Resum histrric

La favorable configuracis geogr`fica i el seu clima molt benigne, van afavorir que el procis de poblament hum` s'hi iniciis en dates molt primerenques, ja a l'hpoca prehistrrica. Ssn relativament nombrosos els jaciments que documenten les diferents etapes del Paleolmtic i de l'Epipaleolmtic. Durant el Neolmtic i l'Edat de Bronze, les respectives comunitats humanes (amb les activitats econrmiques caractermstiques d'aquest permode: agricultura i ramaderia) varen trobar als terrenys que actualment configuren les comarques del Camp de Tarragona l'escenari idoni.

Aquest procis d'assentament va finir amb la consolidacis sobre el territori, de les diferents tribus que conformaren el mosaic sociopolmtic de les terres llevantines de la Penmnsula Ibhrica a l'hpoca preromana, com a conseq|hncia directa del contacte d'aquells grups autrctons amb els diversos pobles colonitzadors de la Mediterr`nia (fenicis, grecs i pznics). El territori del Camp de Tarragona era ocupat per la tribu dels cessetans, essent un dels seus assentaments mis importants (Kese) el que constitum, potser la seva capital i el precedent immediat, tambi, de la ciutat romana de T`rraco, l'actual Tarragona.

L'any 218 aC, amb motiu de la II Guerra Pznica entre romans i cartaginesos, l'exhrcit rom` a les ordres de Gneu Corneli Escipis desembarc` a Empzries, colrnia grega aliada de Roma. Simult`niament es fund` T`rraco, com a principal base d'hivernada dels exhrcits romans a Hisp`nia, iniciant un llarg i complex procis d'incorporacis de les terres peninsulars al nou ordre polmtic, cultural i econrmic de la romanitat, en el qual T`rraco va jugar en tot moment un paper fonamental.

A la segona meitat del s. l aC se li va concedir l'estatut de colrnia de dret rom`, prenent la denominacis de Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco. L'any 27 aC li va ser concedida la capitalitat de la provmncia Tarraconense, dins de la nova organitzacis provincial, propiciada per August. Aquest va residir a T`rraco durant dos anys, seguint les operacions militars que portava a terme a la cornisa cant`brica i dirigint la seva planificada transformacis del msn.

S'inici` aleshores l'aplicacis d'un programa dirigit a dotar a la colrnia d'un alt nivell urbanmstic i monumental, d'acord amb la import`ncia i significacis de la ciutat.

La vitalitat d'aquesta es mantingui amb plenitud fins a mitjan s. III dC. Com a conseq|hncia de la crisi general i amb les primeres onades d'invasors germ`nics, s'inici` un procis de progressiva recessis tant en l'ordre demogr`fic com en l'urbanmstic. Aixr signific` la destruccis i l'abands de gran part de la ciutat, tret de la part alta que esdevindr` el nucli principal de l'h`bitat.

En aquesta hpoca la phrdua de la capitalitat de T`rraco, primer respecte a Tolosa, despris respecte a Barcino (Barcelona) i finalment respecte a Toletum (Toledo, s. VI) suposar` un allunyament de la ciutat dels centres polmtics decisius de l'hpoca. Aquest allunyament no minvar` la seva import`ncia urbana fonamentada en la seva condicis de seu eclesi`stica metropolitana i en el manteniment de les instal7lacions portu`ries fins a l'arribada dels musulmans a la ciutat el 713-714. Aquest fet senyala definitivament l'entrada de la ciutat en l'anomenada Edat Mitjana.

Entre els segles XIII i XV se succeeixen diversos fets importants per a la ciutat com la implantacis del nou rigim jurmdic de la municipalitat, les rivalitats i plets en temps del prelat Benet de Rocaberti i els intents de Pere III i Joan I d'incorporar a la Corona la jurisdiccis de Tarragona.

El segle XIX la guerra del Franchs marc` profundament la ciutat, puix que despris d'un setge de 56 dies, va ser assaltada i saquejada durant tres dies, i s'hi mantingui l'administracis francesa durant tres anys.

Gairebi fins al segle XIX no hi ha l'expansis de la Ciutat, sobrepassant l'emmurallat. La Tarragona moderna ti tres sectors ben diferenciats: La Rambla-carrer de la Unis, el port i l'eixampla moderna (que prolonga la Ciutat fins al riu Francolm).

Tot passant el riu, la franja litoral precisament, s'emplacen les instal.lacions industrials, mentre que a l'interior, perr paral-lelament a la indzstria, s'alcen els nuclis urbans perifhrics.