Incidents
a la presentació per part del Departament de Medi Ambient del mapa
eòlic del Priorat
01/08/00.
TARRAGONA. Ahir a la tarda es va convocar per part del Departament de Medi
Ambient (DMA) de la Generalitat una reunió a Tarragona per a la
presentació del mapa eòlic de la comarca del Priorat. A aquesta
reunió estaven convocats els alcaldes de la comarca i en especials
els afectats per implantacions eòliques.
Coincidint
amb la reunió, un grup de diversos veïns i membres de la Plataforma
per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, informats de la celebració
d'aquesta reunió per part d'alguns alcaldes de les seves respectives
poblacions, han decidit d'assistir-hi per tal d'informar-se de la proposta
del DMA, segons informa la Plataforma.
Tot
just abans de començar la reunió a aquests veïns del
Priorat se'ls ha demanat que abandonessin la sala, ja que es tractava d'una
reunió per informar als alcaldes. Davant d'això, segons ha
denunciat la Plataforma, una veïna de la comarca va preguntar
als alcaldes assistents si hi havia algun inconvenient per part seva en
que es poguessin quedar a la reunió a escoltar. L'alcalde de Margalef,
Ramon Vila, va contestar dient que si aquest grup de gent de la comarca
es quedava a la reunió, ell marxava. L'alcalde de Cabacés
també va mostrar el seu rebuig a la presència d'aquests veïns.
Segons
la Plataforma "malauradament a la comarca del Priorat hi ha alguns alcaldes
que en qüestions democràtiques encara es troben a "pàrvuls".
Les seves actituds caciquils i les seves maquinacions personals són
tot un descrèdit pel Priorat, una comarca on cada dia hi ha més
gent descontenta davant d'aquestes actuacions tant deplorables".
La
Plataforma també ha volgut denunciar un cop més l'ambigüitat
interessada i poca serietat mostrada fins ara per part del Departament
de Medi Ambient, quant a la elaboració, presentació i consens
del mapa eòlic i les seves futures directrius./ROL
L'antiga
Mórapiel renaix després de dos anys d'inactivitat
01/08/00.
TARRAGONA. Representants dels treballadors de l'antiga fàbrica de
pells de Móra d'Ebre Kukje-Chun Nam, SA i del grup pelleter Colomer-Munmany
van signar ahir a la Subdelegació del Govern a Tarragona el conveni
que permetrà la imminent reobertura de la fàbrica després
de dos anys sense activitat. La nova Mórapiel s'anomenarà
Adobinve, una empresa participada pel Grup Colomer (66%) i per l'empresa
pública catalana Eplicsa (33%).
Adobinve
comptarà amb un crèdit de 550 milions de pessetes concedit
per l'Institut Català de Finances (ICF) per rellançar Mórapiel,
i de 15 milions més concedits per l'Ajuntament de Móra d'Ebre.
A més, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre aportarà subvencions
de 300.000 pessetes per cada nou lloc de treball estable que creï
la nova societat.
En
un primer moment, l'empresa donarà feina a 47 treballadors, si bé
existeix un pla per recol·locar 87 dels antics 134 treballadors
de la coreana Kukje-Chun Nam, SA en un període de tres anys./ROL
Noves
convocatòries de vaga a les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs
01/08/00.
ASCÓ. Les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs podrien
viure noves jornades de vaga durant el mes de setembre. Els sindicats CCOO
i UGT així ho han anunciat després de fracassar l'intent
de creació d'una mesa de negociacions entre els representants dels
treballadors i de les empreses subcontractades per la propietària
de les centrals nuclears catalanes.
El
col·lectiu afectat per la convocatòria de la vaga està
format per uns 600 treballadors contractats per empreses de serveis que
treballen a les nuclears. Aquest col·lectiu ja va anar a la vaga
els dies 28 de juny i 4 de juliol per demanar més estabilitat laboral
i millors condicions de treball. Les noves vagues podrien coincidir amb
la recàrrega de combustible de Vandellòs-II, un període
en el qual s'incrementa espectacularment el nombre de treballadors i empreses
subcontractades./ROL
Noves
places de residència per a gent gran a Gandesa i Móra d'Ebre
01/08/00.
GANDESA. Irene Rigau, consellera de Benestar Social de la Generalitat,
ha anunciat la creació de noves places de residència assistida
a les Terres de l'Ebre. De les 150 places previstes a les quatre comarques,
una tercera part (50) es crearan a Gandesa (entre places de residència
assistida i habitatges tutelats) i a Móra d'Ebre s'ampliarà
la capacitat de la residència Natzaret.
Actualment,
el Departament està construïnt a Gandesa l'edifici que acollirà
els habitatges tutelats i el centre de dia de la capital de la Terra Alta.
L'equipament, en un estat de construcció força avançat,
es troba situat a la carretera de Bot i serà gestionat per l'empresa
Sagessa./ROL
Flix
vol tenir una piscina coberta
01/08/00.
FLIX. El municipi de Flix es mobilitza per reclamar de la Generalitat la
construcció d'una piscina coberta a la localitat. El ple de l'Ajuntament
ha adoptat un acord que dóna suport a una iniciativa popular que
ja ha aplegat un miler de signatures de veïns del poble i d'altres
municipis de la rodalia. Les signatures es presentaran a la Secretaria
General de l'Esport de la Generalitat.
Aquesta
iniciativa coincideix amb la presentació del pla director d'infraestructures
esportives de Catalunya elaborat per la Generalitat, en el qual a la Ribera
d'Ebre es detecten les mancances d'un nou estadi d'atletisme i d'una piscina
coberta, uns equipaments que, en principi li pertoquen a Móra d'Ebre
per ser capital comarcal, per ser el municipi més poblat de la comarca
i per exercir com a centre comarcal d'una àrea supracomarcal./ROL
La
Fira de Móra la Nova premia els millors vins de les nostres comarques
01/08/00.
MÓRA LA NOVA. El jurat qualificador del certamen vinícola
de la Fira del Vi de Móra la Nova ha donat a conèixer els
guanyadors de l'edició d'enguany del concurs. La Cooperativa de
Capçanes, amb un vi kosher (elaborat seguint el mètode jueu)
ha assolit el primer premi en la categoria de vins de guarda negres. En
la categoria de negres de l'any, el guanyador ha estat "Les Sorts", de
la Cooperativa del Masroig. En blancs de guarda, el "Llàgrimes
de tardor", de la Cooperativa de Bot, ha assolit el primer premi, i el
"Morlanda", de Viticultors del Priorat, el primer premi de blancs de l'any.
La Cooperativa de Marçà-Falset ha guanyat el primer premi
de vins dolços.
El
concurs de la Fira del Vi de Móra la Nova premia anualment els millors
vins embotellats de les denominacions d'origen Terra Alta, Priorat, Subzona
Falset i Tarragona-Ribera d'Ebre./ROL
Dues
antigues mines de Bellmunt del Priorat s'obriran al públic
02/08/00.
BELLMUNT DEL PRIORAT. Les antigues mines de Bellmunt del Priorat esdevindran
aquest mes d'agost el principal reclam turístic de la localitat.
Les mines Eugènia i Sant Jacint podran ser visitades pel públic
després d'un seguit d'obres d'adequació que s'hi han efectuat
en els darrers anys per fer-les visitables: enllumenat, accessos, etc.
Juntament
amb aquestes galeries, l'edifici del Casino, d'estil modernista, serà
reformat a fi i efecte d'acollir un museu de minerologia que mostrarà
els minerals que antigament eren extrets en aquesta conca minera: galena,
pirita i calcita./ROL
La
nova Morapiel vol esdevenir capdavantera d'Europa en el procés de
ribera
02/08/00.
MÓRA D'EBRE. La nova empresa de pells de Móra d'Ebre, Adobinve,
SA (antiga Morapiel, SA), s'ha fixat com a objectiu de futur esdevenir
la primera planta europea en el procés de ribera (rentat i primera
transformació de la pell), segons el conseller delegat del grup
Colomé-Munmany (propietari de l'empresa), Jaume Alvira. La planta
començarà a produir al mes d'octubre i, inicialment, és
previst que adobi 14.000 pells diàries, si bé la planta tindrà
molta més capacitat, fins a 25.000 pells diàries.
Pel
que fa a inversió i llocs de treball, la nova Morapiel invertirà
més de mil milions a Móra d'Ebre i donarà feina en
un primer moment a 45 treballadors, si bé d'aquí a un any
seran 66 empleats i al tercer any de funcionament la plantilla s'estabilitzarà
en 87 persones. La seixantena de treballadors que no continuen a l'empresa
han rebut una indemnització de tres milions de pessetes de mitjana./ROL
Organitzen
dos cursos de formació ocupacional per a aturats a Móra d'Ebre
02/08/00. MÓRA
D'EBRE. Els aturats i aturades de les nostres comarques poden formar-se
en les disciplines d'empleat doficina i auxiliar de geriatria mercès
als cursos de formació ocupacional organitzats per l'empresa BRM
de Móra d'Ebre. El curs d'empleat d'oficina consta de 620
hores lectives i 80 h de pràctiques mentre que el d'auxiliar de
geriatria és de 240 h lectives més 210 h de pràctiques.
Les classes s'efectuaran a les instal·lacions de BRM en horari de
matí fins al mes de desembre./ROL
Móra
d'Ebre recupera el butlletí d'informació municipal
02/08/00.
MÓRA D'EBRE. Amb el nom d'"Els Quatre Cantons" l'Ajuntament de Móra
d'Ebre ha recuperat la seva publicació d'informació municipal
després de molts anys sense editar-la. La nova publicació,
que s'ha distribuït aquesta setmana a la població, consta de
setze pàgines i sortirà al carrer cada trimestre. Segons
el director de la publicació, Joan Lluís Fidalgo, aquest
butlletí pretén "donar compte al veïnat cada tres mesos
de les novetats de la gestió municipal, difondre els avisos i els
bans d'interès per als ciutadans i ciutadanes, i explicar fil per
randa els projectes de futur i les realitzacions en marxa. I això
ho volem fer des d'una òptica nítidament institucional, ja
que ens hem proposat que aquesta publicació sigui una veritable
eina de comunicació i un punt de trobada per a tots els veïns
de Móra".
"Els
Quatre Cantons" s'ha fixat com a objectiu ser alguna cosa més que
un butlletí estrictament municipal, per la qual cosa vol copsar
a través de les seves pàgines el batec de la població,
les inquietuds de les entitats, els problemes dels veïns i les opinions
dels lectors./ROL
Risc
molt alt d'incendi al Priorat
02/08/00.
BARCELONA. El risc potencial d'incendi forestal és molt alt en dos
comarques catalanes, concretament al Priorat (Tarragona) i a la Selva (Girona),
segons va informar ahir la Direcció General d'Emergències
i Seguretat Civil de la Generalitat. Així mateix, el risc d'incendi
és alt a les comarques de les Garrigues, Pallars Jussà, Pallars
Sobirà i Alt Urgell, a Lleida, i a l'Alt Empordà i Baix Empordà,
a Girona. En la resta de comarques catalanes el risc d'incendi és
mitjà, excepte en aquelles zones més properes als Pirineus,
on el risc és baix./ROL
Més
de 4.000 estrangers de la província demanen regularitzar la seva
situació
03/08/00.
TARRAGONA. 4.160 persones han sol·licitat des del 21 de març
fins al 31 de juliol d'enguany, la seva regularització a la província
de Tarragona mitjançant els serveis de la Subdelegació del
Govern, Departament de Treball i Estrangers, comissaries de Tortosa, Tarragona
i Reus, Ajuntaments i altres. D'aquests, 2.948 són per permís
de treball i residència, i 1.212 per residència (la majoria
familiars dels anteriors).
Dels
2.948 per treball, 480 estan en tràmit (requerida documentació
complementària), 1.834 ja estan aprovats í 584 desestimats
per no complir els requisits (demostrar la presencia a l'estat espanyol
abans del 1 de juny de 1 999). La resta, o sigui, 50 estan arxivats per
presentar la documentació referent a una altra província
i per tant han estat adreçats a altres Subdelegacions o Delegacions
del Govern.
Dels
1.212 per únicament residència, 1.150 han estat aprovats,
32 denegats i 30 en tràmit.
A
banda de les 4,160 sol·licituds, falten aproximadament unes 168
que encara no han arribat a aquesta Subdelegació procedents d'altres
llocs on es podien presentar. També cap la possibilitat que en siguin
més ja què poden arribar per correu amb data abans del final
del terminí./ROL
Ambulàncies
Baix Ebre assumeix el servei de trasllats mèdics a la Terra Alta
03/08/00.
GANDESA. L'empresa Ambulàncies Baix Ebre, adjudicatària del
concurs públic del transport sanitari en la Regió Sanitària
de Tortosa, va assumir ahir el servei en les ciutats de Tortosa i Roquetes,
així com a la comarca de la Terra Alta. Aquesta empresa disposa
de bases d'ambulàncies a Roquetes, Gandesa i Batea, i en un
futur prestarà servei també a les comarques del Montsià
i el Baix Ebre, amb un total de 20 vehicles i 54 treballadors. Dos d'ells
procedeixen de Creu Roja, que oferia el servei d'ambulàncies en
la zona fins ara i que ha arribat a un acord amb l'empresa guanyadora del
concurs per a subrogar a part del personal, el que ha permès l'entrada
en vigor de la nova operadora, que tenia de termini fins el 1 d'octubre
per a començar a funcionar.
El
canvi d'operador s'anirà realitzant progressivament en la resta
de la Regió Sanitària de Tortosa, amb bases d'ambulàncies
a les localitats d'Amposta, Ulldecona, Sant Carles de la Ràpita,
Ametlla de Mar, Deltebre i Tortosa./ROL
Exposició
sobre l'arquitecte Martinell a Horta de Sant Joan
03/08/00.
HORTA DE SANT JOAN. Demà s'iniciarà a Horta de Sant Joan
l'exposició "Cèsar Martinell i Brunet: entre el Modernisme
i el Noucentisme", muntada per la Fundació la Caixa. La mostra es
podrà veure al casal d'Horta fins al 3 de setembre, de dimarts a
dissabte d'11 a 13:30 h i de 18 a 21 h. Els festius, d'11 a 13:30 h, i
els dilluns, tancat.
Cèsar
Martinell i Brunet (Valls, 1888-Barcelona, 1973) va ser un dels darrers
testimonis d'una de les èpoques més florents de Catalunya:
el Noucentisme. La diversitat d'ensenyaments i influències que va
rebre van fer d'ell un personatge polifacètic. Els seus edificis
palesen aquesta diversitat: mentre que l'arquitectura agrària revela
la influència dels dos grans arquitectes modernistes catalans -Gaudí
i Domènech i Montaner-, l'arquitectura pública es va impregnar
de valors noucentistes i l'arquitectura domèstica denota la influència
dels successius estils de moda: modernisme, monumentalisme, racionalisme
i castisseisme.
A
més de la tasca com a arquitecte, Martinell es va dedicar a l'estudi
de l'arquitectura medieval catalana, a l'arquitectura i escultura barroques
i a la figura d'Antoni Gaudí.
L'exposició
Cèsar Martinell i Brunet: entre el Modernisme i el Noucentisme fa
un recorregut per la producció arquitectònica d'aquest personatge,
que representa un pont de transmissió intel.lectual entre
la segona generació de mestres de la Renaixença catalana
i la generació de postguerra.
La
mostra presenta plànols originals, dibuixos i fotografies d'època
del edificis projectats per Cèsar Martinell. Està dividida
en set àmbits que singularitzen allò més
representatiu de la seva biografia i trajectòria professional i
que són imprescindibles per comprendre la globalitat de la
seva obra: els cellers, els edificis de caràcter públic,
la restauració monumental, etc./ROL
Festes
majors a Móra la Nova i Rasquera
03/08/00.
MÓRA LA NOVA. Les poblacions de Móra la Nova i Rasquera celebren
aquests dies i durant tot el cap de setmana les Festes Majors de sant Domènec.
A Móra la Nova avui es celebrarà un sopar de germanor i ball
al poliesportiu. Demà comencen oficialment les festes amb una sessió
de ball a càrrec del grup Montsant. L'acte més destacat de
dissabte és la Festa del Riu, que tindrà lloc a partir de
les 17 hores. Diumenge, la celebració més destacada és
la revetlla de les Nits Blanques, a mitjanit, al poliesportiu. Les festes
moranovenques finalitzaran dilluns dia 7 amb un castell de focs artificials.
A
Rasquera, avui el conseller de Sanitat inaugurarà el consultori
local i llegirà el pregó. Demà divendres, hi haurà
el romiatge a l'ermita de sant Domènec. Dissabte, destaca la celebració
del correfoc, a les 21:30, a la plaça de Baix. Dels actes de diumenge,
s'ha de destacar la trobada de balladors de jotes que se celebrarà
a les vuit de la tarda. Les festes finalitzaran dilluns dia 7 amb una representació
teatral./ROL
El
Consell Comarcal de la Ribera organitza un curs de monitors
03/08/00.
MÓRA D'EBRE. El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, mitjançant
l'Oficina de Serveis a la Joventut, organitzarà durant el mes de
setembre la tercera edició del curs de monitors d'activitats de
lleure infantils i juvenils. El curs es desenvoluparà del 4 al 8
de setembre i del 12 al 18 de setembre, en horari de matí i tarda.
Les preinscripcions es poden fer fins al 10 d'agost al Consell Comarcal.
El curs es realitzarà a la casa de cultura de Móra la Nova
i té un cost de 10.000 pessetes per alumne./ROL
La
Terra Alta multiplicarà per deu la producció agrària
amb el regadiu
04/08/00. LA POBLA DE MASSALUCA.
El conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Sr. Josep Grau va afirmar
ahir que s'està acabant la primera fase de les obres del reg de
la Terra Alta, amb la qual cosa a finals del 2001 ja se podran regar 900
hectáreas dels termes numicipals de la Pobla de Massaluca. Grau
va assegurar que quan finalitzin les sis fases del reg i es posin en irregació
les 9.000 hectàrees previstes en el projecte, la Terra Alta multiplicarà
per deu la producció d'oliva, raïm i ametlla.
