Per escriure... processadors de text i blocs de notes.
Autoedició. La compaginació digital.
Pintura i fotografia digital.
Dibuix vectorial i il.lustració.
Coses més sofisticades: 3D, arquitectura...

Les barres d'icones sovint ocupen espai innecessàriament (i pot ser difícil endevinar què fan, exactament). És millor prescindir de totes, tret de les bàsiques.

La forma més flexible de manejar el text és escriure'l i guardar-lo sense format (com a .txt) i després aplicar els formats necessaris.

Un dels principals motius pels que la majoria de gent comprava ordinadors (abans de popularitzar-se els jocs multimèdia i Internet) era tenir un processador de text. Aquest programa, com a peça clau dels ordinadors domèstics i d'oficina, és una de les eines més pobrement enteses i mal utilitzades del món. S'ha fet servir com a una màquina d'escriure sofisticada, quan això és només el principi del que pot oferir-nos. Un processador de textos i una bona impressora (làser o inkjet) s'assemblen més a una impremta professional que a la vella màquina d'escriure mecànica.

Text amb o sense format.
És cert que els primers processadors de text, combinats amb una rudimentària impressora matricial, no oferien massa més que la venerable i escandalosa Olivetti. Però estem parlant de fa més de deu anys. Als darrers anys, els processadors de text han incorporat unes prestacions que entren de plè en el que es considerava abans autoedició, o fins i tot edició professional.

La qualitat d'un document que podem preparar ara amb Word, StarWrite, Wordperfect o un programa similar, no té que envejar res a la feina que es faci a una impremta. Però el programa no ho farà per si sol: cal tenir en compte uns pocs criteris de disseny de pàgina, tipografia i, sobre tot, bon gust i sentit comú.

Algunes de les prestacions interessants que incorporen els moderns processadors de text faciliten molt que obtinguem aquests resultats. Per obtenir-los, cada programa maneja els seus propis codis i els fitxers que genera solen ser específics del programa, i de la versió amb què s'han preparat. D'aquí venen problemes per obrir documents d'un processador de text en un altre diferent, o manejar versions distintes.

Per no tenir problemes de format, molts experts recomanen el següent: primer escriviu, sense preocupar-vos de lletres, tamanys, espaiats... en tenir tota l'escriptura feta ja li aplicareu l'estil. A més podem guardar el text sense format (un fitxer .txt) per reutilitzar-lo si cal, amb qualsevol altre programa.

Els programes treballen en un mode wysiwyg (el que veus és el que s'obté -teòricament, al menys.) Solen anar més de pressa en mode borrador o normal, de manera que sovint és pràctic treballar en aquest mode i de tant en tant veure la presentació preliminar del document.

Adaptar l'interfície del programa.
Les barres d'icones de la part superior de la pantalla faciliten l'aplicació d'estil al text: sempre és més fàcil fer un sol clic a l'icona que desplegar el menú corresponent i escollir l'opció desitjada.

Com que les barres d'icones són configurables, i solen estar superpoblades, podem eliminar tots aquells botonets que rarament emprem i en canvi col.locar-hi allò que fem servir sempre. Per exemple, per passar a negreta, n'hi ha prou amb fer clic a l'icona amb la "N"... i si ens aprenem algunes dreceres de teclat, encara podem estalviar més temps, fent menys viatges del teclat al ratolí i del centre de la pantalla a la barra de menú i viceversa!

Les dreceres més pràctiques són les d'editar: copiar, tallar, pegar... per veure la combinació de tecles que les activa, doneu un cop d'ull al costat de les opcions del menú. Per exemple, es copia pitjant Control + C, i es talla amb la combinació Ctrl + X. Les principals les aprendreu aviat i us estalviaran molt temps.

Malgrat el suport d'ús de ratolí per part de tots els processadors actuals, per desplaçar-se pel text és molt més ràpid i còmode utilitzar les tecles de moviment situades a la dreta del teclat.

Control tipogràfic.
Els processadors de textos permeten un bon tractament tipogràfic. Teniu en compte les recomanacions que fem; per activar-les, el programa ofereix les opcions que calen dins dels seus menús de format de paràgraf i lletra.

Versals. Si volem utilitzar textos en majúscula com a èmfasi, o incloure sigles (com ara ONU, OTAN...) utilitzar les versals o petites majúscules, dóna un aspecte molt més elegant al text. Tot i que existeixen variants de lletres específicament dissenyades per a funcionar com a versals (les variants SC -small caps), el programa pot simular-les amb qualsevol lletra. No queda tan professional, però és acceptable: millor que majúscules ordinàries. Conversió majúscules-minúscules. Si tenim problemes amb textos que inclouen parts en majúscula que volem en minúscula, noms propis tots en minúscula, o situacions semblants, podem solventar-ho ràpidament. Per exemple, a Word, anem a Formato>Cambiar Mayúsculas y Minúsculas i ens farà automàticament la tasca.

Capitals. Les inicials capitulars són un toc distintiu i elegant per als textos. Es poden fer de moltes maneres i amb tota mena de sofisticacions, però fins i tot una simple lletra major (unes tres línies de tamany) ja és un bonic detall. I és fa automàticament: amb Word, fins i tot podem usar una icona de la barra d'eines.

Text distribuït a columnes. Es pot fer de manera molt senzilla; les columnes poden ser simètriques o no, i variar-se l'espai entre elles. No és una prestació tan avançada com la que tenen els programes d'autoedició, però és més que suficient.

Incloure gràfics i il.lustracions. Encara que els exemples de clipart que inclouen els programes solen ser horrorosos, també poden incorporar-se imatges originals en formats estàndard, com ara bmp, tif o jpg. Tindrem diverses opcions per col.locar la imatge i enrevoltar-la de text, fins i tot seguint el contorn irregular de la imatge.

Ús de taules i tabuladors. Permeten una distribució exacta de columnes i files de text i de dades. És una opció molt interessant per llistats, índexs... Si optam per utilitzar una taula, es pot configurar el tamany de les cel.les, el tipus de contorn, color de cada casella, i molt més.

Ús d'estils: és potser una de les característiques més interessants (i desconegudes, lamentablement, per molts usuaris que se'n beneficiarien molt). Amb els estils, la tasca d'aplicar format al text es simplifica i potencia molt. Si definim els estils abans de començar a teclejar el text, no caldrà que ens ocupem més de definir tipus de lletra, tamany, aliniament, espaiat... amb un pic s'aplicarà desenes o centenars de vegades, i sense equivocacions.Per la importància que té l'ús d'estils, ho discutim amb un poc més de detall a una altra secció d'aquesta web.

   { A dalt }