A manera d'introducció
Aquestes pàgines són un projecte personal, al qual he desat una sèrie d'idees disperses i notes referents a distints aspectes del maneig d'ordinadors per al disseny gràfic, la il.lustració i la tipografia. Aquests tres camps de la comunicació audiovisual han experimentat canvis radicals en la manera en que es treballa gràcies a la introducció dels moderns sistemes informàtics.

Cap a mitjan anys vuitanta, quan els ordinadors començaren a popularitzar-se de debò, el seu maneig era força diferent d'ara (tret dels Macintosh, que des d'un començament funcionaven d'una manera molt intuïtiva.) Certament, no és el mateix enfrontar-te a una pantalla negra i dictar ordres que penosament has de memoritzar, per obtenir resultats a penes millors que amb una màquina d'escriure o una calculadora...

L'equip que ens cal i els programes que necessitam depèn de què volguem fer. Si estau interessats pels temes que tracta Vigital, sens dubte us cal un pc nou, amb molta memòria i una bona tarjeta gràfica. Si el que feu és sobre tot manejar text, fer alguns càlculs i estadístiques i afegir ocasionalment gràfics, en tindreu prou amb un ordinador més modest. Teniu en compte una cosa: actualitzar un pc de fa cinc o més anys pot ser tan car com comprar-ne un de nou.
Tanmateix, volem ésser realistes. Gairebé tothom maneja ordinadors post-windows 95. I els preus baixen cada dia més. De manera que tot el que comentarem aquí, certament, requereix en la majoria de casos windows 95-98. (moltes coses són vàlides per Macs, també.) Molts dels termes que manejam aquí suposen un cert domini de windows 95/98. En cas de dubte, una ullada al manual ho resoldrà.

Des del punt de vista d'una persona interessada en la creativitat audiovisual, vivim una era de sorprenents canvis, a la qual tenim al nostre abast les eines per crear tot allò relacionat amb la imatge i la paraula amb una qualitat i control totals. A aquestes pàgines inicials farem un petit recull de propostes per a una bona organització del treball amb ordinadors.

A les següents seccions analitzam els programes que ens poden permetre fer realitat allò que imaginam i discutim possibilitats d'aquestes eines que ara tots ens podem permetre de tenir i usar. El poder d'aquests equips sembla intimidar molts d'usuaris. Molts són escèptics davant el fet que amb un ordinador i programes semblants als que ells tenen es puguin obtenir resultats que pareixen massa professionals. De fet, la senzillesa amb que tot es pot fer és sorprenent!

El motiu d'aquestes pàgines és compartir les troballes que faci, a mesura que jo mateix aprenc sobre els temes que m'interessen. Quan vull aprendre alguna cosa, sobre tot quan inclou treball pràctic, m'és sempre més senzill si em pos a mi mateix una tasca concreta, ben definida i que pugui ser-me útil. La millor manera que se m'acudeix d'aprendre millor sobre els temes que tractem a aquestes pàgines és, precisament, posar-los molt en pràctica i, en comptes de anotar-ho a fulls de paper, deixar-ne un quadern de notes més elaborat i a la llarga més profitós -per a mi mateix i, potser, per altres: aquest Web.

Aprofitem el que tenim.
Els ordinadors són per tot arreu. Encara que ens hi volguem resistir, ja comença a ser un poc difícil dur una vida organitzada i sense complicacions sense fer-los servir. Fa uns quants anys, poca gent es molestava en sol.licitar una targeta de caixer automàtic. Qui no les fa servir, ara? En pocs anys, els ordinadors, cada cop més sofisticats i potents, han envaït les nostres llars. Cada cop els aplicam a més coses. Però per més poderós que sigui un programa nou, hi ha coses bàsiques que no canvien. I la part més important, l'usuari, ha de tenir ben clares algunes coses senzilles per aprofitar millor tot aquest potencial del pc com a eina creativa. Per la meva banda, el que sempre m'ha interessat d'ells ha estat aquest caire creatiu.

La Versionitis.
Molts usuaris tenen una veritable obsessió per tenir les darreres versions de tot. L'ordinador amb el processador més ràpid, el darrer sistema operatiu, la versió 5.1.2. en lloc de la 5.1.1... tot això, en bona part, és la versió digital del consumisme descervellat. Tot depèn de què es vulgui fer amb l'equip, però, de debò, fins i tot un vell 486 segueix essent una molt bona eina. El que tinguem a casa pot ser suficient per fer moltes coses.