Grau va visitar ahir
les finques pilot del reg de la Terra Alta, situades a la població
de la Pobla de Massaluca. Es tracta de tres finques dedicades a l'olivera,
l'ametller
i la vinya les quals són regades mitjançant un sistema de
reg localitzat. (gota a gota). Aquesta iniciativa permetrà conèixer
les dosis, les quantitats d'aigua i maneig del reg que necessiten aquests
cultius per a aconseguir una producció òptima i constituirà
un cas idoni per a l'estudi de la transformació d'uns conreus de
secà en regadius. Aquest programa de reg serà tutelat per
l'Institut de Recerca i tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Les
finques, que es posen ara en regadiu, dónen llum verda al reg de
la Terra Alta
La primera fase de les obres
del reg de la Terra Alta es van iniciar el mes de març del 1999.
Un cop s'hagin realitzat, la superfície transformada superarà
les 9.000 hectàrees, incloses en els termes municipals de la Pobla
de Massaluca, Batea, Vilalta dels Arcs, Bot, Gandesa, Corbera d'Ebre i
la Fatarella. Amb una dotació d'aigua de 2.000 metres cúbics
per hectàrea i any, el reg de la Terra Alta tindrà una longitud
de canonades superior als 288.000 metres, així com un total de 406.000
metre cúbics de basses de regulació.
El conseller d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca va arribar a les 11 hores a les finques pilot del reg
de la Terra Alta, situades en el terme municipal de la Pobla de Massaluca,
on fou rebut pel Sr. Josep V. Domènech, alcalde de la localitat,
pel Sr. Xavier Pallarés, president del Consell Comarcal de la Terra
Alta, i pel Sr. Rafael Sampé, president de la Comunitat de Regants.
Després d'efectuar
una visita per les finques, el conseller Grau i la resta d'autoritats i
assistents a l'acte van rebre una explicació tècnica a càrrec
del Sr. Joan Girona, tècnic de l'Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries (IRTA), l'organisme que recollirà les diferents
dades sobre l'evolució de la producció a les finques pilot.
D'altra banda, el director de les obres, Sr. Antoni Gironès va fer
una explicació de l'estat de les obres del reg de la Terra Alta,
fases 1 i 2./ROL
La
Terra Alta presenta una bona ocupació hotelera
04/08/00.
GANDESA. Els allotjaments de la comarca de la Terra Alta estaran pràcticament
plens durant aquest mes d'agost, segons han confirmat fons del sector.
L'increment de la demanda del turisme d'interior ha fet que la Terra Alta
tingui cada any més visitants, després de les múltiples
inversions que s'han efectuat en els darrers anys per crear una infraestructura
hotelera i de serveis. La comarca disposa en l'actualitat de places de
càmping, hoteleres, de cases de pagès i de cases de colònies.
Aquest estiu se suma a l'oferta l'alberg de Prat de Comte (Cal la Jepa)
i com a atractiu turístic la nova via verda per l'antiga línia
ferroviària de Val de Zafán./ROL
L'Idece
edita la revista de promoció turística "Cap de Setmana"
04/08/00.
TORTOSA. Les oficines de turisme de les Terres de l'Ebre han començat
a distribuir entre els turistes que ens visiten el número del segon
semestre de l'any 2000 de la revista "Cap de Setmana", editada per l'Institut
per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece). La publicació
està escrita en català, castellà, anglès i
francès i dóna compte de l'oferta turística i d'activitats
lúdiques i culturals que ofereix l'estiu ebrenc.
Pel
que fa a les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, "Cap de Setmana"
es fa ressò de l'artesania del fang de Miravet, del camí
de Sant Jaume de l'Ebre, de la via verda de Val de Zafán i del paratge
natural de Sebes./ROL
Els
regidors del PP i del PSC rebran un curs d'autoprotecció
04/08/00.
TARRAGONA. Els 412 regidors del PP (102) i del PSC (310) de la província
de Tarragona, a més dels parlamentaris d'aquestes formacions polítiques
rebran un curs preventiu d'autoprotecció contra atemptats terroristes.
Aquesta és una de les accions que emprèn la Subdelegació
del Govern per garantir la seguretat dels càrrecs electes dels partits
estatals davant l'ofensiva d'atemptats d'ETA. Altrament, en les últimes
setmanes s'ha incrementat la vigilància i l'assessorament a possibles
objectius de l'organització basca./ROL
Obres
de millora al camí del castell de Miravet
04/08/00.
MIRAVET. El camí d'accés al castell de Miravet està
sent objecte d'obres de millora per garantir la seguretat dels vehicles
que hi circulen. El vial ja va romandre tallat durant unes setmanes durant
el passat mes de juny arran d'un accident que provocà una víctima
mortal. Actualment s'hi instal·len tanques de seguretat en els revolts
més perillosos de l'itinerari. El camí s'ha tancat al trànsit
de vehicles. Anteriorment s'havia instal·lat la senyalització.
Les
obres estaran totalment acabades pels dies 11, 12 i 13 d'aquest mes, coincidint
amb les representacions de l'obra teatral "El setge de Miravet", que s'efectuen
al castell./ROL
Actes
d'avui de les Festes Majors de Móra la Nova
04/08/00.
MÓRA LA NOVA. Móra la Nova enceta avui els actes de les Festes
Majors del 2000 sota el lema de "Fes-te la Festa". Els actes de la jornada
inaugural de les Festes són els següents:
12:00
h Coets i repic de campanes
19:00
h Mascletà a la plaça de l'Església
19:15
h Verenar popular i ball a la plaça de la Verdura
12:00
h Revetlla amb Montesol i La Familia de Juanjo
Tots
els actes són gratuïts, a excepció del ball de nit.
L'entrada val 800 pessetes amb rebaixa de 300 pessetes per a joves de 14
a 18 anys i jubilats./ROL
Sis
ajuntaments del massís dels Ports volen la declaració de
parc natural
05/08/00.
TORTOSA. Sis ajuntaments de les comarques del Baix Ebre, el Montsià
i la Terra Alta han reiterat la petició de demanar a la Generalitat
que declari parc natural la zona catalana dels Ports de Tortosa-Beseit.
Aquests municipis (Horta de Sant Joan, Mas de Barberans, Paüls, Roquetes,
Tortosa i la Sénia) s'han compromès a redactar un document
que fixi els criteris de gestió del parc. Tot i això,
els promotors de la iniciativa no han aconseguit aplegar el suport dels
altres tres municipis de la zona (Alfara de Carles, Arnes i Prat de Comte),
els quals temen que amb la declaració del parc natural es posi en
perill la continuïtat dels projectes de parcs eòlics previstos
a la zona./ROL
L'Idece
demana un estudi sobre les necessitats hídriques de les Terres de
l'Ebre
05/08/00.
TORTOSA. L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece)
ha aprovat sol·licitar un estudi sobre les necessitats hídriques
de les quatre comarques que formen les Terres de l'Ebre per tal de disposar
de dades que facilitin la defensa de les necessitats d'aigua de la zona
davant possibles trasvassaments. Tots els grups que conformen el Consell
Rector de l'Idece van donar suport a aquesta proposta presentada per ERC./ROL
El
CERE commemorarà el cinquè aniversari de la mort d'Artur
Bladé
05/08/00.
FLIX. La Secció Literària del CERE està programant
per a la propera tardor unes jornades dedicades a Artur Bladé i
Desumvila, amb motiu del cinquè aniversari del seu traspàs.
Constaran d'un seguit de conferències en les quals s'analitzaran
diversos aspectes relacionats amb aquest personatge, màxim representant
de les lletres riberenques: biografia, política, obra literària
i historiogràfica, aspectes lingüístics, etc. Cadascuna
de les conferències es realitzarà a una població diferent
de la Ribera d'Ebre tractant algun els aspectes referits, i comptarà
amb la participació de professors universitaris i escriptors./ROL
Nou
número del Full d'Anuncis de la Llengua Catalana de la Ribera d'Ebre
05/08/00.
MÓRA D'EBRE. El Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre
ha publicat el número 12 del Full d'Anuncis de la Llengua Catalana
(Falca), corresponent al mes d'agost del 2000. Aquesta publicació
s'encartarà amb vuit revistes locals de la comarca, entre les quals
La Veu de Flix, i La Riuada, de Móra d'Ebre. Aquesta publicació
difon qüestions relacionades amb l'activitat del Servei Comarcal de
Català i informacions d'àmbit general. També hi ha
una secció destinada a l'assessorament lingüístic./ROL
La
Fatarella balla la jota amb motiu de la Festa Major d'estiu
05/08/00.
LA FATARELLA. El municipi de la Fatarella es troba celebrant les Festes
Majors de Sant Domènec, uns actes que es perllongaran fins dimecres
de la setmana que ve. Un dels actes més tradicionals és la
ballada de la jota local cada tarda a la plaça Major, amb l'acompanyament
musical de La Lira i la participació dels majorals. Avui dissabte
hi haurà sessions de ball de tarda i nit a càrrec de l'orquestra
Oropendola. Diumenge les actuacions musicals del ball aniran a càrrec
de Caravana./ROL
Móra
la Nova celebra les curses de muletes de la tradicional Festa del Riu
05/08/00.
MÓRA LA NOVA. La Festa del Riu és el plat fort de les Festes
Majors de Móra la Nova d'avui dissabte. El tradicional acte s'iniciarà
a les cinc de la tarda i s'hi desenvoluparan curses masculines i femenines
de muletes, pal ensabonat, cursa de pneumàtics, cacera nàutica
de melons i de síndries, i cucanya d'anelles. A les vuit de la tarda
es llançarà la traca final.
També
tindrà lloc la IV trabada de bandes de cornetes i tambors, a dos
quarts de sis de la tarda, amb la participació de formacions de
Santa Bàrbara, Reus, Ascó, Amposta, Ulldecona i Móra
la Nova.
L'acte
destacat de diumenge serà les Nits Blanques, a partir de les dotze
de la nit, al poliesportiu municipal, amb l'actuació de l'orquestra
Ethel y Malvarrosa./ROL
Cabassers
celebra l'aplec a l'ermita de la Foia
05/08/00.
CABASSERS. Avui dissabte tindrà lloc a Cabassers el tradicional
aplec a l'ermita de la Foia. L'acte s'iniciarà a dos quarts de dotze
del migdia amb una missa en honor a la M. D. de les Neus. Seguidament tindrà
lloc el dinar de germanor. A dos quarts d'onze de la nit, a la sala cultural,
el grup teatral local oferirà la representació de l'obra
"El venedor de coca"./ROL
Reunió
d'alcaldes de la Ribera d'Ebre pel Pla Hidrològic Nacional
04/09/00.
MÓRA D'EBRE. Els catorze alcaldes de la Ribera d'Ebre estan convocats
per demà a la tarda a una reunió al Consell Comarcal per
tractar sobre l'avantprojecte del Pla Hidrològic Nacional, que contempla
la possibilitat de realitzar el major transvasament de la història
d'Espanya amb l'aigua de l'Ebre. Suposaria l'extracció de 1.000
hm3 a l'any d'aigua de l'Ebre, al seu pas per les Terres de l'Ebre, a la
demarcació de Tarragona. Tots els partits consultats manifesten
la seva preocupació, ja que es tracta d'una quantitat d'aigua importantíssima,
però mentre CiU dona per fet el transvasament, ERC reitera que abans
de res han de quedar garantides les necessitats hídriques de les
Terres de l'Ebre. El PSC i el PP es mostren cauts, i diuen que l'avantprojecte
s'ha de debatre al Parlament i els
transvasaments s'han de negociar.
L'avantprojecte
destina a Catalunya una cinquena part (200 hm3/any) dels metres cúbics
d'aigua que es preveuen transvasar per proveir altres conques peninsulars,
tal com la conca del Xúquer (País Valencià) que rebria
300 hm3/any; la del Segarra (Múrcia), amb 400 hm3/any, i la del
Su (Almeria), amb 100 hm3/any. La inversió prevista per a dur-los
a terme serà de 700.000 milions de pessetes i el termini d'execució
de les obres, de vuit anys. Les comunitats més beneficiades per
les inversions serien Andalusia, Aragó, Castella i Lleó,
País Valencià, Castella-La Manxa, Catalunya, Extremadura,
Múrcia i Navarra.
L'aigua
de l'Ebre transvasada a altres comunitats autònomes pagarà
un impost de cinc pessetes per metre cúbic, que es destinarà
a la conservació de la natura en la zona afectada, d'acord amb el
que determina l'avantprojecte del Pla Hidrològic Nacional. L'impost
serà recaptat per les confederacions hidrogràfiques que gestionaren
l'aigua, que hauran de transferir-lo íntegrament a la confederació
de la conca de la cedeix.
La
recaptació es farà sobre el consum i no sobre la superfície
regada. Per tant, l'impost té dos objectius: la conservació
del medi ambient i l'estalvi d'aigua, sobre tot la que es destinarà
al regadiu. Ara, els pagesos paguen l'aigua segon la superfície
regada, y són molts els que, encara avui, reguen per inundació
del terreny a despit de les modernes tècniques de rec introduïdes
a l'agricultura. En total, el PHN preveu inversions de tres bilions de
pessetes.
Satisfacció
del conseller
El
conseller de Medi Ambient, Felip Puig, va mostrar ahir la seva opinió
"positiva i favorable" al possible transvasament a les conques internes
de Catalunya de 200 hectòmetres cúbics a l'any d'aigua de
l'Ebre. Tot i amb això, Puig va mostrar la seva "prudència"
davant aquesta possibilitat recordant que les xifres oficials del pla hidrològic
nacional no es presentaran fins dimarts que ve, dia 5.
En
qualsevol cas, el conseller de Medi Ambient va considerar que amb la proposta
de transvasament de 200 hectòmetres cúbics a l'any "es veuen
recollides les expectatives i necessitats d'aigua que la societat catalana
té ara i tindrà en el futur". Felip Puig va indicar que el
dèficit estimat per a Catalunya és d'entre 300 i 350 hectòmetres
cúbics anuals i que, en conseqüència, caldrà
continuar treballant en actuacions com la reutilització de les aigües
depurades, les instal·lacions de desalinització en el litoral
català i la racionalització de les xarxes regionals de proveïment.
El
conseller ha avançat que el seu departament continuarà defensant
la conveniència de no
desestimar
el transvasament d'aigües del Roine, una possibilitat que es plantejaria
a mig o llarg termini i que podria permetre una solució definitiva
al debat sobre l'aigua, no només a Catalunya, sinó també
en altres regions del litoral espanyol./ROL
Gepec
denuncia una desforestació de bosc de ribera a la comarca del Priorat
04/09/00.
REUS. El grup ecologista Gepec ha presentat una denúncia a l'Agència
Catalana de l'Aigua i a la Delegació Territorial del Departament
de Medi Ambient sobre una desforestació massiva del bosc de ribera
del riu Siurana (entre la Venta del Pubill i Poboleda). Segons els ecologistes,
aquesta desforestació és una vulneració flagrant de
la llei d'Espais d'Interès Natural 12/1985 i de la de protecció
de zones humides que estableix l'article 11. Aquest bosc de ribera constitueix,
en opinió del Gepec, una albereda molt més ben constituïda
i diversificada fins i tot que la de Santes Creus i esta catalogat com
un Hàbitat d'Interès Comunitari, i per tant l'Administració
ha de vetllar per la seva conservació. L'eliminació del conjunt
del bosc de ribera i la seva substitució per una filera esquifida
d'alguns arbres testimonials, pot provocar en el futur, segons un comunicat
fet públic per l'organització, desbordaments importants,
major velocitat de l'aigua circulant, erosions de la llera, arrossegament
de gran quantitat de pedres i terra, desarrelament dels pocs arbres que
queden i inundació de les zones situades aigües avall del tram
alterat./ROL
Horta
disposa d'un nou element que recorda les estades de Picasso
04/09/00.
HORTA DE SANT JOAN. Els alumnes que van participar el mes passat al curs
de jocs tradicionals, organitzat a Horta de Sant Joan pel Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, han creat un marc de bronze
que enquadra un dels paisatges que va pintar Picasso durant una de les
estades que va fer a la població terraltina.
Aquesta
escultura ha estat ideada per l'artista Mima Sans i realitzada pels estudiants
del curs. El marc, d'uns 60 per 30 centímetres, es troba de camí
al convent de Sant Salvador. L'escultura emmarca part del camí d'accés
i el convent, igual que el quadre "La processó al convent", que
Picasso va pintar als setze anys./ROL
La
Torre de l'Espanyol celebra fins a l'11 de Setembre, la Setmana Cultural
04/09/00. LA TORRE DE L'ESPANYOL.
El municipi de la Torre de l'Espanyol va encetar ahir diumenge amb una
trobada de puntaires la Setmana Cultural de la vila, la qual coincideix
anualment pels vols de la Diada Nacional de l'11 de Setembre. Conferències,
exposicions, cimena en català, excursions, etc. componen els actes
del programa. Avui, a les 21:30 h, la parapsicòloga i vident Lourdes,
del Centre Urània de Barcelona, efectuarà una xerrada sobre
Societat i Astrologia./ROL
L'Audiència
absol els alcaldes de Móra i Tivissa de les acusacions del cas de
la Llanterna
05/09/00.
TARRAGONA. Ahir es va fer pública la sentència del judici
celebrat el 6 de juliol passat a l'Audiència de Tarragona contra
els alcaldes de Móra d'Ebre i Tivissa, Santiago Campos i Fermí
Pallisé, l'exgerent del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Marià
Vila d'Abadal, i els germans Ernest i Josep M. Barceló per l'anomenat
afer de la Llanterna. Els magistrats van dictar una sentència absolutòria
per als cinc acusats en no observar cap mena de conducta delictiva en els
fets que imputava l'acusació particular, ja que el fiscal del cas
va retirar la seva petició inicial de 15 anys de presó per
als processats.
