Elecció del tipus de lletra.
A l'actualitat existeixen milers de tipus de lletra distints. Qualsevol usuari pot tenir a la seva disposició uns quants centenars (els que vénen inclosos amb programes comuns.)

Tot i que l'elecció de la tipografia per a un document és una qüestió de gustos personals (i de modes) existeix consens entre els especialistes en una sèrie de punts bàsics.

Si el que volem és un text fàcilment legible, hem de descartar lletres molt ornamentades o decoratives. Aquestes s'han d'utilitzar just per a usos especials (cartells, títols, inicials, logotips...) El cos del text s'ha de composar amb lletres discretes i fàcilment legibles (però si pot ser també refinades i agradables a la vista.)

Les lletres que hom considera adients per al cos del text són les serif i les de pal sec (sans serif) -o simplement sans-, en les seves diferents modificacions i variants.

Tipus de lletra més legibles i adequades per al text normal.
Tipus de lletra decoratius i per usos especials (blocs de text més curts)

Hi ha milers de tipus de lletra disponibles i existeix tota una classificació. Podeu trobar molta més informació a diferents pàgines web i llibres.

El tamany més corrent per a text normal està entre els 10 i 12 punts (un punt equival a 1/72 de polzada.) Si fem una composició a múltiples columnes estretes, podem reduir el tamany a 8 o 9 punts; si usam papers de gran tamany o cartells, podem augmentar-lo proporcionalment. Pel que fa als encapçalaments, títols i subtítols, peus de foto, etcètera, no hi ha regles fixes, però solen aplicar-se tamanys que siguin de l'ordre d'un 20% superiors o inferiors al del text, i canviar l'estil (aplicar negretes o cursives.) Això significa que per a text a 10 punts, un subtítol de tamany raonable pot tenir uns 12 punts; si el text és a 12 punts, el subtítol s'hauria de fer major, a uns 14 - 14.5 punts.

Regles principals per a la composició tipogràfica (i errors més comuns.)
Aquests són alguns manaments que cal seguir. Sempre! Molts d'errors que es cometen deriven d'aplicar la pràctica de la mecanografia tradicional (amb moltes limitacions) als programes de composició de text, un sistema molt més flexible.

 Recordem: Utilitzeu un tipus de lletra adient per al cos del text, i a un tamany que faci comfortable la lectura. El tamany per defecte de molts programes és de 12 punts, i resulta un xic massa gran. En general és més professional i convida més a llegir un tamany de 10-11 punts (o potser 11,5 punts.)

 No faceu servir massa tipus de lletra distints a cada pàgina. L'aspecte serà caòtic, o semblarà un catàleg tipogràfic. Sol recomanar-se un màxim de 4 tipus de lletra diferents per pàgina, incloses les cursives.

 L'interliniat és una altra característica important del text. Molts programes tenen l'opció de "doble espai" o "espai i mig". No els utilitzeu! Tots els programes permeten establir un valor exacte o proporcionat per a l'interliniat: vegeu l'exemple un poc més avall. La diferència entre un text mal adjustat (o emprant l'horrorós doble espaiat) i un correctament interliniat és tan gran com la de la nit al dia. Valors massa estrets o massa amples dificulten la lectura.

Normalment, un interliniat del 120-140% del tamany del text sol anar perfectament. Això vol dir que per text a 11 punts l'espai entre línies pot estar entre 13 i 15 punts, aproximadament. Aquestes pàgines, per exemple, tenen un interliniat del 135% (per veure-ho correctament heu d'utilitzar un navegador versió 4 o superior.)

 Compte amb l'alineament del text. No us penseu que el text justificat és més professional. Doneu un cop d'ull a qualsevol publicació. Us sorprendrà veure que, de fet, s'empra molt l'alineament a l'esquerra. És l'opció que obté millor distribució dels caràcters i més còmoda lectura. El text centrat s'ha d'emprar amb molt compte, i mai per blocs llargs.

 Separeu els paràgrafs correctament. Els paràgrafs no s'han de separar amb dos retorns de carro. Mai! Heu de fer servir les opcions de paràgraf del vostre processador de text o editor. Per exemple, vegem aquest quadre:

El quadre de diàleg de format de paràgraf: Apreneu a manejar aquest quadre per definir els interliniats i les sangries al vostre programa processador de text: obtindreu molt millors resultats, evitareu línies orfes i molts altres problemes freqüents en escriure textos.

 Per marcar un nou paràgraf, hi ha dues opcions que són mútuament excloents. No les faceu servir al mateix temps -però tampoc cap de les dues.

1. Sangrar la primera línia. El valor més usat entre els professionals és de 1 em, una mesura que equival al tamany de la lletra, en punts: si treballem a onze punts, 1 em són onze punts per al sangrat (això són aproximadament tres espais.) Una sangria d'un centímetre és una exageració i queda fatal. (El primer paràgraf sol deixar-se sense sangria, perquè ja es veu prou clar on comença.)
2. Separar els paràgrafs amb espai extra respecte de les línies. Es pot configurar aquesta separació al mateix programa (opcions de paràgraf).

La sangria no s'ha de fer amb un tabulador, ni amb espais extra: utilitzeu l'opció del menú de format de paràgraf per especificar un valor exacte. Normalment, de 1em, unitat que equival al tamany (en punts) que estam utilitzant a la lletra. Per a 10 punts, 1em=10 punts; per 12 punts, 1em=12punts, i així. 1 em equival aproximadament a tres espais en blanc.

 Mai subratlleu el text. Per emfatizar una part del text, utilitzeu negreta o cursiva. El subratllat és un vell hàbit del temps de la mecanografia mecànica: s'emprava amb les màquines d'escriure perquè era l'única manera de destacar una secció de la resta del text. El text subratllat només resulta admissible quan la lletra simula una màquina d'escriure.

 Activeu l'opció de separar amb guionets, en especial si heu de composar el text en columnes estretes. Això evitarà blocs en blanc al llarg de tota la columna, i millorarà l'aspecte general del text.

 No composeu text tot en majúscules. És més difícil de llegir i sembla que CRIDEU! Si realment voleu fer servir un passatge en majúscules, procurau emprar lletres versals o "small caps". I, sobre tot, teniu en compte que determinades lletres mai s'han d'usar en forma de tot majúscules; particularment, les lletres cal.ligràfiques.

Combinacions de teclat per accedir als caràcters especials de les cometes tipogràfiques. En cas de dubte o d'oblit useu el mapa de caràcters de Windows.

 Detalls professionals. alguns errors comuns que es cometen i es poden solucionar fàcilment:

• Després d'un punt, marcau un espai, no dos.
• Als llistats, com aquest, en comptes del molt vists guionets, optau per un punt, o algun element gràfic; un petit quadrat, triangle, rombe, una maneta...
• Això és molt important per al text escrit: no utilitzeu les cometes del teclat (", '). Les cometes tipogràfiques correctes són d'aquesta forma: "aquestes cometes corbades" o «aquestes cometes franceses». El problema és que no són al teclat! Les combinacions són les que figuren a la taula adjunta. Per sort, la majoria de programes tenen una opció per canviar automàticament les del teclat, les rectes, per les cometes corbades o les franceses.
  Cal dir que a les pàgines web no sol haver-hi tant control tipogràfic i sovint apareixeran les cometes "incorrectes."
• Si el vostre text conté una certa quantitat de números, procureu utilitzar una lletra amb xifres de caixa baixa (estil antic), que tenen un aspecte més harmoniós dins del text. Les lletres que incorporen aquest tipus de xifres solen dur la terminació "osf" al seu nom (de oldstyle figures.