JOSEP SOLÉ ARNAL
1.
Abans de la guerra (1903-1939)
La
Societat Cultural i Recreativa La Obrera és l'entitat més
antiga de Móra d'Ebre. Va ser creada oficialment el 10 de gener
de 1904, tot i que uns mesos abans ja havia començat la seva activitat
i s'havien iniciat els tràmits que van portar a la seva constitució
legal.
La
seva creació, fruit de l'esforç i de la necessitat dels seus
associats, va omplir, fins a la Guerra Civil, un immens buit que l'administració
de l'època no podia cobrir. Ens referim a l'assistència i
subsidis en cas de malaltia i de defunció.
Paral·lelament
a aquesta tasca assistencial, va participar activament en la vida social,
cultural i d'esbarjo de la població amb l'organització de
cursos d'alfabetització, la creació d'un cafè -lloc
de trobada dels socis-, ball per Festes Majors, carnaval, teatre... En
les seves instal·lacions també s'hi van ubicar dues aules
d'Ensenyament Primari de l'escola pública de Móra d'Ebre.
Dins
d'aquest context emprenedor, hem de situar l'aspiració dels socis
d'aconseguir un espai propi on ubicar la societat. Després de diversos
canvis s'adquireix un edifici que cobria definitivament les necessitats
dels socis; és l'actual edifici -adquirit el 1913- situat a la cantonada
del carrer d'Isabel amb la travessia de Sant Pau.
Així
doncs, abans de la guerra, l'edifici de La Obrera va viure totes les vicissituds
de la societat morenca que, malauradament, van desembocar en la Guerra
Civil.
En finalitzar la guerra, la Societat Obrera fou dissolta pels dirigents del nou ordre en ser considerada afecta a l'ideal republicà amb tendències anarquistes -sembla que durant la guerra fou la seu de la CNT-FAI.
L'edifici i el seu mobiliari havien patit greus desperfectes -recordem que Móra d'Ebre fou front de guerra durant la Batalla de l'Ebre. Tot i aquests inconvenients, les autoritats del moment van arranjar-lo mínimament per a donar-hi cabuda, novament, a unes aules d'ensenyament primari públic per a mitigar el dèficit d'espais escolars que va patir la nostra població fins a la construcció del Grup Escolar Lluís Viñas el 1946. Posteriorment, el 1947, s'hi instal·là un col·legi religiós privat, l'actual col·legi Santa Teresa, fins a la construcció de l'actual centre el 1954.
Desapareguda la seva funcionalitat, l'edifici de l'Obrera passà uns anys -de 1954 a 1974- en el més obscur ostracisme. Abandonat a la seva sort, sense unes persones que gestionessin el seu patrimoni, l'edifici de La Obrera serví per als més inaudits propòsits: s'hi construí un forn de pa i, fins i tot, s'hi instal·là una granja de gallines.
3. 1974-2000
El 1974, en un temps en què es començava a albirar una nova llum en la societat i en la política espanyola, mercès a la iniciativa d'uns antics socis, s'inicià el procés de reivindicació del patrimoni de la societat. Aquest afany desembocà en el retorn del patrimoni als seus legítims propietaris: els socis.
A partir d'aquest moment, un cop desaparegudes les causes que originaren la societat -assistència mèdica, subsidi per malaltia i defunció-, la societat reorienta els seus objectius i es dirigeix cap a unes funcions més lúdiques i culturals: bar, lloc de trobada dels socis, sala de jocs, discoteca per a joves.
La dècada dels 80 acollí el Club d'Escacs Móra d'Ebre que desenvolupà la seva activitat esportiva -campionat de primera categoria provincial- a les seves instal·lacions.
4. L'Obrera, avui
Actualment, La Obrera és una entitat fortament arrelada dins del teixit associatiu morenc. Les activitats que s'organitzen a la seva seu i les associacions que acull ens permet afirmar que l'edifici que l'alberga és un espai necessari i, fins i tot, imprescindible en la dinàmica cultural, lúdica i esportiva de Móra d'Ebre. Són dotzenes de persones que dia a dia utilitzen les seves instal·lacions, que entren i surten de l'edifici en qüestió.
Les activitats que s'hi desenvolupen són:
Bar de la Societat Obrera: bona part dels 150 socis de l'entitat es troben al bar que té arrendat la societat amb la seva magnífica terrassa per a passar l'estona, xerrar i gaudir de la companyia d'altres associats.
Escola Municipal de Música i Dansa: amb gairebé dos-cents alumnes matriculats, s'hi imparteixen classes de les diverses disciplines musicals, amb la formació de grups musicals que donen nom no tan sols a Móra d'Ebre, sinó a tota la comarca i a Catalunya en els diversos concerts celebrats fins i tot a diversos països europeus.
Societat Ateneu Musical: entitat nascuda amb la finalitat de promocionar la música amb l'organització de concerts i altres activitats relacionades amb el món musical.
Altres activitats:
Exposicions: al bar de la societat s'hi celebren periòdicament exposicions de fotografia i d'art.
Cinefòrum: a la TV de bar s'hi projecta una pel·lícula que després es comentada pels diversos assistents.
Tennis Taula: anualment, per Festes Majors, a la terrassa de la societat s'hi disputa un campionat d'aquest esport dirigit sobretot als joves de la població.
Campionat de Botifarra: des de fa 4 anys, durant la Setmana Cultural, s'hi celebra un campionat d'aquest joc de saló tan arrelat al nostre país.
A més, la sala d'actes de la societat és emprada freqüentment per a diverses activitats: concerts, presentacions de llibres, exposicions, lliurament de premis...
Durant el present any, la Societat Obrera té previst realitzar dues obres llargament reivindicades pels seus socis i usuaris: l'arranjament de la terrassa i de la façana. Són dues obres molt ambicioses que sense cap mena de dubte repercutiran en la seguretat i el confort de tots.
L'actual Junta Directiva elegida en Assemblea General el dia 25 de novembre de 1999 està formada pels següents membres:
President Antoni Terré Arbonés
Vicepresident Josep Solé Biosca
Secretari Jordi Duran Suàrez
Tresorer Josep M. París Buldó
Vocals Jordi Borràs Ollé
Frederic Giménez Mestre
Joan Hernández Freixa
Manuel Launes Descarrega
Óscar Plou López
Josep Solé Arnal
(Aquest
article sha publicat anteriorment a la revista La Riuada, de Móra
dEbre
|
|
