TARRAGONA. 01/06/00. La vista oral del procediment judicial que se segueix a l'Audiència de Tarragona contra sis directius de l'empresa Erkimia (actualment Ercros Industrial), de Flix, tindrà lloc la tardor propera, possiblement al mes d'octubre d'enguany, segons han anunciat fonts de la pròpia Audiència. La Fiscalia demana penes que sumen 36 anys de presó i 48 milions de pessetes de multa per als acusats. El cas va iniciar-se arran d'unes accions de l'organització ecologista Greenpeace que denuncià el presumpte abocament il·legal de substàncies tòxiques al riu Ebre, si bé l'empresa nega aquest extrem./ROL

BARCELONA. 01/06/00. El Departament de Cultura de la Generalitat ha acordat concedir sengles subvencions valorades en 244 milions de pessetes en total a les obres de construcció dels teatres de l'Artesana de Falset i de La Llanterna de Móra d'Ebre, actualment en fase de construcció. En el cas del teatre falsetà, la subvenció és de 138 milions de pessetes i en el cas de les obres de La Llantera, la subvenció arriba als 115 milions. Aquests ajuts formen part d'un paquet de 700 milions de pessetes que es destinen a la construcció de nous equipaments teatrals a Catalunya, entre els quals també s'hi troben els de Palafrugell, Puigcerdà, Solsona i Viladecans./ROL

FLIX. 01/06/00. El Grup de Natura Freixe, de Flix, organitza una xerrada al municipi el dissabte que ve, a les 18,30 h, a la sala d'actes de Caixa Tarragona. El tema de la conferència serà "L'energia eòlica, avui" i anirà a càrrec de Roger Pascual, biòleg i membre de la Plataforma per la defensa del patrimoni natural del Priorat, entitat que manté una aferrissada lluita per evitar la degradació mediambiental de la serralada del Montsant./ROL

Batea, Cornudella, Falset i Móra d'Ebre tindran bases d'ambulàncies durant 24 hores

TARRAGONA. 02/06/00. Les empreses privades adjudicatàries del servei de trasllat urgent de malalts de la sanitat pública, que substituiran a partir de l'1 de juliol les ambulàncies de Creu Roja, es preparen per poder assumir amb garanties aquest servei. Ambulàncies San Patricio, Ambulàncies Reus i Ambulàncies Baix Ebre han anunciat que assumiran tota la plantilla actual de treballadors de Creu Roja i, fins i tot, hauran d'efectuar noves contractacions.
Ambulàncies Reus serà l'encarregada de prestar el servei a la Ribera d'Ebre, el Priorat i el Baix Camp amb 27 ambulàncies i un increment de plantilla de trenta persones. Aquesta empresa establirà bases d'assistència 24 hores a les poblacions de Cornudella de Montsant, Falset i Móra d'Ebre.
Pel que fa a la Terra Alta, l'empresa adjudicatària del servei és Ambulàncies Baix Ebre, la qual establirà una base de 24 hores a Batea i una base diürna a Gandesa. L'empresa ha comprat sis ambulàncies i en disposa de vint i incrementa la plantilla amb una quinzena de persones./CATALUNYA INFORMACIÓ

La Fira del Caçador canviarà d'ubicació

MÓRA D'EBRE. 02/06/00. La Fira del Caçador de Móra d'Ebre (Cazafir) canviarà enguany la seva ubicació. Els motius que més han pesat a l'hora de traslladar el recinte firal des de la seva ubicació original del paratge de Sant Jeroni al nucli urbà són els millors accessos i les millors condicions d'aparcament que ofereix el nucli urbà als visitants i als firaires. Celebrar la fira al poble, també ha de permetre una major implicació del comerç local amb el certamen sectorial. El recinte firal tindrà diferents espais, un dels quals situats en una zona no edificada que hi ha  entre el carrer de Bonaire i el carrer dels Mestres.
Cazafir és un dels certàmens més prestigiosos del món cinegètic que se celebren a Catalunya. El certamen té lloc cada any la primera quinzena de setembre./ROL

El desplegament dels Mossos començarà al desembre

ROL. 02/06/00. A partir de l'1 de desembre començarà el desplegament dels Mossos d'Esquàdra de trànsit a la demarcació de Tarragona, que substituiran la Guàrdia Civil. Móra d'Ebre serà un dels cinc sectors en què la Generalitat ha dividit la província per desplegar els nous serveis policials, i comptarà amb una dotació de 20 a 30 agents que tindran el seu centre d'operacions en una caserna que s'ha de construir a la zona del vial de l'hospital de la localitat. Els altres sectors seran els de Tarragona, Tortosa, el Vendrell i Montblanc.
El director del Servei català de Trànsit, Jaume Sansó, ha visitat Móra d'Ebre per presentar els plans del seu Departament als alcaldes i ha anunciat la possibilitat de subscriure convenis amb els municipis per tal que els Mossos puguin tenir capacitat de denunciar i sancionar les infraccions que es produeixin en vies urbanes./ROL

La Generalitat vol un centenar de parcs eòlics de Catalunya

BARCELONA. 02/06/00. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat està enllestint l'anunciat mapa eòlic de Catalunya, el qual es presentarà públicament el dia 14. Segons el document, que s'ha de debatre amb els grups polítics del Parlament, Catalunya podria comptar amb un centenar de parcs eòlics, els quals produiran uns 1.500 megavats d'electricitat diaris.
Coincidint amb aquesta notícia, el grup parlamentari d'Iniciativa per Catalunya ha presentat al Parlament una proposició no de llei per evitar que les serralades de Pàndols i Cavalls, a la comarca de la Terra Alta, no s'instal·lin parcs pel seu valor mediambiental i simbòlic que tenen aquests paratges per als veïns de la zona.
Conferència a Flix
D'altra banda, el Grup de Natura Freixe, de Flix, organitza una xerrada al municipi demà a les 18,30 h, a la sala d'actes de Caixa Tarragona. El tema de la conferència serà "L'energia eòlica, avui" i anirà a càrrec de Roger Pascual, biòleg i membre de la Plataforma per la defensa
del patrimoni natural del Priorat, entitat que manté una aferrissada lluita per evitar la degradació mediambiental de la serralada del Montsant./ROL

El conseller d'Agricultura entrega avui "xecs Leader" a Gandesa

GANDESA. 02/06/00. El conseller d'Agricultura de la Generalitat, Josep Grau, presidirà aquesta tarda a la seu del Consell Comarcal de la Terra Alta l'acte de lliurament de xecs per valor de 63 milions de pessetes a empresaris de la comarca que han invertit 337 milions de pessetes en el marc de la iniciativa europea de desenvolupament rural Leader-II. Les inversions totals que s'han efectuat a la Terra Alta amb suport del programa Leader, en iniciatives públiques i privades per al desenvolupament turístic i agrari, han estat de gairebé 2.000  milions de pessetes des de 1992./ROL

TARRAGONA. 03/06/00. La Guàrdia Civil de Tarragona està investigant 19 robatoris comesos des de principis d'any en escoles i instituts de setze municipis de les comarques del Priorat, la Ribera d'Ebre, el Tarragonès, la Conca de Barberà, l'Alt Camp, el Baix Ebre, el Baix Camp i el Baix Penedès, en municipis petits i en ciutats com Tarragona i Reus. Els agents descarten en principi que els lladres constitueixin una banda de professionals i pensen que es tracta d'un grup reduït de joves que es mouen en un cotxe i que entren als centres "per a emportar-se el material informàtic que cap al vehicle i malvendre'l a terceres persones". Tant els ajuntaments afectats com la Conselleria d'Ensenyament han manifestat la seua preocupació per aquests fets. El valor del material robat supera els 10 milions de pessetes, sense comptar el perjudici que comporta per a l'activitat docent no disposar dels equips./EL PERIÓDICO

TARRAGONA. 03/06/00. L'anàlisi de la conjuntura econòmica de Tarragona dut a terme perl Gabinet d'Estudis de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona pel primer trimestre de 2000 mostra que per segon any consecutiu l'atur s'ha reduït al mes de març i que a l'abril la taxa d'atur s'ha situat en el 4,85%, 1.446 aturats menys que durant el març. Per la seva part el sector industrial es recupera de la forta davallada del bimestre anterior i s'ha detectat un descens de l'activitat comercial després de la campanya nadalenca, però amb bones perspectives per a la primavera. 
L'estudi assenyala també que la baixa paritat de l'euro pot fer que la Costa Daurada tingui una bona temporada turística, especialment de turistes americans. 
El moviment de mercaderies en el Port de Tarragona s'ha tancat el mes de maig amb un total de 6.798.223 tones, que significa un increment de l'11,8% respecte el 1999. Les mercaderies que més van augmentar el seu tràfic van ser els líquids a doll, la càrrega general i els petrolis. També ha seguit durant aquest trimestre la bona marxa de vehicles matriculats, que va experimentar un rècord l'any 1999 i el mes de març es consolida com un dels millors mesos de venda de vehicles a les comarques de Tarragona. 
A l'àmbit agrícola s'ha detectat una baixada de preus general degut a l'augment dels preus del gas-oil i dels adobs. Per la seva part, el ritme d'expansió del sector comerç minorista ha estat negatiu durant el primer trimestre de 2000, situació que es repeteix cada any després del bon comportament que es registra els mesos precedents a Nadal. La millor situació l'han tingut a Valls; Reus i Tortosa s'han situat a un nivell de vendes similar al de la mitjana de les comarques de Tarragona. A la valoració dels negocis ha estat positiu, però ha registrat una xifra baixa respecte a l'evolució bimestral de 1999. En el terreny exterior, les previsions de les exportacions per als propers mesos s'esperen accelerar, mentre la demanda interna perdrà pes./EL BALCÓ

MÓRA D'EBRE. 03/06/00. L'empresa gironina Miquel Alimentació, SA, de Villamalla (Girona), construeix un mitjana superfície comercial a la zona del vial de l'hospital de Móra dEbre, d'un miler de metres quadrats de superfície. Aquest gran supermercat tindrà unes característiques similars als supermercats Champion de Móra d'Ebre o Intermarché de Móra la Nova i Flix. El nou establiment, en principi, obrirà sota la marca Suma.
La construcció d'aquest supermercat ha estat envoltada de rumors i especulacions per part del comerç local, ja que des de l'Ajuntament morenc en cap moment s'ha donat una informació clara a la població de la mena d'estabiment que s'estava construint a la zona. La manca d'informació oficial ha fet disparar les especulacions entre el veïnat, i s'ha parlat de la construcció d'un supermercat per a majoristes, un bar destinat als alumnes de l'institut Julio Antonio, d'un multicinema, d'una benzinera o d'un magatzem impulsat per un professional de la població que es diu Miquel./ROL

Massatges Manoli, medalla d'or del comerç gandesà

GANDESA. 03/06/00. L'establiment Massatges Manoli ha estat distingit amb la medalla d'or del comerç gandesà que anualment  atorga la Unió de Comerciants de Gandesa (UCG). Aquest establiment s'ha fet mereixedor del guardó pel poder d'atracció que té de clients de fora de la ciutat i per la promoció que fa del comerç local. En anys anteriors, la UCG havia atorgat aquest guardó a Art Moble Centre i a Llibreria Fontcalda.
L'entitat comercial també ha distingit amb una placa commemorativa la trajectòria professional del forner Enric Pujol (Gelateria Pujol), el qual s'ha jubilat enguany. La UCG compta actualment amb 80 socis./EL PUNT

FLIX.03/06/00. El Flix-Central Nuclear d'Ascó, club de Divisió d'Honor d'hoquei sobre patins, ha presentat els seus quatre fitxatges per reforçar la plantilla durant la pròxima temporada. Els nous integrants de la plantilla són Santi Julivert, Navarrete, Del Riu i Marc Torras, els quals ja s'han posat sota les ordres del tècnic Nené Zabalía. El Flix-Central Nuclear d'Ascó enguany jugarà les competicions nacionals i estatals ja que durant la temporada passada no es va classificar  per a disputar les competicions europees./ROL

GANDESA. 05/06/00. La comarca de la Terra Alta rebrà imminentment inversions valorades en 115 milions de pessetes per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de la Generalitat en rehabilitacions de monuments i nuclis antics a les poblacions d'Arnes, Batea, Corbera d'Ebre, Gandesa, Horta de Sant Joan i Vilalba dels Arcs. L'actuació més important és la que s'escometrà a l'església de Sant Pere de Corbera d'Ebre, ubicada al Poble Vell de la localitat, amb una inversió de 40 milions de pessetes. Un total de 22 milions es destinaran a la rehabilitació del convent de Sant Salvador d'Horta de Sant Joan; 20 milions aniran a parar a les excavacions de la torre fortificada del jaciment arqueològic del Coll del Moro de Gandesa; 14,5 milions seran per arranjar la façana de l'Ajuntament renaixentista d'Arnes i un mur de contenció; 13 milions per consolidar la façana de l'església de Sant Llorenç de Vilalva, i 5,2 milions es destinen als accessos del calvari de Batea.
La comarca de la Terra Alta, amb aquests 115 milions de pessetes, és la més beneficiada per les inversions del PTOP en rehabilitacions de monuments i nuclis antics de les Terres de l'Ebre, ja que en total s'invertiran a la zona 152 milions./ROL

MÓRA D'EBRE. 05/06/00. El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) va reunir dissabte a la biblioteca de Móra d'Ebre una seixantena de persones de diferents municipis de la comarca en l'acte de presentació de dos dels tres llibres que ha fet públics en el darrer mes. Vicent Casadó, membre de la Junta del CERE, va presentar el darrer número de la publicació anual "Miscel·lània", dedicat al municipi de Garcia. Casado també va fer un repàs a la trajectòria de quinze anys que ja té aquesta veterana publicació.
Altrament, el professor de la Universitat Rovira i Virgili, Pere Navarro, va presentar la seva "Aproximació geolíngüística als parlars de la Ribera d'Ebre", un treball de recerca que descriu les característiques més representatives dels parlars de tots els pobles de la Ribera d'Ebre.
La tercera publicació d'enguany del CERE, presentada a primers de maig a Móra d'Ebre, és "Ilercavònia", fulls d'arqueologia, col·lecció dirigida per J. J. Duran./ROL

LA TORRE DE L'ESPANYOL. 05/06/00. El proper 11 de juny de 2000 tindrà lloc a la Torre de l'Espanyol el IV intercanvi cultural entre les revistes "L'Enjub",  de la Torre, i "Aire Nou", de Baó, una població de Catalunya del Nord, concretament de la comarca del Rosselló. L'acte central serà l'actuació de la secció castellera d'"Aire Nou", anomenada "Els Castellers del Riberal", l'única colla castellera de Catalunya Nord, i que tindrà lloc a les 19 h, a la plaça de l'Ajuntament de la Torre. Després d'aquesta actuació hi haurà ball amb discs per a tothom a la mateixa plaça./CERE

VINEBRE. 05/06/00. L'Ajuntament de Vinebre convoca un premi de narrativa curta en llengua catalana i adreçat al públic juvenil. Les bases del certamen són les següents:
1. Participants.- Hi poden prendre part tots els joves residents a la comarca de la Ribera d'Ebre que tinguin fins a 16 anys el 31 de desembre de 2000. 
2. Tema.- El tema serà lliure tot i que caldrà tenir en compte que les narracions van dirigides al públic jove i per tant s'hauran d'ajustar als seus interessos i preferències. 
3. Presentació.- En fulls DIN A-4, mecanografiats a 2.100 espais per full, a una cara i degudament enquadernats, d'una extensió entre cinc a deu fulls, per quintuplicat i escrits en català. Els treballs hauran d'anar sense signar i amb un lema i acompanyats d'un sobre tancat que contindrà el lema i la modalitat en la que participa a l'exterior. Dins el sobre hi haurà les dades personals de l'autor: nom, edat, adreça i telèfon. 
4. Premis i lliuraments.- A) Es concedirà un premi de 25.000 Pta. al guanyador comarcal. B) Es concedirà un premi de 15.000 Pta. al guanyador local. Els participants locals també optaran al premi comarcal. 
5. Termini dadmissió.- El termini de presentació d'originals es tancarà l'1 de juliol de 2000. 
6. Tramesa.- Ajuntament de Vinebre, Regidoria de Cultura, Carrer de la Torre, 22, 43792 Vinebre. Personalment o per correu certificat. 
7. Jurat.- Els membres del jurat es donaran a conèixer en programa de la Festa Major 2000. 
8. Veredicte i atorgament.- La proclamació dels guanyadors tindrà lloc en el decurs dels Sopar Literari que se celebrarà el dia 30 d'agost de 2000 a Vinebre./CERE

TARRAGONA. 05/06/00. La comarca del Priorat és la que compta amb un major nombre d'alcaldesses d'entre les deu contrades que formen la província de Tarragona. De les nou alcaldesses que hi ha a la demarcació, quatre dirigeixen ajuntaments prioratins: Cori Monlleó (Ulldemolins), Roser Vives (El Masroig), Rosa Escoda (Torroja) i Carme Barlomomé (La Figuera). Les altres cinc alcaldesses són Rosa M. Parès (Renau), Rosa M. Bertran (Creixell), Roser Caballería (Xerta), Lucrecia Bladé (Rasquera) y Maria Dolors Carreras (Cunit) si bé és previst que l'any vienent Imma Juan (Deltebre) també obtingui la vara de comandament municipal en virtud dels pactes de legislatura.
El nombre de dones que dirigeixen un ajuntament a Tarragona és poc significatiu (un 4,8% del total) si es té en compte que a la província hi ha 187 ajuntaments. El percentatge s'eleva al 17% del total al Priorat./LA VANGUARDIA