En
principi, el fiscal havia demant cinc anys de presó per a Campos,
quatre per a Vila d'Abadal i Pallisé, respectivament, i un per a
cadascun dels germans Barceló, però va demanar en les seves
conclusions definitives l'absolució per a tots els processats al
considerar que no hi havia indicis de delicte. Tot i això l'acusació
particular exercida per l'exalcalde convergent i exregidor socialista de
Móra d'Ebre, Juli Vives, va mantenir les peticions inicials de presó.
El
cas que es va jutjar el mes de juliol a l'Audiència de Tarragona
fa referència a la pressumpta malversación de fons públics
en la compravenda del local la Llanterna per part de l'Ajuntament morenc
a la família Barceló. Segons l'acusació, l'Ajuntament
hauria cobrat del Consell Comarcal dos milions de pessetes per aquesta
operació l'any 1989 i fins al 1991 no es va fer efectiva aquesta
opció de compra. En el judici, Campos es va negar a contestar les
preguntes del lletrat de l'acusació particular a causa de les relacions
molt dolentes que manté des de fa anys amb Juli Vives.
La
sentència declarà d'ofici els costos causats pel judici./ROL
La
Generalitat retarda el dragat del tram Móra-Flix pels dubtes que
planteja la navegabilidad
05/09/00.
FLIX. El conseller de Medi Ambient, Felip Puig, ha anunciat que el
dragat del tram del riu Ebre entre Mora d'Ebre i Flix per a la navegabilidad
no es realitzarà de moment, perquè el projecte es troba en
procés de modificació, segons consta en una resposta de Puig
a una pregunta de l'alcalde de Flix i diputat socialista, Antoni Sabaté,
que li va demanar informació sobre la continuació del dragat
aigües amunt de Móra. Segons la resposta del conseller, de
moment s'ha descartat l'execució de les obres relacionades amb els
embarcadors en el tram esmentat, ja que no tenen sentit sense el dragat
de la via.
Malgrat
que el riu és navegable entre el mar i Móra d´Ebre-Mora
la Nova, el trànsit d'embarcacions és escàs de moment./ROL
La
cartoixa d'Escaladei ha estat visitada per 120.000 visitants des de 1993
05/09/00.
ESCALADEI. Més d'11.000 persones han visitat enguany el monument
de la cartoixa d'Escaladei. El cenobi, declarat bé cultural d'interès
nacional, data del segle XII i fou el primer de l'ordre de Sant Bernat
a Espanya. Suma prop de cent vint mil visitants des que l'any 1993 va obrir
les portes al públic. Les xifres demostren l'interès que
hi ha per conèixer la cartoixa i l'encert d'obrir-la al públic,
malgrat l'estat que presentaven les ruïnes. L'objectiu de superar
els vint mil visitants anuals quasi bé s'ha assolit, atès
que el 28 de setembre de 1999 la cartoixa va rebre el visitant número
cent mil. Des que va obrir el 1993, ha rebut una mitjana de 15.000 visitants
anuals, dels quals molts són estrangers. S'ha convertit en el setè
monument més visitat de Catalunya./ROL
Ribera,
Priorat i Terra Alta queden al marge del projecte de cablejat de l'empresa
Flash 10
05/09/00.
BARCELONA. L'empresa d'instal·lació de fibra òptica
Flash10.com té previst de cablejar un total de 32 poblacions de
Catalunya en els pròxims tres anys, vuit localitats per cada província,
cap dels quals de les comarques de la Ribera dEbre, el Priorat i la Terra
Alta. Els primers municipis en els quals es començaran les obres
seran Mollerussa i Roses. A la província de Tarragona, la companyia
instal·larà la fibra òptica a les poblacions d'Amposta,
Calafell, Cambrils, Reus, Salou, Tortosa, Valls i Vila-seca./ROL
La
denominació d'origen de l'oli de Siurana vol ampliar-se a 21 nous
municipis
06/09/00. BARCELONA. El Consell
Regulador de la Denominació d'Orígen Protegida (D.O.P) Siurana,
ha demanat al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) ampliar
el seu àmbit territorial en 21 nous termes municipals més
per a la producció d'oli d'oliva verge extra amb Denomicació
d'Orígen. La sol·licitud de l'ampliació de l'àmbit
territorial, afecta als següents termes municipals: Tarragona, La
canonja (Entitat Municipal Descentralitzada de Tarragona), La Pobla de
Mafumet, El Morell, Vilallonga, El Rourell, La Massó, Vallmoll,
El Milà, La Riba, Vilaverd, Montblanc, Barberà de la Conca,
Pira, L'Espluga de Francolí, Vimbodí, Vallclara, Solivella,
Vilaplana, Blancafort i Salou. El Departament d'Agricultura, mitjançant
la Direcció General de producció i Indústries Agroalimentàries,
ha encarregat un informe als seus serveis tècnics per tal que estudiïn
la viabilitat de la proposta del Consell Regulador.
Catalunya disposa actualment
de dues Denominacions d'Orígen Protegides d'Oli verge extra reconegudes
per la Unió Europea: DOP Garrigues i DOP Siurana. La primera va
ser constituida l'any 1975 i té un àmbit territorial de 42
municipis. La segona, creada l'any 1977 aplega actualment 71 municipis.
Entre les dues DOP varen produir l'any 1999 un total de 7.505 tones d'oli
d'oliva.
Lla iniciativa del Consell
Regulador de la D.O.P. Siurana constitueix una prova evident de l'interès
del sector en ampliar la producció i comercialització d'oli
d'oliva amb Denominació d'Origen atès que els mercats actuals
reclamen cada vegada més qualitat en els productes agrícoles
destinats a la seva comercialització./ROL
Les
nuclears d'Ascó són les centrals amb més aturades
no programades de l'Estat
06/09/00. ASCÓ. La
nuclear Ascó I és la central espanyola que acumula més
aturades no programades del reactor des que sha iniciat lany 2000, segons
un informe elaborat per La Vanguardia. El passat mes dagost es va produir
la darrera aturada, quan en una inspecció es va detectar una peça
defectuosa en el circuit de vapor de les turbines.
Aquesta va ser la tercera
aturada d'Ascó I aquest any, i ja és la central espanyola
que més mancats imprevists ha tingut des de gener. La seva germana
bessona, Ascó II, té el rècord daturades en els últims
dotze mesos, set des del 14 d'agost de 1999. La tercera central catalana,
Vandellòs II, el més moderna, va tenir l'any passat dos desocupades.
Les tres centrals, que han unificat la seva gestió, acumulen 13
desocupades des de gener de 1999, més de la meitat dels mancats
imprevists de les nou centrals espanyoles, que acumulen 25. Les 156 aturades
no previstes que s'han produït des de 1990 en les nuclears no han
tingut cap mena de repercussió per a la població./ROL
Balanç
de la campanya turística estiuenca a la Ribera d'Ebre
06/09/00. MÓRA D'EBRE.
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha elaborat un anàlisi de
l'ocupació turística a la comarca pel període d'estiu.
Segons les dades que es
desprenen d'aquest estudi, l'ocupació de les cases de pagès
al mes de juny ha estat del 13,7%, percentatge que s'ha mantingut gairebé
igual durant el mes de juliol, s'ha notat però, un increment considerable
al mes d'agost en què el percentatge ha estat gairebé el
doble amb una afluència de turistes procedents majoritàriament
de Barcelona.
Pel que al càmping
aquesta temporada d'estiu ha mantingut gairebé la mateixa ocupació
que l'any passat amb un percentatge proper al 40%. La procedència
dels turistes que han triat com a estada el càmping igual que la
temporada passada provenen de: França, Alemanya, Suïssa, Anglaterra,
Holanda. També des de Catalunya, València i Extremadura.
Els establiments hotelers
durant els mesos de juny i juliol han mantingut una ocupació gairebé
constant que ha augmentat lleugerament al mes d'agost amb la majoria de
turistes procedents de Barcelona.
Es constata que les empreses
fluvials de la Ribera d'Ebre han assolit gairebé la plena ocupació.
Els turistes han estat de procedència europea i nacionals i els
quals han demostrat un gran interès per la tranquil·litat,
la natura i els paisatges de la comarca.
Amb les dades recollides
pel punt d'informació turística comarcal s'ha pogut comprovar
que la majoria de consultes eren realitzades per turistes i visitants procedents
de Barcelona, de la Ribera d'Ebre, de França i de l'Aragó
en un major percentatge. Pel que fa a la informació sol·licitada,
la majoria va demanar informació general de la comarca (rutes, llocs
d'interès turístic...), establiments turístics, oferta
fluvial entre d'altres./ROL
Bellmunt
obrirà aquest mes al públic les antigues mines de plom
06/09/00. BELLMUNT DEL PRIORAT.
Bellmunt del Priorat, poble de 300 habitants, té previst dobrir
al públic aquest mes de setembre les antigues mines de plom, tancades
lany 1972. Amb aquesta iniciativa, la població vol captar l'interès
turístic i potenciar lactivitat econòmica ja que es crearan
quinze llocs de treball.
Aquestes mines ja sexplotadven
en temps dels ibers, tenen 25 hectàrees subterrànies i van
ser explotades per lempresa Mines del Priorat des de 1900. El projecte
per recuperar les mines té un pressupost de cent milions de pessetes,
quarantadels quals ja s'han invertit en la rehabilitació de l'edifici
modernista de la Casa de la Mina, construït el 1905, i en l'adequació
de la mina Eugenia i del pou Sant Jacint. Posteriorment és previst
actuar a la mina Regia, per transformar-la en un espai dedicat als amants
dels esports d'aventura./ROL
Els
partits de les Terres de l'Ebre, en contra dels trasvassaments previstos
pel PHN
07/09/00. TORTOSA. Els principals
partits de les Terres de l'Ebre es van manifestar ahir de nou en contra
del transvasament de 1.000 hectòmetres cúbics d'aigua de
l'Ebre a les conques de Llevant, algunes zones del sud d'Andalusia i a
Barcelona. CiU, PSC, PP i ERC s'oposen amb diferents graus a l'avantprojecte
del Pla Hidrològic Nacional (PHN).
El senador i alcalde de
Tortosa, Joan Sabaté, del PSC, està en contra de qualsevol
tipus de transvasament, sigui gran o petit, ja que l'aigua és el
principal recurs de les Terres de l'Ebre per a garantir el seu futur.
Per la seva banda, el diputat
i portaveu de CiU a l'Ajuntament tortosí, Marià Curto, considera
que el Govern ha de justificar abans que aquest transvasament és
necessari i possible, així com garantir el cabal ecològic
de l'Ebre. També va demanar una ronda de contactes entre els partits
d'aquestes comarques per a aconseguir una posició unitària.
El regidor del PP en l'Ajuntament
de Tortosa, Josep M. Franquet, creu que el Partit Popular d'aquesta zona
està en contra del transvasament i que no està justificat,
ni des del punt de vista hidràulic ni des del punt de vista territorial.
ERC i la Coordinadora Antitrasvassaments
de les Terres de l'Ebre mantenen una postura clarament contrària
a la possible execució del que preveu l'avantprojecte de PHN presentat
pel ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, dimarts passat./ROL
Ecologistes
del Priorat denuncien les roturacions de terres que efectuen grans empreses
vinícoles
07/09/00. PORRERA. La Plataforma
per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat ha emès una nota
de premsa en la qual denuncia les rompudes de terres que efectuen grans
empreses vinícoles a la comarca, atretes pel boom del vi del Priorat.
Segons la Plataforma, aquestes companyies exploten al màxim el terreny,
fins i tot a costa del medi ambient de la comarca. El comunicat de premsa
de la Plataforma és el següent:
"La Plataforma per la Defensa
del Patrimoni Natural del Priorat des que va constituir-se fins ara, ha
denunciat el greu problema que suposaria per a la comarca la construcció
de centrals eòliques a les serres més emblemàtiques.
De la mateixa manera, hem fet esment en diverses ocasions del greuge comparatiu
que representa per a les comarques del sud de Catalunya la poca o nul·la
protecció de què gaudeixen els nostres espais naturals, en
front dels del nord . I hem denunciat la gairebé inexistent voluntat
de l'administració catalana per a posar remei a aquesta situació
fruit del desequilibri territorial endèmic del nostre país.
Ara bé, en la defensa
del patrimoni natural que ens hem marcat, les centrals eòliques
no són l'única amenaça. Des de fa uns anys, la revifalla
que ha experimentat el sector vitivinícola prioratí, ha fet
que la superfície dedicada al conreu de la vinya hagi augmentat
espectacularment. Aquest fet -excel·lent per a l'economia comarcal-
no ha amoïnat a ningú mentre les noves plantacions han substituit
velles vinyes poc productives, o altres conreus abandonats -fins i tot
quan han convertit els antics costers en bancals, que és l'únic
sistema que permet la mecanització dels conreus.
En cap cas, però,
els pagesos prioratins han arrabassat els boscos existents, excepte petites
zones marginals que ja havien estat plantats en l'anterior "boom" de la
vinya, just abans de la fil·loxera. El pagès sap molt bé
quina terra paga la pena conrear, i quina no. El problema que se suscita
ara al Priorat no té gran cosa a veure amb les plantacions de vinya
controlades que han fet pagesos i pageses de la comarca de manera sostenible.
El problema que volem posar
damunt la taula i denunciar davant el DARP i davant de Medi Ambient, té
relació directa amb grans grups empresarials que adquireixen moltes
hectàrees de terreny i, prescindint de consideracions del tipus
de terreny (erm, bosc, bosc de ribera, antiga plantació, etc.),
abancalen i replanten fins al darrer racó de les propietats. La
qüestió és posar com més ceps millor, encara
que per plantar-los hagin de foradar els roquers més durs amb martells
pneumàtics.
Els habitants de la comarca
del Priorat hem de prendre consciència que, aquest procés
sense control que estan portant a terme empreses foranes pot comportar
tota una sèrie de problemes de caràcter mediambiental i paisatgístic.
Un bon exemple d'aquest
fet van ser alguns dels efectes del fatídic aiguat de l'octubre
de 1994. En aquella ocasió, molts trossos de les vores de
rius, barrancs, rieres i corriols, van tornar a formar part de la llera
dels corrents, quan l'aigua va recuperar el terreny perdut, poc a poc,
a mans dels humans. Segurament que si molts dels boscos de ribera tallats
per aprofitar la terra, la fusta, o per posar-hi abocadors d'escombraries
municipals, haguessin restat al seu lloc (i les escombraries en un altre),
els danys haurien estat molt menors.
L'atemptat al paisatge prioratí,
no són els costers abancalats. El veritable atemptat al paisatge,
a la diversitat natural, a la flora i la fauna és no saber
reconèixer els límits dels conreus. Potser algun dia la mateixa
natura ens els recordarà, i tornarà a agafar el que sempre
ha estat i serà seu."/ROL
Més
qualitat i menys producció en la collita d'avellana d'enguany
07/09/00. REUS. La collita
d'avellana d'aquest any és d'excel·lent qualitat, segons
han manifestat fonts del sector de les comarques del Priorat i la Terra
Alta. Els pagesos han avançat la recollida i s'ha tingut cura d'evitar
que els fruits quedin a terra i es vegin afectats per la humitat. Pel que
fa a la producció, les expectatives no són tan bones ja que
es colliran unes 10.000 tones d'avellana en gra, un 40% menys que la collita
de l'any passat, que va ser molt abundant. Però a pesar de la menor
oferta i la major qualitat, la cotització ha baixat.
Enmig de la collita, els
representants del sector de l'avellana d'Europa es reuniran demà
i demà passat amb les autoritats turques en la ciutat francesa d'Agen
per a intentar planificar i estabilitzar el mercat per a la present temporada.
Els pagesos de les nostres comarques mantenen l'esperança que aquestes
negociacions rectifiquin la tendència inicial del mercat, que en
la primera setmana de cotització de la nova collita ha fixat a la
Llotja de Reus un preu de 175 pessetes la lliura d'avellana en gra, la
qual cosa representa 25 pessetes menys del que els productors consideren
el mínim rendible./ROL
La
Bisbal de Falset enceta avui els actes de la Festa Major
07/09/00. LA BISBAL DE FALSET.
El municipi de la Bisbal de Falset enceta avui la seva Festa Major, els
actes de la qual es desenvoluparan fins dilluns dia 11. El programa d'avui
s'enceta amb una ballada de sardanes, al migdia. A les 14:30h,
paella popular, organitzada per la Secció de Joves de l'Ateneu.
Durant tot el dia hi haurà Parc Infantil a la Pista Esportiva amb
diferents atraccions. A les 22:30h, sessió de cinema, i a mitjanit,
cercavila per la Colla de Grallers. Fins al dia 9, a la Sala de l'Ajuntament,
es podrà veure l'exposició de pintures a la cera de Francesc
Porret i Gay./ROL
Trenta-cinc
municipis, afectats pels plans especials de delimitació dels espais
PEIN
08/09/00. BARCELONA. El Departament
de Medi Ambient ha aprovat inicialment els Plans especials de delimitació
definitiva dels espais del PEIN de la Serra del Montsant; serres de Cardó/el
Boix, serres de Pàndolls/Cavalls i barrancs de Sant Antoni/Lloret/La
Galera; i serres de Pradell/l'Argentera, Mare de Déu de la Roca,
serra de Llaberia i muntanyes de Tivissa/Vandellòs, d'acord amb
el projecte dels Plans especials elaborat per la direcció general
del Patrimoni Natural i del Medi Físic, que afecten a 35 municipis
de la demarcació.
El Pla especial de la Serra
del Montsant compren els territoris dels municipis de Cabassers, Cornudella
del Montsant, la Bisbal de Falset, la Figuera, Margalef, la Morera de Montsant,
Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.
El Pla especial de les serres
de Cardó/el Boix, serres de Pàndols/Cavalls i barrancs de
Sant Antoni/Lloret/la Galera comprenen els territoris del municipis de
Benifallet, Benissanet, bot, Gandesa, la Galera, Mas de Barberans, Miravet,
el Perelló, el Pinell de Brai, Prat de Comte, Rasquera, Roquetes,
Tivenys i Tortosa.