Organitzar els fitxers
Per treballar amb comoditat, és molt convenient tenir els treballs i els programes ben desats. Petits detalls d'organització són més importants del que sembla, perquè estalviam un poc de temps contínuament i a la llarga la diferència de tenir en compte aquestes petites coses es fa ben palesa.

Per una banda separar clarament les carpetes de programes de les carpetes de documents. Tenir carpetes especials per a diferents classes de documents, i si acumulam molts treballs, fer les subcarpetes que calguin.

Els noms dels fitxers han de ser descriptius. Aprofitem la possibilitat d'assignar noms llargs, encara que no massa. El nom és això, un nom, no una descripció completa! Si el nom és molt llarg resulta difícil de veure i localitzar el que volem. Amb 10 a 15 caràcters sols haver-n'hi més que suficient gairebé sempre.

Quan facem algun projecte on tots els fitxers estan integrats (com una pàgina Web, un article o un llibre) convé crear una carpeta especial per ells. Per tal d'accedir-hi més ràpidament, els projectes en què estem treballant actualment podem ubicar-los a l'escriptori, la "taula de treball" de windows.

Una barra de tasques ben organitzada ajuda a accedir més ràpidament als programes que utilitzem i als documents.

Organitzar l'escriptori
Es guanya molt -molt-temps amb una correcta organització de l'escriptori i de la barra d'inici. En comptes de deixar cada programa dins de la branca a la qual s'ha instal.lat per defecte, podem crear carpetes que allotgin tots els accessos directes a programes d'un mateix tipus.

Jo tenc quatre grups: Text; Gràfics i Disseny; Web; Tipografia. Aquí hi són gairebé tots els programes que maneig més sovint. Si deixeu que cada accés a programes romangui allà on s'instal.la per defecte, us trobareu: a) molta dispersió i b) Un escriptori superpoblat. A més, la localització dels accessos directes als programes pot ser un poc enredosa (per exemple...típicament un programa pot quedar a una branca terciària o més enllà: programas>Corel>CorelDraw>Corel Draw. Per anar molt més ràpid podem tenir una secció de Gràfics i incloure tots els programes d'aquest tipus. Així estalviam fer de Tarzan per tantes branques... Gràfics>Corel Draw.)

Per fer canvis en la manera en que està estructurada la barra de tasques, la manera més senzilla és anar a l'opció configuración>barra de tareas d'aquesta mateixa. S'obre una finestra estil explorador, on podem seleccionar i recolocar els accessos directes que volguem, segons el nostre criteri. Les carpetes no desitjades es poden eliminar i, si convé, podem crear-ne de noves o canviar noms de les existents. Molt fàcil i convenient.

Provar nous programes.
No ens ha de fer por sortir del que estam acostumats i provar nous programes. Tots els programes han acabat per funcionar d'una manera molt semblant, degut a la competència existent. N'hi ha que ho comparen a la convergència evolutiva: el disseny del cos i el funcionament més apte es selecciona en diferents grups d'animals, que acaben per ser semblants a primera vista: un dofí, un tauró, un ictiosaure... així, els programes acaben per copiar-se la manera de treballar: el tipus d'icones, estructura dels menus i opcions.

Amb la manera de treballar bastant consistent entre sí dels programes de Windows (o al menys, no obertament contradictòria!), és fàcil passar d'una aplicació a les seves anàlogues. Així aprenem què és el millor de cada una, i acabem per seleccionar allò que s'adapta més als nostres interessos i forma de treballar.

Quan hom comença, val la pena aprendre bé el funcionament bàsic de l'ordinador: què signifiquen les coses principals relatives a maneig de fitxers, edició, com manejar l'interfície gràfica (menus, quadres d'opcions...) perquè així el món del pc és al nostres peus. Personalment, maneig molts programes distints i trob molt tediós sempre fer les coses amb les mateixes eines. Experimentar, provar tots els programes que pugui per fer tasques comunes d'escriure o dibuixar és un alicient, un entreteniment més que alegra la tasca.

Ara els programes tenen un maneig tan intuïtiu que s'hi pot treballar raonablement bé des d'un principi. (Bé és cert que per manejar professionalment algunes aplicacions ja és qüestió de més temps.)