Ensenyament obre el termini de preinscripció dels cicles formatius

FALSET. 05/06/00. El Departament d'Ensenyament de la Generalitat va obrir ahir el termini de preinscripció d'alumnes als cicles formatius professionals per al curs 2000-2001. Fins divendres vinent els instituts de Falset, Flix, Gandesa i Móra d'Ebre atendran les sol·licituds de preinscripció dels alumnes de les nostres comarques interessats a cursar aquests ensenyaments professionals. La principal novetat pel que fa a l'oferta de cicles formatius a les nostres comarques la presenta l'escola denologia Jaume Ciurana, de Falset, ja que aquest centre oferirà el curs vinent la possibilitat de seguir els ensenyaments del cicle formatiu de grau superior en indústries alimentàries, especialitat en viticultura i enologia, juntament amb el tradicional del cicle formatiu de grau mitjà d'elaboració de vins i altres begudes (amb un 100% d'inserció laboral)./ROL

MÓRA D'EBRE. 06/06/00. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat invertirà 59 milions de pessetes en les obres de reforçament del ferm de les carreteres N-230 i T-224 que uneixen les localitats de Miravet i el Pinell de Brai. D'altra banda, l'empresa Myg Gruas ha estat l'adjudicatària d'una contracta valorada en setze milions de pessetes per a efectuar diferents obres de millora dels revolts existents en set quilòmetres de la carretera de Garcia al Molar. Els treballs, contractats per l'empresa pública Gestió d'Infraestructures, SA (Gisa), s'iniciaran al juliol./ROL

MÓRA D'EBRE. 06/06/00. Una màquina excavadora que realitzava els treballs d'extensió de la xarxa de la canalització del gas natural de Móra d'Ebre va ser la causant d'una important avaria en la xarxa elèctrica que deixà sense subministrament a 3.500 persones de Móra d'Ebre i Móra la Nova ahir al matí. La màquina va trencar un cable soterrat de mitja tensió al carrer del Gira-sol, al voltant de dos quarts de nou del matí, la qual cosa originà una apagada que es perllongà per un període de dues hores en algunes de les zones afectades./ROL

ASCÓ. 06/06/00. Dos-cents veïns d'Ascó ja s'han inscrit a la pelegrinació que s'efectuarà a la ciutat del Vaticà el pròxim dia 1 d'octubre per assistir a l'acte de canonització dels màrtins de l'Església a la Xina, entre els quals s'hi troba el beat asconenc Pere Sans, bisbe de la Xina martiritzat al 1747. La canonització d'aquest grup de religiosos es va oficialitzar el 10 de març i aquest cap de setmana el bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, ha fet públic a la feligresia de la diòcesi de Tortosa la bona nova. Amb Pere Sans, la Ribera d'Ebre comptarà amb dos sants ja que l'any 1993 va ser canonitzat Enric d'Ossó, de Vinebre.
Per celebrar l'esdeveniment, el bisbe de Tortosa oficiarà una missa a Ascó el dia 14 d'octubre, en la cloenda dels actes d'acció de gràcies que organitzarà la parròquia local./ROL

FLIX.07/06/00. L'alcalde de Flix i diputat del PSC al Parlament, Antoni Sabaté, va criticar ahir en un article periodístic, titulat "Navegabilitat de l'Ebre: discriminació o fracàs encobert",  l'actuació del govern de la Generalitat en el projecte de navegabilitat del riu Ebre. Sabaté critica el fet que les obres de construcció del canal navegable s'hagin aturat a Móra d'Ebre i que la Generalitat ni tan sols ha accedit a construir embarcadors aigües amunt de Móra, concretament als municipis de Garcia, Vinebre, Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre, tots menys Vinebre governats per ajuntaments no convergents. En l'article, Antoni Sabaté es pregunta si  amb aquesta manera d'actuar el govern de Convergència i Unió el que fa és reconèixer implícitament el fracàs de la navegabilitat de l'Ebre i ara es fa enrere del compromís d'afrontar la inversió de 1.200 milions de pessetes que suposa fer les obres de Móra d'Ebre a Flix./ROL

FLIX. 07/06/00. Un grup d'alumnes de segon d'ensenyament secundari obligatori de l'institut de Flix ha aconseguit guanyar un dels guardons dels prestigiosos premis Baldiri Reixac que anualment atorga la fundació Jaume I, i en els que han participat enguany 400 treballs escolars. El treball guardonat ha estat "L'art de la pedra en sec a Vinebre". El lliurament dels premis tindrà lloc a l'Espluga de Francolí el dia 18 de juny./ROL

GANDESA. 07/06/00. Gandesa serà la seu de les jornades d'estudi en commemoració del 680è aniversari de la donació dels costums de Miravet, codi jurídic medieval que regí les relacions socials i jurídiques en els pobles de l'antiga batllia de Miravet, a les actuals comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Les jornades tindran lloc el cap de setmana del 16 al 18 de juny al Consell Comarcal de la Terra Alta, institució que les organitza. El programa d'actes és el següent:

Divendres, 16 de juny 
17.00 h. Conferència introductòria: La Batllia de Miravet, entre l'Orde del Temple i els cavallers hospitalers, a càrrec del Dr. Josep M. Sans i Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. 
18.00 h. Inauguració de les Jornades a càrrec de l'Il.lm. Sr. president del Consell Comarcal de la Terra Alta i els excms. i magfcs. rectors de les Universitats Pompeu Fabra i Internacional de Catalunya. 
1a Sessió Mesa inaugural 
18.30 h Conferència inaugural: El dret propi de la Batllia de Miravet: la seva gènesi fins el codi de Costums de 1319, a càrrec del Dr. Josep M. Font i Rius, catedràtic emèrit i degà honorari de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. 
19.15 h. La formación deIs "Costums" de Miravet, a càrrec de la Dra. Ana Ma Barrero García, Investigadora del CSIC i de la Universitat Autònoma de Madrid. 
Dissabte, 17 de juny 
2a Sessió: Presidència de mesa: Dr. Josep M. Font i Rius 
9.30 h. EIs Costums de la Batllia de Miravet i les fonts del dret general de Catalunya, a càrrec del Dr. Tomàs de Montagut i Estragués, catedràtic d'Història del Dret i de les Institucions de la Universitat Pompeu Fabra. 
10.15 h. Senyoria i Municipi a la Batllia de Miravet ( s. XII-XIV) , a càrrec del Dr . Josep Serrano Daura, professor agregat d'Història del Dret i de les Institucions de la Universitat Internacional de Catalunya. 
10.50 h. Descans 
3a Sessió: Presidència de mesa: Dr. Tomàs de Montagut i Estragués 
11.15 h. El dret de família i el règim successori en els Costums de Miravet, a càrrec de la Dra. Encarnació Ricart Martí, catedràtica de Dret Romà de la Universitat Rovira i Virgili. 
12.00 h. El règim d'obligacions i els drets reals en el codi miravetá, a càrrec del Dr. Pere del Pozo Carrascosa, catedràtic de Dret Civil de la Universitat Rovira i Virgili. 13.15 h. Visita a la vila 
4a Sessió: Presidència de mesa: Dr. Manuel Peláez de Albendea 
17.00 h. El procediment judicial en els Costums de Miravet, a càrrec del professor Víctor Ferro i Pomà, de la Universitat Pompeu Fabra. 
17.45 h. L'ordenament penal en els Costums de Miravet, a càrrec de la Dra. Ma Teresa Tatjer i Prat, professora de la Universitat de Barcelona. 
18.30 h. Taula rodona 
19.45 h. Recepció per l'Il.lm. Consell Comarcal de la Terra Alta i l'Ajuntament de Gandesa. 
Diumenge, 18 de juny 
5a Sessió: Presidència de mesa: Dra. Encarnació Ricart Martí 
10.00 h. La regulació del comerç i l'activitat mercantil en el dret de Miravet, a càrrec del Sr. Vicenç Subirats i Mulet. 
10.45 h. Ferran Valls Taberner, editor dels Costums de Miravet i d'altres textos de dret municipal català, a càrrec del Dr. Manuel Peláez de Albendea, catedràtic dHistòria del Dret i de les Institucions de la Universitat de Màlaga. 
11.30 h. Lectura de comunicacions
12.00 h. Cloenda de les Jornades d'Estudi per I'Honorable Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya./ROL 

GANDESA. 07/06/00. Els instituts de les nostres comarques tiren endavant campanyes publicitàries per captar alumnat per als cicles formatius que ofereixen de cara al curs vinent. És el cas de l'institut d'ensenyaments secundaris Terra Alta, de Gandesa, que ha editat un fulletó en el qual promociona els dos cicles formatius de grau mitjà que ofereix als estudiants: de gestió administrativa i d'instal·lacions electrotècniques. Per la seva banda, l'escola d'enologia Jaume Ciurana, de Falset, insereix anuncis a la premsa sota l'eslògan d'"El teu futur és al Priorat" per donar a conèixer que aquest centre oferirà el curs vinent la possibilitat de seguir els ensenyaments del cicle formatiu de grau superior en indústries alimentàries, especialitat en viticultura i enologia, juntament amb el tradicional del cicle formatiu de grau mitjà d'elaboració de vins i altres begudes (amb un 100% d'inserció laboral).
El Departament d'Ensenyament de la Generalitat va obrir dilluns el termini de preinscripció d'alumnes als cicles formatius professionals per al curs 2000-2001. Fins divendres vinent els instituts de Falset, Flix, Gandesa i Móra d'Ebre atendran les sol·licituds de preinscripció dels alumnes de les nostres comarques interessats a cursar aquests ensenyaments professionals./ROL

ASCÓ. 07/06/00. Iuniciativa per Catalunya ha formulat una pregunta adreçada al govern de l'Estat al Congrés de Diputats en la qual es demana al ministre d'Indústria informació sobre la precarietat laboral a les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs i les repercussions que això pot tenir en la seguretat de les centrals després de les denuncies efectuades pels representants dels treballadors. El passat dia 31 de maig, membres de la Federació del Metall de CCOO a Tarragona van denunciar el que consideren situació de precarietat laboral dels treballadors subcontractats de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs, ja que segons aquest sindicat la propietat de les centrals efectua contractes a la baixa amb empreses diferents per efectuar les mateixes tasques de manteniment, amb la qual cosa les millores assolides pels treballadors desapareixen quan canvia d'empresa. CCOO reclamà el dret de subrogació dels treballadors, amb la qual cosa els empleats podrien cobrar el mateix i mantenir l'antiguitat malgrat canviar d'empresa./ROL

RIBA-ROJA D'EBRE. 07/06/00. El Consell de Govern de la Generalitat ha donat llum verda a la declaració del pla especial de delimitació de la zona de Riba-roja d'Ebre i la Pobla de Massaluca, inclosa al Pla d'espais dinterès natural de Catalunya (PEIN). Segons aquesta declaració, que afecta 3.000 hectàrees dels termes municipals de Riba-roja d'Ebre (1.930) i la Pobla de Massaluca (1.148),  aquest espai natural és un dels millors representants del paisatge de pinedes del sud de la depressió central, en transició entre el país de la màquia continental i el de carrascar. La zona inclou nombroses espècies vegetals de gran interès biològic i la fauna presenta alguns elements destacables, fonamentalment pel que fa als ocells i els peixos./EL PUNT

EL MASROIG. 08/06/00. L'emissora municipal de ràdio del Masroig ja es pot sintonitzar altre cop després d'estar vint dies aturada per un problema amb l'assignació de la freqüència per part de la Direcció General de Radio i Televisió de Catalunya. L'emissora municipal prioratina emet provisionalment al punt del dial 107.0 de la freqüència modulada, a l'espera que li sigui assignada la freqüència definitiva.
Ràdio el Masroig, Ràdio Falset i Ràdio la Vilella Alta són les tres úniques emissores existents a la comarca del priorat. L'emissora del Masroig, de titularitat municipal, és l'única ràdio de les tres comarques que emet una programació pròpia, eminentment musical, ininterrompudament durant les 24 hores del dia./ROL

GANDESA. 08/06/00. Un grup minoritari de petits elaboradors de vins de la Terra Alta ha fet pública la seva protesta pels canvis que s'han aprovat recentment al reglament del Consell Regulador de la denominació d'origen dels vins de la Terra Alta. Aquest grup ha presentat un recurs a l'Institut Català de la Vinya i el Vi a la modificació del reglament. S'oposen a què es pugui envasar vi de la DO fora de la comarca, una pràctica que s'ha fet sempre a la zona ja que les empreses de la Terra Alta no tenen demanda suficient com per a envasar la gran producció de vi que té aquesta denominació d'origen, la qual, amb 30 milions de quilos de raïm anuals, és una de les més grans de Catalunya.
Segons Francesc Fuster, president del Consell Regulador de la denominació d'origen, un noranta per cent dels productors de vi de la Terra Alta donen suport a les modificacions aprovades./ROL

MÓRA D'EBRE. 08/06/00. Móra dEbre acollirà demà divendres una conferència que tractarà sobre el present i el futur de la maçoneria. La xerrada la pronunciarà Ramon Viñals i Soler, exdiputat del Parlament de Catalunya i posseïdor, entre d'altres, de la condecoració de cavaller de la gran creu de l'orde de sant Joan de Jerusalem. L'acte, organitzat per l'associació cultural La Riuada, serà presentat pel morenc Antonio Castanera, i tindrà lloc demà a les 20 h a la biblioteca./ROL

FALSET. 08/06/00. El Consell Comarcal del Priorat i el Consell Esportiu del Priorat organitzen la primera edició del campus de futbol base del Priorat, que tindrà lloc a Escaladei i Prades del 10 al 16 de juliol, amb el suport de la Direcció General de l'Esport de la Generalitat. L'activitat va adreçada a joves nascuts entre 1984 i 1990, i compta amb un màxim de seixanta places. Les inscripcions s'efectuen a l'Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal del Priorat fins al 30 de juny. L'import de la matrícula és de 30.000 PTA per als residents a la comarca i de 35.000 PTA per als residents a la resta del país./ROL

MÓRA D'EBRE. 08/06/00. L'alcalde de Móra d'Ebre, Santiago Campos (CiU), va qualificar als quatre regidors socialistes de l'Ajuntament de practicar el "terrorisme" per haver difós ahir un comunicat a la població en el qual insinuaven que una empresa pretenia construir un abocador de residus industrials i tòxics a la partida de Santa Magdalena de Móra d'Ebre. Les manifestacions de l'alcalde van tenir lloc ahir a la tarda en un ple de l'Ajuntament extraordinari i urgent que va aplegar a una trentena de ciutadans entre el públic. El ple, tens i mogut, va constituir tot un espectacle i va posar de manifest el mal moment que passen les relacions de convergents i socialistes a la localitat.
El tinent d'alcalde, Ramon Ferrer, va negar que cap empresa construís cap abocador al poble, si bé va reconèixer que l'empresa Ambientàlia podria ubicar a la zona de Santa Magdalena una planta de biomassa per generar electricitat. Campos va ampliar aquesta informació indicant que també es podria construir a la zona un "ecopack", una mena de centre recpetor de deixalles dedicat al reciclatge.

