Als darrers anys, els escànners han passat de ser un artilugi d'alta tecnologia (i major cost) a ser un accessori més (i dels més econòmics) de qualsevol pc domèstic. Actualment, un escànner en color bàsic, capaç de digitalitzar fins a un tamany A4 costa menys de 10.000 pts.

Certament, l'escànner és una eina invaluable per al dissenyador. Podem incorporar ràpidament fotografies (o diapositives, si l'aparell està preparat per aquesta opció), dibuixos, el que sigui. Un dels escànners manuals que es venien fa uns anys, capaços de llegir una amplària d'uns 10 cm. i només en blanc i negre, segueix essent una eina molt aprofitable.

Molts dels treballs que farem no exigeixen massa més que una imatge en blanc i negre, que farem servir després per altres modificacions. La ressolució a que és capaç d'incorporar les imatges es sol mesurar en dpi (punts per polzada). Els valors típics solen anar des d'un mínim de 75 a un màxim de 1200 o més.

Existeix una relació directa entre la ressolució de la imatge, i el nombre de colors amb el tamany del fitxer resultant. Cal anar amb compte amb aquests valors, per tal d'evitar fitxers innecessàriament grans, que resulten més difícils de processar i de transmetre a través de xarxa. Per a les imatges que hem d'incorporar a una pàgina web, aquest és un manament: la ressolució necessària és només de 72dpi; i així i tot obtindrem imatges que, essent petites com a fitxers, mantenen tota la seva qualitat.

Maneig de l'escànner.
El funcionament dels escànners amb els pcs és força simple. En instal.lar-lo, cal instal.lar un programa que permet manejar el dispositiu per part dels diferents programes de gràfics del nostre ordinador. Aquest programa de maneig de l'escànner es diu Controlador Twain (o Twain-32). Quan anem al programa de gràfics (per exemple PaintShop pro) existeix una opció al menú: Archivo>Adquirir (o Acquire si està en anglès) que permet obtenir la imatge.

Col.loquem l'original a l'escànner i seguim les instruccions. Diem l'original, però no necessàriament el paper original. L'escànner fa una mena de fotografia, i qualsevol objecte serà retratat amb bastanta precissió, tot i que amb poca profunditat focal.

Aquesta joguina de l'esquerra l'hem escanejat d'aquesta manera: posant-la a sobre de l'escànner. Hi ha dissenyadors que aprofiten aquesta capacitat dels escànners per adquirir textures i fotografiar petits objectes: per exemple, alguns fins i tot col.loquen una pel.lícula de plàstic transparent de cuina i a sobre cereals, grans de café, fruites, pasta... per crear una rica fotografia macro.

Molts controladors d'escànner necessiten una pre-visualització de la imatge. A aquesta previsualització podem seleccionar la part de la imatge que volem adquirir, amb una eina de selecció estàndard (el requadre de línia discontínua), i el tipus de lectura que es farà (color, gris, blanc i negre...) un cop decidit, el dispositiu fa la lectura i envia la imatge al programa de gràfics des del qual hem començat el procés.

Un cop dins del programa podem fer alguns retocs a la imatge. Els canvis que més sovint es fan a la imatge són adjustar el contrast, brillantor, orientació i nombre de colors. Els programes solen dur eines específiques per fer aquests canvis d'una manera senzilla.

Criteris importants a l'hora de guardar la imatge.
A l'hora de guardar la imatge, podem optar per diferents formats. Cal pensar bé aquesta decissió, perquè alguns formats, com el jpeg, suposen una pèrdua de qualitat de la imatge, deguda a la compressió. Així, en tornar a obrir el fitxer, ens trobarem que pot haver empitjorat un poc respecte de l'escannejat original. Si tenim previst tornar a editar la imatge, és més convenient guardar-la en el format nadiu del programa (és a dir, PSP per a PaintShop Pro, PSD per a Photoshop... o bé un format genèric que respecti la qualitat de la imatge, com el TIFF).

Quina ressolució ens convé més?
En general, per imprimir amb la màxima qualitat les imatges, es sol recomanar que s'escannegin a una ressolució doble de la del dispositiu de sortida. Així podem imprimir a tamany real, o fins i tot augmentar un poc, sense pèrdua de definició. És a dir, per a una impressora que treballa a 300dpi, podem escannejar a 600dpi. Pensau que, inversament, si tenim una imatge en baixa ressolució, per imprimir-la a major tamany que l'original s'haurà d'escalar el mapa de bits i perdrà qualitat.

En canvi, les imatges que s'han de veure en pantalla, no necessiten ressolucions massa més altes que 72 dpi. Si inicialment hem treballat amb un grau de detall major, en preparar la imatge definitiva per incorporar a la pàgina web, cal baixar la ressolució (amb l'opció de nuevo muestreo, resample o similar.) Més ressolució no serveix per res: la imatge no es veurà millor al monitor (potser no es vegi de cap manera, perquè no tothom tindrà paciència per esperar que baixi!).

Com a referència pràctica, aquesta taula ens dóna una idea del tamany en píxels que tindrà una imatge escannejada a 72 dpi:

Cal fixar-se que a una imatge que faci una longitud de 20 cm, com la dimensió menor d'un foli A4, li correspondria una amplària semblant a la de la pantalla.

Per calcular el tamany total de la imatge -sense compressió- es pot fer a partir de les seves dimensions en píxels, i del tipus de color que tingui.

En general, per obtenir millors resultats en escannejar en blanc i negre, no hem de configurar l'escànner en mode blanc i negre; és preferible utilitzar l'opció de 256 grisos i després convertir la imatge a color de 1 bit (blanc i negre.) Aquí, la imatge de l'esquerra s'ha escannejat en blanc i negre; la de la dreta, s'ha convertit a partir de la del centre, escannejada en grisos. Noteu que la qualitat de la imatge és millor en aquest segon cas.

Alguns trucs i idees per escannejar i processar les imatges.
En general, per escannejar un dibuix en blanc i negre obtindrem una millor qualitat si l'escannejam en gris (color de 8 bits: 256 grisos.) i després convertim a blanc i negre dins del programa de retoc. Això es deu a que, tot i que haguem intentat fer la imatge en blanc i negre, realment, a la tinta o el llapis sobre el paper hi ha àrees més fosques i àrees més clares: així, captant en grisos incorporam tota aquesta riquesa de tonalitats. Després d'haver fet una prova de passar a blanc i negre afegint contrast a la imatge, la convertim a color de 1 bit (blanc i negre.)

Per aquest motiu, doncs, per captar els subtils detalls d'un dibuix a llapis, no ho aconseguirem adquirint la imatge en blanc i negre. En aquest cas l'opció més aconsellable és escannejar en escala de grisos. En cas necessari, més endavant podem transformar la imatge en un bitmap den blanc i negre.

Si volem una imatge amb àrees sòlides de color o negre, podem omplir les àrees acolorides/en negre utilitzant el programa de gràfics. Així, no cal tenir massa esment de l'original a tinta. Basta delimitar-hi les àrees que aniran en color i omplir-les amb l'eina del pot de pintura.