amb el ratolí.
A més d'aquestes manipulacions simples, existeixen altres possibilitats més radicals. Cada programa té la seva pròpia manera d'efectuar distorsions de les formes, de diversos tipus. El model més habitual és adaptar un objecte a un contenidor (per exemple, a una forma circular.) En adaptar-se al contenidor, es distorsiona la forma en major o menor mesura, segons quin fóra el contorn inicial.

Aquests engranatges, i formes semblants, són d'allò més fàcil de crear amb CorelDraw, amb el seu mòdul d'extrussions. Hem aprofitat les formes que teníem més a dalt, fusionant-les en un sol objecte.

Encara que totes les aplicacions de dibuix vectorial han acabat per incorporar funcions semblants (o accedir a elles mitjançant plugins que es poden comprar per separat), CorelDraw inclou un mòdul per a fer aquestes distorsions ja des de les versions inicials. Corel efectua extrusions, crea perspectives amb punts de fuga modificables, adapta a altres contorns i distorsiona lliurement objectes amb la major facilitat. Aquestes funcions estan agrupades en paletes, en les que es poden definir tots els paràmetres de l'operació.

Crear vectors "no tan perfectes"
En ocasions la perfecció en el traç és quelcom que se cerca amb afany (en dibuixos tècnics, per exemple.) Però la perfecció del traç del programa d'il·lustració a vegades pot semblar fred, sense gràcia. Existeixen diverses maneres d'alegrar els traços i fer-los una mica més humans --més imperfectes.
Per començar, en el procés decalcat (autotracing), l'opció de línia central dóna un conjunt de línies de gruix uniforme; si es recorre a l'opció de contorn la forma és més orgànica, més semblant al dibuix original.

¿Com fer més natural el contorn dels objectes que vam dibuixar directament en el programa? Una manera és alterar els nodes, però evidentment pot suposar un enorme treball per a dibuixos d'una certa complexitat. Una alternativa més còmoda és recórrer a filtres que apliquen desplaçaments a tots els punts d'ancoratge seguint uns paràmetres que l'usuari defineix.

Efectes especials amb el text.
La majoria d'efectes especials que es poden aplicar al text exigeixen que aquest sigui convertit abans a corbes-- amb el que deixa d'ésser text editable. Cal dir que aquest tipus d'efectes solen ser en moltes ocasions un recurs barat que diu poc en favor del diseñador... recordant aplicacions casolanes que duen plantilles preparades amb ¡efectes espectaculars! amb el text. Sols quan estigui justificat s'ha de recórrer a text extrusionat, en 3D...

Altres manipulacions amb el text són molt més útils i d'ús més freqüent. Per exemple, adaptar el text a una corba és imprescindible en molts projectes; no com a efecte estètic, sinó de manera funcional, especialment en cartografia, plànols i esquemes: el nom d'un riu o una via de comunicació s'espera que segueixi el seu traçat.
Igualment, ajustar el text a un contorn --interiorment o exteriorment-- és una solució ideal per a molts dissenys (no s'ha de confondre amb la possibilitat d'emmascarar un text amb una forma superposada --en aquest cas part del text no es pot llegir i aquest sí que és un efecte purament visual.)
Altres efectes interessants que es poden explorar són aplicar gradients a l'interior d'un títol, distorsionar les lletres, crear formes per a logotips...

Això és tot per ara! Suposem que d'aquí han de sortir algunes idees interessants per a aplicar en el nostre propi programa. El pròxim article d'aquesta sèrie contindrà trucs concrets i petites grans idees.

[ Nota: Aquest text s'ha traduit del castellà amb l'ajut del programa pilot de la Universitat d'Alacant (http://www.softcatala.org/traductor/ o http://www.internostrum.com/). Han calgut just unes poques correccions. ]

   { A dalt }