FALSET. 08/06/00. El sistema de denominacions de origen dels vins de les comarques de Tarragona està convulsat. Mentre la subzona Falset tramita la creació de una DO pròpia, el seu DO mare, la Tarragona, madura redefinir els seus límits  per a concentrar i especialitzar la seua producció. Al mateix temps, la DO Terra Alta tramita la modificació del seu reglament per a autoritzar als cellers  treballar al mateix temps amb vins de la DO pròpia i de la DO genèrica Catalunya i introduir el regatge i  noves varietats de raïm en les seues produccions.El president de la DO Tarragona, Antoni Solé, no vol enjudiciar la multiplicació de les denominacions buscant el màxim prestigi per a xicotets territoris, però opina que el seu DO ha de  adaptar-se a aquest model. La DO Tarragona va ser, històricament, la tercera de Espanya i va abraçar des del Penedès fins a Aragó. Per això, després de anar arrancant-se territori darrere territori, li ha arribat la hora de replantejar-se el model i "consolidar una estructura de qualitat reduint el territori de la DO als límits del Camp de Tarragona, i orientar-se a la producció de vins blancs", que tenen un gran potencial de futur, va declarar Solé. Des de Tarragona se considera que al constituir-se la DO Falset, territoris allunyats com els de la Ribera d'Ebre deurien reorientar-se, potser cap a la DO Vins de Catalunya. 
L'embotellat i la millora de preus són el nord que guia a tot el DO. En aqueixa línia, els productors de la comarca de la Te-Terra Alta han sigut els primers a  aprofitar la creació DEL DO Catalunya, i per això el consell regulador de la DO Terra Alta busca la compatibilitat de les dues marques. La pròpia, que ha aconseguit passar dels 1,5 milions de botelles comercialitzades en 1997 als 2,8 milions en 1999, i el genèric DO Catalunya com a eixida als 30 milions de litres de vi que produeix la comarca, gran part del qual es comercialitza a  granel. Per això, la majoria de les 20 cellers de la zona, amb un 90% de la  producció, s'han apuntat A la DO Catalunya i enguany el 60% del vi d'aquest DO, quasi set milions de botelles, procedirà de la Terra Alta. Una situació que una minoria de productors de vins d'alt preu creu perjudicial. Una altra modificació del reglament de la Terra Alta autoritzarà, prèvia aprovació del consell, l'embotellat de vins de la DO fora de la comarca. "Una pràctica de molts anys que no figura en el reglament i volem ordenar perquè nos
Ajuda a embotellar una part de la producció, la qual cosa millora els preus de nostre nostre raïm", explica el president de la DO, Francesc Fuster./LA VANGUARDIA

BARCELONA. 09/06/00. El Departament de Sanitat de la Generalitat ha comunicat a les empreses privades que substituiran a Creu Roja en la prestació del servei de transport sanitari amb ambulàncies que s'ha ajornat a l'octubre la data del traspàs del servei de Creu Roja a les noves empreses adjudicatàries. Les empreses privades havien de començar a assumir el transport a partir de l'1 de juliol però no començaran a prestar el servei fins a l'1 d'octubre, amb la qual cosa es dóna temps a què s'adaptin a les noves necessitats.
Aquestes ja han començat a preparar-se per poder assumir amb garanties aquest servei. L'empresa Ambulàncies Reus, que serà l'encarregada de prestar el servei a la Ribera d'Ebre, el Priorat i el Baix Camp, destinarà 27 ambulàncies a cobrir la zona i incrementarà de plantilla de trenta persones. Aquesta empresa establirà bases d'assistència 24 hores a les poblacions de Cornudella de Montsant, Falset i Móra d'Ebre.
Pel que fa a la Terra Alta, l'empresa adjudicatària del servei és Ambulàncies Baix Ebre, la qual establirà una base de 24 hores a Batea i una base diürna a Gandesa. L'empresa ha comprat sis ambulàncies i en disposa de vint i incrementa la plantilla amb una quinzena de persones./CATALUNYA INFORMACIÓ

GANDESA. 09/06/00. El Consell Comarcal de la Terra Alta rebrà una ajuda de 75 milions de pessetes per a la reforma del camí de Gandesa a Batea. 
El president del Consell de la Terra Alta, Francesc Xavier Pallarés (CIU), i el diputat al Parlament de Catalunya, Joan Sabanza (CiU), van gestionar davant de la Conselleria de Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat aquestes ajudes. 
El objectiu és reformar el camí de Gandesa a Batea per mitjà de la construcció de base amb material granular seleccionat a 1,5 polzades i 22 cm de gruix compactat. El cost unitari és de 6.750.000 pessetes per quilòmetre, amb una longitud de 11,2 quilòmetres i una amplària de 4,5 metres. El projecte va ser presentat per el ajuntament de Gandesa fa ja cinc anys i ara ha sigut desbloquejat./EUROPA PRESS

FALSET. 09/06/00. El nou traçat de la carretera Nacional 420 entre el coll Negre i el coll de la Teixeta s'obre pas a colp de dinamita a costa de les vessants de les muntanyes.
Dimecres al matí es va tallar el trànsit per a efectuar una gran voladura, i ahir es  repetí l'operació per a una segona voladura complementària. En total s'han   remogut 2.000 m3 de roca i pedres, només en aquest punt. La carretera va romandre tancada al trànsit el temps necessari per a fer la voladura amb seguretat i per a la posterior neteja de la carretera. Aquest és l'únic tram entre Reus i Falset on queda pendent rectificar el sinuós traçat de la carretera i, malgrat  que es limita a uns cinc quilòmetres, una vegada acabat s'espera que es dedueixi un 40% el temps de viatge entre el Baix Camp i el Priorat.

TARRAGONA. 09/06/00. La subdelegada del Govern a Tarragona, Margarita López Moreno, va presentar ahir la seva dimissió, després d'un llarg enfrontament amb la Delegada del Govern a Catalunya, Julia García Valdecasas, qui havia pensat en substituir-la en els dies vinents. 
Margarita López Moreno, que és Interventora de l'Ajuntament de Reus, se'n va de la subdelegació de Tarragona sense pena ni glòria, sense que hagi pogut "connectar" amb els ciutadans, les autoritats i els mitjans de comunicació, i ha passat sense pena ni glòria, com diuen les autoritats tarragonines. "No passarà a la història, i no generarà enyorances", comentava avui un regidor de Tarragona. 
Margarita López ha dimitit abans que la cessessin, es comentava en aquesta ciutat, i s'ha avançat als esdeveniments, anunciant en una nota --el seu mitjà habitual de comunicar-se-- que a partir de demà la substituirà el secretari general Manuel Fonte Fábregas./EUROPA PRESS

FLIX. 10/06/00. Un infant de dotze anys, veí de Riba-roja d'Ebre i estudiant de primer d'ESO a l'institut de Flix, es troba ingressat, fora de perill, a la unitat de cures intensives de l'hospital Joan XXIII de Tarragona afectat d'una malaltia infeciosa. Vuitanta companys d'aquest jove, alumnes de l'institut, reben des d'ahir un tractament profilàctic per evitar contagis, segons informà ahir Ràdio Móra d'Ebre. Les autoritats sanitàries descarten que aquest cas tingui cap relació amb la mort d'una nena de quatre, alumna del col·legi públic de Flix, que es va produir a final de maig arran d'una meningitis.
Hexaclorbenzè
Altrament, metges de l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques (Imim) de Barcelona van presentar ahir les conclusions d'un estudi sobre les repercussions de l'hexaclorbenzè en la salut dels infants de Flix i rodalia. L'estudi s'ha efectuat entre una població de noranta nadons nats els anys 1998 i 1999 i les seves mares de Flix, Ascó, Riba-roja, Vinebre, la Torre de l'Espanyol i la Palma d'Ebre. Els autors de l'estudi asseguren que els nadons de la zona ja nàixen amb aquest contaminant i descarten que l'alletament matern els sigui perjudicial.
Flix, a causa de la fàbrica Ercros Industrial, és un dels indrets del món on hi ha més concentració d'hexaclorbenzè a l'atmosfera./ROL

MÓRA D'EBRE. 10/06/00. L'alcalde de Móra d'Ebre , Santiago Campos (CiU), va assegurar ahir que l'Ajuntament trametrà a cada família de Móra una còpia de l'acta del controvertit ple municipal que va tenir lloc dijous per tractar sobre les denúncies del grup socialista sobre la possible ubicació d'un abocador de residus tòxics i industrials al municipi. Campos desqualificà altre cop l'acció informativa del PSC de Móra i negà rotundament que l'Ajuntament que presideix tingui aquestes intencions.
Els regidors socialistes consideren que l'Ajuntament morenc ha actuat amb secretisme en aquest assumpte i acceptarien rectificar les seves denúncies si finalment es demostra que no es posa cap planta de tractament de residus a la localitat, segons Joan Anton Martínez.
D'altra banda, organitzacions ecologistes com el Gepec i persones a títol particular ja han mostrat la seua preocupació per la possible ubicació de l'abocador a Móra. A la secció d'Opinió de Ribera on-line publiquem avui els primers articles sobre aquest tema.
En el ple de dijous,  Campos va qualificar els quatre regidors socialistes de l'Ajuntament de practicar el "terrorisme" per haver difós ahir un comunicat a la població en el que insinuaven que una empresa pretenia construir l'esmentat abocador de residus industrials i tòxics a la partida de Santa Magdalena de Móra d'Ebre. El tinent d'alcalde, Ramon Ferrer, va negar que cap empresa construís cap abocador al poble, si bé va reconèixer que l'empresa Ambientàlia podria ubicar a la zona de Santa Magdalena una planta de biomassa per generar electricitat. Campos va ampliar aquesta informació indicant que també es podria construir a la zona un "ecopack", una mena de centre recpetor de deixalles dedicat al reciclatge./ROL

MÓRA D'EBRE. 10/06/00. Un grup de veïns de Móra d'Ebre ha endegat una campanya de recollida de signatures per manifestar la seva opinió contrària a la ubicació de la futura caserna dels Mossos d'Esquadra de Trànsit a la zona del vial de l'hospital. L'Ajuntament de Móra d'Ebre ja va aprovat fa unes setmanes en sessió plenària la cessió d'un solar al Departament d'Interior de la Generalitat per construir aquest equipament, si bé els veïns de la zona consideren que l'indret està contemplat com a zona verda. Els afectats creuen que hi ha millors ubicacions per a la comissaria a Móra d'Ebre i denuncien que el vial de l'Hospital ja suporta un gran moviment de vehicles. Les signatures que es recullin es lliuraran a l'alcalde per tal de pressionar l'Ajuntament perquè reconsideri la seva decisió./ROL

VALÈNCIA. 10/06/00. El ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, ha pres  "el compromís ferm del seu departament  i d'aquest Govern, tal com ha anunciat el president Aznar en el debat d'investidura", de presentar el Pla Hidrològic Nacional (PHN) aquest estiu, i que serà, ha dit, "un projecte global del que és el tractament integral del cercle de l'aigua". El PHN podria incloure eventuals transvasaments d'aigua de l'Ebre fora de la seva conca.
Segons Matas, el PHN, "el projecte estrella i més ambiciós" del seu Ministeri inclou inversions en regulació de cabals "per garantir els ecològics, que poden preservar el medi ambient en les nostres conques"; aportacions que permetin garantir l'estalvi i l'ús eficient de l'aigua, i que garanteixi, així mateix, "els projectes de depuració i de reutilització d'un bé tan escàs". 
Igualment es tracta, ha afegit el ministre, d'un projecte que ha de completar "l'assignatura pendent de la connexió territorial a través de la cobertura dels dèficits estructurals d'aigua existents en algunes conques que, efectivament, puguin demostrar que són excedentàries, una vegada que han estat sotmeses a la seva regulació i garanteixen els cabals ecològics". 
Segons Matas, "el que és clar és que el Pla Hidrològic Nacional ha de regular tot el cicle de l'aigua d'Espanya, a més de garantir l'ús eficient de l'aigua, i que les conques estiguin regulades satisfactòriament". "El PHN ha de corregir els dèficits estructurals que avui existeixen a Espanya", ha afegit el ministre de Medi Ambient./EUROPA PRESS

MÓRA D'EBRE.10/06/00. La Comunitat de Regants de Móra d'Ebre va decidir en assemblea general tirar endavant la millora de les instal·lacions del reg i començar les gestions per intentar ampliar les hectàrees irrigables al terme municipal. L'ampliació només es portarà a terme si hi ha un volum suficient de regants interessats, ja que només el pressupost de la millora del reg costarà uns 700 milions de pessetes i l'ampliació podria elevar la xifra fins al doble. Enguany es redactarà el projecte i en cas que es decideixi ampliar la zona irrigable les obres començarien l'any vinent, segons publica el Diari de Tarragona./ROL

RASQUERA/ASCÓ. 10/06/00. Coincidint amb el final de la campanya de recollida de la cirera, Miravet celebra diumenge la cinquena edició de la Festa de la Cirera. La festa s'iniciarà a les 10 hores i es perllongarà durant tota la jornada amb actes tècnics, culturals i lúdics. L'acte més multitudinari serà el dinar de germanor (14:00 h) a  base de paella valenciana que tindrà lloc a la plaça de l'Arenal i el posterior concurs i degustació de coques de cirera (16:30 h). La festa l'organitzen l'Ajuntament i l'associació El Ballestar de Miravet.
A Rasquera, la Regidoria de Festes de l'Ajuntament organitza la XXV edició de la Diada de l'Ermita un aplec que se celebra aquest diumenge al paratge de Sant Domènec (popularment, Sant Domingo). Els actes s'encetaran a les 10:30 h i es perllongaran fins ben entrada la tarda. Cal destacar el dinar de germanor a base d'escudella rasquerana que tindrà lloc a partir de les dues de la tarda.
D'altra banda, a Ascó, el Col·lectiu de Dones de la població celebra diumenge una concentració de puntaires, a les 10 h, a la Rambla. L'acte serà  amenitzat per una rondalla.
Més activitats de cap de setmana a l'Agenda de Ribera on-line/ROL

MÓRA D'EBRE. 10/06/00. La més àmplia informació cultural i festiva de la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Terra Alta la trobaràs a la secció "Agenda" de Ribera on-line. Una pàgina en línia que s'actualitza diàriament per oferir als ciutadans de les nostres comarques i d'arreu del món tot l'ampli ventall de les activitats culturals i lúdiques que organitzen les nostres entitats i ajuntaments. Visita les seccions de Ribera on-line, hi ha molt per descobrir. No t'oblidis de pitjar el botó "Actualitzar" per veure la darrera edició de l'"Agenda"./ROL

12/06/00. RIBA-ROJA D'EBRE. Les pluges produïdes durant el cap de setmana a Catalunya i a províncies del nord de l'Estat espanyol han fet incrementar notablement el cabal del riu Ebre. Les autoritats de Protecció Civil van informar ahir que l'embassament de Riba-roja es va veure obligat a deixar anar fins a un màxim de 1.000 metres cúbics d'aigua per segon, molt superior als 200 o 300 metres cúbics per segon que baixen pel riu en aquesta època de l'any.
Si bé a les nostres comarques les pluges no van causar danys, al Baix Penedès i a les comarques del sud i centre de Barcelona els aiguats del cap de setmana van causar nombrosos problemes en diversos municipis en els serveis i comunicacions. 
Els bombers van haver de fer més d'un centenar de sortides a Barcelona i Tarragona, es van destruir ponts i carreteres, es van desbordar rieres (amb la mort d'una dona de 83 anys i de dos guàrdia civils) i molts municipis van quedar-se sense suministrament de llum, aigua potable o línia telefònica. A la província de Tarragona va resultar especialment afectat el municipi de El Vendrell, al Baix Penedès, on l'aigua va destruir tendes, edificis i carrers i carreteres, i deixà també sense aigua potable la zona. 
Un front de pluges similar a una gota freda 
Les pluges torrencials que van caure sobre Catalunya, especialment al Vendrell i Montserrat, es van formar d'una manera similar a les típiques gotes fredes que cada estiu afecten la costa mediterrània espanyola. La confluència de tres factors va propiciar la formació de les tempestes: uns dies previs de temperatures caloroses i una elevada humitat ambiental, l'entrada a la Península d'un front del nord amb aire molt fred, i la irrupció de vents de llevant més càlids del Mediterrani. Aquests factors van afavorir el desenvolupament de grans núvols de tempesta.

12/06/00. BARCELONA. El ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, va assegurar divendres al president de la Generalitat, Jordi Pujol, que el nou Pla Hidrològic Nacional (PHN) resoldrà tots els problemes d'abastament d'aigua a Catalunya, com a mínim durant els pròxims 30 anys. L'entrevista entre Pujol i Matas, inicià la ronda de contactes que el ministre mantindrà amb tots els presidents de les autonomies afectades pel PHN, a fi i efecte de consensuar al màxim el document, que segons va anunciar el ministre serà presentat a l'estiu davant el Consell Nacional de l'Aigua. Matas ha expressat el seu "compromís" que el PHN "resoldrà tots els problemes, presents i futurs d'abastament d'aigua a Catalunya", segons informa EFE.
El PHN plantejarà un aprofitament integral de les conques dels rius espanyols i establirà quines conques són deficitàries i quines són excedentàries d'aigua. El document que ara es consensua podria plantejar algun tipus de trasvassament d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona i Castelló./ROL

12/06/00. Els pobles de Darmos i la Serra d'Almos, tots dos de la comarca de la Ribera d'Ebre, s'integraran a la futura denominació d'origen del vi que promouen els municipis que la DO Tarragona inclosos a l'actual Subzona Falset. La nova DO serà la segona que es crearà a la comarca del Priorat i arriba després del boom comercialitzador i de qualitat que estan vivint els vins que es produeixen en aquesta comarca. El trencament de la DO Tarragona i la Subzona Falset es produirà sense confrontació i de manera consensuada. La nova denominació prioratina inclourà catorze pobles del Priorat i dos de la Ribera d'Ebre.
Aquests canvis, però, han obligat a la DO Tarragona a fer-se nous plantejaments. Segons La Vanguardia, la denominació Tarragona, madura redefinir els seus límits  per a concentrar i especialitzar la seua producció. El president de la DO Tarragona, Antoni Solé, no vol enjudiciar la multiplicació de les denominacions buscant el màxim prestigi per a xicotets territoris, però opina que el seu DO ha de  adaptar-se a aquest model. La DO Tarragona va ser, històricament, la tercera de Espanya i va abraçar des de el Penedès fins a Aragó. Per això, després de anar arrancant-se territori darrere territori, li ha arribat la hora de replantejar-se el model i "
"consolidar una estructura de qualitat reduint el territori de la DO als límits del Camp de Tarragona, i orientar-se a la producció de vins blancs", que tenen un gran potencial de futur, va declarar Solé. Des de Tarragona se considera que al constituir-se la DO Falset, territoris allunyats com els de la Ribera d'Ebre deurien reorientar-se, potser cap a la DO Vins de Catalunya./ROL

12/06/00. REUS. La variant sud de Reus, que treurà de les rondes el trànsit directe de la N-420 entre Falset y Tarragona, s'inaugurarà el mes de juliol, si bé havia d'haver-se acabat l'agost o el setembre de 1999. L'entrada en servei d'aquest vial reduirà notablement el temps del viatge entre les poblacions de les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat i la ciutat de Tarragona, ja que s'evitarà el pas per l'interior de la capital del Baix Camp. La variant de Reus té 9,4 km i l'obra ha tingut un cost de 5.739 milions de pessetes amb les seves múltiples conexions amb la ciutat i les carreteres locals. 
De totes maneres, els responsables de trànsit recorden que el seu potencial no es notarà totalment fins que la Generalitat no faci les obres de connexió d'aquesta variant des de l'autovia de Tarragona fins a la comarcal 240 en direcció a Montblanc./ROL