El Pla especial de les serres
de Pradell/l'Argentera, Mare de Déu de la Roca, serra de Llaberia
i muntanyes de Tivissa/Vandellòs compren territoris del municipis
de l'Argentera, Duesaigües, Capçanes, Colldejou, Marçà,
Mont/roig del Camp, Pradell de la Teixeta, Pratdip, Tivissa, la Torre de
Fontaubella, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Vilanova d'Escornalbou.
El Departament de Medi Ambient
ha obert el tràmit d'informació pública, que serà
d'un mes a comptar a partir de la data de publicació al DOGC. Durant
aquest període els expedients estaran a disposició de qualsevol
persona que vulgui examinar-los a la direcció general de Patrimoni
Natural i del Medi Físic i a la delegació territorial del
Medi Ambient de Tarragona. Passat aquest mes d'informació pública
restarà obert un altre període d'igual durada, per tal de
donar audiència a les corporacions locals els territoris de les
quals aquests Plans especials afecten./ROL
El
PSC rebutja la instal·lació de parcs eòlics a Pàndols
i Cavalls
08/09/00. GANDESA. El grup
parlamentari del PSC-Ciutadans pel Canvi ha presentat al Parlament una
proposició no de llei per a demanar que es declari com a zona protegida
les serres de Pàndols i Cavalls en els termes municipals de Gandesa
i Pinell del Brai per a evitar així que es construeixi un parc eòlic
en aquestes muntanyes. Els solialistes consideren que cal conservar els
espais històrics de la Batalla de l'Ebre i declarar aquest territori
de la Terra Alta zona històrica./ROL
L'Ebre
rep actualment les aigües residuals de quinze pobles de les nostres
comarques
08/09/00. MORA D'EBRE. Un
total de quinze de les dinou localitats que es troben en la ribera de l'Ebre
continuen abocant les aigües residuals al riu. Segons les dades de
l'Agència Catalana de l'Aigua sols quatre poblacions de la ribera
tenen depuradora d'aigües: Flix, Tortosa, Roquetes i Amposta. Ascó
no compta amb una depuradora però disposa d'un sistema de depuració
de les aigües negres.
D'altra banda, altres dues
depuradores estan en fase de construcció a Móra d'Ebre-Móra
la Nova i Sant Jaume d'Enveja. Una vegada acabades aquestes instal·lacions
tots els municipis de més de 2.000 habitants situats en la ribera
de l'Ebro comptaran amb una depuradora. Tot i això, altres onze
municipis seguiran abocant les seves aigües residuals al riu una vegada
s'hagin construït les dues depuradores que ja estan en obres: Riba-roja
d'Ebre, Vinebre, Garcia, Ginestar, Benissanet, Miravet, Benifallet, Xerta,
Tivenys, Aldover i l'Aldea./ROL
92.000
alumnes de la província es preparen per tornar a les aules el dia
15
08/09/00. TARRAGONA. L'1
de setembre es van obrir de nou els centres educatius no universitaris
a Catalunya. Els mestres ja han començat a preparar el curs, si
bé els alumnes no ompliran les aules fins al dia 15. A la província
de Tarragona s'incorporaran 3.200 mestres (un centenar menys que el curs
passat) als centres de primària i secundària..
Les previsions indiquen
que iniciaran el curs escolar 2000-2001 a la demarcació de Tarragona
un total de 92.000 alumnes en els ensenyaments preuniversitaris, dels quals
51.000 cursaran estudis d'educació infantil i primària (0-12
anys) i 41.000 d'educació secundària (12-18 anys). Hi ha
una davallada de més de 300 alumnes en primària.
Pel que fa al calendari
escolar, les vacances de Nadal seran del 23 de desembre al 7 de gener;
i les de Setmana Santa, del 17 al 24 d'abril. El dia 22 de juny de l'any
2001 acabaran les classes; i el dia 30 acabarà les activitats les
professorat dels centres de primària i secundària.
Les despeses
L'inici del curs porta cada
any implícita la polèmica sobre el cost que suposa a les
famílies l'ensenyament obligatori. Segons les organitzacions de
defensa dels consumidors, el material escolar imprescindible per a iniciar
el curs representarà una despesa mitjana de 24.517 pessetes per
alumne. La xifra varia en funció de les editorials, del col·legi
(públic o privat) i dels cursos; però abans que res, pels
descomptes que apliquen els comerços on compraran els llibres de
text.
La novetat d'enguany d'aquesta
represa de l'activitat escolar la constitueix la liberalització
de les ofertes de rebaixa dels llibres de text, limitada fins al juny al
12%, ha passat al 15 i al 25%, la qual cosa permetrà estalviar als
pares afectats fins a 6.000 pessetes. per alumne. En el millor dels casos,
l'estalvi no superarà les 6.129 pessetes, atès que la majoria
dels establiments mantenen els descomptes entre un 12 i un 15%./ROL
Les
poblacions de les tres comarques s'aboquen a celebrar la Diada
09/09/00. MÓRA D'EBRE.
Les poblacions de les nostres comarques s'aboquen un any més a la
celebració de la Diada Nacional de Catalunya amb l'organització
de múltiples actes durant la jornada de l'Onze de Setembre. Aquests
són alguns exemples de les moltes activitats de la Diada d'enguany:
A Ulldemolins, al matí,
pujada de la senyera a la Roca del Llençol, seguidament esmorzar
a Santa Magdalena per a tots els col.laboradors. A les 12h, Missa Solemne
del vot del poble, a la parròquia. A la tarda lectura del
manifest i ofrena davant la placa conmemorativa de la Diada.
A Falset, en el marc de
les Festes de Santa Càndia, a les 10:00h, matinades pels carrers
a càrrec del Grup de Grallers de la Colla Gegantera i Timbalers
dels Diables. A les 11:00h, actuació de '"Esbart St. Gregori" a
la Plaça de la Quartera. A les, 12:00h, ballada de sardanes amb
la Banda "Vila de Falset" a la Plaça de la Quartera. A les 18:00h,
Cant Coral a l'església amb la "Coral Vila de Falset". A les 11:00h
a 13:00h i de 18:00h a 20:00h, exposició al Porxo de l'Ajuntament
de "Butaques per a l'Artesana: Vine, prova i opina"
A la Bisbal de Falset, i
en el marc de les Festes Majors de la localitat, a les 17:00h, cucanyes
i a les 19:00h, sessió de cinema.
Al Masroig, 24è Aplec
Sardanista de les Pinyeres, de 10:30 a 17:30 h, a càrrec de la Cobla
Mirantfont, a la plaça de la vila i la plaça de l'església.
Aquests actes al Priorat
complementaran la tradicional ofrena floral que cada Onze de Setembre a
la tarda es fa als peus del monument a Carrasclet a Capçanes, una
acte d'alta sensibilitat catalanista.
A Flix, els actes de la
jornada consistiran amb una Trobada de Grallers i Geganters: a les
11 del matí platanda de gegants, a la Plç. Església,
i a les 12 del migdia cercavila pel centre de la població, en acabar
ballada de gegants a la Plç. Església.
A la Torre de l'Espanyol,
a les 8 del matí, concentració, a la plaça de la Pau,
per sortir d'excursió de nou cap a la Mina i al Tormo (522,9m).
Es repartirà esmorzar a la Mina. Després es pujarà
al Tormo. A les 6 de la tarda cinema en català gratuït. "Fantasia
2000" musical Disney. A continuació, aproximadament 3/4 de 8, es
projectarà la pel·lícula mallorquina "El mar".
A Gandesa, a les 17.30
h., plantada de gegants a la Rambla, i a les 18.30 h., cercavila de gegants
i grallers pels carrers de la ciutat. Al matí, de 10 a 14 h, es
podrà visitar per darrera vegada l'exposició de fotografies
de la Guerra Civil, "Robert Capa, la cara de la guerra", al Centre d'Estudis
Batalla de l'Ebre./ROL
Móra
d'Ebre esdevé un any més la capital dels caçadors
amb Cazafir 2000
09/09/00. MÓRA D'EBRE.
El delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Cèsar Puig,
va inaugurar ahir l'edició d'enguany de la Fira del caçador
de Móra d'Ebre (Cazafir), un certamen líder del sector a
Catalunya que es podrà visitar fins diumenge. Enguany, la principal
novetat és el trasllat del recinte firal de Sant Jeroni a l'antiga
bòbila de Campos, al nucli urbà, i l'increment dels dies
d'obertura al públic del certamen.
A banda de la fira, la Caçadora
de l'Ebre ha organitzat diversos actes complementaris, els quals es poden
consultar a la secció d'Agenda de Ribera on line./ROL
Falset
enceta avui les Festes de Santa Càndia
09/09/00. FALSET. Falset
enceta avui tres jornades d'activitat festera amb motiu de les celebracions
dedicades a Santa Càndia, patrona de la capital del Priorat. A les
9:00h hi haurà bateig aeri amb un globus aerostàtic captiu.
A les 19:00h, presentació del llibre "Els Parlars del Priorat" a
càrrec del seu autor Pere Navarro, a la Biblioteca Pública.
A les 22:00h, projecció cinema a la Fresca: "Gladiator", a la Pista
de la Piscina.
Diumenge continuaran els
actes a les 1800h, a la Sala Parroquial, amb una vetllada literària
la qual constarà de l'entrega dels premis literaris "Salvador Estrem",
"Amadeu Pi" i "Priorat", i de l'actuació d' "Imma i Núria",
cançò tradicional catalana. A les 20:00h, cercavila
amb gegants, capgrossos, diablesEn acabar, a la plaça de l'Església,
espectacle pirotècnic a càrrec de la colla de diables "Pere
Botero" en conmemoració dels seus 10
anys.A les 23:00h, a la
Pista de la Piscina, "Música Falsetana" i ball amb Soul Machine
i altresEn acabar, Disco-mòbil a càrrec de Radio Falset.
Finalment, dilluns dia 11,
es completaran els actes amb matinades pels carrers a càrrec del
Grup de Grallers de la Colla Gegantera i Timbalers dels Diables; a les
11:00h, actuació
de '"Esbart St. Gregori",
a la plaça de la Quartera. A les 12:00h, ballada de sardanes amb
la Banda "Vila de Falset", a la plaça de la Quartera. A les 8:00h,
cant coral a l'església amb la "Coral Vila de Falset". Al matí,
d'11:00h a 13:00h, i a la tarda, de 18:00h a 20:00h, exposició al
Porxo de l'Ajuntament de :Butaques per a l'Artesana: Vine, prova i opina"/ROL
El
morenc Bruno Saltor pot debutar a la Primera Divisió de futbol
09/09/00. MÓRA D'EBRE.
El futbolista de Móra d'Ebre Bruno Saltor podria debutar a la Primera
Divisió del futbol després que l'entrenador del RCD Espanyol,
Paco Flores, l'ha convocat per al primer partit de la Lliga que es disputa
aquest cap de setmana. Bruno Saltor, de 19 anys, ja va entrar l'any passat
en la convocatòria de Bilbao, tot i que no va jugar. El migcampista
morenc, que habitualment juga al filial espanyolista, destaca per la seva
polivalència. Bruno s'ha mostrat molt satisfet d'entrar de nou en
una convocatòria després de participar a l'estatge que va
fer a Holanda aquest estiu la primera plantilla blanc-i-blava. Bruno sseria
feliç de jugar uns minuts a Primera./ROL
12/09/00. ASCÓ. Els
treballadors de les empreses auxiliars de les centrals nuclears d'Ascó
i Vandellòs han estat convocats a la vaga d'un mes de durada (de
l'11 de setembre a l'11 d'octubre), que coincidirà amb la aturada
de recarrega de combustible que s'efectuarà a central nuclear de
Vandellòs II, amb la qual cosa es podria retardar la posada en marxa
del reactor. Els sindicats convocants, UGT i CCOO han
decidit mantenir la convocatòria després que dijous fracassés
un intent de mediació del Departament de Treball de la Generalitat.
Al juny, ja van realitzar un atur de 24 hores, que es va repetir al principi
de juliol.
Els treballadors subcontractats
volen que s'estabilitzin les plantilles i que s'unifiquin els criteris
sobre formació i prevenció de riscos. Afirmen que les seues
condicions laborals cada vegada més deteriorades. La convocatòria
de vaga afecta a unes 600 persones, que suposen un 40% del personal que
treballa en les tres nuclears./ROL
Un
cànon compensarà els efectes dels transvasaments a les Terres
de l'Ebre
12/09/00. BARCELONA El govern
de la Generalitat està estudiant la creació d'un cànon
que compensi les comarques de l'Ebre que es veuran afectades pel transvasament
d'aigua previst pel Pla Hidrològic Nacional. El nou cànon
de compensació serà gestionat per la Generalitat i serà
complementari i paral·lel al cànon estatal previst pel PHN
per al conjunt de les conques afectades pel transvasament de l'Ebre, segons
ha explicat a l'AVUI el conseller de Medi Ambient, Felip Puig.
L'objectiu del govern és
que els nous cànons associats al transvasament i les aportacions
directes dels pressupostos de la Generalitat garanteixin l'execució
d'un gran pla d'inversions en infraestructures a les Terres de l'Ebre.
Aquestes inversions "no només seran destinades a
minimitzar l'impacte ambiental
i hidràulic provocat pel transvasament, sinó que també
es faran servir per millorar en el seu conjunt les infraestructures de
les comarques del sud de Tarragona", ha concretat el conseller Felip Puig.
El nou cànon de compensació
del transvasament que crearà la Generalitat gravarà el consum
de l'aigua en les comarques receptores en un marge d'entre 5 i 10 pessetes
per metre cúbic, segons les primeres estimacions facilitades pel
responsable de Medi Ambient. La totalitat de les quantitats recaptades
amb aquest cànon "seran invertides directament en la millora de
les infraestructures de les Terres de l'Ebre, que són les que realment
suportaran el pes del transvasament de 1.000 hectòmetres cúbics
d'aigua a l'any", ha destacat el conseller. Cal recordar que la proposta
del PHN indica que el preu de l'aigua que sigui subministrada a tot l'Estat
a partir de transvasaments estarà gravada amb un cànon d'unes
5 pessetes per metre cúbic, una quantitat que estarà gestionada
per l'administració central.
Valor assumible
Felip Puig ha recordat,
en aquest sentit, que la imposició de cànons amb un valor
total d'entre 10 i 15 pessetes per metre cúbic sobre l'aigua transvasada
a l'àrea de Barcelona "és una decisió i un valor perfectament
assumibles, perquè és molt similar al cànon de 12
pessetes que ja estan pagant els consumidors d'aigua procedent del minitransvasament
de Tarragona".
La proposta de crear un
nou cànon de compensació i destinar els diners recaptats
a millores en infraestructures a les comarques des d'on es capta l'aigua
segueix la lògica del denominat pacte de l'aigua d'Aragó.
En aquest sentit, si la comunitat aragonesa condiciona el transvasament
a l'execució de les obres que es consideren necessàries per
a aquesta comunitat, "és lògic i raonable que les Terres
de l'Ebre, des d'on es farà tota l'extracció de l'aigua de
l'Ebre, es reclami un pla d'inversions que garanteixi el desenvolupament
d'aquestes comarques de Catalunya", ha indicat el conseller.
Respecte a l'oposició
al PHN expressada per diverses entitats i municipis del sud de Tarragona,
el conseller Felip Puig ha indicat que, "tot i entendre la seva inquietud,
la Generalitat assumirà la doble responsabilitat de garantir el
subministrament d'aigua a les zones que ho necessiten i vetllar perquè
els impactes ecològics i socials que es puguin produir estiguin
absolutament controlats".
Amb aquest segon objectiu,
el departament de Medi Ambient "vetllarà perquè el PHN incorpori
un programa d'actuació per controlar la regressió del delta
de l'Ebre, una proposta d'acció per controlar i limitar la inmissió
salina i un pla d'estudi sobre els efectes del transvasament en els ecosistemes,
els regadius i els cultius d'arròs del delta", ha explicat el conseller
de Medi Ambient./Diari AVUI
La
Subdelegació del Govern, contrària a la creació de
patrulles urbanes de Benissanet
12/09/00. BENISSANET. El
subdelegat del Govern a Tarragona, Raúl Navarro, s'oposa a la creació
de patrulles de vigilància a Benissanet per considerat que són
il·legals, ja que la competència del control de l'ordre públic
a la localitat la té la Guàrdia Civil. Una assemblea de veïns
celebrada a Benissanet va acordar establir vigilància a la població
i donar l'avís en cas de detectar grups de persones sospitoses d'haver
comès robatoris a la localitat, els quals s'han incrementat notablement
en els darrers mesos, coincidint amb la campanya de la recollida de la
fruita.
Segons l'alcalde de Benissanet,
Josep M. Sarroca, s'ha tergiversat la intenció dels acords de l'assembles,
els quals només pretenen col·laborar amb la Guàrdia
Civil i no de crear patrulles urbanes.
D'altra banda, La Guàrdia
Civil considera que no s'han detectat més delictes que en anys anteriors
a Benissanet i que a la província només s'ha presentat una
denúncia per extorsió a treballadors immigrants -justament
a Benissanet- i ja s'ha detingut a l'autor, a Castelló.
Els veïns de Benissanet
consideren que un grup reduït de joves lituans que viuen a la comarca
sense treballar delinqueixen a la població, la qual cosa està
generant alarma entre el veïnat./ROL
La
província només va reduir l'atur de 33 persones a l'agost
12/09/00. TARRAGONA. L'evolució
de l'atur durant el mes d'agost mostra que hi ha hagut un descens general
a Catalunya, si bé la davallada de les llistes de l'Inem ha estat
molt poc significativa. Cal assenyalar que durant el mes passat Catalunya
ha estat la comunitat autònoma que ha registrat la segona taxa d'atur
més baixa a Espanya, darrera de les Balears.
La taxa d'atur a Catalunya
el mes d'agost ha estat del 6,10 per cent. Així va baixar l'atur
a totes les províncies menys a Girona. A Tarragona hi va haver 12.374
aturats, 33 menys que al juliol, i la taxa es situa al 4,67 per cent.