L'ajuda dels programes és cada cop més completa i gràfica. Crec que no cal llegir-se-la d'un cap a l'altre abans d'atrevir-se amb el programa, però sí recurrir-hi per aclarir dubtes puntuals. Sempre vé bé per saber com es fa una cosa determinada. Moltes aplicacions tenen un sistema d'ajuda contextual que permet anar directament al tema d'ajuda corresponent a allò que estam fent: bé clicant una tecla que digui "ajuda" o un signe d'interrogació. Alguns d'aquests consells seran obvis per alguns. Pel que he vist, però, no estan de més.

Les dreceres de teclat són una manera perfecta d'estalviar-se temps i esforç en treballar amb els programes.

Dreceres.
Conec molts d'usuaris experimentats que ignoren alguns petits detalls que després de treballar algunes hores teclejant i moguent el ratolí suposen un notable estalvi de temps i esforç. El botó dret de l'ordinador serveix per moltes coses més que per fer bonic, us ho assegur! Els programes solen incorporar-hi una manera ràpida d'accedir a opcions relacionades amb el que estem fent. Provau-ho fent clic a l'escriptori. Us apareixerà el quadre d'opcions de configuració de l'escriptori. A cada programa sol funcionar de la mateixa manera, permetent elegir opcions per allò que estem fent, molt més ràpidament que anant al menú.

Una altra manera de guanyar temps és emprar les dreceres del teclat. Tots els programes les utilitzen, i quan treballem molt sovint amb una aplicació, pot fer-nos guanyar realment molt de temps.

Cada programa sol tenir les seves dreceres específiques, però moltes són gairebé comunes a tots. Per exemple, prement Control i C [Ctrl + C], copiau allò que hagueu seleccionat. Crtl + v ho aferra. Memoritzar-ho pot semblar una tasca ingrata, però potser ho fareu sense esforç. Cada cop que aneu al menú, us fixareu que moltes opcions indiquen la drecera del teclat. Com a exemple, vegeu la imatge al costat.

Aprendre'n un grapat ens estalviarà molts viatges a la barra del menú, i molt temps.

Una drecera fonamental: canvi ràpid entre aplicacions.
Com passeu d'una aplicació a una altra quan s'estan executant al mateix temps? Cercau la icona a la barra de menu i clicau? És molt més ràpid pitjar amb la mà esquerra Ctrl+Tab. Mantenint pitjada la tecla de control, cada clic a tab ens passa a una nova de les finestres obertes. Proveu-ho. Truc imprescindible, per exemple, en navegar. Podeu passar ràpidament, sense moure el ratolí, d'una pàgina web a una altra mentre la primera s'acaba de carregar.

Per moure's ràpidament també són molt útils les tecles de moviment (les fletxes de la dreta, entre el teclat alfabètic i el numèric). Manejar bé les tecles de moviment (en combinació amb les tecles d'opcions: majúscules/control o alt) suposa anar molt més ràpid per moure's a través del document o en la selecció de text o imatges, que amb el ratolí. Doneu un cop d'ull als manuals o l'ajuda i apreneu com manejar-les, perquè val la pena.

Per exemple, aprendreu que per seleccionar tot el text d'un document, des de la posició del cursor, es fa amb ctrl+mays+fin: molt més ràpid que una llarga excursió amb el ratolí...

Optimització del rendiment: consells senzills.
Perquè l'ordinador treballi al màxim rendiment, convé llegir-se les recomanacions del manual i dels propis programes.

En general, hi ha algunes normes senzilles però efectives:

No tenir un tapís de fons a l'escriptori. Malbarata memòria. Per sobrats que n'anem...

Suprimir animacions als menus. Només és un truc visual, que no millora ni agilitza res: al contrari, ralentitza el funcionament.

Configuració de pantalla correcta. Pel que fa al nombre de colors, encara que sembli a l'enrevés, és més ràpid treballar preferentment a color de 24 bits (sempre que la targeta gràfica ho permeti.) Assumim que teniu ordinador post 1995... Així es representen les imatges més ràpidament (no s'ha d'adaptar la visualització als colors disponibles).