12/06/00. MÓRA D'EBRE. Ramon Viñals i Soler, un dels principals dirigents de la maçoneria regular espanyola, va pronunciar divendres passat una interessant conferència a la biblioteca de Móra d'Ebre organitzada per l'Associació Cultural La Riuada. Viñals va explicar a la trentena d'assistents la història de la maçoneria universal i de l'espanyola en particular, i va contestar les preguntes que li van fer des del públic diversos assistents.
Segons el conferenciant, la maçoneria o francmaçoneria ("franc" = lliure) sorgeix a partir a final del s. XVII arran de  la pràctica de la tolerància i la lliure discussió en el si dels antics gremis de constructors o (maçons operatius) que, després de les convulsions provocades a tota Europa pels enfrontaments ideològics, polítics i religiosos -Guerra dels Trenta Anys-, havien anat admitent membres no pertanyents als oficis tècnicament representats per ells. Aquests foren els anomenats "maçons acceptats". 
Avui dia, la maçoneria és una fraternitat d'homes, especialment interessada en la construcció d'una societat laica en la qual el lliure pensament s'expressi sense límits de cap mena i pugui projectar-se cap a la millora de l'individu i de la societat; és indisociable dels contextos democràtics i de les etapes més progressistes en la història de la Humanitat, a les quals sempre ha donat suport activament, i s'ha vist, al contrari, represaliada i perseguida pels absolutismes i totalitarismes de tota mena. Per a més informació sobre la maçoneria (http//www.glse.org)./ROL

 13/06/00. MÓRA D'EBRE. L'empresa de tancaments d'alumini Talleres Julio Roc, SL, de Móra d'Ebre, efectua una inversió de 140 milions de pessetes al polígon industrial la Verdeguera, on construeix una nau de 2.200 metres quadrats de planta. Aquesta empresa és capdavantera del seu sector a l'Estat espanyol i ocupa a un total de 40 treballadors. Les noves instal·lacions de l'empresa es volen inaugurar el dia 1 de juliol, segons va anunciar ahir l'administradora, Laura Taberner./ROL

13/06/00. Les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat han tancat la campanya de recollida de cireres amb una producció superior als tres milions de quilos, la qual cosa suposa un rècord. La xifra es va donar a conèixer el passat cap de setmana a Miravet, en el marc de l'aplec de la cirera que anualment organitza l'Ajuntament de la localitat riberenca. La qualitat del fruit produït ha estat qualificada com a molt bona per part dels tècnics.
Miravet és la població principal productora d'aquesta fruita, la qual ocupa una superfície de 550 hectàrees en el conjunt de la comarca de la Ribera d'Ebre./ROL

13/06/00. MÓRA D'EBRE. Divendres, dia 16 de juny, a les 19:45 h, tindrà lloc a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, l'acte de cloenda dels cursos de català per a adults impartits a la comarca de la Ribera d'Ebre durant el període de setembre de 1999 a juny del 2000. L'acte consistirà en una conferència titulada Per què parlem com parlem?, a càrrec del professor de dialectologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili, Pere Navarro i Gómez, i en el lliurament de certificats als alumnes.
En total s'han efectuat a la comarca cinc cursos de nivell de suficiència, a les poblacions de Flix i Móra d'Ebre, i a la central nuclear d'Ascó, amb una matriculació de vuitanta alumnes. D'aquests alumnes, sis han assolit el certificat oficial de nivell elemental (nivell B) i altres dos el certificat de nivell mitjà (nivell C), en els exàmens oficials que per primer cop s'han efectuat a Ascó, Flix i Móra d'Ebre. La resta de l'alumnat, que cursava altres nivells, ha obtingut certificats d'aprofitament que els permeten passar al pròxim nivell en els cursos que s'iniciaran el mes de setembre vinent.
Els cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística s'imparteixen als serveis d'autoaprenentatge de català (SAC) que els ajuntaments de Flix i Móra d'Ebre tenen instal·lats a les respectives biblioteques públiques, i al SAC de la central nuclear d'Ascó que impulsa l'Associació Nuclear d'Ascó (ANA)./ROL

13/06/00. FLIX. Els dos infants de Riba-roja dEbre i la Torre de l'Espanyol ingressats a l'hospital Joan XXIII de Tarragona afectats per una malaltia meningococcica evolucionen favorablement. El nen de dotze anys de Riba-roja (alumne de l'institut de Flix) ingressat divendres va abandonar ahir la unitat de cures intensives de l'hospital, i la nena de la Torre de l'Espanyol continuava ahir en observació. Les autoritats sanitàries neguen que es tracti d'un brot de meningitis i descarten que aquests dos casos tinguin relació amb la malaltia que va ocasionar la mort a una xiqueta de quatre anys a finals de maig a Flix./ROL

MÓRA D'EBRE. 14/06/00. Dos-cents veïns de Móra d'Ebre han donat suport a la campanya de recollida de signatures per manifestar la seva opinió contrària a la ubicació de la futura caserna dels Mossos d'Esquadra de Trànsit a la zona del vial de l'hospital. Aquestes 200 firmes es lliuraran a l'Ajuntament i al Departament d'Interior de la Generalitat juntament amb un seguit d'al·legacions contra la construcció d'aquest equipament.
L'Ajuntament de Móra d'Ebre va aprovar fa unes setmanes en sessió plenària la cessió d'un solar al Departament d'Interior de la Generalitat per construir aquest equipament, si bé els veïns de la zona consideren que l'indret està contemplat com a zona verda. Els afectats creuen que hi ha millors ubicacions per a la comissaria a Móra d'Ebre i denuncien que el vial de l'hospital ja suporta un gran moviment de vehicles.
Per la seva banda, l'alcalde de Móra, Santiago Campos, està a l'espera d'una reunió amb els responsables dels Mossos per plantejar a la Generalitat la situació creada amb l'elecció per part dels Mossos d'Esquadra dels polèmics terrenys i poder oferir alternatives als veïns./ROL

CCOO convoca una vaga a les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs

14/06/00. ASCÓ. El sindicat CCOO va fer pública ahir la convocatòria d'una jornada de vaga del col·lectiu de 600 treballadors de les empreses subcontractades de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs, després que no han fructificat les negociacions mantingudes amb la propietat de les nuclears per cercar una major estabilitat laboral, millors salaris i condicions de treball per al col·lectiu. La primera jornada de vaga està convocada per al dia 28 de juny i, si no s'arriba a un acord, es convocaran quatre dies d'aturada més durant la primera quinzena de juliol, segons Ràdio Flix.
Representants de la Federació del Metall de CCOO a Tarragona van denunciar a final del més passat el que consideren situació de precarietat laboral dels treballadors subcontractats de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs. Aquest sindicat calcula que hi ha mig centenar d'empreses subcontractades per la filial d'Endesa que gestiona aquests centres de producció d'energia elèctrica a les nostres comarques. Aquestes empreses externes aporten, segons fonts sindicals, al voltant de la meitat de la mà d'obra que treballa a les nuclears (unes 600 persones en total), si bé les condicions laborals i econòmiques són diferents a les dels treballadors de plantilla. 
El problema s'agreuja pel fet que periòdicament la propietat efectua contractes a la baixa amb empreses diferents per efectuar les mateixes tasques, amb la qual cosa les millores assolides pels treballadors desapareixen quan canvia d'empresa. CCOO reclama el dret de subrogació dels treballadors, amb la qual cosa els empleats cobrarien el mateix i mantindrien l'antiguitat malgrat canviar d'empresa. El sindicat ha denunciat que els treballadors d'empreses subcontractades han vist reduït un 15% el seu salari en la darrera negociació col·lectiva./ROL

14/06/00. TORTOSA. L'empresa Copisa s'encarregarà del manteniment de la navegabilitat del riu Ebre des de Móra d'Ebre fins a Amposta, segons va informar ahir la directora de l'Institut per al Desenvolupament de les comarques de l'Ebre (Idece), Teresa Moya. 
Copisa, que l'any passat ja es va encarregar d'aquest servei, ha sigut l'empresa guanyadora del concurs que va convocar l'Idece passat mes de febrer. L'adjudicació d'aquest servei s'ha realitzat per un import de 94 milions de pessetes. 
Les seues funcions es desenvoluparan fins al mes de maig del pròxim any i seran les de vigilància i manteniment del canal navegable, els embarcadors i les boies. Enguany es van presentar al concurs un total de cinc empreses: Copisa, Copcisa, Guinovart Osha i Compsa./ROL

14/06/00. PORRERA. Els alcaldes de Porrera i Riudecols, els socialistes Salustià Álvarez i Pere Solanellas, respectivament, juntament amb el cap del grup municipal del PSC d'Alforja, han demanat que s'impulsi la tramitació d'ampliació del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de les muntanyes de Prades a les de Puigcerver-Molló que transcorren pels seus termes municipals. 
L'alcalde de Porrera va explicar que existeixen dues motivacions principals per a realitzar aquesta petició. Una seria "l'àmbit natural, paisatgístic i ecològic de la zona que pot servir de corredor biològic entre les serres de Pratdip, Llaberia, Colldejou i les muntanyes de Prades", totes frontereres amb el terme de Porrera. 
La segona motivació, segons Álvarez, seria que la zona muntanyosa del Puigcerver-Molló és una àrea que "oxigena el Camp de Tarragona molt industrialitzat i que s'ha d'anar amb molt cura amb el que s'hi fa". Amb aquestes paraules alcalde de Porrera feia referència a la instal·lació de parcs eòlics, al que Salustià Álvarez s'oposa. En aquest sentit, va afegir que "nosaltres no necessitem els parcs eòlics, ja que a Porrera vivim de l'agroturisme i de recursos autònoms"./ROL 

14/06/00. GANDESA. La collita d'ametlles a Catalunya serà una de les més bones de la història, segons es desprèn de les previsions de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Les previsions inicials indiquen que la collita de la campanya 2000-2001 superarà la de l'any passat i s'acostarà a la de 1997/98, que va constituir tot un rècord de producció. S'espera que enguany es produeixin unes 6.070 tones de gra d'ametlla en el conjunt català.
Si bé les perspectives globals són bones, la sequera que afecta la Terra Alta, principal productora d'ametlles de tot Catalunya, farà que la producció minvi en aquesta contrada respecte a la de l'any passat.
En l'àmbit espanyol, la producció d'enguany s'acostarà a les 39.000 tones de gra d'ametlla./EL PUNT

14/06/00. MÓRA LA NOVA. Les organitzacions ecologistes Greenpeace i Gepec han reiterat les seves crítiques al projecte de construcció d'una central tèrmica de cicle combinat a Móra la Nova, després de conèixer un resum de l'estudi d'impacte ambiental que l'empresa promotora, la nord-americana Enron, ha lliurat al Ministeri de Medi Ambient, segons Diari de Tarragona.
Els ecologistes qualifiquen de "barbaritat" la capacitat contaminadora d'aquesta planta de 1.600 megavats de potència en total (equivalent a la potència d'una central nuclear i mitja del tipus de les d'Ascó). La previsió de gasos contaminants a l'atmosfera que preveu emetre la planta és espectacular: 580 tones de diòxid de carboni a l'hora, , 496 quilos d'òxids de nitrògen a l'hora, 28 quilos de diòxid de sofre a l'hora, 128 quilos de monòxid de carboni a l'hora i 29,8 quilos a l'hora de diòxid de sofre. Els ecologistes qualifiquen el projecte d'Enron d'"autèntica màquina de canvi climàtic"./ROL 

15/06/00. TARRAGONA. Durant l'Operació Estiu, com cada any, la Guàrdia Civil vetlla per garantir la seguretat de tota la província amb especial cura per la zona de costa i enguany també les zones de turisme rural que experimenten un augment molt considerable de persones que ens visiten. Però la seguretat és un bé comú que necessita de l'esforç de tothom per tal de garantir les llibertats. Aquesta Subdelegació del Govern vol remarcar la important tasca de prevenir els delictes, una feina en la que participem tots. Amb aquest objectiu, els recordem alguns consells que poden servir-los de gran utilitat. Aquestes recomanacions són: 
Recordi que la porta de la seva llar ha de reunir unes condicions mínimes de seguretat. 
No obrí la porta a persones desconegudes i menys encara si diuen que van a un altre pis. Utilitzi la mira de la porta i la cadena de seguretat abans d'obrir. 
Desconfií de serveis tècnics que no hagi sol·licitat. Cal exigir sempre una acreditació o confirmar-ho amb l'entitat corresponent. 
Quan marxi de casa, encara que sigui per poc temps, tanqui sempre en clau. 
Si perd o li roben les claus, canvií el pany. Faci-ho també si comença a viure en una altra habitatge anteriorment ocupat.
Cal també fer un inventari dels seus efectes personals indicant marca, tipus i número de fabricació i procuri marcar els objectes de valor. D'aquesta forma dificultarà la circulació í venda dels objectes en cas de ser robats a més de facilitar el treball de la Guàrdia Civil que li podrà retornar si es recuperen.
Si la seva intenció és sortir de vacances: 
Comprovi que totes les possibles entrades de la casa queden perfectament tancades, incloses les finestres. 
No convé deixar senyals visibles de que la seu habitatge està desocupat. Encarregui a un veí la recollida de la correspondència de la seva bústia. 
Si vol deixar un joc de claus de reserva, no ho faci a amagatalls improvisats, cal deixar-les a algú de la seva confiança. 
No comenti la seva absència amb persones desconegudes ni deixi notes indicant quan pensa tornar. 
Existeixen entitats de crèdit que durant les vacances poden fer-se càrrec dels objectes de valor. No els deixi a casa ni tampoc diners. 
Convé deixar a un veí de la seva confiança la seva direcció i telèfon de contacte mentre sigui fora. 
Hi ha la possibilitat d'instal·lar un rellotge programable que encengui i apagui la llum o la ràdio del seu habitatge, en diversos horaris, dissimulant la seva absència del domicili.
Cal que els ciutadans que hagin decidit no sortir de vacances, siguin solidaris amb els que sí marxen i que truquin a la Policia o Guàrdia Civil sí observen qualsevol fet sospitós. Es preferible confirmar una falsa alarma que passar per alt un possible delicte. En el cas que aquest es produeixi, no s'ha de tocar res fins que arribin les Forces i Cossos de Seguretat./ROL

15/06/00. TARRAGONA. Les casernes de la Guàrdia Civil de la província de Tarragona comptaran aquest proper mes de juliol amb més de 280 agents nous de la Guàrdia Civil. Aquesta és la suma del nombre de Guàrdies Civils que se destinen a la província en tres modalitats diferents i a la vegada complementaries, Per una part, foren convocades 82 places, una xifra que ha estat incrementada notablement fins assolir els 129 agents que de forma voluntària i procedents de quasi totes les comunitats de l'estat han sol·licitat incorporar-se a la comandància de Tarragona. 
El Butlletí Oficial de la Guàrdia Civil publica la resolució del Director General de la Guàrdia Civil conforme se destinen tots aquests agents, de forma permanent, els quals s'incorporaran a principis de juliol a les casernes d'Alcanar, Amposta, Calafell, Cambrils, Falset, Flix, Gandesa, Horta de Sant Joan, Hospitalet de l'Infant, Llorenç del Penedès, Miami Platja, Montblanc, Móra d'Ebre, El Morell, El Perelló, Pinell de Brai, Reus, Riudecols, Riudoms, Salou, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, La Sénia, Tivissa, Torredembarra, Tortosa, Valls, El Vendrell, Vila-seca i al port i edificis públics de Tarragona. 
D'altra banda, a principis de juliol se destinen també al voltant de 80 agents de la Guàrdia Civil que procedeixen de l'Acadèmia, xifra que pot oscil·lar i que quan se coneguí amb exactitud se'ls dotarà amb un destí, sobretot per aquelles casernes que no constin a la llista abans especificada. 
Cal destacar també que aquest nous agents de la Guàrdia Civil, un total de més de 280 efectius, se sumen als 30 agents que foren presentats a principis d'enguany i que se van incorporar a diverses casernes. La destinació d'aquestes primers agents va coincidir amb la millora del parc automobilístic de la Guàrdia Civil de Tarragona, la qual es va produir a finals de l'any passat i principis d'enguany amb un total de 50 nous vehicles, 40 Renault Megane destinats a les casernes de la província i 10 Peugeot 306 també per a les casernes amb la funció de trasllat de detinguts. 