La primera província catalana en percentatge d'atur és Barcelona,
amb el 6,66%; la segona Tarragona, la tercera Girona, amb el 4,29%, i la
darrera Lleida, amb el 3,96%./ROL
Sanitat
vacunarà de meningitis a tots els infants catalans menors de sis
anys
13/09/00. BARCELONA. El Departament
de Sanitat i Seguretat Social posa en marxa a partir del proper dia 15
de setembre, i fins el 31 de desembre, la primera fase del programa de
vacunació antimeningocòccica C conjugada amb la que es vacunarà
a tots els nens en edats compreses entre els 2 mesos i 5 anys, ambdos inclosos.
La vacuna es posarà de forma gratuïta als centres d'atenció
primària i a les consultes privades de pediatria. La mesura arriba
després que durant el passat curs escolars es declaressin alguns
casos greus de meningitis en infants de Catalunya, com és el cas
de Flix.
Per a la primera fase de
la vacunació s'han adquirit un total de 445.000 dosis, que s'administraran
a 300.000 nens, amb un cost de 1.880 milions de pessetes. La nova vacuna
que s'utilitzarà en la propera campanya és totalment diferent
a la que es disposava fins ara. Les seves característiques fan que
sigui protectora a partir dels dos mesos d'edat i si es completa la pauta
vacunal aconsellada la protecció pot ser de per vida.
La vacuna contra la malaltia
meningocòccica C que s'havia administrat fins el moment només
era efectiva a partir dels 18 mesos d'edat, no proporcionava protecció
de per vida i la seva eficàcia era més baixa en infants amb
edats inferiors als 4 anys.
El programa de vacunació
antimeningocòccica C conjugada de setembre a desembre d'aquest any,
recomana administrar tres dosis en nens de 2 a 5 mesos, dos dosis als infants
entre 6 i 11 mesos i una dosi a partir dels 12 mesos.
A Catalunya, la malaltia
meningocòccica és la malaltia infecciosa pediàtrica
greu més freqüent i provoca defuncions. Fins ara, la meningitis
predominant era la del serogrup B, però en els darrers anys el serogrup
C ha arribat a suposar el 40% dels casos. La nova vacuna que a partir del
dia 15 de setembre s'administrarà a Catalunya ha estat autoritzada
fa uns mesos al Regne Unit on els resultats obtinguts demostren que és
una vacuna segura i s'ha aconseguit una disminució important de
la incidència de la malaltia pel meningococ C.
Cada centre d'atenció
primària i pediatra privat s'encarregarà d'organitzar la
sistemàtica d'administració de la vacuna antimeningocòccica
C conjugada durant aquests mesos a la població que atén normalment.
El Departament de Sanitat
ha tramés una carta i un llibret informatiu a totes les àrees
bàsiques de salut, caps locals de sanitat, hospitals, pediatres
i col·legis de metges i de farmacèutics per tal d'informar-los
de la nova vacuna i alhora ajudar-los en les tasques de planificació
operativa.
A més, durant la
setmana anterior al començament del programa es distribuirà
als centres d'atenció primària un tríptic i un cartell
adreçats a la població general i a partir del dia 15 es posarà
a disposició dels usuaris el número de telèfon 93
227 29 80 on s'atendran totes les consultes referents a la nova vacuna.
Què
cal saber de la meningitis C? ./ROL
L'empresa
MSL començarà a treballar a Vandellòs a l'octubre
13/09/00. VANDELLÒS.
L'empresa nord-americana Manufacture's Services Limited (MSL) iniciarà
la producció en el seu nova planta del polígon les Tàpies,
gestionat pels ajuntaments de Vandellòs-l'Hospitalet de l'Infant,
Prapdit i Tivissa, a partir del pròxim mes d'octubre, segons han
manifestat fonts de la companyia. L'empresa realitza en aquests moments
la selecció de personal.
MSL és una important
empresa que es dedica a fabricar material electrònic, i en una primera
fase contractarà uns 200 treballadors a Vandellòs, si bé
la xifra es podria elevar fins a les 300 persones. La planta de Vandellòs
fabricarà impressores per a la marca Hewlett Packard, encara que
també preveu realitzar altres activitats de muntatge i verificació
d'equips electrònics i informàtics./ROL
Els
hereus de Bladé i Desumvila cedeixen un fons d'hemeroteca al CERE
13/09/00. BENISSANET. Recentment
ha estat cedit al CERE un important fons d'hemeroteca que havia estat propietat
de l'escriptor Artur Bladé i Desumvila. El componen una gran quantitat
d'exemplars de les revistes "Serra dOr", "Tele Estel" i "Cultura" (d'aquesta
darrera, hi ha la col·lecció complerta). Actualment resten
a disposició de tot aquell que estigui interessat en la seva consulta.
La cessió l'ha efectuada el Sr. Artur Bladé Font, fill de
l'insigne escriptor de Benissanet traspassat l'any 1995./ROL
Comença
el període d'inscripció als cursos de català per a
adults
13/09/00. MÓRA D'EBRE.
El Servei Comarcal de Català i els ajuntaments de Flix i Móra
d'Ebre organitzen cursos de català per a adults a distància
i tutories als serveis d'autoaprenentatge de català d'ambdues localitats.
S'ofereix formació de llengua catalana de nivell elemental i mitjà
(certificats B i C) amb examen oficial al final del curs. El termini d'inscripció
d'alumnes s'inicia demà, 14 de setembre, i es perllongarà
fins al dia 29.
Les persones interessades
poden sol·licitar informació sobre el calendari, els horaris
i el preu de la matrícula al Servei Comarcal de Català de
la Ribera d'Ebre (977 401 851 o joduran@ribera.altanet.org)./ROL
Una
empresa ven productes agroalimentaris i artesans de la Terra Alta per internet
14/09/00. GANDESA. Una empresa
ha creat el primer portal a internet de venda de productes agroalimentaris
i artesanals de les nostres comarques. Si bé la pàgina s'anuncia
com a comercialitzadora de productes de les Terres de l'Ebre, el cert és
que de moment només s'han posat a la venda productes de les comarques
del Baix Ebre, Montsià i Terra Alta (la Ribera d'Ebre en queda exclosa).
La
pàgina posa a l'abast del consumidor més de 200 productes
elaborats de manera artesanal per empreses i cooperatives d'aquestes tres
comarques de l'Ebre. En el catàleg, que es preveu ampliar progressivament,
es poden trobar des dels vins de la denominació d'origen Terra Alta
elaborats a Gandesa, Batea, Vilalba dels Arcs i Bot, oli de les cooperatives
del Montsià, mel del Perelló, l'arròs "bomba" del
Delta, les bótes de pell de cabra de l'artesà Sanabre, de
Gandesa, o els càntirs de la Galera. Gràcies a aquest nou
sistema, a través d'Internet tota persona resident a Espanya, en
un termini de dos a sis dies des de la data del comanda, podrà gaudir
dels productes de les nostres comarques./ROL
El
CEBE exposa a Gandesa fulls volants de propaganda de la Guerra Civil
14/09/00. GANDESA. El Centre
d'Estudis de la Batalla de l'Ebre (CEBE) exposa en el museu que té
instal·lat a Gandesa, des del passat 2 de setembre i amb caràcter
permanent, una mostra de 60 fulls volants de propaganda dels dos bàndols
enfrontats durant la Guerra Civil. Es tracta de documents originals,
recollits en les serres de Pàndols i Cavalls durant els tres mesos
que va durar la Batalla de l'Ebre. La majoria de fulls volants de la col·lecció
són de l'exèrcit nacional. Amb aquesta mena de propaganda,
s'intentava castigar la moral dels soldats republicans que lluitaven per
resistir en les serres de Pàndols i Cavalls, invitant-los a desertar./ROL
El
CERE convoca beques per a impulsar els treballs de recerca sobre la Ribera
14/09/00. FLIX. El
Centre d'Estudis de la Ribera dEbre ha fet pública una nova
convocatòria de les bases per a concessió de beques per al
curs 2000-2001. Es concediran fins un màxim de 10 beques, les quanties
de les quals seran de 50.000 pessetes per als sol·licitants que
siguin socis de l'entitat i de 30.000 pessetes per als no socis. Les sol·licituds
shauran de presentar abans del dia 1 de desembre de 2000. Les bases són
les següents:
"Amb l'objectiu de promoure
el desenvolupament, la divulgació i el foment dels valors culturals,
científics i artístics de la Ribera d'Ebre, el Centre d'Estudis
de la Ribera d'Ebre (CERE), amb el suport del Consell Comarcal, publica
la següent convocatòria de bases per a la concessió
de beques per al curs 2000-2001.
I. El CERE podrà
concedir fins a un màxim de 10 beques per a projectes de treball
que tinguin com a objectiu central de referència la comarca de la
Ribera d'Ebre. La quantia de les beques serà de 50.000 pessetes
per als socis del CERE i de 30.000 ptes. per als no socis. (La Comissió
de Beques del CERE podrà modificar en funció de les sol·licituds
l'import de les assignacions).
II. Els àmbits d'interès
comarcal són generals i es consideren la recerca sobre temes de
geologia, climatologia, botànica, zoologia, ecologia, geografia,
arqueologia, història, economia, lingüística, literatura,
art, sociologia, antropologia,
III. Els sol·licitants
de la beca hauran de presentar al CERE la documentació següent:
- instància de sol·licitud
de la beca, especificant el
nom del responsable del
projecte
- curriculum vitae
- projecte de treball
- en cas de no ser soci
del CERE, es presentarà l'aval
d'un professor universitari
o d'escola superior o d'un
membre de la junta del CERE.
IV. Les beques seran atorgades
per la Comissió de Beques del CERE que podrà consultar assessors
externs per valorar els diferents projectes. Es valorarà el fet
de què el responsable del projecte sigui soci del CERE, els temes
poc desenvolupats a la comarca i la diversitat d'aspectes tractats en els
treballs valorats positivament. Per a cada convocatòria de beques
es podran establir els temes de recerca d'especial interès a criteri
de la Comissió de Beques del CERE.
V. Les sol·licituds
hauran d'arribar a la seu del CERE (apartat de correus núm. 8, 43750
FLIX), abans del dia 1 de desembre de 2000 i seran concedides dins el termini
de dos mesos.
VI. Les sol·licituds
i treballs finals es presentaran en català. Aquests podran estar
presentats en forma d'article per a una possible publicació a la
revista Miscel·lània del CERE.
VII. El pagament de les
beques es farà efectiu previ lliurament a l'entitat convocant dels
treballs realitzats i vist l'informe favorable de la Comissió de
Beques del CERE. El termini de presentació del treball o article
serà d'un any des de la data de concessió de les beques.
Qualsevol pròrroga d'aquest termini haurà de comptar amb
l'aprovació de la Comissió de Beques i no podrà superar
els dos anys.
VIII. El CERE es reserva
el dret a publicar els treballs becats com a llibre o article a la Miscel·lània.
Passat un any des del lliurament del treball o previ acord amb l'entitat,
l'autor el podrà editar fent constar la col·laboració
del CERE. Els treballs becats podran presentar-se al Premi d'Assaig "Artur
Bladé i Desumvila" que cada dos anys convoca el CERE./ROL
La
carretera de Gandesa al Pinell, un punt negre per als motoristes
14/09/00. GANDESA. La C-235,
en el tram que va de Gandesa fins al Pinell de Brai, està tenint
un estiu negre. I és que en només dues setmanes ja hi ha
hagut dos accidents mortals. En ambdues ocasions, els motoristes n'han
estat les víctimes. I els revolts i la velocitat, els culpables,
segons informa el setmanari L'EBRE.
En el primer dels casos,
cap altre vehicle a banda de la motocicleta s'hi va veure implicat. En
l'altra ocasió, però, el motorista no va poder evitar col·lisionar
frontalment amb un cotxe.
Per tot això, molts
conductors de la zona es mostren irritats. I és que últimament,
els caps de setmana, molts motoristes aprofiten les condicions d'aquesta
carretera per gaudir al màxim de les possibilitats de llurs motos.
Una carretera ampla però amb revolts pronunciats serveix d'escenari
perfecte per agafar velocitat.
Molts conductors que els
caps de setmana circulen per aquesta carretera afirmen que "quan estem
conduint i sentim el soroll de les motos que vénen tan ràpid
per aquells revolts ens posem les mans al cap. Tenim por que qualsevol
dia se'ns en tiri alguna a sobre i no puguem evitar accidents com aquests".
Aquests, doncs, constitueixen
exemples clars del perill que representa la velocitat a les carreteres.
No només l'alcohol és la causa dels accidents de trànsit
els caps de setmana, sinó que, en aquests casos, anar a 100 km/h
quan els senyals recomanen anar a cinquanta ha ocasionat ja dos lamentables
accidents en només quinze dies./Setmanari L'EBRE
Comença
el curs 2000/01 amb dues noves zones escolars rurals a les nostres comarques
15/09/00. TARRAGONA. Els
alumnes d'educació infantil, educació primària, educació
especial, educació secundària obligatòria, batxillerat
i cicles formatius de grau mitjà comencen avui el cues escolar 2000/01.
Les previsions indiquen que 92.000 alumnes i 3.200 mestres es retroben
avui a les aules a la província de Tarragona.
A les nostres comarques,
la principal novetat d'aquest inici de curs és la creació
de dues noves zones escolars rurals. A la Ribera d'Ebre, la zona escolar
rural Benissanet-Miravet, amb seu a l'escola Antoni Nat de Benissanet i
integrada per les escoles d'ambdues poblacions. A la Terra Alta es crea
la zona escolar rural Terra Alta Centre, amb seu al col·legi Cèsar
Martinell del Pinell de Brai, i integrada també per les escoles
Doctor Ferran de Corbera d'Ebre i Sant Blai de Bot.
Les previsions indiquen
que a la demarcació de Tarragona del total de 92.000 alumnes que
inicien el curs, 51.000 cursaran estudis d'educació infantil i primària
(0-12 anys) i 41.000 d'educació secundària (12-18 anys).
Hi ha una davallada de més de 300 alumnes en primària.
Pel que fa al calendari
escolar, les vacances de Nadal seran del 23 de desembre al 7 de gener;
i les de Setmana Santa, del 17 al 24 d'abril. El dia 22 de juny de l'any
2001 acabaran les classes; i el dia 30 acabarà les activitats les
professorat dels centres de primària i secundària./ROL
Un
centenar de gegants farà un descens pel riu Ebre
15/09/00. MÓRA D'EBRE.
La Coordinadora de Colles de Geganters i Grups de Grallers i Dolçainers
de les Comarques Meridionals de Catalunya organitza per al dissabte dia
30 un descens d'un centenar gegants d'arreu de les nostres comarques per
l'Ebre, amb Móra d'Ebre com a punt de sortida.
Els organitzadors han informat
que les parelles de gegants es transportaran en plataformes aigües
avall i seran acompanyades en tot moment amb barques tripulades per les
seues respectives colles. El seguici serà rebut a Miravet per la
banda local de música i posteriorment tindrà lloc un sopar
i un ball popular a Xerta.
L'endemà, els gegants
continuaran el seu camí fins a Sant Jaume d'Enveja. Després
es traslladaran per carretera fins a Sant Carles de la Ràpita, que
presenta la seva candidatura com a Ciutat Gegantera de Catalunya 2002.
Després d'un dinar popular i seguidament s'encetaran els actes de
la Trobada de Gegants de les Comarques Meridionals de Catalunya, amb l'assistència
dels gegants de Catalunya, En Treball i Na Cultura./ROL
Finalitza
el termini per presentar obres al concurs de fotografia naturalista de
Flix
15/09/00. FLIX. Avui finalitza
el termini d'admissió d'originals al concurs de fotografia naturalista
que organitza anualment el Grup de Natura Freixe, de Flix. Els interessats
poden trametre les seues obres al carrer Major, número 56, 2n. de
Flix. Les bases completes del certamen les podeu consultar a la pàgina
d'"Agenda" de Ribera on line./ROL
La
Ribera participa en un programa europeu amb el Camp de Tarragona
15/09/00. TARRAGONA. Amb
l'objectiu de fomentar l'ocupació i lluitar contra la discriminació
i la desigualtat en el mercat laboral, ajuntaments, consells comarcals
i entitats del Baix Camp, el Tarragonès, l'Alt Camp i la Ribera
d'Ebre han elaborat un projecte, anomenat Equal, com a pas previ a la sol·licitud
de les ajudes europees que permetran dur-lo a terme. La proposta d'Equal,
que tindrà una durada de cinc anys i un pressupost de mil milions,
haurà de ser acceptada prèviament per la Unió Europea
per fer-se realitat.
Equal té com finalitat
evitar un tracte desigual en el treball, promoure programes de formació
d'aturats i, en definitiva, integrar a les capes socials més desfavorides.
Per a això, es preveu crear una estructura supracomarcal que treballi
en aquest sentit, si bé encara no s'ha concretat quines accions
tirarà endavant, si bé el programa ha de servir per apaivagar
l'escassesa de mà d'obra que s'ha observat en alguns sectors./ROL
Els
francesos invertiran en la navegabilitat del riu Ebre
16/09/00. Vinebre. El director
general de Turisme de la Generalitat, Francesc Xavier Civit, va desvetllar
que el seu departament ha rebut una proposta d'una empresa francesa interessada
per explotar turísticament la navegabilitat del l'Ebre. Segons Civit,
el touroperador internacional Prom Blue Line està molt interessat
en aquest projecte de navegació fluvial i ja hi ha hagut diverses
reunions amb empreses de diferents països que han permès avançar
les negociacions. De totes aquestes converses, les que poden acabar cristal·litzant
són les dutes a terme amb Prom Blue Line, fins al punt que estan
disposats a tirar-lo endavant amb inversions molt importants. És
previst que l'any vinent el president de la Generalitat anunciï oficialment
aquestes inversions./ROL
Desconvoquen
la vaga a les nuclears pels amplis serveis mínims imposats
16/09/00. ASCÓ. Els
sindicats han desconvocat definitivament la vaga de les empreses auxiliars
de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs perquè
consideren que els amplis serveis mínims que va decretar la Generalitat
feien inviable l'atur, i sols els deixaven l'alternativa de fer una vaga
salvatge. La vaga havia de durar un mes i hagués afectats els treballs
de recàrrega de combustible de Vandellòs II.
