La festa de Sant Antoni   ha estat la data que ha fixat nombroses celebracions hivernals d´arrel precristiana. Rituals de fertilitat i de purificació, propis del carnaval, han acabat en moltes poblacions sota l´advocació de sant Antoni. Sant Antoni va viure entre els segles III i IV. La seva vida, contada per sant Atanasi, explica  que el sant era un noi de bona família. Quan tenia vint anys va escoltar, a l´església, el passatge on es diu: "Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs  un tresor al cel; després vine, segueix-me" (Mt19:21). 
Tot seguit, va vendre la seva hisenda, va distribuir els diners entre els necessitats i es va   retirar a fer oració al desert. La llegenda explica també que, en el transcurs de la seva  vida, va haver de suportar innumerables temptacions dels dimonis, que, a més, el van   castigar durament.
A les comarques del Priorat, la Ribera d´Ebre i la Terra Alta, Sant Antoni (17 de gener) marca la festa major d´hivern de moltes localitats. Els tres tombs, les benediccions de cavalleries i animals, les fogueres i les curses de cavalls i altres equins són els actes més tradicionals. Però les manifestacions són molt diverses: plegues i subhastes de llenya, romiatges a ermites, dansades  de jotes i sardanes, clavaris i majorals...

L´Encamisada

L´Encamisada (cap de setmana més proper al 17 de gener, festivitat del sant) és possiblement la celebració de més anomenada de les nostres comarques. No són els tres tombs habituals ni és només la festa de Sant Antoni, lEncamisada, és la "festa" de Falset. El seu origen es remunta a una antiga llegenda que parla de la resistència dels   vilatans a la invasió per part de les tropes franceses a principis de 1800. Estant la vila de Falset assetjada pels francesos, els veïns van resoldre fer-hi front de manera valerosa i per sorprendre l´enemic optaren per una solució dastúcia. Escolliren un dia boirós (hi ha qui diu que havia nevat) per camuflar-se millor i per facilitar la confusió els falsetans es vestiren amb camises blanques de fil.
I cada any els falsetans agraeeixen al sant aquells llegendaris episodis amb dues cavalcades de cavalleries i de desenes de carruatges guarnits amb flors de paper. La formació de la primera Encamisada té lloc el dissabte al vespre i la segona, el diumenge al matí. L´organitzador de la festa és el Centre d´Estudis Falsetans, entitat que vetlla perquè la festa conservi els elements característics i perquè els participants vagin vestits amb el vestit típic català, tocat ben sovint amb la barretina morada de les comarques vinícoles.
Altres poblacions prioratines celebren importants festes de Sant Antoni, com ara Porrera. A Porrera el dia de Sant Antoni els veïns van en processó fins a l´ermita del sant i allí es van els actes tradicionals de la jornada: missa, foguera, benediccions... L´acte acaba amb un esmorzar de germanor i el retorn al poble en processó.

Les curses d´Ascó

A la vila d´Ascó tenen lloc, també possiblement, les celebracions de Sant Antoni de més anomenada de la Ribera d´Ebre. Això sí, amb permís dels de la Torre de l´Espanyol i Benissanet, on també s´efectuen lluïdes celebracions festives.
A Ascó s´han conservat molt bé les tradicions santantonianes, ja que l´organització va a càrrec del clavari i els majorals, personatges que mantenen d´any en any, de generació en generació, l´esperit del Sant Antoni asconer. A Ascó es fa plega de llenya, la foguera crema dia i nit a la plaça de l´Església mentre duren les festes; hi ha balls de jota, processó, tres tombs, espectacles i les prestigioses curses de pura sangs, matxos i rucs, amb apostes i genets de prestigi per entremig. Lluny han quedat els anys del conill, el pollastre i la seva per als guanyadors. Avui dia es reparteixen importants premis en metàl·lic els genets i els animals més ràpids.
A la població de la Torre de l´Espanyol, l´acte més tradicional de les festes de Sant Antoni és l´anomenat Ball de l´Espenta. A la plaça del poble, a l´hora del ball, vora la foguera, colles de solters contra casats celebren una festa particular a base d´empentes i trompades que, malgrat el que pugui semblar als ulls dels forasters, no es tracta d´una baralla sinó de tota una celebració popular.
A Benissanet destaca l´acte del ball de sardanes a la plaça, a la vora del cremeller, un pal al capdamunt del qual hi ha una graella on es fa una petita foguera. 

La festa recuperada a Gandesa

La capital de la Terra Alta també celebra des de fa uns pocs anys la Festa de Sant Antoni, gràcies a la iniciativa del Grup Cultural La Serena. Els joves membres de l´entitat han recuperat tradicions com la plega i la subhasta de llenya, el baconet de Sant Antoni, la foguera, i la ballada de jotes a la plaça de l´Església.
A la Pobla de Massaluca, també a la Terra Alta, Sant Antoni és sinòmin de Festes Majors i de lluïts actes i balls. A Caseres, per Sant Antoni, fan fogueres; i a Bot, des de 1996 fan coincidir Sant Antoni amb la Festa de l´Oli novell, una celebració impulsada per la Cooperativa que serveix per presentar en societat l´oli de la darrera collita./ROL
 

Llocs relacionats recomanables de visitar:

Notes sobre la Festa de Sant Antoni, de Salvador Palomar
http://etnocat.readysoft.es/carrutxa/biblioteca/97001.html

Festes.org, l´espai on comença la festa
http://www.festes.org/