Operació Estiu 2000 

Per últim, l'Operació Estiu 2000 comptarà amb un reforç total de 73 agents de la Guàrdia Civil, 45 d'ells Guàrdies Civils rurals per seguretat ciutadana, 5 del grup GEAS (activitats subaquàtiques), 9 destinats a la investigació de delictes, 3 a activitats aèries (un helicòpter que vigilarà les costes, platges i vies de comunicació i 11 agents per a la Guàrdia Civil de Trànsit. Com tots els anys, l'Operació Estiu començarà el mes de juliol í finalitzarà el mes de setembre. Com es pot observar, s'incrementa el reforç de l'operació estiu 1999 ja què durant l'estiu passat el nombre d'agents fou de 63 (35 efectius pera seguretat ciutadana, 8 per a activitats subaquàtiques, 3 per al servei aeri, 5 per al servei d'informació i 11 per a Trànsit). 
L'Operació Estiu no tan sols significa un augment d'efectius a les casernes tarragonines sinó que també implica una major presencia al carrer dels efectius ja existents per atendre, en qualsevol marc, els problemes que puguin presentar-se. 
Tots els serveis que compta la Guàrdia Civil de la província incrementen les tasques de prevenció i vigilància durant aquests mesos d'estiu com per exemple el SEPRONA que a més de prestar servei a les zones habituals on es troben destinats, donen suport a la prevenció d'incendis forestals, o el Servei Marítim que realitza el control d'embarcacions a les zones properes a la costa, control d'activitats esportives a les platges i zones d'accés de banyistes a més de donar cobertura a les competicions que se celebren al mar. També el GIFA incideix en la vigilància per al tràfic d'estupefaents a les zones lúdiques o les Patrulles de Ports i Costes incrementen la presencia per fer complir les lleis de la propietat industrial. Pel que fa a la tasca a realitzar pel servei aeri de la Guàrdia Civil, l'helicòpter tindrà la missió principal de reforçar els serveis de vigilància í prevenció a més de donar suport als operatius terrestres. També es tindrà especial cura per les àrees de servei í descans de les autopistes en les que es reforçarà la vigilància nocturna sobretot amb el recentment creat GOA (Grup Operatiu d'Autopistes)./ ROL

15/06/00. TARRAGONA. La Cambra de Comerç de Tarragona informa, desprès de la reunió mantinguda entre la Confederació de Comerç de Catalunya, el Consell d'Empreses d'Alimentació, l'Associació Espanyola de Centres Comercials, l'Associació Espanyola de Grans Superfícies, l'Agrupament de Botiguers de Catalunya, la Federació de Unions de Botiguers de Tarragona, que s'ha acordat que el dia 24 de juny, dissabte, dia de Sant Joan, els establiments comercials romandran tancats a tot Catalunya. 
En ésser el dia 24 de juny dia festiu, recuperable a efectes laborals, s'ha acordat per les entitats abans esmentades, que el dia 1 de novembre serà dia laboral i es podran obrir les botigues de Catalunya./ROL

15/06/00. MÓRA D'EBRE. LEscola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny de Móra la Nova presentarà una exposició d'esmalts al foc realitzats pels alumnes del centre a la sala municipal Julio Antonio de Móra d'Ebre. Aquesta mostra forma part de les activitats de promoció que cada estiu efectua el centre d'ensenyaments artístics moranovenc per tal de cercar nou alumnat i, alhora, promocionar els joves artistes que es formen a l'escola. L'exposició s'inaugurarà divendres, a les 19:30 h, i es podrà visitar fins al 25 de juny, de 19:30 a 21 h.
Cada curs la sala Julio Antonio programa una exposició dedicada a alguna de les especialitats artístiques que s'imparteixen a Móra la Nova.
L'Escola Municipal dArts Plàstiques i Disseny és l'únic centre oficial d'ensenyaments artístics de les nostres comarques. Fundada l'any 1974, actualment és un centre concertat del Departament dEnsenyament on simparteixen cicles formatius de grau mitjà. El centre ofereix, a banda dels ensenyaments oficials, cursos descultura, pintura, dibuix, esmalts i ceràmica als adults interessats a aprendre aquestes tècniques artístiques. Informació al telèfon 977 400 523./ROL

15/06/00. TARRAGONA. Els treballadors de les ambulàncies de Creu Roja han mostrat la seva preocupació pel procés de subrogació de la plantilla per part de les noves empreses adjudicatàries del servei de transport sanitari públic de Catalunya. Cent trenta treballadors de Creu Roja a la província de Tarragona han de passar a formar part de les plantilles de tres empreses privades d'ambulàncies que a partir de l'1 d'octubre substituirà l'entitat en la feina del transport sanitari. El Comitè d'empresa té previst de sol·licitar al govern de la Generalitat un conveni específic per al transport sanitari que contempli l'especificitat d'aquesta ocupació i prevegi situacions com les que s'han suscitat amb el canvi d'empreses adjudicatàries del transport./ROL

16/06/00. GANDESA. L'alcalde de Gandesa i viticultor, Miquel Aubà, ha manifestat al Diari de Tarragona la seva postura crítica a la recent reforma del reglament de la denominació d'origen (DO) dels vins de la Terra Alta aprovada pel Consell Regulador. L'alcalde considera imprescindible que els vins de la Terra Alta hagin de ser elaborats i embotellats a la mateixa comarca, perquè d'aquesta manera la Terra Alta no perd el valor afegit que es produeix amb l'envasat del vi. La reforma del reglament deixa la porta oberta a què el Consell Regulador pugui autoritzar l'embotellat de vins de la DO fora de la comarca amb certes garanties, un pràctica que sha donat sempre en aquesta DO ja que les empreses de la comarca no tenen capacitat, ni de bon tros, d'envasar els 30 milions de litres de vins que produeixen anualment els pagesos de la DO./ROL

16/06/00. TIVISSA. El Centre d'Interpretació del Món Ibèric de Tivissa desenvoluparà durant els mesos d'agost i setembre un seguit d'activitats per donar a conèixer diferents aspectes de la protohistòria relacionats amb la vida al poblat ibèric del Castellet de Banyoles, ubicat al terme municipal Tivissa. El programa inclourà demostracions d'encesa de foc, metal·lúrgia, construcció d'eines de pedra, mòlta de gra i decoració de ceràmica emprant les tècniques que es feien servir a l'època dels ibers. També s'efectuarà una passejada ibèrica al Castellet de Banyoles, el dia 13 d'agost, comentada pel cap d'excavacions del jaciment, David Asensio. Una altra interessant activitat serà la presentació dels resultats de les excavacions de 1999 i la visita a les excavacions que s'efectuen al jaciment. Per a més informació es pot trucar al telèfon 977 417 551./ROL

16/06/00. LA PALMA D'EBRE. El regidor de la Palma d'Ebre i vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Ciuraneta (CiU), ha estat nomenat president de la cooperativa agrícola i ramadera Copaga, de Lleida, una de les empreses dedicades a la producció de bestiar i venda de carn més important de Catalunya. Aquesta empresa aplega 1.700 socis de Catalunya i Aragó i factura anualment més de 30.000 milions de pessetes. Ciuraneta, de 36 anys, és també vicepresident segon de la Confederació de Cooperatives Agràries de Catalunya./ROL

16/06/00. MÓRA D'EBRE. Avui és un dia eminentment cultural a les nostres comarques, ja que són diversos els actes que organitzen les institucions i entitats locals i comarcals. En primer lloc, destaquem la inauguració de les Jornades d'Estudi sobre els Costums Medievals de Miravet, un acte que es desenvoluparà durant tot el cap de setmana a Gandesa, sota l'organització del Consell Comarcal de la Terra Alta. Un estol de professors universitaris d'arreu de l'Estat presentaran ponències i comunicacions que intentaran aprofundir en el coneixement d'aquest text jurídic medieval. La inauguració tindrà lloc avui, a les 16 h, a la seu del Consell Comarcal amb la conferència "La batllia de Miravet entre l'orde del Temple i els cavallers hospitalers".
A la Fatarella, com a fruit de la recent experiència que ha portat a terme el Conservatori Professional de Música de la Diputació de Tarragona els darrers dies, que consisteix en un intercanvi d'alumnes de l'orquestra de nivell elemental del propi Conservatori i els alumnes de l'Escola Municipal de la Fatarella, avui, a les 19.30 hores, tindrà lloc a la sala d'audicions del Conservatori un concert compartit entre els dos grups instrumentals dels centres abans esmentats. 
Aquesta nova experiència, que ha tingut com a preàmbul un seguit d'assajos entre els alumnes del Conservatori i els alumnes de l'Escola Municipal de Música de la Fatarella, s'emmarca dins de les activitats de final de curs del propi Conservatori de la Diputació. 
Per altra banda, està programat pel proper dilluns 19 de juny, a les 19.30 hores, el concert de cloenda del curs acadèmic 1999-2000, concert en què actuaran diferents grups instrumentals i vocals del Conservatori Professional de Música de la Diputació de Tarragona. En aquest concert, que tindrà lloc al Saló de Plens del Palau de la Diputació, actuaran 80 alumnes de corda, vent, percussió i conjunt coral.
Finalment, a Móra d'Ebre hi hauran aquesta tarda dos actes. A les 19:30 h, a la sala Julio Antonio, la inauguració d'una exposició d'esmalts al foc a càrrec dels alumnes de l'Escola d'Art de Móra la Nova. A les 20:00 h, a la biblioteca comarcal, cloenda dels cursos de català per a adults amb la xerrada "Per què parlem com parlem?", a càrrec de Pere Navarro, professor de la URV./ROL

16/06/00. TARRAGONA. L'Audiència de Tarragona ha anunciat que la vista del cas Priorat, per irregularitats econòmiques i comptables produïdes al Consell Comarcal del Priorat durant els anys 1993 i 1994, se celebrarà entre el 23 i el 26 de gener de lany 2001. Seuran al banc dels acusats nou acusats: Josep M. Buil, expresident comarcal, i Enric d'Anguera, exgerent del Consell; també estan imputats els polítics prioratins Joan Borja, Jaume Ferrús, Jaume Vallès i  Miquel Blanch; el secretari del Consell, Arturo González, i els empresaris Armand Gutiérrez i Francesc Puertas.
El fiscal demana penes que van dels dotze als tres anys de presó, segons el diferent grau d'imputació en els delictes dels quals s'acusa als acusats./ROL

17/06/00. La denominació d'origen (DO) Priorat vol protegir els seus vins, per la qual cosa plantejarà a l'Institut Català de la Vinya i Vi (Incavi) la transformació en una DO qualificada, la qual cosa implica vendre envasada la totalitat de producció de vi. El consell regulador està disposat a retirar el recurs contenciós administratiu presentat contra la nova DO Catalunya si l'Incavi autoritza la creació creació de la DO qualificada. Cal recordar que a l'Estat espanyol només La Rioja disposa de DO qualificada.
La DO Priorat ha endegat un procés de modificació del reglament del Consell Regulador i la prioritat és reforçar al màxim el nom Priorat, que s'ha posicionat en el mercat com un distintiu de qualitat. En definitiva, donar un salt qualitatiu que els permeti diferenciar-se de la nova  DO Catalunya./ROL

17/06/00. FLIX. L'escriptor Andreu Carranza torna a ser finalista del premi de novel·la Sant Joan, que es lliurarà el dia 22 d'aquest mes. És la cinquena vegada que Carranza arriba a la tria final del jurat d'aquest premi. En aquesta ocasió la seva novel·la, L'enjub, inspirada a la Ribera d'Ebre durant el trienni liberal, competeix amb altres cinc per obtenir el guardó. En total han participat en aquesta convocatòria del certamen més de seixanta obres literàries.
Carranza ha guanyat diversos guardos, el darrer dels quals la 12ª edició del premi de narrativa Vila d'Ascó, dotat amb 500.000 pessetes, amb la novel·la "Filla de la memòria" que serà publicada per l'editorial tarragonina El Mèdol.
Carranza  va nàixer a Ascó fa 43 anys però viu a Flix. Altres novel·les de Carranza són "El llibre de les set xibeques" o "La tenda de lherbolària", entre d'altres./ROL

17/06/00. MÓRA D'EBRE. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va encetar ahir a Barcelona el seu congrés, en el qual Pasqual Maragall i José Montilla assoliran els llocs de responsabilitat del partit. Els delegats de les nostres comarques que assisteixen al congrés són: Joan Monlleó París (Batea-Horta-el Pinell), Josep Bru Todó (Corbera-Gandesa),  Josep Puxeu Rocamora (Falset), Antoni Sabaté Ibarz (Flix), Manuel Mellado Sánchez (Móra dEbre), Miquel Miró Bausà (Móra la Nova-la Torre de l'Espanyol) i Salustià Àlvarez Vidal (Porrera)./ROL

Vint empreses de la Ribera s'integren a l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre

17/06/00. MÓRA D'EBRE. Una vintena d'empreses de la Ribera d'Ebre, majoritàriament de Móra d'Ebre, s'han integrat a l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE), segons ha explicat la seva responsable a la comarca, Laura Taberner. Taberner considera que els empresaris de la comarca, i en especial els autònoms i els petits empresaris, haurien d'integrar-se massivament en aquesta patronal per beneficiar-se de les accions de formació, informació i assessorament que ofereix als associats. En el conjunt de les quatre comarques de l'Ebre ja hi ha més d'un miler associats a la patronal ebrenca./ROL

17/06/00. MÓRA D'EBRE. La Penya Ciclista de la Ribera d'Ebre organitza avui dissabte i el diumenge un cap de setmana ciclista a la comarca. Avui, a les 10 h, s'iniciarà una contrarellotge individual de 18 km de longitud entre Ascó i Móra d'Ebre, i serà puntuable per al Campionat de Catalunya Júnior. Diumenge, a les 10 h, començarà la 13ª edició de la Volta Ciclista a la Ribera d'Ebre, de 103 km, inclosa en el calendari del Campionat de Catalunya de Fons en Carretera. Aquesta volta tindrà inici i final a Móra d'Ebre i passarà per Móra la Nova, Benissanet, Miravet, el Pinell de Brai, Gandesa, Camposines, Ascó, la Fatarella, Vinebre i Garcia./ROL

17/06/00. AMPOSTA. L'Associació Universitat d'Estiu de les Teres de l'Ebre (AUETE) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya organitzen avui a Amposta la Tercera Jornada de Formació per als Professionals dels Mitjans de Comunicació de les Terres de l'Ebre, en el decurs de la qual es debatran els criteris per a l'ús de la llengua als mitjans de comunicació de les Terres de l'Ebre. A la jornada presentaran les seves propostes sobre quin model de llengua haurien de fer servir els professionals d'aquestes comarques, Pere Navarro, professor de la Universitat Rovira i Virgili; Àngela Buj i Joan Antoni Poley, llicenciats en filologia catalana; i Albert Aragonès i Montse Ingla, filòlegs./ROL

La Terra Alta, la comarca que menys va créixer de Catalunya l'any 1999

17/06/00. GANDESA. La Terra Alta continua tancant la llista de comarques de Catalunya pel que fa a indicadors econòmics. Així es reflecteix a l'Anuari Econòmic elaborat per Caixa Catalunya, segons el qual la Terra Alta és la comarca catalana que menys ha creixut en l'últim any (1999), amb un augment del producte interior brut (PIB) del 0,96%.  L'estudi indica que les comarques d'interior més allunyades, entre elles la Terra Alta, queden relegades a les últimes posicions del rànquing, molt lluny de la mitjana catalana de creixement (3,8%). 
Segons l'estudi,  a la Terra Alta  manquen bones infraestructures viàries i de transport, el que impedeix el seu desenvolupament industrial. A això cal afegir una població envellida i en constant recessió, una agricultura principal activitat económica- de baix rendiment i fonamentada en conreus de secà, un turisme poc desenvolupat i una situació geogràfica gens privilegiada. Això es reflecteix en la seva reculada en el sector primari (-2,92%) i en l'escàs creixement en la indústria (0,92%); en la construcció (9,32%), i en els serveis (2,48%). /ROL

19/06/00. TIVISSA. La vila de Tivissa serà la seu d'unes jornades de recerca i investigació dedicades  al món ibèric a la zona de l'Ebre, que se celebraran a la primavera de l'any vinent, segons es va acordar el passat dia 8 en el decurs d'una reunió celebrada a l'Ajuntament de Tivissa i a la qual van assistir els promotors del projecte: Josep Lluís Jardí (coordinador, representant del Centre d'Interpretació els Ibers Tivissa), Joan J. Duran           (CERE), Joan Sanmartí (UB), Francesc Gràcia (UB), Jordi Diloli ( URV), Glòria Munilla (UOC), Núria Rafel (UdL). 
En el decurs de la trobada, els organitzadors van elaborar un primer esbós de programa, el qual està configurat per un seguit de ponències: Patrimoni i divulgació, coordinada per Joan Santacana; bronze final,  primera edat del ferro, per Emili Junyent; període Ibèric, per Moret P.; Ibèric final fins a romanització, per Burillo F., i conclusions, per Gusi F.
Aquestes jornades, que se centraran en l'estudi del primer mil·lenni abans de Crist a la zona de l'Ebre, han aconseguit aplegar per primer cop els principals especialistes universitaris de Catalunya sobre la matèria. L'organització convidarà el president de la Generalitat a inaugurar les jornades i té previst d'editar les actes de les sessions perquè quedi constància de les aportacions dels especialistes./ROL

19/06/00. FLIX. En la reunió de la Junta Directiva del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), celebrada divendres 16 de juny, es va acordar convocar la nova edició de la distinció honorífica Sirga d'Or. Els candidats a obtenir aquest guardó, adreçat a persones individuals i entitats que s'han caracteritzat per la defensa de la cultura i els interessos de la comarca són:

ENTITATS:
Fira de Móra la Nova
Grup Cultural Rasquerà
Associació de dones de Riba-roja d'Ebre
Ràdio Móra d'Ebre

PERSONES
Artur Cot
Rossend Escolà
Margarida Genera
Jaume Garciapons

El sistema d'elecció serà mitjançant la votació directa d'un deu per cent dels associats del CERE (unes 40 persones), elegits de manera proporcional als socis que hi ha a cada poble./ROL

19/06/00. BARCELONA. Les empreses fluvials dedicades al turisme tindran properament cobertura legal per tirar endavant les seves activitats. El Parlament de Catalunya aprovarà a final de mes un projecte de llei que regularà la navegació fluvial i determinarà quins són els títols que han de tenir els conductors de les embarcacions que naveguin per l'Ebre. Fins ara, els patrons d'embarcacions havien de posseir la mateixa titulació que els patrons de la marina, ja que no existia un reglament específic per a la navegació fluvial.
El projecte de llei gaudeix d'un ampli consens entre els diferents grups parlamentaris catalans, la qual cosa fa preveure que l'aprovació serà ràpida. Aquesta llei ha de servir per impulsar definitivament la navegació fluvial per l'Ebre i per oferir garanties i cobertura legal a les empreses que volen implantar-se a la zona per explotar la navegació turística pel riu./ROL