CCOO i UGT presentaran un
recurs contenciós-administratiu contra el decret de serveis mínims
del Departament de Treball de la Generalitat. També denunciaran
la contractació aquests dies de 850 treballadors amb l'únic
fi de neutralitzar els efectes de la vaga, i la generalització d'hores
extra fins duplicar les jornades./ROL
Els
transportistes de la província de Tarragona es mobilitzaran pel
preu del gasoil
16/09/00. TARRAGONA. La Federació
Empresarial de l'Autotransport de la província de Tarragona anirà
a la vaga els dies 2, 3 i 4 d'octubre, com mesura de protesta per la pujada
del preu del carburant. Amb tot, el col·lectiu no farà costat
a les reivindicacions i mobilitzacions anunciades pels agricultors
i pescadors perquè consideren que la problemàtica dels diversos
afectats és molt diferent. La pròxima setmana els dirigents
de la Federació es reuniran amb el subdelegat del Govern, Raúl
Navarro, per a estudiar el calendari de protestes. Navarro ja ha avisat
a tots els sectors disposats a mobilitzar-se que no tolerarà que
es lesionen els drets de mobilitat dels ciutadans./ROL
Un
curs de la Universitat Rovira i Virgili debatrà el model lingüístic
de les Terres de l'Ebre
16/09/00. TARRAGONA. Servei
Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili ha fet públic
el programa de cursos generals d'idiomes i de llengua catalana que organitza
anualment. Entre les novetats de l'oferta d'enguany destaca el curs anomenat
L'estandar català a l'Ebre: qüestions per resoldre, que tindrà
lloc a Tortosa tots els dissabtes entre el 28 d'octubre i el 25 de novembre,
de 9:00 a 13:00 hores. Aquest curs posarà sobre la taula les peculiaritats
lingüístiques de les Terres de l'Ebre en el marc de la normativa
de la llengua catalana.
A banda d'aquest curs, s'organitzen
cursos d'idiomes (alemany, anglès, francès, italià
i rus), d'anglès jurídic, de conversa d'anglès, de
correcció de textos en espanyol, d'espanyol per a estrangers i un
curs de gramàtica italiana. Els cursos de català seran dels
nivells A, B, C i D.
També s'ofereixen
una sèrie de cursos específics: Redacció i elaboració
de webs; Redacció comercial i administrativa; Història dels
noms de lloc; Com fer un treball d'universitat; Llenguatge mèdic;
Llenguatge sanitari; Llenguatge econòmic; Introducció a l'ensenyament
de català i espanyol per a estrangers; Curs de correcció
de textos; Curs superior de correcció de textos; Català bàsic
per a estrangers (per a alumnes d'intercanvi); i el Programa Àdhuc
(per a professors de la URV).
Per matricular-se de tots
aquests cursos dirigir-se a Tarragona, del 18 de setembre al 6 d'octubre,
a la Facultat de Ciències Jurídiques (Servei Lingüístic)
i a Reus, del 4 al 29 de setembre a la Facultat de Medicina./ROL
Tot el Baix Penedès
rebrà aigua del minitrasvasament de l'Ebre d'aquí a cinc
anys
18/09/00. TORTOSA. L'aigua
del minitrasvasament de l'Ebre arribarà d'aquí a cinc anys
a tots els pobles de la comarca del Baix Penedès, la més
septentrional de la província de Tarragona. Un projecte de connexió
realitzat pel Consorci d'Aigües de Tarragona estableix que tot el
Baix Penedès podrà rebre l'aigua de l'Ebre l'any 2005 mercès
a una canalització que es realitzarà en vuit fases i que
està previst que s'inicien les obres l'any vinent, amb un cost total
de 1.946 milions de pessetes.
Aquesta notícia arriba
en plena polèmica pels nous trasvassaments anunciats arran de la
presentació del Pla Hidrològic Nacional (PNH) i contra els
quals diferents associacions cíviques i partits polítics
de les nostres comarques han anunciat que s'hi oposaran frontament mitjançant
mobilitzacions ciutadanes.
Les obres per abastir
el Baix Penedès permetran proveir les zones que no tenen subministrament
procedent del Vendrell i la urbanització Baronia del Mar, fins a
Bellvei. L'any 2002 la canalització arribarà fins a Bellvey,
Santa
Oliva i albinyana. El 2003 arribarà a Santa Oliva, al polígon
industrial de l'Albornar, Llorenç del Penedès, Sant Jaume
dels Domenys i alguns nuclis de la Bisbal del Penedès. Finalment,
els anys 2004 i 2005 la canalització completarà els trams
no coberts de la Bisbal del Penedès, Masllorenç i la Juncosa
del Montmell. En aquesta darrera fase, la connexió procedirà
de Valls, perquè la canalització permeti, en un futur, que
es proveeixin diversos municipis de l'Alt Camp.
El projecte preveu que la
comarca rebrà un cabdal d'uns 10.554 metres cúbics al dia;
es a dir, 122 litres per segon. Les obres seran finançades per l'Agència
Catalana de l'Aigua, per les administracions locals i pel Fons de Desenvolupament
Europeu.
L'arribada de l'aigua de
l'Ebre permetrà a la comarca afrontar el creixement demogràfic
i industrial que està enregistrant en els últims anys./ROL
Prat
de Comte vol impulsar el teletreball per lluitar contra el despoblament
18/09/00. PRAT DE COMTE.
La localitat, situada a la Terra Alta, té un cens de 183 habitants
i una mitjana d'edat de 64 anys. Per posar fre al despoblament, l'actual
equip de govern va apostar per les noves tecnologies i va elaborar un projecte,
anomenat Pla de renovació i adequació d'infraestructures
en el marc de les noves tecnologies de la informació aplicades al
foment de l'economia local, el qual, entre altres coses, preveu la instal·lació
de fibra òptica per impulsar el teletreball i rebre així
nous habitants amb elevat poder adquisitiu. L'Ajuntament arranjaria las
cases velles en runes i les posaria al servei per tots aquells que hi vulguessin
anar a viure. Les infraestructures necessàries per convertir-lo
en realitat costarien 140 milions.
Per fer quadrar els números,
l'Ajuntament treballa amb la possibilitat de rebre un 50% a través
dels fons europeus i la resta, de subvencions provinents del Pla d'Acció
Municipal de la Diputació (entre vuit milions i dotze) i del Pla
Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat (16 milions amb la col·laboració
del Consell Comarcal).
El problema, però,
sorgeix amb els 25 milions de pessetes que esperaven recollir directament
de la Generalitat. Fa tres setmanes van rebre la visita del director general
d'Administracions Públiques, Ra-mon Espadalé, i pel que explica
l'alcalde, Joan R. Pallarès, no va poder ser més decebedora.
"Ens va dir que ho veia malament per una qüestió de prioritats",
va comentar. "A més, em va dir que ja veuríem si recollien
la nostra petició de demanar una subvenció dels fons europeus.
Estic decidit a recórrer on calgui si la Generalitat no ens fa cas
abans del 20 de setembre", va afegir Pallarès. Si les reclamacions
que avança l'alcalde no serveixin de res, hi hauria encara una nova
possibilitat de trobar els diners que calen per realitzar el pla: "tenim
dipositades les nostres esperances en els parcs eòlics", va complementar
el regidor Marc Vinya. "Només amb l'atorgament de llicències
d'obres aconseguiríem 200 milions de pessetes. A més, a aquesta
quantitat se li afegiria el cànon anual" que haurien de pagar les
empreses explotadores per la seva activitat.
En l'actualitat hi ha presentats
quatre projectes que demanen permís per instal·lar parcs
d'a-questa mena dins del terme municipal, un dels quals està dins
d'una zona d'interès natural. "Això està paralitzat
-va comentar Vinya- fins que el departament de Medi Ambient no faci públic,
d'una vegada per totes, el tan anomenat mapa eòlic de Catalunya.
De fet, nosaltres estaríem satisfets si ens asseguréssim
un d'aquests projectes o dos". Vinya està convençut que la
Generalitat "no està per la feina. No sembla pas que ens vulgui
ajudar i això malgrat que parla molt d'equilibri territorial".
Obrir els carrers
El pla dissenyat per l'Ajuntament
lliga les noves tecnologies a la millora dels serveis públics bàsics.
Segons va explicar Vinya, "vam decidir que aprofitaríem el fet d'obrir
els carrers per instal·lar-hi no només les canalitzacions
per a la fibra òptica, sinó també per soterrar la
línia telefònica, elèctrica i de gas. Com som un municipi
molt petit, amb un dipòsit gran de gas en tindríem prou per
abastir tota la població. Volem fer-ho tot de cop perquè
així també ens estalviarem problemes de connexions entre
las canonades antigues que tenim i les de nova instal·lació",
va sentenciar./Setmanari L'EBRE
La
Generalitat atorgarà indemnització als expresos de la Guerra
Civil
18/09/00. BARCELONA. La Generalitat
de Catalunya, tot i que entén que cap indemnització pot retornar
als afectats i als seus familiars allò que van perdre amb motiu
de la repressió i de la reclusió que van patir en la lluita
per les llibertats, creu que és de justícia compensar tots
els catalans que no van poder-se acollir a les indemnitzacions a través
de la Llei dels pressupostos generals de l'Estat dels anys 1990 i 1992
i afectades per la llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'amnistia.
Per això, el Govern
ha acordat la concessió d'una sèrie d'indemnitzacions. Les
persones interessades podeu dirigir-vos al telèfon 012, d'atenció
ciutadana (902 400 012 per a trucades de fora de Catalunya) per concretar
la naturalesa i la quantia de les ajudes als beneficiaris.
L'obtenció del model
d'instància podrà fer-se a:
· Registres de cada
departament de la Generalitat
· Delegacions territorials
del Departament de la Presidència
· Petició
al telèfon d'atenció ciutadana, 012
· Oficines del Departament
de Benestar Social
· Punt d'Atenció
als Expresos Polítics
· També es
pot obtenir la sol·licitud des d'aquesta mateixa plana descarregant
el fitxer adjunt. (L'imprès s'haurà d'entregar per triplicat)
La presentació de
la instància, juntament amb els documents necessaris que l'han d'acompanyar,
s'haurà de fer a:
· Registre del Departament
de la Presidència constituït a aquest efecte al carrer Aragó,
332, 08009 Barcelona. Així mateix, també es podrà
presentar de conformitat amb allò que preveu la Llei 30/1992, de
26 de novembre, en qualsevol altre registre de la Generalitat de Catalunya./ROL
La
Generalitat presenta avui la previsió de la campanya de la verema
18/09/00. BARCELONA.
El conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Grau, donarà
a conèixer avui, dia 18 de setembre, al Palau Robert de Barcelona,
la previsió de resultats de la verema corresponent a la campanya
2000-2001. En el decurs de la roda de premsa, en què el responsable
del DARP estarà acompanyat pel Sr. Enric Canals, director general
de Difusió, i pel Sr. Domingo Valiente, director de l'Institut Català
de la Vinya i el Vi (INCAVI) el conseller Grau presentarà, també,
el programa de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, que enguany arriba
a la seva vintena edició i que se celebrarà al Port Vell-Maremagnum
de Barcelona entre els dies 20 a 25 de setembre./ROL
El
Consell de la Ribera, contra la E d'Espanya a les matrícules
19/09/00. MÓRA D'EBRE.
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, a proposta del seu president
Santiago Campos, va manifestar en la darrera sessió plenària,
celebrada el passat divendres, el seu desacord amb la decisió del
govern espanyol d'incloure únicament la E d'Espanya a les noves
matrícules dels automòbils de l'Estat espanyol, ja que no
s'ha tingut en compte la realitat plurinacional de l'Estat. Campos va manifestar
que cal que a les matrícules hi figurin els distintius de les comunitats
autònomes. El Consell Comarcal farà arribar la seva
protesta al govern espanyol, a la vegada que demanarà que les noves
matrícules dels cotxes incloguin el distintiu de Catalunya./ROL
Iniciativa
per Catalunya vol que la Generalitat protegeixi les serres de Pàndols
i Cavalls
19/09/00. TARRAGONA. Dolors
Comas, diputada d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) al Parlament, s'ha
afegit a les demandes de protecció i perservació dels llocs
simbòlics de la Batalla de l'Ebre a les nostres comarques, amb la
qual cosa vol evitar la possible instal·lació de parcs eòlics
a la zona en un futur. La diputada ha presentat recentment a la mesa del
Parlament una proposició no de llei en la qual insta el Govern català
a elaborar un pla de restauració i habilitació del patrimoni
històric de les serres de Pàndols i Cavalls, que van ser
un dels principals escenaris de la Batalla de l'Ebre, l'any 1938 durant
la Guerra Civil.
La diputada opina que aquestes
serralades s'haurien de recuperar igual tal com es fa en d'altres països
com Alemanya, Àustria o Polònia, on alguns camps de presoners
s'han conservat i s'han obert al públic perquè recordant
el passat no ho repetim en el futur.
La proposició no
de llei demana que les serres de Pàndols i Cavalls es rehabilitin
per a convertir-les en un pol d'atracció de turisme cultural que
pot incrementar les possibilitats soci econòmiques de la Terra Alta.
També demana al Consell Executiu de la Generalitat la declaració
de les serres de Cavalls i Pàndols com a lloc històric, alhora
que insta el Govern català a canviar la ubicació del parc
eòlic que es pensava instal·lar en la part alta d'aquestes
dos serres, perquè considera que es pot posar en perill la conservació
del patrimoni històric de la zona./ROL
Una
trobada aplegarà a Benissanet trenta bandes i 1.500 músics
19/09/00. BENISSANET.
El dissabte dia 30 tindrà lloc a Benissanet la 19ª edició
de la Trobada de Bandes de Catalunya, un acte que aplegarà una trentena
de bandes d'arreu del país i uns 1.500 músics. La trobada
serà l'acte central de les activitats del Centenari de la Música
a Benissanet 1900-2000, organitzat per l'Ajuntament de la localitat.
Les activitats del centenari
s'encetaran el dia 24 amb la inauguració d'una exposició
fotogràfica (18 h) sobre el fet musical a la localitat i un concert
de l'orquestra de cambra de Móra d'Ebre (20 h). El dia 27, a les
22 h, actuarà la big band de Falset. El dia 28, Història
de la Guitarra Elèctrica, a cura de Tomàs Miró Pedrola,
a la sala d'actes del Casal. El dia 29, a les 22 h, la banda de Benissanet
oferirà un concert.
Enguany és la tercera
vegada que un poble de la Ribera d'Ebre acull la trobada de bandes. Anteriorment
van acollir l'activitat els municipis de Ginestar i Miravet./ROL
Collita
d'excel·lent qualitat a les denominacions d'origen vinícoles
Priorat i Terra Alta
19/09/00. GANDESA. Enguany
la collita del raïm està tenint una qualitat excepcional a
causa del clima sec, la qual cosa ha evitat la proliferació de bacteris,
i ha propiciat la maduració d'un raïm sa, segons les valoracions
efectuades el passat cap de setmana pels presidents de les denominacions
dorigen (DO) tarragonines.
Una de les DO que endega
la campanya amb millors perspectives és la DO Priorat, la qual per
primera vegada embotellarà tota la collita, entre 1,8 i 2 milions
de quilos.
La DO Terra Alta incrementarà
l'embotellat notablement, i traurà quatre milions d'ampolles de
vi al mercat, i per primera vegada, altres vuit milions d'ampolles amb
la DO Catalunya, sobre una producció de 35 milions de quilos. Això
inclou l'embotellat de tota la seva producció de vi negre.
Com en anys anteriors, el
rècord de preu se'l emporta la DO Priorat, on el raïm es paga,
segons varietats, entre 200 i 600 pessetes el quilo. En general, en la
resta de zones el raïm es paga entre 40 i 130 pessetes el quilo, amb
denominador comú: la demanda de raïm negre, i el seu escassa
producció en Catalunya, provoca que s'estigui pagant el doble que
el blanc./ROL
Duran
i Lleida dedica la jornada a visitar les Terres de l'Ebre
20/09/00. MÓRA D'EBRE.
El conseller de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat,
Josep-Antoni Duran i Lleida, efectua avui una intensa visita a les Terres
de l'Ebre per conèixer de primera mà els problemes i els
projectes de la zona relacionats amb el seu Departament. La visita s'iniciarà
a les 10 h al Club Nàutic de Móra d'Ebre, on Duran es trobarà
amb els presidents dels consells comarcals de la Ribera, el Montsià
i la Terra Alta i altres autoritats. Durant la trobada es tractarà
sobre el projecte de navegabilitat del riu. Posteriorment, el conseller
anirà a Miravet navegant pel riu i posteriorment es dirigirà
a Deltebre i Amposta./ROL
Destinen
1.800 milions a cursos ocupacionals a la província
20/09/00. TARRAGONA. El Departament
de Treball de la Generalitat invertirà 1.800 milions de pessetes
en accions en matèria de foment de l'ocupació entre
treballadors i desocupats de la província de Tarragona.
Aquests plans es destinen a un col·lectiu de 14.000 persones i consisteixen
en programes d'orientació, formació professional i reciclatge
de treballadors en actiu. Els criteris per a atorgar aquestes ajudes s'estableixen
segons les suggerències i propostes dels organismes locals. Aquests
programes de formació hauran de finalitzar com a màxim el
31 de març del 2001./ROL
Nova
edició de la pujada ciclista al balneari de Cardó
20/09/00. RASQUERA. La Penya
Ciclista Ribera d'Ebre ha fet públic el programa de la 16a edició
de la Pujada Ciclista al balneari de Cardó, una prova clàssica
del calendari ciclista a les nostres comarques que enguany tindrà
lloc el proper diumenge 1 d'octubre. Aquesta prova té com a principal
atractiu l'oportunitat que dóna al ciclista i al públic conèixer
un dels paratges més bonics de la comarca de la Ribera d'Ebre.
