Idees per a la composició (layout)
Un arxiu gràfic: un recurs imprescindible.
Solucionar problemes amb ell text.
Utilitzar plantilles i estils
Reticles i guies.
Normes bàsiques per al text dels documents.
El fascinant però difícil món del color.

Fins i tot una paleta limitada (aquí la paleta de 216 colors segurs per a la web) ofereix moltes possibilitats.

Un dels principals al.licients per utilitzar els medis digitals en comptes dels medis impresos és el poder utilitzar color, sense que suposi un luxe. Actualment, el color no és un luxe, sinó que esdevé una necessitat en la comunicació audiovisual (sense renunciar, naturalment, al blanc i negre en determinats projectes.)

Tots els estudis sobre percepció i comunicació evidencien que un correcte ús del color fa la informació més atractiva, ràpida i millor (amb millor comprensió i retenció.) Què és un us correcte del color? Bàsicament, usar-lo per una funció determinada, com destacar selectivament les parts essencials del missatge o aportar un esperit determinat (alegria, frescor, serietat, qualitat...), i no com a simple decoració.

Connotacions i ús del color.
Malgrat que el color ens envolta per tot arreu i que és un element clau a la comunicació natural (basta pensar en totes les variants de coloració del món animal i vegetal!), dominar el seu maneig a l'art o el disseny no és una tasca simple. La millor manera d'utilitzar-lo és de forma selectiva, per accentuar determinades parts de la pàgina, i evitar un caos de colors que competeixen per reclamar l'atenció.

El significat del color en comunicació és prou important, i un ús adequat o inadequat poden suposar la diferència entre transmetre un missatge tal com es pretèn, o obtenir un efecte oposat. Per aquest motiu és important consultar diferents referències bibliogràfiques o a la xarxa, per saber més de la importància de la percepció del color i la forma amb què convé usar-lo.

Paletes de color.
La selecció de colors per a un projecte constitueix una paleta. La millor manera d'assegurar la consistència dels colors entre diferents imatges o documents és emprar colors d'una paleta comuna. Això és fàcil, perquè molts programes permeten utilitzar unes mateixes paletes. Les dels sistemes de color Pantone o Trumatch inclouen centenars de colors diferents, i treballant en modalitat de color de 24 bits sempre és possible definir colors nous d'entre més de 16 milions de possibilitats.

Als programes de disseny per a la web, tant de gràfics com editors d'html, sol utilitzar-se una paleta formada per 216 colors - sempre els mateixos-que s'anomena paleta web o paleta segura. Aquests colors es mostren igual a qualsevol plataforma (Mac o PC) encara que l'usuari tengui configurat el sistema per veure's només amb 256 colors. Són els 216 colors comuns a la paleta mínima de colors que permet mostrar en pantalla una tarjeta gràfica de Mac o de PC. Tot i que aquest nombre de colors és mínim en comparació amb els colors d'altres paletes, n'hi ha prou per fer moltes coses. Si el comparam amb els que tenim a una capsa de retoladors o llapissos de colors...

Economia en el maneig del color.
Tanmateix, el fet de tenir tants colors a la seva disposició no obliguen als dissenyadors a fer-ne servir molts. Tenen molt on triar, però per a cada projecte solen elegir una paleta limitada, una combinació d'uns pocs colors que mantenen en tot el projecte, afavorint la consistència en el disseny general.

Un dels avantatges d'utilitzar una paleta limitada és el fet de que resulta senzill destacar elements del disseny amb una aplicació selectiva d'un color determinat. Resulta curiós que molts dissenys o pintures que a primera vista semblen tenir colors vius o intensos, de fet estan elaborats amb una majoria de colors neutres, amb uns pocs tocs d'èmfasi amb colors més vius. Per exemple, un quadre fet gairebé tot sencer a base d'ocres, grisos, blancs i negres, aparenta ser molt més viu amb un lleuger toc de colors més vius, com ara blau cel més taronja.

Un mesclador de colors tal com apareix a un típic programa d'il.lustració o pintura. Permet optar per qualsevol dels sistemes RGB, CMYK, HSV i fins i tot altres sistemes com el diàleg de colors de Windows.

Els infants tenen un sentit del color molt més espontani que els adults! En ocasions cal tornar enrera i manejar els colors amb la llibertat que ho fan els petitons. (Dibuix de Isabel, 6 anys.)

Sistemes de definició del color.
Per definir els colors amb què treballa un programa determinat, existeixen tres formes principals: color RGB, HSV i CMYK. A més, existeixen sistemes comercials de definició dels colors, com ara el sistema Pantone. Molts programes de disseny incorporen sistemes complets de maneig de color, per assegurar una correcta visualització a la pantalla, i una correspondència entre els colors del monitor i els que s'imprimeixen.

Gairebé tots els programes permeten manejar els colors d'acord amb tres sistemes de definició (i a més solen incloure també sistemes de definició com el Pantone.)

En el sistema RGB, el color es defineix en termes de llum cromàtica: una mescla de llum vermella, verda i blava que combinadament dóna tots els colors-llum, com els de la pantalla, o els focus d'un escenari. Combinant aquests tres valors obtenim tots els colors possibles. Un valor de (0,0,0) suposa negre; el valor màxim a cada un dóna llum blanca.

Un altra sistema amb tres variants, el sistema HSV (de hue, saturation, value), es manegen tres valors relacionats amb els anteriors: tint, saturació i valor. El tint és el color de partida; saturació significa quina concentració té el pigment i valor, si el color és més o menys fosc.

El sistema CMYK (de Cyan, Magenta, Yellow, blacK.) defineix els colors de forma additiva, tal com funciona una impressora d'injecció de tinta a quatre colors o una impremta (quatricromia.) El color és el resultat de superposar o col.locar juntes gotes de tinta semitransparent, de colors cel (cian), rosat (magenta), groc i negre. En aquest cas, un valor de (o,o,0) és blanc pur.

Recursos interessants sobre el color.
Per aprendre més sobre el color, existeixen nombrosos recursos. Als llibres de disseny i tractats de tècniques de pintura i dibuix s'inclou sempre un capítol dedicat al color.
El que sempre vé bé és fullejar un llibre d'art, i veure els grans mestres clàssics i contemporanis del color... alguns favorits meus com Matisse, Piero Della Francesca, Willem deKooning, Claude Monet, Paul Klee, Mark Rothko, les pintures murals mesoamericanes, Vassili Kandinski, els expressionistes alemanys...

A la xarxa existeixen algunes webs especialitzades que contenen tot d'informació relacionada amb el món del color, com ara www.colorize.com . Aquest recurs és un dels més complets, i inclou enllaços a una sèrie d'altres webs, interessants tutorials sobre l'ús creatiu del color, i moltes més coses. A designer.com s'estan publicant una sèrie d'interessants articles sobre el tema (The color wheel, per Gary W. Priester.)

    { A dalt }