19/06/00. MÓRA D'EBRE. La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Móra d'Ebre aprovarà aquesta setmana l'atorgament de la llicència d'obres al Departament d'Interior de la Generalitat per al projecte tècnic de construcció d'una caserna dels Mossos d'Esquadra de Trànsit. Dimarts passat, una màquina ja va netejar els terrenys on s'ha d'ubicar aquest equipament, situats al vial de l'hospital. L'edifici serà d'una sola planta i tindrà 300 metres quadrats de superfície.
Els veïns de la zona on s'ha d'instal·lar la caserna han recollit 200 signatures per oposar-se a la construcció d'aquest equipament ja que consideren que la zona és residencial. Una representació del veïnat va reunir-se dijous amb l'alcalde de Móra, Santiago Campos, per intentar solucionar el conflicte. La reunió va ser tensa, amb acusacions mútues, i l'alcalde es va comprometre a construir una zona verda al barri si bé també va avançar que hauria de donar la llicència d'obres si el Departament d'Interior no modificava la seva decisió d'instal·lar la caserna als polèmics terrenys del vial de l'hospital./ROL

 19/06/00. TORROJA DEL PRIORAT. La DO Priorat ha canviat de seu: de l'edifici modernista de l'Estació Enològica de Reus s'ha traslladat a una casa de poble, a Torroja, al Priorat. De totes maneres, es tracta d'una ubicació provisional ja que dintre d'uns anys, una vegada acabades les obres de rehabilitació, s'instal·larà en una històric edifici de la mateixa localitat, Cal Marimon, que compartirà amb la mancomunitat de pobles del Priorat històric. D'aquesta manera, Cal Marimon es convertirà en el centre vitivinícola, i al mateix temps de promoció turística de la zona. 
El Consell Regulador del Priorat també ha subscrit un conveni amb una corredoria d'assegurances, ADV, en el que s'estableixen les condicions per a la subscripció de pòlisses per als conreus de vinya que cobreixin els danys per la pedregada i  el vent. Actualment, segons dades del Consell Regulador, no arriba al dos per cent la superfície de vinya assegurada de la DO Priorat, segons informa La Vanguardia./ROL

20/06/00. TARRAGONA La Diputació de Tarragona ha obert el termini de presentació de projectes per als seus premis bianuals "Tarragona Solidària". Es tracta d'uns ajuts monetaris, més de sis milions en total, que van néixer amb la voluntat de reconèixer les iniciatives de cooperació internacional que tenen l'origen a les comarques tarragonines i per contribuir a la sensibilització de la nostra societat.
Els projectes es poden presentar al Registre General de la Diputació fins el 14 de juliol i s'organitzen en tres  àmbits. En primer lloc, l'ajut per a projectes de cooperació internacional d'entitats privades no lucratives amb delegació a la província, dotat amb 4 milions de pessetes. El segon ajut, de 2 milions, és per a  projectes d'àmbit local que realitzin activitats de desenvolupament al municipi. I finalment, un ajut de  600.000 pessetes, per a projectes de sensibilització referent als Drets Humans i al foment de la                   solidaritat per a grups de nois d'entre 9 i 16 anys, que han de tenir relació amb l'escola, institut o casals. Els premis es lliuraran el 16 de novembre, coincidint amb el Dia Internacional de la Tolerància. 
La primera edició de 1998 va entregar el premi de cooperació a l'Associació Entrepobles, el d'àmbit local a l'Associació Catalana d'Amics del poble Saharaui i el de sensibilització al CEIP Bonavista./ROL

20/06/00. TARRAGONA. El delegat territorial d'Ensenyament de la Generalitat, Xavier Bagés, ha presentat aquesta setmana els Programes de Garantia Social que s'impartiran a la demarcació de Tarragona durant el curs vinent. Aquests cursos són una oferta formativa per als joves que no aconsegueixen acabar l'ESO, de manera que se'ls dóna una formació professionalitzadora per assolir les capacitats bàsiques per la seva inserció laboral o el retorn a l'ensenyament reglat. 
La Generalitat ofereix 35 cursos, el que suposa una inversió de més de 86 milions, per al curs vinent que s'espera que compleixin les previsions d'uns 800 alumnes que no acabin satisfactòriament l'ESO. Juntament amb aquests 35 cursos, també s'inverteixen més de 200 milions en els programes Treballem per la Formació, cases d'oficis per ensenyar els nois. 
Dels nois de 16 anys que assisteixen a aquests cursos, el 77% aconsegueix una feina i el 13% torna a insertar-se als estudis, així que segons Bagés hi ha un 90% d'èxit respecte a la finalitat del programa. Els ensenyaments que s'imparteixen durant tot el curs tenen un perfil general i un d'específic segons  les necessitats laborals de la zona./ROL

20/06/00. MADRID. El Fòrum de la Indústria Nuclear Espanyola ha considerat que el tancament progressiu de les centrals nuclears alemanyes, després de l'acord assolit el passat dijous entre el govern alemany i la indústria nuclear d'aquell país, no repercutirà "de cap manera" sobre aquesta activitat energètica a Espanya. El Fòrum Nuclear ha assenyalat que les centrals espanyoles seguiran funcionant amb normalitat, ja que compten amb els permisos i respecten totes les normes per això. No obstant això, un portaveu d'aquesta organització ha manifestat la seva preocupació per la situació a Alemanya, en considerar que s'ha arribat a un acord polític entre la indústria i el Govern que suposarà la desaparició d'un terç de l'energia elèctrica generada al país, per la qual cosa no s'han tingut en compte, al seu judici, raons tecnològiques, econòmiques o de rebuig social.
Amb aquesta mesura, Alemanya es convertirà en la primera gran potència econòmica que renuncia a l'energia nuclear, després que el Govern i els grups energètics arribessin a un acord per abandonar progressivament aquesta font d'energia en els pròxims 20 anys. Així, les 19 centrals nuclears existents tenen els dies comptats, encara que l'última no es tancarà fins al 2021. La mort prematura d'aquestes centrals s'ha degut a l'auge que ha cobrat el moviment ecologista i a la por a un accident, exacerbat després de la catàstrofe de la central ucraïnesa de Txernóbil el 1986. A més, Alemanya no ha pogut realitzar cap projecte de construcció d'una nova central des de la posada en marxa de la Neckarwestheim (sud-oest), al gener de 1989./ROL

20/06/00. MÓRA LA NOVA. L'Ajuntament de Móra la Nova ha endegat converses amb l'Incasol per mirar d'ampliar la superfície industrial del municipi, atès el bon nivell d'ocupació que presenta actualment el polígon industrial Aubals. La notícia coincideix amb l'anunci de l'empresa Totalstone de tirar endavant una nova ampliació (la quarta), un cop finalitzada la tercera fase d'aquesta implantació industrial, la qual cosa ha comportat la creació de quinze nous llocs de treball. A banda d'aquesta, les darreres implantacions industrials al polígon industrial són Grues Romaní i  el magatzem de fruites i verdures BCN./ROL

20/06/00. RIBA-ROJA D'EBRE. L'estudi anual de qualitat de les aigües de la conca de l'Ebre corresponent a l'any 1999 assenyala que 23 dels 50 punts de control detecten un creixement de la contaminació. Pel que fa al tram de l'Ebre català, el punt de control situat a Riba-roja presenta   "un deteriorament alarmant", segons publica L'Ebre.
L'estudi indica que el punt de control de Riba-roja constata "qualitat dolenta", la qual cosa implica que l'aigua només pot ser potable després de tractaments físics i químics intensius de desinfecció. Val a dir que l'estació de control de Mequinensa està catalogada com a "qualitat regular", igual que un altre punt que hi ha al riu Matarranya, al terme de Vall-de-roures. Aquesta anàlisi, que ha estat filtrada a la premsa de Saragossa, està encara en fase de redacció i els resultats no són definitius, i el principal tipus de contaminació de què es parla és de tipus orgànic, provinent de l'agricultura i la ramaderia./ROL

21/06/00. MÓRA D'EBRE. La futura caserna dels Mossos d'Esquadra de Trànsit de Móra d'Ebre podria canviar d'ubicació a la inicialment prevista, segons va informar ahir l'alcalde, Santiago Campos. Campos va reunir-se ahir amb representants del Departament d'Interior de la Generalitat per mirar de cercar una possible ubicació a la zona del parc de bombers i abandonar la proposta d'instal·lar la caserna a la zona del vial de l'hospital.
Justament, els veïns de la zona del vial de l'hospital i de la urbanització dels Arbres, de Móra d'Ebre, van penjar ahir pancartes contra les pretensions de la Generalitat de construir una caserna dels Mossos d'Esquadra en uns terrenys del barri que consideren que s'han de destinar a zona verda. 
La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Móra d'Ebre tenia previst d'aprovar avui mateix l'atorgament de la llicència d'obres al Departament d'Interior de la Generalitat per al projecte tècnic de construcció de la caserna dels Mossos d'Esquadra de Trànsit, una decisió que ara ha quedat ajornada./ROL 

21/06/00. MÓRA D'EBRE. L'interventor accidental de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, Joan Montaña, ha presentat la dimissió del seu càrrec a l'alcalde de Móra d'Ebre, Santiago Campos, oficialment per motius personals. Montaña deixarà l'Ajuntament probablement el dia 30 de juny. Montaña ha ocupat el principal càrrec de confiança de l'alcalde des de la darreria de la legislatura passada. El seu fitxatge va ser justificat en el seu moment per la necessitat que tenia l'Ajuntament de disposar d'una figura similar a la del gerent dels consells comarcals./ROL

21/06/00. TARRAGONA. Avui s'inicia a Tarragona el judici contra Josep Lluís Andreu Blanch, exdirector de les sucursals de Caixa Tarragona a Ginestar i Horta de Sant Joan, i tres persones més veïns dHorta de Sant Joan (Jordi Giné, l'esposa d'aquest, M. Pilar Miró, i la filla d'ambdós, Cristina Giné), segons publica El Punt. Se'ls acusa de diversos delictes d'apropiació indeguda i d'alçament de béns. Segons el fiscal, l'any 1992 l'exdirector de les sucursals de la caixa es va apoderar de 83 milions de pessetes desviant a un compte corrent diners dels clients de la caixa. Els diners es van destinar a pagar sous d'empleats d'una empresa d'informàtica de la seva propietat./ROL

21/06/00. ASCÓ. UGT i CC.OO. han comunicat al Departament de Treball de la Generalitat la convocatòria a la vaga dels 600 treballadors de les empreses subcontratades de les centrals nuclears Ascó i Vandellòs II. Si no s'obre una negociació fins ara inexistent, el primer dia de vaga serà el 28 de juny. Però els sindicats també han convocat aturs de 24 hores els dies 4, 6, 11 i 13 de juliol. Els sindicats volen que el Departament de Treball de la Generalitat faci de mediador en aquest conflicte laboral, ateses les peculiaritats de l'empresa i de l'activitat. Els treballadors han rebut el suport dels principals representants polítics de la comarca en les seves reivindicacions.
El conflicte rau en el fet que les empreses auxiliars presten serveis a les nuclears per contracte, però les condicions de treball dels seus treballadors depenen de l'obtenció o no d'aquests contractes i dels termes en què es produeixen. Els sindicats denuncien que la propietària de les nuclears ve contractant els serveis cada vegada per menys diners -els últims contractes per un 15% menys- i això significa que les empreses subcontratades acomiaden personal o, inclusivament, rebaixen els sous.
Molts d'aquests 600 treballadors vénen treballant de forma estable en les nuclears des de fa anys, al costat dels 800 treballadors directes de les centrals segons els sindicats, en canvi viuen sota l'amenaça de l'acomiadament i les seves condicions de treball es deterioren. 
El portaveu de les nuclears, Francesc Parramon, va explicar a La Vanguardia que no es tracta d'un problema específic de les nuclears, sinó que la liberalització del   sector energètic li ha fet entrar en un període de major competència. Parramon indica que des de l'empresa es lamenta la situació, però que no és un problema de les centrals, sinó que són gent contractada per altres empreses. 
Aquesta va ser la resposta que van rebre els sindicats en l'última reunió mantinguda divendres passat. Però CC.OO. i UGT consideren que sense la participació de l'empresa propietària, que inclogui compromisos laborals en els contractes amb les empreses auxiliars, no hi ha solució possible. Els sindicats recorden que aquestes empreses fan treballs tan delicats com la descontaminació d'equips nuclears o el servei d'extinció d'incendis./ROL

21/06/00. TORTOSA. Els militants del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a les Terres de l'Ebre tornaran a disposar d'una estructura territorial similar a l'antiga federació socialista setzena que agrupava les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta, ampliada ara a la Ribera d'Ebre. Aquesta estructura tindrà autonomia plena pel que fa a l'organització del partit a les quatre comarques i a l'administració de les finances socialistes a la zona. Tot i això, els socialistes ebrencs continuaran depenent de Tarragona pel que fa a qüestions electorals.
Aquestes decisions es van prendre el passat cap de setmana a Barcelona en el congrés del PSC, en el qual Pasqual Maragall i José Montilla van assolir la presidència i la secretaria general de l¡organització.
Val a dir que pel que fa a les nostres comarques, els delegats que van assistir al congrés foren: Joan Monlleó París (Batea-Horta-el Pinell), Josep Bru Todó (Corbera-Gandesa),  Josep Puxeu Rocamora (Falset), Antoni Sabaté Ibarz (Flix), Manuel Mellado Sánchez (Móra d'Ebre), Miquel Miró Bausà (Móra la Nova-la Torre de lEspanyol) i Salustià Àlvarez Vidal (Porrera)./ROL

22/06/00. BENISSANET. La campanya de recollida del préssec s'ha encetat amb molt bones perspectives a Benissanet i a la Ribera d'Ebre en general. Tot i la gran quantitat de fruit que tenen els arbres, gràcies a un hivern amb moltes hores de fred i les bones condicions climàtiques posteriors, els resultats de la campanya d'enguany no se sabran del cert fins al mes de juliol, tan bon punt entri al mercat el gruix de la producció. Els tècnics consideren que la qualitat del producte de la Ribera és òptima i pel que fa a quantitat ens trobem, a priori, davant una bona campanya.
Pel que a fa a la cirera, cal dir que les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat han tancat la campanya de recollida de cireres amb una producció superior als tres milions de quilos, la qual cosa suposa un rècord. La qualitat del fruit produït ha estat qualificada com a molt bona per part dels tècnics.
La producció anual de fruita de la Ribera se situa en 20 milions de quilos de préssec i nectarines, 3 milions de quilos de cirera i altres tres milions de pera, pruna i albercoc./ROL

22/06/00. MÓRA LA NOVA. El grup ecologista Gepec ha fet arribar les seves propostes al voltant del projecte de construcció d'una central tèrmica a Móra la Nova a la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental del Ministeri de Medi Ambient. Gepec opina que l'estudi d'impacte del projecte presenta grans mancances alhora que considera que ens trobem davant d'un model insostenible de producció d'electricitat. El projecte de tèrmica l'encapçala la multinacional americana Enron i ha rebut el suport de l'Ajuntament de Móra la Nova i la felicitació del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.
Enron preveu construir una central tèrmica de cicle combinats que constarà de quatre mòduls de 400 megavats de potència cadascun. Els ecologistes ja han anunciat que aquesta empresa emetrà centenars de tones de gasos contaminants cada hora, la qual cosa la convertirà en una "fàbrica de canvi climàtic"./ROL

22/06/00. TARRAGONA: El cobert número 4 del moll de Costa del port de Tarragona acullirà fins al 22 de juliol l'exposició "Terra Alta, terra d'encisos. Dotze raons per viatjar a la Terra Alta", una mostra que té com a objectiu fonamental donar a conèixer al públic els atractius turístics principals de la contrada. Aquesta exposició ja s'ha mostrat anteriorment al Palau Robert de Barcelona, al pati del Palau de la Diputació de Tarragona i al Palau Bofarull de Reus.
L'exposició s'inaugura aquest vespre a les 19:30 h en el decurs d'un acte presidit per Lluís Badia, president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, i Xavier Pallarès, president del Consell Comarcal de la Terra Alta./ROL

22/06/00. TARRAGONA. L'escultor Albert Macaya ha resultat el guanyador del premi Julio Antonio d'escultura, amb una dotació econòmica de 750.000 pessetes. El premi ha estat instituït per la Diputació de Tarragona en memòria de l'insigne escultor Julio Antonio, nat a Móra d'Ebre, i comporta també la realització d'una exposició en el Museu d'Art Modern d'aquesta institució. El accèssit d'aquest premi, dotat amb 200.000 pessetes, s'ha concedit a l'escultor Miguel Reyes. També s'ha concedit una menció especial a l'escultora Lídia Pérez.
D'altra banda, el premi Tapiró de pintura ho estat per a Josep Salmerón, qui rebrà una dotació econòmica de 750.000 pessetes i la possibilitat de realitzar també una exposició en el Museu d'Art Modern. L'accèssit de 200.000 pessetes s'ha concedit al pintor Narcís Gironell, a més d'una menció honorífica a Carles Amill./ROL

 22/06/00. EL PINELL DE BRAI. L'Associació Cultural Cèsar Martinell, del Pinell de Brai, ha posat a la xarxa d'Internet un interessant lloc (www.martinell.org)  dedicat a divulgar la vida i l'obra de l'insigne arquitecte vallenc, Cèsar Martinell i Brunet (1888-1973), creador dels cellers cooperatius de Cornudella de Montsant, Falset, Gandesa i el Pinell de Brai, entre altres molts destacats edificis. En aquest web es pot trobar informació en sis idiomes sobre les activitats de l'entitat, les bases de premi d'arquitectura Cèsar Martinell, el programa de les Jornades Martinellianes i un seguit d'enllaços en construcció destinats a difondre els indrets martinellians de Catalunya i a promocionar els productes de les cooperatives dissenyades per l'arquitecte./ROL