La pujada consisteix en
una contra rellotge individual que sortirà de Rasquera fins a l'antic
balneari. El recorregut constarà d'un total de 8 quilòmetres
i supera un desnivell de 950 metres.
S'hi poden inscriure ciclistes
de qualsevol categoria, majors de 14 anys. La informació es facilita
als telèfons: 977401550 o 977402503./ROL
Compte
amb els bolets tòxics
20/09/00. La campanya de
recollida de rovellons i bolets en general s'acosta, i com cada any apareixeran
les notícies per intoxicacions per ingestió de bolets verinosos.
Per evitar al màxim aquests accidents, el Departament de Sanitat
i Seguretat Social, amb motiu de l'inici de la temporada de recollida de
bolets vol recordar que, entre les moltes espècies que creixen en
els nostres boscos, hi ha algunes amb un interès gastronòmic
considerable i d'altres de tòxiques que poden ser, fins i tot, mortals.
Per aquest motiu, el Departament
de Sanitat i Seguretat Social recorda als boletaires les precaucions necessàries
per tal d'evitar riscos de patir intoxicacions per la ingestió de
bolets tòxics. Per a més informació pitgeu
aquí .
Cal recordar que l'any 1999
es van notificar 53 casos d'intoxicació per bolets tòxics,
dels quals 18 van requerir hospitalització, mentre que l'any 1998
es van notificar 31 casos i van haver de ser hospitalitzats 3./ROL
Ona
de l'Ebre, la primera emissora amb cobertura a totes les Terres de l'Ebre
21/09/00. GANDESA.
Des del passat dia 11 de setembre emet al 95.7 de la freqüència
modulada la nova emissora d'Ona Catalana a les Terres de l'Ebre, Ona de
l'Ebre, des d'una freqüència assignada a la ciutat de Gandesa.
Ona de l'Ebre és la primera emissora que té cobertura a tots
els municipis de les Terres de l'Ebre i disposa també d'un canal
musical, Ona Música de l'Ebre (105.6 FM).
Des dels estudis de Tortosa,
Ona de l'Ebre emet diàriament quatre espais informatius al matí,
al migdia i al vespre. També s'efectuen diferents desconnexions,
durant les quals s'emet una programació de caire local. El director
d'aquesta nova emissora és el periodista Josep Lluís Villa,
amb una àmplia experiència en els mitjans de comunicació
de les nostres comarques. Villa, juntament amb Josep M. Arasa, ha estat
l'impulsor de l'actual etapa del setmanari L'EBRE./ROL
Móra
la Nova aprova un reglament d'ús de la llengua catalana
21/09/00. MÓRA LA
NOVA. L'Ajuntament de Móra la Nova ha aprovat en sessió plenària
el reglament per a l'ús de la llengua catalana, una norma que regularà
els usos lingüístics de la corporació en matèria
d'organització municipal, de relacions amb els administrats, de
relacions institucionals, d'avisos, publicacions i activitats públiques;
d'institucions docents, de registres, i d'impuls institucional.
El reglament consta de 28
articles i es va publicar als diaris oficials el dia 31 d'agost. Anteriorment,
altres ajuntaments de la comarca: Flix, Miravet, Móra d'Ebre, la
Palma d'Ebre, Rasquera, la Torre de l'Espanyol i Vinebre, i el Consell
Comarcal de la Ribera d'Ebre ja havien aprovat el seu reglament./ROL
Móra
d'Ebre acull una exposició de miniatures del camp i de la llar
21/09/00. MÓRA D'EBRE.
Demà divendres (22 de setembre) s'inaugura a la Sala Julio Antonio
de Móra d'Ebre una exposició de miniatures del camp i de
la llar fetes pel veí de Móra d'Ebre, Julio Montfort Tena.
La inauguració tindrà lloc demà, a les 20 h, si bé
la mostra es podrà visitar fins al dia 30 de setembre, de 19,30
a 21 hores. L'activitat l'organitza l'Associació Cultural La Riuada./ROL
Flix
impulsa una campanya pèr lluitar contra la drogaddicció escolar
21/09/00. FLIX. L'Ajuntament
i altres institucions de Flix endegaran el mes vinent una campanya de lluita
i prevenció contra la droga adreçada als joves i a les seues
famílies. La campanya constarà d'un programa pedagògic
que s'aplicarà als estudiants dels cursos superiors d'ensenyament
primari, als d'ensenyament secundari i als pares d'aquests infants i joves./ROL
El
conseller d'Agricultura inaugura demà el centre d'inseminació
artificial de Gandesa
22/09/00. GANDESA El conseller
d'Agricultura de la Generalitat, Josep Grau, inaugurarà demà,
dia 23 de setembre, el centre d'inseminació artificial de Gandesa,
a les: 13,45 hores. De la gestió del centre se'n farà càrrec
l'Agrupació de Defensa Sanitària TAREP, que agrupa els ramaders
de les comarques de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat
Aquest centre, la construcció
del qual ha comportat també l'adquisició del terreny i l'electrificació,
ha estat finançat íntegrament pel Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca, amb un cost de seixanta milions de pessetes.
El Centre d'Inseminació
Artificial de Gandesa, que va ser declarada obra d'interès general,
té capacitat per a 24 mascles porcins. El seu interior acull instal·lacions
de quarentena, laboratori, magatzem, sala d'extracció i oficines,
així com sistema de climatització i neteja mecànica
amb barres i pales accionades per un equip hidràulic.
El conseller d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca arribarà, a les 13,45 hores, al nou Centre d'Inseminació
Artificial de Gandesa, on serà rebut pel Sr. Miquel J. Aubà,
alcalde de la localitat, i pel Sr. Josep González, president d'Agrupació
de Defensa Sanitària TAREB i coordinador del Centre d'Inseminació
Artificial de Gandesa.
Després d'una visita
per les noves instal·lacions, tindran lloc els parlaments, a càrrec
del Sr. Miquel Aubà, alcalde de Gandesa, del Sr. Josep González,
president d'Agrupació de Defensa Sanitària TAREP, i del Sr.
Josep Grau, conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Precisament, de la gestió
del centre se'n farà càrrec l'Agrupació de Defensa
Sanitària TAREB, que agrupa els ramaders de les comarques de la
Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat. Aquesta ADS, fundada l'any 1982
va ser la primera promoguda pel DARP al nostre país. Inclou 109
explotacions amb més de 9.000 mares i un nombre de places d'engreix
superior a les 75.000, xifres que ens indiquen la importància del
porcí com a un dels subsectors bàsics per al manteniment
de les rendes a la zona./ROL
Poboleda
celebra demà la Festa de la Verema a l'Antiga
22/09/00. POBOLEDA. La vila
prioratina de Poboleda aprofita la campanya de la verema per organitzar
la segona edició de la Festa de la Verema a l'Antiga, durant la
qual es farà una demostració de com s'elaborava el vi antigament
a les nostres comarques. La festa tindrà lloc demà dissabte
i s'encetarà a les 7,00 h. Amb un repic de campanes. A les 7,30
h. Hi haurà la trobada dels participants a la carretera per anar
a veremar al tros que s'indicarà. A les 9,30 h., esmorzar popular
al Pla de la Cooperativa.A les 11,00 h. Es piarà (aixafarà)
el raïm. A les 12,00h., passejada pels carrers engalanats i obsequi
als veïns dels mateixos. A les 13.00 h., xerrada sobre cata de vins
a la sala polivalent.A les 18.00 h, actuació del grup de bastoners,
i a les 23,00 h, ball a càrrec del grup Montsant i focs d'artifici./ROL
PRADELL DE LA TEIXETA Tel
de l'Ajuntament: 977 828 004
Programa: Festa Major de
St. Miquel
DIA 29 12.00 h: Repicada
de campanes. 22.00 h: Vetllada de contes a càrrec d'Imma Pujol.
DIA 30 10.00 h. Cercavila.
12.00 h. Missa solemne amb acompanyament de la Coral del Pla de Sta. Maria.
19.00 h. Ball de tarda amb el Grup Babel. 24.00 h. Ball de nit amb el mateix
conjunt.
DIA 1 11.00 h. Missa. 18.00
h. Animació infantil amb el grup SPQR. 19.30 H. Traca Fi de Festa
per gentilesa d'Explocat.
Duran
i Lleida és partidari de compensar les Terres de l'Ebre pel Pla
Hidrològic
22/09/00. TORTOSA. El conseller
de Governació i Relacions Institucionals, Josep A. Duran i Lleida
s'ha posicionat sobre el projecte de Pla Hidrològic Nacional del
Ministeri de Medi Ambient. El conseller considera que "un Pla Hidrològic
és necessari i s'ha de fer pensant en els interessos de la societat
catalana i de l'estat". Va recordar que ara, finalment, i després
d'algunes propostes anteriors, "ens trobem amb una proposta definitiva,
una proposta que no és del govern de la Generalitat sinó
del govern de l'estat". El conseller ha expressat el seu convenciment que
finalment aquest Pla s'aprovarà donada la majoria absoluta del Partit
Popular, tot i això, ha dit que fins que això passi, la posició
del govern serà la de "defensar els interessos dels ciutadans de
les Terres de l'Ebre". El conseller creu que entre els interessos que cal
negociar s'ha de tenir en compte les compensacions econòmiques que
ha d'aportar aquest Pla Hidrològic, la necessitat que aquest Pla
contempli definitivament la construcció de les obres hidrològiques
pendents i que es faci amb les garanties ecològiques corresponents./ROL
Softcatalà
ofereix en línia el primer traductor automàtic castellà-català
gratuït
22/09/00. ALACANT. L'associació
Softcatalà ha iniciat una col·laboració amb la Universitat
d'Alacant per oferir als usuaris d'aquest col·lectiu, que treballa
per a la normalització del català en el sector de la informàtica
i Internet, serveis gratuïts de traducció automàtica
del castellà al català através de la xarxa.
InterNOSTRUM, el va començar
a dissenyar el Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics
de la Universitat d'Alacant el març de 1998 per encàrrec
de la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo). Es tracta d'un
sistema de traducció automàtica del castellà al català
amb les seves variants dialectals.
El sistema interNOSTRUM
de traducció indirecta per transferència morfològica
avançada ha estat desenvolupat sobre plataforma Linux i consta de
sis subprogrames independents que s'executen simultàniament - en
paral·lel - i elaboren la traducció per etapes. El
sistema actual encara és experimental i s'actualitza de forma regular
aprofitant la flexibilitat que dóna la xarxa Internet.
Es pot accedir a aquest
nou servei -que permet als usuaris traduir del castellà al català
qualsevol text de fins a 2.048 caràcters- des de la pàgina
web de Softcatalà
./ROL
Enron
presenta el projecte d'instal·lació de la central tèrmica
de gas a Móra la Nova
23/09/00. MÓRA LA
NOVA. L'empresa Enron
va presentar ahir el seu projecte d'instal·lació de central
tèrmica de cicle combinat de gas de Móra la Nova. Diferents
institucions i entitats de les nostres comarques han presentat suggeriments
per millorar l'impacte ambiental de la futura planta, concretament
els ajuntaments de Tivissa i Miravet, i l'organització ecologista
Gepec.
Les al·legacions
fan referència a l'afectació ambiental dels fums i a la protecció
del patrimoni arqueològic dels terrenys on s'implantarà Enron.
El projecte inicial preveu la construcció de quatre grans torres
d'evacuació de fums de 104 metres d'alçada.
L'alcalde de Miravet, Joaquim
Marsal, ha fet una crida a la mobilització ciutadana per evitar
l'espoliació d'aigua i energia de la comarca. Afirma que la implantació
d'Enron es contraproduent amb el projecte turístic de la comarca.
Per la seua banda, el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre,
Santiago Campos, està preocupat per l'impacte visual a la façana
fluvial que produiran les quatre grans fumeres de la tèrmica.
D'altra banda, ahir també
es va anunciar que l'empresa nord-americana Enron farà un descompte
d'entre el 15 i 20% als consumidors dels pobles afectats per la implantació
que contractin els seu servei i tinguin un consum d'electricitat superior
als 70.000 KW/Any ./ROL
Comencen
les manifestacions contra els trasvasaments del Pla Hidrològic Nacional
23/09/00. TORTOSA. Ahir van
iniciar-se a Tortosa les mobilitzacions i la lluita contra els transvasaments
de l'Ebre previstos al Pla Hidrològic Nacional (PHN) del govern
central. La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha programat manifestacions
tots els divendres a Tortosa i una gran mobilització a les Terres
de l'Ebre per al dia 28 d'octubre. La primera manifestació que va
obrir la campanya es va efectuar ahir a la capital del Baix Ebre.
Els manifestantes recorreran
els carrers de la ciutat fins arribar a la plaça Joaquim Bau. Per
al matí es va efectuar un viatge amb autobús fins a Saragossa
per participar en un acte antitrasvasament de la Plataforma en Defensa
del Ebro d'Aragó. L'objectiu de la trobada fou coordinar les accions
amb moviments antitrasvasament de tota la conca ebrenca./ROL
Comencen
els actes del Centenari de la Música a Benissanet 2000-2001
23/09/00. BENISSANET. Benissanet
enceta diumenge (dia 24 de setembre) els actes del centenari de la música
a la localitat, una celebració que culminarà el dissabte
dia 30 amb la 19ª edició de la Trobada de Bandes de Catalunya,
un acte que aplegarà a Benissanet una trentena de bandes d'arreu
del país i uns 1.500 músics.
Diumenge s'inaugurarà
una exposició fotogràfica (18 h) sobre el fet musical a la
localitat i seguidament es farà un concert a càrrec l'orquestra
de cambra de Móra d'Ebre (20 h). El dia 27, a les 22 h, actuarà
la big band de Falset. El dia 28, Història de la Guitarra Elèctrica,
a cura de Tomàs Miró Pedrola, a la sala d'actes del Casal.
El dia 29, a les 22 h, la banda de Benissanet oferirà un concert./ROL
Sanitat
començarà el 2 d'octubre la campanya de vacunació
contra la grip
23/09/00. BARCELONA. El Departament
de Sanitat i Seguretat Social posa en marxa a partir del propvinent 2 d'octubre,
i fins el 17 de novembre, la campanya de vacunació antigripal 2000-2001
a la que es podran acollir, de forma gratuïta, persones de tot Catalunya
que es podran vacunar a qualsevol centre vacunal d'Atenció Primària.
Els centres seran els encarregats d'establir l'operativa vacunal de forma
individualitzada.
Per a la campanya de vacunació
antigripal 2000-2001, el Departament de Sanitat i Seguretat Social ha adquirit
més de 910.000 dosis. Les dosis adquirides en la campanya 1999-2000
van ser 837.150 i la cobertura es va situar en el 71,5% de la població
objecte. Durant l'epidèmia es van declarar a Catalunya un total
de 192.000 casos de grip. A la província de Tarragona es distribuiran
103000 dosis.
Les vacunes que s'administraran
en la temporada 2000-2001 són per combatre el virus A (H3N2), A
(H1N1) i B. Es tracta d'una vacuna diferent a l'administrada en campanyes
anteriors per la qual cosa el Departament de Sanitat està elaborant
un programa informatiu sobre la nova vacuna adreçat als professionals
sanitaris./ROL
Els antitrasvasament
creen a Saragossa la Plataforma en Defensa de l'Ebre
25/09/00. SARAGOSSA. La Plataforma
en Defensa de l'Ebre va quedar constituida dissabte a Saragossa. La plataforma
és integrada per tots els moviments antitrasvasament de la conca
de l'Ebre i s'organitza per poder lluitar de forma coordinada contra els
trasvasaments previstos pel Pla Hidrològic Nacional del govern central.
Entre les entitats adherides hi ha l'antiga Coordinadora Antitrasvasament
de les Terres de l'Ebre, la qual es donomina ara Plataforma en Defensa
de l'Ebre.
D'altra banda, els veïns
de les Terres de l'Ebre van obrir les mobilitzacions contra el pla hidrològic
divendres passat, amb una manifestació que aplegà 2.000 persones
a Tortosa./ROL
El
ministre de Medi Ambient inaugurarà la Via Verda de la Terra Alta
25/09/00. GANDESA. El ministre
de Medi Ambient, Jaume Matas, inaugurarà el dia 7 d'octubre la Via
Verda de la Terra Alta, un recorregut turístic que passa per l'antic
traçat ferroviari de la línia de Tortosa a La Puebla de Híjar
per Val de Zafán.
D'altra banda, el conseller
de Medi Ambient de la Generalitat, Felip Puig, va recórrer
dissabte passat amb bicicleta la Via Verda de la Terra Alta per a provar
el recorregut dos setmanes abans de la seva inauguració oficial.
Diversos alcaldes i el president del Consell Comarcal van acompanyar el
conseller en el trajecte./ROL
UGT
crea la unió territorial de les Terres de l'Ebre
25/09/00. TORTOSA. El Comitè
Nacional de la UGT de Catalunya ha modificat l'estructura del sindicat
a la província de Tarragona i ha constituït dues unions
territorials, la de Tarragona i la de les Terres de l'Ebre. La Unió
de Tarragona inclou les comarques del Baix Penedès, el Tarragonès,
l'Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barberà, mentre
que la unió territorial de les Terres de l'Ebre comprèn les
comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i Terra Alta.
El pròxim 17 de desembre
es farà el congrés de la Unió de Tarragona i el 22
de gener del 2001 el de les Terres de l'Ebre . A la Unió de Tarragona,
amb més de 9.000 afiliats, es perfila com candidat de consens a
secretari general Mario Rigau, i a la de les Terres de l'Ebre, amb uns
2.000 afiliats, el nou secretari podria ser l'actual responsable de la
gestora, Wifredo Miró./ROL
La
Diputació de Tarragona posarà l'adhesiu amb les lletres CAT
als seus vehicles
25/09/00. TARRAGONA. La comissió
de Govern de la Diputació de Tarragona ha acordat que tot el parc
de vehicles de la Diputació incorpori de manera immediata el distintiu
"CAT".