Per veure quina configuració tenim al nostre equip, referent a tapís d'escriptori, colors utilitzats, etcètera, cliqueu amb el botó dret a qualsevol punt de l'escriptori i apareixerà un quadre d'opcions com el de la imatge. Pitjau la solapa de "configuración" (imatge adjunta) i assegureu-vos que la resolució i el nombre de colors són els convenients (color de 24 bits).
   La resolució depèn del tamany del monitor, i es mesura en píxels (punts a la pantalla que formaran la imatge). Per un monitor de 14 polzades, el més assenyat i comfortable per a la vista és 640x480 píxels. Per 15 polzades, podem optar per 800x640. Amb un monitor de 17 polzades, convé una resolució mínima de 800x640 -també es pot augmentar, a 1024x768 píxels. Escollir una resolució més alta d'aquestes significa fatiga visual segura.
    Qui s'hagi de comprar un equip nou no ha de dubtar en adquirir el monitor de 17 polzades, per un petit preu extra treballarà molt més comfortablement. Gastar uns quants diners extra en un bon monitor ho agraïrem cada vegada que haguem de posar-hi la mirada a sobre!

Defragmenteu el disc dur cada cert temps. (Utilitzeu l'utilitat inclosa amb el Sistema: Arxius de programes>Accessoris>Eines del sistema>Defragmentador.) La defragmentació només "compacta" la manera en què s'allotja la informació al disc dur. No suprimeix ni canvia res, però agilitza la manera en què es recuperen dades, i per tant millora el rendiment.

Utilitzeu un programet optimitzador de memòria. Allibera d'aquesta els continguts que no s'empren, deixant més memòria disponible per a les aplicacions. Si executam múltiples programes alhora, és molt necesssari. Un consell: baixeu-vos RamBooster (freeware), de http://www.sci.fi/~borg/rambooster/

Naturalment, s'ha d'evitar la possibilitat que un virus contamini el nostre ordinador. Els virus són petits programes -elaborats per gent malintencionada- que s'enganxen, sobre tot, a fitxers executables. En poques paraules, quan executem un programa contaminat, el virus pot passar a l'acció. Poden causar grans danys, com esborrar el nostre disc dur o fer que sigui impossible treballar amb normalitat. Darrerament circulen també virus que s'encomanen amb fitxers de word (*.doc) i fins i tot a travès d'Internet (correu electrònic). Com a norma general, tenir un programa antivirus actualitzat i no obrir mai programes de procedència dubtosa sense haver-los examinat amb l'antivirus. Que aquest sigui ben actual és imprescindible, perquè apareixen virus nous cada dia. Els més coneguts són McAfee ViruScan i Panda Antivirus. Existeixen versions d'avaluació d'ambdós i el seu preu està en torn a les 6000 pts. També n'hi ha que són freeware, com InoculateIT, que es pot descarregar lliurement del web del seu fabricant.

Optimització de la connexió a xarxa. Parlar d'ordinadors aquests darrers anys significa també parlar d'internet. Un pc per sí sol, sense connexió amb altres equips, sigui a una xarxa local o sigui a internet, està desaprofitat.
   Hem entrat al nou segle amb totes les facilitats per connectar-se: accés gratuït, promeses de nous sistemes d'accés cada cop més ràpids i fiables (XDSI, ADSL, cable de fibra òptica, connexió per satèl.lit...)
   De moment, però, algunes d'aquestes promeses estan lluny de complir-se. La major part dels internautes utilitzam un mòdem corrent i la XTB (xarxa telefònica bàsica). Com a consell previ, però, recomanem utilitzar qualsevol dels accessos gratuïts disponibles (encara que no ens enganem: la connexió NO és gratuïta: hem de pagar el cost de les trucades metropolitanes durant el temps que estam en xarxa). N'ofereixen diferents servidors: Terra, Alehop, Uni2, i d'altres. Solen oferir un kit de connexió en forma de cd-rom, amb tota mena d'informació i ajuda, que també està disponible al seu web.
   Una cosa que sí heu de fer, en cas d'utilitzar windows 95, és assegurar-vos de que la vostra connexió està optimitzada. La configuració per defecte del sistema operatiu fa que sigui més lenta del que podria ser. Incomprensible, però cert! Es pot solucionar molt fàcilment amb un mínuscul programa gratuït, PPP-Boost, que es pot descarregar de http://www.c3sys.demon.co.uk. A l'apartat "possibilitats" discutim amb més detall algunes de les coses que ens permet Internet, còmodament i des de casa nostra (si no hi ha un embós de trànsit!.)