23/06/00. MIRAVET. El camí d'accés al castell de Miravet torna a estar obert al trànsit de vehicles, després que s'hi ha efectuat un seguit de millores com ara la instal·lació de senyalització. Tot i això encara no s'han instal·lat tanques de seguretat en els revolts més perillosos de l'itinerari. El camí estava tancat des de la Setmana Santa passada arran d'un accident en el qual va morir una persona./ROL

23/06/00. LA POBLA DE MASSALUCA. El jutge de Gandesa va ordenar el dimecres passat la paralització de les obres del rec oriental de la Terra Alta en una finca a la qual havien accedit les màquines sense permís. És la segona vegada que aquestes obres s'aturen parcialment per aquest motiu. 
Aquests treballs tenen una gran magnitud ja que es tracta de transformar en regadiu 9.300 hectàrees de terreny de nou termes municipals. Segons la versió de l'empresa que realitza els treballs, l'entrada a la finca sense permís és un fet puntual, mentre que els pagesos afectats el consideren inadmissible./ROL

23/06/00. MÓRA D'EBRE. La caserna dels Mossos d'Esquadra de Trànsit que s'ha d'instal·lar a Móra d'Ebre es construirà finalment a la zona del parc de bombers de la localitat, una àrea que ja acull diversos equipaments públics i privats. La decisió, a la qual es va arribar després de l'acord assolit entre l'Ajuntament i el Departament d'Interior de la Generalitat, ha satisfet els veïns de la zona del vial de l'Hospital i la urbanització dels Arbres, lloc on havia d'anar en principi aquesta caserna. Els veïns han tirat endavant en les últimes setmanes un actiu moviment reivindicatiu contra la ubicació dels Mossos al seu barri ja que és una zona residencial i no d'equipaments./ROL

23/06/00. TIVISSA. L'alcalde de Tivissa, Fermí Pallisé (IC), ha estat nomenat representant de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) a les comissions de Protecció Civil de Catalunya i de Cooperació Local de Catalunya. Pallisé ja ocupava aquests càrrecs anteriorment en aquests organismes dependents dels departaments d'Interior i Governació, respectivament./ROL

23/06/00. MÓRA LA NOVA. L'associació Amics del Barri de Móra la Nova ha fet públic el programa d'actes de la setzena edició de la popular festa de barri d'aquesta associació, que tindrà lloc els dies 30 de juny i l'1 de juliol. El programa és el següent:
30 de juny
21:30 h Llançament de coets
22:30 h Sopar de germanor i ball amb Los del Ebro
1 de juliol
Festa infantil tot el dia
18:30 h Cercavila a càrrec de l'Agrupació Musical Casal Camarlenc
18:45 h Animació amb els grups All i Oli i Cosmopolis
21:00 h Concert amb La Principal de la Bisbal
23:30 h Correfoc amb els diables de Vallmoll
00:00 h Ball amb La Principal de la Bisbal i Marinada./ROL

24/06/00. SABADELL. L'escriptor asconenc, resident a Flix, Andreu Carranza, de 43 anys, va guanyar dijous passat el 20è Premi Sant Joan Caixa de Sabadell amb la novel.la Anjub , ambientada a l'època del trienni liberal espanyol de la primera meitat del segle XIX i a Ascó, població natal de l'autor. L'escriptor es va emportar els 3,6 milions de pessetes en la cinquena ocasió en què es presentava al guardó; en les quatre anteriors va quedar finalista. Carranza es va permetre fer broma sobre els seus constants intents per obtenir el premi: "La literatura és com una carrera de fons per a  mi". 
Carranza va reivindicar la literatura perifèrica --allunyada dels  centres neuràlgics del país-- i la mística de les terres de l'Ebre, que està "molt ignorada". Carranza va defensar l'ús del llenguatge autòcton perquè considera que la creació està lligada a l'origen de l'escriptor. "Utilitzo l'article lo i altres expressions que en català estàndard no sabria dir",va afirmar. 
La novel.la recrea les aventures d'un bandoler que el 1824 fa resum de la seva  vida mentre espera el dia de l'execució. Els seus escrits els dirigeix a mossèn Villaseguí, a qui confessa que les acusacions que se li imputen són falses. 
Escriptor autodidacte i de vocació, Andreu Carranza ha compaginat des de la   joventut els seus treballs amb l'escriptura. Ara és funcionari en un institut, però  ha treballat de periodista, obrer de la construcció, guia turístic, venedor de llibres i cambrer. 
Carranza té tres novel.les publicades, així com poesia i relats. Al maig va guanyar el Premi Vila d'Ascó amb la novel.la La filla de la memòria. Els seus guardons comencen el 1991 amb la narració La tinta de la immortalitat, Premi Recull de Blanes. També són obres seves les novel.les El desert de l'oblit i Llibre de les set xibeques . 
L'escriptor Pere Gimferrer, membre del jurat, va dissertar a l'entrega del  guardó sobre els 20 anys del premi. Aquest certamen, considerat independent i  rigorós en mitjans literaris, té un palmarès en el qual figuren Maria de la Pau    Janer; el seu pare, Gabriel Janer Manila; Vicenç Villatoro; Josep Piera, i    Margarida Aritzeta. 
Anteriorment han guanyat el Sant Joan de novel·la: 1981Antoni-Lluc Ferrer,  1982 Margarida Aritzeta, 1983 Vicenç Villatoro, 1984 Gabriel Janer, 1985 Antoni Turull, 1986 Manuel Bofarull, 1987 no adjudicat, 1988 Manuel Joan, 1989 Miquel Bauçà, 1990 Olga Xirinacs, 1991 no adjudicat , 1992 Pau Faner , 1993 M. de la Pau Janer,  1994 O. Pi de Cabanyes, 1995 Jaume Pla ,  1996 Josep Piera , 1997 Ramon Folch, 1998 Antoni Dalmases , 1999 Antoni Vidal./EL PERIÓDICO

24/06/00. TARRAGONA. La Diputació de Tarragona ha publicat l'anunci de la licitació dels treballs de redacció del projecte de les obres que s'han d'efectuar al polèmic tram entre Garcia i Vinebre de la carretera C-230, Eix de l'Ebre. L'import del projecte és de 37 milions de pessetes. El 4 de juliol es farà l'obertura de pliques i les obres es podrien iniciar l'any 2001. 
Aquest tram de carretera és especialment perillós perquè transcorre per la zona del Pas de l'Ase, entre la muntanya i el riu. A més, el tram no disposa de voral i tampoc té zones de suficient visibilitat com per a efectuar avançaments segurs. És un tram on abunden els accidents de camions de matèries perilloses en trànsit a l'empresa Ercros Industrial, SA, de Flix./ROL

24/06/00. L'advocat de l'exalcalde convergent i exregidor socialista de Móra d'Ebre Juli Vives, ha presentat a l'Audiència de Tarragona un recurs contra la sentència del Jutjat Penal de Tortosa dictada el mes d'abril declarant l'absolució de l'alcalde, Santiago Campos (CiU), per l'anomenat cas Llanterna. Durant la vista, Campos va haver de fer front a les acusacions de frau i prevaricació que li efectuà Vives per l'operació de compravenda dels locals de la Llanterna per part de l'Ajuntament morenc. El jutge no va observar conducta delictiva en els fets denunciats i jutjats./ROL

24/06/00. FLIX. Un any més Flix celebra el Corpus amb els carrers guarnits amb catifes de colors confeccionades pels veïns. Diumenge a la tarda nou carrers de la localitat presentaran un aspecte ben diferent a l'habitual. Una de les catifes, la del carrer de Lleida, serà elaborada amb flors i la resta amb serradures acolorides. Els carrers guarnits d'enguany són els del Caporal Rius, Gironès, Sant Roc, la Barca, Gombau, Major, Lleida i les places de l'Església i Espanya. El millor moment per visitar aquestes catifes és diumenge al matí.
La tradició de decorar els carrers per on passa la processó de Corpus amb catifes de colors es remunta a la dècada dels seixanta./ROL

24/06/00. MÓRA D'EBRE. Els municipis de Flix i Móra d'Ebre seran els dos únics beneficiaris de les obres que a partir de l'1 de juliol tiraran endavant els alumnes de l'escola taller intercomarcal que promou el Centre d'iniciatives Socioeconòmiques (CIS) del Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. A Flix, l'escola taller construirà una àrea de descans davant del camp de futbol municipal mentre que a Móra d'Ebre els joves treballadors bastiran el centre d'interpretació etnològica del barranc de les Moreres.
Actualment, els quaranta alumnes de l'escola taller completen la seva formació teòrica abans de començar a treballar pràcticament a partir de l'1 de juliol. Setze alumnes segueixen ensenyaments de paleta, altres setze de jardineria i vuit de lampisteria./ROL

24/06/00. PRAT DE COMTE. L'empresa de serveis turístic Esgambi, amb seus a Horta de Sant Joan i Prat de Comte, ha presentat la seva oferta d'activitats esportives a la natura per a l'estiu 2000 sota l'eslògan de "Coneguem els Ports". Esgambi ofereix als turistes la possibilitat d'efectuar un recorregut amb bicicleta per la Via Verda de Val de Zafán, descens de barrancs pel riu Canaletes, senderisme, tirolina, ràpel, etc. La mateixa empresa ofereix allotjament i servei de restaurant a l'alberg Ca la Jepa, de Prat de Comte, un nou equipament agroturístic que ha començat a funcionar amb èxit recentment a la vila terraltina./ROL

24/06/00. CORNUDELLA DE MONTSANT. Ha obert a Cornudella el museu Peris-Aragonès, una iniciativa particular de Rosa Aragonès, per a exposar les col·leccions del seu marit, el difunt poeta Manuel Peris. El museu consta de quatre plantes. Les dos primeres dedicades a eines i objectes típics de la vida rural de la zona. La tercera està dedicada a peces d'origen divers, des de peces precolombines de Centreamèrica fins a vidre tallat de Murano, passant per tota menas de ceràmica. L'última planta estarà dedicada a exposicions temporals, sent la primera la dedicada a l'art oriental./ROL

26/06/00. TARRAGONA. El risc d'incendi forestal és alt en 13 comarques del nord-est i el sud-oest de Catalunya, de les quals nou de la província de Tarragona, segons informa la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil de la Generalitat. Concretament, hi ha risc alt en algunes zones de les comarques de l'Alt Empordà i Pla de l'Estany (Girona), Montsià, Baix Camp, Terra Alta, Segrià, Garrigues, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d'Ebre i Baix Ebre (Tarragona) i a Baix Penedès i Garraf (Barcelona).  A la zona nord de l'Alt Empordà el risc és molt alt. El resta de comarques presenten risc mitjà, excepte les zones pirinenques on el risc és baix./ROL

26/06/00. VALLS. Els agricultors de la fruita seca van acordar tornar a les mobilitzacions per fer pressió de cara a aconseguir els ajuts al sector per part de la UE, en una assemblea el sindicat Unió de Pagesos que va tenir lloc a Valls. Els agricultors van acordar que el dia 2 de juliol es realitzarà un tall de carreteres de la costa per part dels agricultors de Tarragona, mentre que els de Lleida hauran de decidir en una altra assemblea quina acció realitzaran.
D'altra banda, el responsable de la fruita seca d'Unió de Pagesos, Pere Guinovart, va anunciar un tall dels accessos de Catalunya "de punta a punta", per al pròxim dia 15 de juliol, en el cas que no hagi hagut una "resposta contundent" per part de la UE a les seves reivindicacions. Les comarques de la Terra Alta i el Priorat estan afectades per aquest conflicte./ROL

26/0600. MÓRA D'EBRE. L'Ajuntament de Móra d'Ebre ha fet públic el programa d'actes de les Nits d'Estiu a la Vora del Riu, que tindran lloc de l'1 de juliol al 5 d'agost. El programa és el següent
1 de juliol, plaça de Dalt
23:00 h Ballet, La bella dorment, a càrrec de l'Escola Municipal de Música i Dansa
8 de juliol, passeig del Pont
23:15 h Sardanes amb La Principal de Tarragona
15 de juliol, castell
23:00 h Espectacle de cançó catalana de Núria Feliu i Lucky Guri, Per raons sentimentals
22 de juliol, plaça de Dalt
23:00 h Concert i ball amb la Banda Vila de Falset
29 de juliol, plaça de Dalt
23:00 h Espectacle de ballet Mediterrània, a càrrec de l'Esbart Sant Martí
5 d'agost
23:00 h Música mexicana amb Los Mariachis de Toloche./ROL

26/06/00. EL PINELL DE BRAI. La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) programa per segon any consecutiu al Pinell de Brai les Jornades Martinellianes, amb l'objectiu d'aprofundir en l'estudi de l'obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, autor, entre d'altres, dels cellers cooperatius de Cornudella, Gandesa, Falset i el Pinell de Brai. Enguany el tema que es tractarà és Restauracions i  Transformacions del Patrimoni Arquitectònic Catala. I Els orígens (del neoclassicisme a la fi del s. XIX).
Les jornades compten amb el suport de l'Associació Cultural Cèsar Martinell i tindran lloc al col·legi públic Cèsar Martinell, del Pinell,  els dies 10, 11 i 12 de juliol del 2000. Comptaran amb la participació de destacats especialistes, majoritàriament professors de les universitats catalanes. Més informació a http://www.martinell.org./ROL

26/06/00. GANDESA. El Consell Esportiu de la Terra Alta ha tancat la temporada 1999-2000 amb el tradicional homenatge i reconeixement als esportistes escolars més destacats de la comarca. Enguany el millor esportista ha estat Marc Juanós, de Vilalba dels Arcs, per haver aconseguit guanyar la fase territorial del campionat de birles, a banda de participar en altres competicions. L'acte va servir també per homenatjar Santiago Ruana, de Gandesa, per la seva tasca durant 12 anys al capdavant del Consell Esportiu./ROL

27/06/00. MÓRA LA NOVA. El ple de l'Ajuntament de Mora la Nova va aprovar ahir a la tarda per unanimitat donar suport al preestudi d'impacte ambiental que l'empresa Enron ha presentat al Ministeri de Medi Ambient sobre la central tèrmica de cicle combinat de gas que vol construir en aquesta localitat de la Ribera d'Ebre. El consistori no presentarà cap al·legació o suggeriment a l'estudi preliminar, un fet que ha estat valorat molt negativament pel grup ecologista Gepec perquè "considerem que el pre-estudi d'impacte ambiental és molt limitat i conté greus deficiències i mancances." L'Ajuntament considera que quan es presenti l'estudi d'impacte definitiu es tornarà a tractar el tema i aleshores serà el moment defectuar un posicionament sobre el particular.
Altres ajuntaments de la Ribera d'Ebre, com els de Miravet i Tivissa (afectat directament per l'eventual construcció de la planta), podrien presentar suggeriments al preestudi./ROL

 27/06/00. MÓRA LA NOVA. Text complet de les al·legacions del Gepec al projecte de construcció duna central tèrmica a Móra la Nova, adreçades al director general de qualitat i avaluació ambiental del Ministeri de Medi Ambient.

1- JUSTIFICACIÓN DE LA NECESIDAD DE LA PLANTA.
Cualquier justificación de un proyecto energético de esta envergadura, cuyas incidencias en el medio ambiente no son despreciables, tiene que considerar las otras posibilidades de satisfacer energéticament las necesidades de la comunidad más directamente afectada, en este caso Tarragona, y en segundo lugar, Cataluña.
Es así que tiene que existir una justificación de futuros para entender que el plan de demanda energética en Tarragona y Cataluña necesita potencialmente un aumento de oferta energética de 1600 MW para los próximos cinco o diez años, considerando para ello todas las nuevas centrales energéticas en proyecto o anteproyecto y todas las centrales que funcionen actualmente y que se encuentren en situación de cierre inmediato o previsible.
Esta previsión no está hecha en la justificación del proyecto.

2- CIERRE DE CENTRALES CONTAMINANTES.
NO existe constancia por parte del grupo que represento y después de consultar diversas fuentes que exista ninguna necesidad energética en el ámbito provincial y autonómico que justifique este nuevo proyecto si no va acompañado paralelamente del cierre de las centrales más contaminantes a que hace referencia la MEMORIA RESUMEN DEL E.I.A. en su página 3, es decir, centrales térmicas de carbón o fuel y centrales nucleares.
Por tanto, cualquier EIA que se precie tiene que establecer una previsión de cierre de centrales energéticas contaminantes existentes en Cataluña por valor de 1600 MW para justificar una central eléctrica de gas de 1600 nuevos MW.
Nuestro grupo estaría incluso dispuesto a aceptar el impacto ambiental de esta central si conllevase el compromiso político y calendario del cierre de las centrales nucleares ya existentes en Ascó o Vandellós y/o las centrales térmicas de carbón y fuel existentes en Catalunya, por la reducción significativa de unos impactos mucho mayores. 

3- CERCANÍA DE LOS PUNTOS DE CONSUMO.
No se entiende de ninguna manera como justificante el apartado 5 de la página 3 donde dice "La instalación de unidades de generación como la propuesta contribuirá a acercar los puntos de generación y demanda (polígono industrial de Tarragona) y con ello a reducir las pérdidas de transporte del sistema". 
Da la impresión que los autores de la Memoria del EIA no se han enterado que a la misma distancia de su proyectada central de gas, los centros de gran consumo de Tarragona ya tienen las dos centrales nucleares de Ascó (2000 MW) y a menos distancia aún la central nuclear de Vandellós (1000 MW aprox.). Y para colmo de desconocimiento, no deben haberse enterado que dentro del mismo Polígono Industrial de Tarragona, existen ya dos proyectos nuevos de centrales combinadas de gas: una de ENDESA de 420 MW y otra de IBERDROLA-BASF de 400 MW ampliables a 800 MW, que pueden satisfacer de forma más que suficiente las necesidades del Polígono Industrial.
Por tanto, es imposible justificar razonablemente que los 1600 nuevos MW de gas en Móra la Nova sean necesarios para la demanda energética de Tarragona. Si las necesidades energéticas existen en otras zonas de la comunidad catalana (cosa que dudamos) sería razonable, atendiendo al indiscutible argumento marcado en cursiva, que se construyeran en aquellas zonas. En todo caso deberian justificarse de forma argumentada y razonada estas necesidades energéticas.