Així mateix convida
tots el ajuntaments i consells comarcals de la demarcació de Tarragona
a que aprovin acords en aquest mateix sentit, a la vegada que ha acordat
notificar aquesta moció, a l'Associació Catalana de Municipis
i Comarques, a la Federació de Municipis de Catalunya i a tots els
ajuntaments i consells comarcals de les comarques de Tarragona. En aquesta
moció es manifesta el desacord de la Diputació amb el sistema
de plaques de matricules imposat pel govern de l'Estat perquè no
respecta la plurinacionalitat de l'Estat espanyol.
El Consell Comarcal de la
Ribera d'Ebre va ser una de les primeres institucions de Catalunya ha aprovar
una moció de rebuig al model de matrícula que ha aprovat
el govern espanyol./ROL
Estrenen
un curtmetratge enregistrat a Horta de Sant Joan
26/09/00.
HORTA DE SANT JOAN. Diumenge passat es va estrenar a Horta de Sant Joan
"La mirada obliqua", un curtmetratge enregistrat a la població el
maig passat que pretén transmetre una reflexió sobre l'amor
i la inutilidad de la violència, amb la Guerra Civil de fons. El
curt, dirigit pel tarragoní Jesús Monllaó va poder-se
veure per primer cop dijous passat, amb un passi nocturn al Camp de Mart
de Tarragona
A
partir d'ara, el film iniciarà un periple internacional pels principals
festivals de curtmetratges. S'ha muntat una versió subtitulada en
anglès per a entrar en el mercat anglosaxó i la idea és
començar pel festival de Nova York./ROL
El
secretari general del PSOE denuncia falta de consens en l'elaboració
del Pla Hidrològic
26/09/00.
ALACANT. El secretari general del PSOE, José Luís Rodríguez
Zapatero, ha criticat l'elaboració per part del govern espanyol
del Pla Hidrològic Nacional (PHN) sense comptar amb el consens de
totes les comunitats autònomes afectades. Zapatero considera que
això és un error gravíssim ja que genera la confrontació
territorial.
Per
al dirigent socialista, el govern de José María Aznar és
qui té l'obligació d'obrir aquesta línia de diàleg
entre els executius autonòmics i de mantenir la coherència
i la responsabilitat en totes les seves actuacions./ROL
Exposició
de les obres participants al Premi de Fotografia de la Terra Alta
26/09/00.
GANDESA. El Consell Comarcal de la Terra Alta ha organitzat l'acte de lliurament
dels guardons de la sisena edició del premi Fotogràfic de
la Terra Alta i l'expsoció de les obres seleccionades pel jurat.
L'acte tindrà lloc a la seu del Consell avui a les 20 h, sota la
presidència del president comarcal i alcalde d'Arnes, Xavier Pallarès
i Povill.
En
la categoria de fotografies sobre la comarca de la Terra Alta l'obra guanyadora
fou "Vinyes de primavera", del gandesà Antoni Gras. El segon premi
ha estat per a l'obra "La ruta verda", de Jaume Cedó, de Tarragona.
L'accèssit comarcal fou per als alumnes del CEIP Puig Cavaller de
Gandesa.
En
la categoria de fotografia de tema lliure, el primer premi fou per a José
Julián Ochoa, de San Fernando (Cadis), per l'obra "Prian". J. Ramon
Bada, de Vilalba dels Arcs, assolí el segon premi amb l'obra "La
cisterna". Finalment, Antonio Ferrús, amb l'obra "Tarda de trons"
obtení l'accèssit comarcal de la categoria./ROL
Milloren
el web del Patronat de Turisme de la Diputació
26/09/00.
TARRAGONA. El
Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona
ha actualitzat el seu web i ha ampliat els continguts per conèixer
millor la província de Tarragona. Una de les noves incorporacions
es l'enllaç directe als webs de les Oficines de Turisme de la Costa
Daurada, s'ha introduït un enllaç a la web d'informació
meteorològica de la Generalitat de Catalunya, un nou enllaç
directe amb l'agenda d'actes de la Diputació de, Tarragona, i la
incorporació al web de la revista Costa Daurada News, per a poder
consultar les noticies més destacades del sector turístic./ROL
Obres
Públiques destina 536 milions a la segona fase de la carretera Flix-Riba-roja
27/09/00. RIBA-ROJA D'EBRE.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques
de la Generalitat invertirà 536 milions de pessetes a la carretera
T-741 entre les poblacions de Riba-roja d'Ebre i Flix. Aquesta partida
es destina al finançament de la segona fase del projecte de millora
de la via, una actuació reivindicada llargament a les dues poblacions
afectades.
Aquesta segona fase es divideix
en dos trams. El primer és a la zona urbana de la carretera de Flix,
on s'efectuaran obres per millorar la calçada i les voreres. El
segon farà possible la connexió de les futures obres amb
les ja efectuades mesos enrere. És previst que els treballs comencin
abans d'acabar l'any./ROL
Nova
edició de la Setmana de la Natura de Flix
27/09/00. FLIX. Des de divendres
passat la població de Flix celebra una nova edició de Setmanatura,
una activitat organitzada pel Grup de Natura Freixe des de fa nou anys.
Enguany s'han programat actes diversos amb la finalitat de donar a conèixer
l'entorn del municipi i la natura en general. Es faran conferències,
tallers, exposicions, audiovisuals i l'exposició de les fotografies
presentades a la cinquena edició del premi de fotografia naturalista.
El cap de setmana vinent,
concretament els dies 30 de setembre i 1 d'octubre, hi ha preparada una
excursió al Pirineu d'Osca per conèixer diferents paratges
d'interès natural de la zona nord aragonesa./ROL
Ascó
dedica una estàtua en honor al beat Pere Sans
27/09/00. ASCÓ. Els
veïns d'Ascó tiraran endavant diversos actes per celebrar la
canonització del beat Pere Sans, que tindrà lloc a Romà
el pròxim dia 1 d'octubre, en el decurs d'una cerimònia solemne
que oficiarà el sant pare Joan Pau II. Entre els actes que ha organitzat
la parròquia i el poble d'Ascó destaca l'erecció d'un
monument de bronze amb la figura del futur sant. El monument s'inaugurarà
oficialment el dia 14 d'octubre, coincidint amb l'acte de cloenda de les
celebracions que s'han organitzat a la població.
El beat Pere Sans serà
canonitzat juntament amb altres 120 màrtirs de l'església
catòlica a la Xina. Es preveu que prop de 200 asconencs viatjaran
fins al Vaticà per assistir a l'acte religiós./ROL
Curs
de gimnàstica de manteniment per a la gent gran de la Ribera d'Ebre
27/09/00. MÓRA D'EBRE.
Els Serveis Socials del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i els ajuntaments
de Riba-roja d'Ebre, la Palma d'Ebre, Flix, Garcia, Ginestar, Benissanet,
Tivissa, Móra la Nova i Móra d'Ebre organitzen l'onzena edició
dels cursos de gimnàstica de manteniment per a la gent gran. Enguany
els cursos s'encetaran al mes d'octubre i hi ha una previsió de
participació de més de 250 persones majors./ROL
Móra
d'Ebre endureix les sancions de trànsit i anuncia una grua per al
novembre
28/09/00. MÓRA D'EBRE.
El plenari de l'Ajuntament de Móra d'Ebre ha aprovat el nou reglament
de circulació per la via pública, el qual incrementa notablement
les sancions que la Policia Local aplicarà als automobilistes que
cometin una infracció del codi de circulació. De les 3.000
pessetes que s'apliquen ara a totes les sancions es passa a les 5.000 pessetes
per un estacionament prohibit, 7.500 per circular sense casc o aparcar
en doble fila o 37.500 pessetes per conducció temerària.
D'altra banda, el 6 de novembre
començarà a funcionar el servei de grua per a la retirada
de vehicles mal estacionats en la via pública. Retirar el vehicle
del dipòsit municipal costrarà 10.000 pessetes, a banda de
l'import de la sanció que s'apliqui./ROL
Collita
rècord de raïm a la Cooperativa de Batea
28/09/00: BATEA. La Cooperativa
de Batea tancarà la temporada de la verema amb una producció
pròxima als vuit milions de quilos de raïm, una producció
rècord en el celler més important de la denominació
d'origen Terra Alta. A l'extraordinària producció d'enguany
(en un any bo aquest celler fa uns sis milions de quilos) cal afegir-hi
la gran qualitat que presenta el raïm, la qual cosa ha provocat un
increment d'un cinc per cent del preu en les varietats negres respecte
a la collita passada. La climatologia del darrer any a la zona ha estat
determinant perquè s'hagin ajuntat quantitat i qualitat en la collita./ROL
Dimiteix
el regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Móra d'Ebre
28/09/00. MÓRA D'EBRE.
El regidor d'Hisenda i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Móra
d'Ebre, Ramon Ferrer Mormeneo (CiU), va oficialitzar ahir la seua renúncia
al càrrec de regidor d'Hisenda al ple de la corporació. L'interventor,
Raimon Pujol i la Secretària de l'Ajuntament de Móra d'Ebre,
Dora Fornós assumeixen provisionalment les funcions
al capdavant de la hisenda municipal. Ferrer, que va al·legar motius
de salut i personals per abandonar aquesta responsabilitat, continuarà
a la Comissió de Govern municipal i ocupant les carteres d'Urbanisme,
Medi Ambient i la primera tinença d'alcaldia./ROL
El
Mas del Director de Sebes (Flix) acollirà unes jornades de mediambientals
28/09/00. FLIX. El centre
d'informació i d'educació ambiental del Mas del Director,
ubicat a la reserva natural de fauna salvatge de Sebes, a Flix, acollirà
les Jornades sobre l'Ús de la Pastura en la Gestió de Zones
Humides els dies 26, 27 i 28 doctubre. Durant les sessions, diferents
especialistes presentaran ponències i comunicacions sobre diferents
aspectes relacionats amb els usos de les pastures a les zones humides.
Les persones interessades
poden efectuar la inscripció, fins al dia 6 d'octubre, trametent
una butlleta amb les dades personals a Pere-Josep Giménez, Mas del
Director, 43750 Flix. L'import de la matrícula és de 15.000
pessetes, i inclou una sortida al parc natural del Delta de l'Ebre que
tindrà lloc el dia 28 d'octubre. El nombre de places és
limitat a 25./ROL
Joan
Pau II canonitzarà diumenge el beat Pere Sans d'Ascó
29/09/00. ASCÓ. Dos-cents
veïns d'Ascó participaran a la pelegrinació que s'efectuarà
aquest cap de setmana a la ciutat del Vaticà per assistir a l'acte
de canonització dels màrtins de l'Església a la Xina,
entre els quals s'hi troba el beat asconenc Pere Sans, bisbe de la Xina
martiritzat al 1747. L'acte serà presidit pel sant pare, Joan Pau
II. Amb Pere Sans, la Ribera d'Ebre comptarà amb dos sants ja que
l'any 1993 va ser canonitzat Enric d'Ossó, de Vinebre.
El Beat Pere Mártir
Sans i Jordá, nasqué a Ascó el 3 de setembre de 1680.
Ingressà a l'Orde de Sant Domènech i marxà a Xina,
on després d'un temps de treball missioner fou nomenat Vicari Apostòlic
de Fo-Kien, i poc després Bisbe de Mauricastro. El 26 de maig de
1747 fou martiritzat en Focheu. Beatificat a Roma pel Papa Lleó
XIII el 14 de maig de 1893. La conseqüència més visible
del seu martiri, el veritable miracle de la seua donació fins la
mort, ha obert la possibilitat de nous cristians en els pobles de la Xina
on va exercir el seu ministeri.
Per celebrar l'esdeveniment,
el bisbe de Tortosa i l'arquebisbe de Tarragona oficiaran una missa a Ascó
el dia 14 d'octubre, en la cloenda dels actes d'acció de gràcies
que organitzarà la parròquia local. El mateix dia 14 s'inaugurarà
una estàtua en honor del sant./ROL
Cap
de setmana complicat a les benzineres de les nostres comarques
29/09/00. MÓRA D'EBRE.
Les estacions de servei de les nostres comarques van patir ahir els efectes
de les mobilitzacions dels col·lectius professionals afectats per
l'augment del preu del gasoil. Les estacions de servei de la Ribera, el
Priorat i la Terra Alta van veure triplicat ahir el nombre de clients habituals
davant el temor que s'acabi en les pròximes hores el subministrament
de carburant.
D'altra banda, el sindicat
Unió de Pagesos reprendrà les mobilitzacions a Catalunya
i bloquejarà els centres de distribució de carburant
(CLH) a partir del divendres 29 de setembre, davant la falta de solucions
concretes i efectives per part del govern central, ha anunciat en un comunicat.
Unió de Pagesos no
ha acceptat les propostes plantejades fins al moment pel Govern central
ja que "no preveu arbitrar cap mesura que baixi el preu del gas-oil agrícola,
un dels principals components dels costos de producció". Per aquest
motiu, fonts d'Unió de Pagesos asseguren que no acceptaran "cap
proposta que no contempli l'establiment d'un gas-oil professional per a
l'agricultura a un preu assumible per al sector".
El sindicat, "davant la
gravetat de la situació", realitza un crida a tot el sector agrari
perquè es "mobilitzi" i demanen a les cooperatives agràries
que parin la seva activitat normal i només treballin amb serveis
mínims./ROL
Trobada
de Bandes, Baixada de Gegants per l'Ebre, Pujada a Cardó, Jornades
del Patrimoni, Sant Miquel...
29/09/00. Molts actes omplen
l'agenda cultural i esportiva del cap de setmana a les nostres comarques.
En primer lloc, demà
dissabte, dia 30, tindrà lloc a Benissanet la 19ª edició
de la Trobada de Bandes de Catalunya, un acte que aplegarà una trentena
de bandes d'arreu del país i uns 1.500 músics. La trobada
serà l'acte central de les activitats del Centenari de la Música
a Benissanet 1900-2000, organitzat per l'Ajuntament de la localitat.
Enguany és la tercera
vegada que un poble de la Ribera d'Ebre acull la trobada de bandes. Anteriorment
van acollir l'activitat els municipis de Ginestar i Miravet.
La Coordinadora de Colles
de Geganters i Grups de Grallers i Dolçainers de les Comarques Meridionals
de Catalunya organitza per al dissabte dia 30 un descens d'un centenar
gegants d'arreu de les nostres comarques per l'Ebre, amb Móra
d'Ebre com a punt de sortida.
Els organitzadors han informat
que les parelles de gegants es transportaran en plataformes aigües
avall i seran acompanyades en tot moment amb barques tripulades per les
seues respectives colles. El seguici serà rebut a Miravet per
la banda local de música i posteriorment tindrà lloc un sopar
i un ball popular a Xerta.
L'endemà, els gegants
continuaran el seu camí fins a Sant Jaume d'Enveja. Després
es traslladaran per carretera fins a Sant Carles de la Ràpita,
que presenta la seva candidatura com a Ciutat Gegantera de Catalunya 2002.
Aquest cap de setmana
(dies 30 de setembre i 1 d'octubre) tenen lloc arreu d'Europa les Jornades
Europees del Patrimoni, una iniciativa que se celebrarà a les poblacions
de la Ribera d'Ebre de Miravet i Riba-roja s'han sumat a les jornades.
En el cas de Miravet, s'organitzaran visites (els dos dies) guiades
al castell andalusí del segle XI. A Riba-roja d'Ebre es farà
un recorregut pels llocs històrics de Riba-roja el 30 de setembre
a la tarda.
A la Terra Alta, el municipi
de la Fatarella organitza una xerrada (30 de setembre) i una visita
(1 d'octubre) a la Casa Ecològica de la localitat. La conferència
tindrà lloc a les 22 h i anirà a càrrec de Domingo
Alberca, qui parlarà de Restauració de construccions en pedra
seca. La visita guiada serà a les 12.
Finalment, al Priorat, la
cartoixa d'Escaladei acollirà un concert, el dia 1
d'octubre, a les 12 h, anomenat Quartet per a l'Art, d'Eduard Toldrà
i Stabat Mater de Pergolesi, a cura del Cor Veus Blanques de Lutiana.
D'altra banda, La vila de
Pradell
de la Teixeta enceta avui divendres els actes de la Festa Major de
Sant Miquel amb una repicada de campanes a les dotze del migdia. A les
22.00 h tindrà lloc una vetllada de contes a càrrec d'Imma
Pujol. Demà, a les deu del matí, cercavila. A les 12.00
h, missa solemne amb acompanyament de la Coral del Pla de Sta. Maria. A
les 19.00 h, ball de tarda amb el Grup Babel i a les 24.00 h, ball de nit
amb el mateix conjunt. Diumenge, 1 d'octubre, a les 11.00 h, missa. A les
18.00 h, animació infantil amb el grup SPQR i a les 19.30 h, traca
Fi de Festa per gentilesa d'Explocat.
Pel que fa a l'activitat
esportiva, destaquem que la Penya Ciclista Ribera d'Ebre ha organitzat
per al proper diumenge 1 d'octubre la 16a edició de la Pujada
Ciclista a Cardó . La prova consisteix en una contra rellotge
individual que surt de Rasquera fins a l'antic balneari de Cardó.
El recorregut consta d'un total de 8 km. i supera un desnivell de 950 metres./ROL
Les
Móres fixen les festes locals per a l'any 2001
29/09/00. MÓRA D'EBRE.
Els ajuntaments de Móra d'Ebre i Móra la Nova han aprovat
en sengles sessions plenàries les dues festes locals de l'any 2001
de cada municipi. A Móra d'Ebre l'any vinent serà festa els
dies 17 de gener (Sant Antoni) i 24 d'agost (Festes Majors). A Móra
la Nova es farà festa el 6 d'agost (Festa Major) i 25 d'octubre
(Fira)./ROL
|