4- BENEFICIOS ECONÓMICOS.
Todas las justificaciones de refuerzo y potenciación de la economía local en base a la construcción y funcionamiento de una central eléctrica en una zona rural (apartados 6 y 7 de las páginas 3 y 4), caen por su propio peso en vista de las experiencias existentes en los pueblos cercanos de Ascó y Vandellós. Tal como se demuestra en la polémica actual existente en los pueblos afectados por próximos cierres de nucleares, una central eléctrica en un entorno rural, actúa como una especie de monocultivo industrial, provocando una fase expansiva irracional e incontrolable que al cabo de pocos años se traduce en una crisis de trabajo y, ante la inminencia del cierre productivo de la central, en demandas desesperadas de los ayuntamientos para desarrollar con urgencia actividades industriales o de servicios que den ocupación a la mano de obra en paro que se genera. Una central eléctrica no es pues un sistema de desarrollo económico sostenible, global y a largo plazo, y sólo contribuye a provocar procesos inmigratorios circunstanciales, procesos incontrolados de inflación económica local y comarcal, aumentos de población ficticios, detrimento radical de las actividades tradicionales, desaparición de la agricultura, problemas de adaptación social, etc. 
No existe ninguna constancia que las Centrales Nucleares de Vandellós y Ascó hayan supuesto "un empuje al desarrollo económico e industrial de los municipios cercanos" y no pensamos por tanto que la central de Móra la Nova signifique una excepción, tal como se sustenta en la página 4 de la Memoria del EIA. Y, si lo creen así, no se han de quedar en una frase, sinó que lo han de demostrar con estadísticas y estudios económicos contrastados en base a experiencias paralelas.
Toda esta problemática tendría pues que ser tenida en cuenta en la Memoria del EIA y se tendría que incorporar un serio estudio sociológico y económico que recogiera todas las variables enunciadas.

5- FOCO DE ATRACCIÓN ECONÓMICA
NO existe ninguna garantía que la central provocará una "publicidad para la región" de síndrome positivo tal y como se afirma en el estudio. Al contrario, des del GEPEC creemos que el impacto paisajístico y atmosférico será enorme y, por tanto, en todo caso, reducirá las posibilidades turísticas de los municipios circundantes a la zona donde se pretende ubicar la central térmica de ciclo combinado de gas en Mora La Nova y de la comarca que han apostado decididamente por la potenciación del turismo sostenible e incluso han desarrollado infraestructuras de cara a proyectos de desarrollo vinculados a esta actividad ( rutas de navegabilidad por el río Ebro, potenciación de zonas de interés ecológico y turístico en las islas y márgenes fluviales, ruta dels íbers, etc).
La atracción de nuevas empresas a la zona en base a supuestos beneficios energéticos, lo tienen que demostrar en el EIA en base a experiencias similares en Ascó y Vandellós. Desde nuestro punto de vista, la demostración de esta atracción será imposible, sencillamente porque no sucede.

6- IMPACTOS EN LA FLORA Y LA FAUNA.
El emplazamiento de esta central se haya rodeado a muy poca distancia (entre 4 y 10 km) de un semicírculo montañoso en dirección S/SE/SW que forma parte del PLAN DE ESPACIOS DE INTERÉS NATURAL: Llaberia, Colldejou, Cardó, Boix, Pándols, Cavalls, Tivissa-Vandellós. Hasta el momento la contaminación atmosférica en estas montañas no ha sido significativa por la falta de industrias contaminantes en las cercanías.
La presencia de especies protegidas, de flora y fauna, y de hábitats de Importancia Comunitaria son reconocidas por la propia Memoria en las páginas 7-8-9-10. Es necesaria una demostración palpable en el EIA que las emisiones de dióxido de carbono, de dióxido de nitrógeno y de dióxido de azufre, no producirán afecciones en la fauna y flora de las montañas adyacentes. Y es necesario, para que resulte creible el EIA, que en la elaboración de este estudio participe alguna Facultad de Ecología o Biología de la Universidad de Barcelona.
En este sentido puede ser especialmente preocupante una afección a especies estrictamente protegidas como el águila real, el halcón peregrino y, sobre todo, el águila perdicera, en peligro de extinción y a las cuales afecta extraordinariamente cualquier suceso artificial que introduzca cambios significativos en los procesos de nidificación y alimentación.
Creemos necesario que haya un estudio de expertos (Por ejemplo del ICRA: INSTITUT CATALÀ PER A LA CONSERVACIÓ DELS RAPINYAIRES) que garantice que no habrá afecciones significativas en la evolución de unas especies tan raras a nivel de Cataluña pero que mantienen, en cambio, poblaciones importantes en la zona gracias a las especiales circunstancias actuales de aislamiento y falta de contaminación.

7.- IMPACTOS EN LOS SECTORES ECONÓMICOS TRADICIONALES.
La central de Mora la Nova se pretende construir en una zona eminentemente agrícola con un potencial de producción en el sector de frutas y hortalizas (de ámbito provincial y autonómico) muy importante. Las condiciones geográficas y climáticas de la zona (con microclima especial) favorecen una producción muy temprana, factor fundamental para poder asegurar que las explotaciones agrícolas de la zona son competitivas y económicamente rentables.
Este sector mueve mucha mano de obra, infraestructuras y servicios y es actualmente un motor de dinamismo económico y social fundamental en la comarca.
En el estudio no se justifica de una forma científica la repercusión que puede tener sobre la agricultura de la zona los impactos ambientales (emisiones de gases a la atmósfera, repercusiones en la capa freática del calentamiento del agua del río Ebro, etc...) que sin duda provocará la construcción de una gran central térmica de gas de ciclo combinado, ni tampoco los impactos económicos por la derivación de mano de obra durante unos pocos años hacia la Central Térmica. Pensamos que cualquier error en la planificación puede provocar el hundimiento del sector agrícola y una desestructuración social con graves repercusiones futuras sobre la población y la economía comarcal.
En este sentido nos preocupa, por razones obvias, un trasvase espectacular de efectivos humanos del sector agrícola al industrial.

8- EMISIONES A LA ATMÓSFERA.
Pretender minimizar la afección a la atmósfera de la nueva central por el simple hecho de que su diseño y tipo de combustible contaminan un 50% menos que otras centrales térmicas existentes, sin contemplar una disminución en contrapartida por el cierre de otras centrales más antiguas, tal como ya exponemos en las alegaciones 1 y 2, resulta una afirmación demagógica e insostenible. 
Tal como se expresa en diversos estudios e informaciones, España no está cumpliendo los compromisos de Rio, ni el Protocolo de Kioto, ni las recomendaciones de la Unión Europea de disminuir sus emisiones totales de dióxido de carbono. La gratuita construcción de esta central cuya producción de energia no es en absoluta necesaria para las demandas energéticas de Tarragona ni de Cataluña, significa aumentar la produccion de gases invernadero de forma significativa: Así, según los datos del propio EIA, representa lanzar por cada hora de funcionamiento: 580 toneladas de CO2, 496 kg de NO/NO2, 128 kg de CO y 30 kg de SO2. 
Nuestro grupo no puede aceptar que se tenga en consideración la alternativa del uso de gasoil más que de forma muy puntual y excepcional, ya que en este caso, además de doblar las emisiones de óxidos de carbono, produciría una gran emisión de SO2 (1017 kg por hora de funcionamiento) que podría significar un perjuicio enorme para los habítats i la vegetación de una zona hasta ahora libre de los graves perjuicios de la lluvia ácida, cuyos efectos ya se han sentido en otras montañas cercanas (Puertos de Beceite) por la acción de otras centrales térmicas con emisiones sulfurosas significativas ( Andorra de Teruel). 
El proyecto tendría que dejar bien claro el número máximo de días al año que se dejaría actuar a la Central con combustible gasoil, por cualquier problema de suministro con gas natural.
Tampoco estamos de acuerdo en que las consideraciones del punto 7, página 32 de la Memoria del EIA, únicamente tengan en cuenta cuestiones de afectación local (ámbito de 20 km en torno a la central) con soluciones tan ingenuas como aumentar la altura de las chimeneas. Suponemos que los autores del EIA sabrán sobradamente que el dióxido de carbono no tiene fronteras y que la emisión global a la atmósfera es la culpable del mundialmente reconocido aumento de las temperaturas globales del planeta, cuyas consecuencias tendrían efectos desastrosos en Tarragona, tanto por la subida del nivel del mar (en el Delta del Ebro por ejemplo) como por la desertización de algunas zonas por el aumento de temperaturas, falta de lluvia y aumento de incendios forestales ( por ejemplo, todas las montañas del sur de Tarragona están afectadas por estos problemas y sin duda lo estarán más en el futuro).
Es necesario pues que el EIA tenga en cuenta si la entrada de funcionamiento de la nueva central conllevará o no una disminución global del CO2 y del NO/NO2 en Cataluña, por el cierre de otras fuentes ya existentes de CO2, ya que en caso contrario no puede hablarse en absoluto de que sea una de las formas más eficientes y limpias de generar energía eléctrica (pag. 28 de la Memoria). Será sencillamente un añadido más a la carga contaminante total ya existente.
El EIA tiene la obligación de representar esta carga contaminante total en números absolutos y dejarse de conceptos relativos que sólo sirven para crear confusión y generar expectativas ecológicas que son totalmente inexistentes. El EIA tiene la obligación de tener en cuenta de qué forma esta nueva central incidirá positivamente en los compromisos del Estado Español para disminuir las emisiones de CO2 y mitigar el Cambio Climático

9.- EÓLICAS.
En el plan de desarrollo de energías renovables en Cataluña, existen declaraciones significativas del Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Cataluña que manifiesta su voluntat de construir 100 centrales eólicas en Cataluña y de unas previsiones de aproximadamente 2000 MW para los próximos diez años. Tarragona está soportando una crisis social gravísima por los proyectos indiscriminados de empresas eléctricas de centrales eólicas en las montañas más importantes de la provincia. El GEPEC ha elaborado un plan alternativo que contempla la construcción de más de 30 centrales eólicas en ubicaciones aceptables y con nuevas tecnologías eólicas, con un rendimiento aproximado de 1000 MW. La Generalitat está punto de sacar a la luz un mapa eólico que contemple la protección de determinadas zonas a la vez que concrete los lugares donde la explotación eólica sería permitida.
Todo pues representa en definitiva una nueva propuesta de oferta energética, que va acompañada al mismo tiempo de planes de la Generalitat para intentar reducir la demanda y el derroche energético doméstico e industrial.
¿Cómo puede contabilizarse la nueva central térmica de Móra La Nova dentro de este panorama de nuevas ofertas de energía renovable, disminución del gasto energético y ningún plan de cierre de centrales existentes? 
¿Cómo puede hablarse de la necesidad de desarrollar un plan eólico enorme en Cataluña con la excusa de contribuir a la disminución del efecto invernadero (declaraciones del Conseller de Medi Ambient), mientras alternativamente se construyen dos nuevas centrales térmicas de gas en Tarragona y otra en Móra? Nos lo podría explicar el proyectado EIA, pero dudamos que tenga argumentos para ello.

10.- RESUMEN ENERGÉTICO.
Haciendo un resumen aproximado tenemos que Tarragona ya afronta en la actualidad 3 Centrales Nucleares en Ascó y Vandellós, una térmica en Cubelles y una hidroeléctrica en Riba-roja/Flix. A esta ingente solidaridad energética añadiríamos pues en los próximos 5-10 años:
- Unos 1000 MW de potencia eólica.
. La Central eléctrica de gas de ENDESA de 420 MW.
- La Central eléctrica de gas de IBERDROLA de 400 MW ampliables a 800 MW
. La Central de gas de Móra de ENRON de 1600 MW.
Todo lo cual suma aproximadamente 4000 MW nuevos de potencia eléctrica. 
¿Quién va a gastar toda esta nueva energía, equivalente a cuatro nuevas centrales nucleares si las previsiones de aumento demográfico están estancadas, si los programas de ahorro energético están a la orden del día en todas las empresas, si no hay ninguna previsión de cierre y si se hincha continuamente el globo de potenciar planes de educación para reducir el consumo doméstico?
Creemos que se está fomentando una producción de energía insostenible, que obligará a aumentar las líneas de alta tensión para poner en la red tanta sobrecarga, que no se tiene en cuenta ninguna racionalidad en la relación oferta-demanda y que sólo se pretende generar ingresos en las compañías eléctricas aumentando el consumo de forma irracional.
Es absolutamente imprescindible pues que el EIA valore debidamente todas estas variables de producción-consumo a la hora de justificar la necesidad de la construcción de la planta de Móra, ya que desde el punto de vista del GEPEC, no se entiende su necesidad de ninguna manera.

27/06/00. MÓRA D'EBRE. El grup municipal socialista de Móra d'Ebre (a l'oposició) ha publicat el número 3 del butlletí informatiu "Des de la Citel·la", en el qual fa un repàs de l'activitat municipal durant els darrers mesos. Els socialistes qualifiquen d'"imprescindible" el paper que juga l'oposició en aquest consistori i asseguren que amb la publicació d'aquest butlletí estan suplint l'obligació que té l'Ajuntament d'informar la  població de les activitats que tira endavant la corporació. El grup del PSC fa notar que des de l'inici de la legislatura actual ja ha publicat tres "Des de la Citel·la" mentre que l'Ajuntament, governat per CiU, encara no ha publicat cap número de l'anunciat Butlletí d'Informació Municipal./ROL

27/06/00. MÓRA D'EBRE. Fins al dijous es poden presentar currículums a l'Ajuntament de Móra d'Ebre per a optar a ocupar les dues noves places de policia municipal que convoca l'Ajuntament de la vila per reforçar la plantilla del cos. La contractació s'efectua pel procediment d'urgència atès que amb l'arribada de l'estiu cal reforçar el servei amb nous agents ja que s'incrementa el volum de gent al poble i  s'ha de donar vacances a la plantilla.
La contractació s'efectuarà per tres mesos, si bé el consistori té la intenció de consolidar aquestes dues places ja que el nou conveni labortal de l'Ajuntament ha rebaixat de 40 a 37,5 hores setmanals la jornada dels agents i ha disminuït la presència d'efectius de la Guàrdia Civil al municipi./ROL

27/06/00. CORNUDELLA DE MONTSANT. Julio César Cervantes, del Club Natació Mataró, va ser el guanyador del primer Triatló de Cornudella de Montsant que va tenir lloc el cap de setmana passat a la vila prioratina, després de fer un registre  de quatre hores i 20 minuts. 
Dels 140 participants, 108 van aconseguir acabar aquesta dura prova que constava de 2,5 quilòmetres nedant pel pantà de Siurana, 80 quilòmetres amb bicicleta, i altres 20 corrent a peu. En categoria femenina, la guanyadora va ser Lourdes Aymerich, de Club Natació Manresa, qui va entrar en la 48 posició, amb un temps de cinc hores i 19 minuts./ROL

28/06/00. Segons l'anunci d'informació pública del Ministeri de Medi Ambient publicat al BOP de Tarragona núm. 95 de 25-4-00, l'empresa ENRON ENERGIA CATALANA DE GENERACIÓN, SL ha sol.licitat a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre la utilització de l'aprofitament d'un cabal de 840 litres/segon del riu Ebre, per la refrigeració de la central tèrmica de cicle combinat de gas natural que pretén construir al municipi de Mora la Nova (Ribera d'Ebre). Aquest anunci el va efectuar ahir el grup ecologista Gepec, el qual ha manifestat en repetides ocasions preocupació per aquest projecte.
Enron preveu construir una central tèrmica de cicle combinat de gas als termes municipals de Móra la Nova i Tivissa. La central tindrà quatre plantes amb una potència total de 1.600 megavats de potència, una vegada i mitja la potència d'una central nuclear del tipus de les d'Ascó./ROL

28/06/00. VALLS. Un estudi de l'historiador de la Universitat Rovira i Virgili, Anton Gavaldà, qüestiona la figura de Cèsar Martinell i Brunet (Valls 1888-Barcelona 1973), l'arquitecte que va crear els cellers cooperatius de Cornudella, Falset, Gandesa i el Pinell de Brai, entre d'altres. Segons aquest estudi, del qual en publica un extracte el Diari de Tarragona, Martinell va afiliar-se lany 1935 al partit dretà Acció Popular Catalana, filial de la CEDA espanyola, en un moment en què exercia un gran poder polític al seu Valls natal. 
L'arquitecte, segons la investigació de Gavaldà, va pressionar els parcers d'una finca de 26 hectàrees que adquirí al pare del dramaturg Josep Maria de Segarra, per tal de fer fora els pagesos de la seva nova propietat. Acabada la Guerra Civil, Martinell "actuà com a guanyador" i "perseguí"  els pagesos de la seva finca fins que els va fer fora, tot i que molts aquests parcers vivien només de la terra./ROL

28/06/00. FALSET La comarca del Priorat disposarà d'un arxiu comarcal que aplegarà la documentació pública dels ajuntaments i de les entitats de la comarca, i la documentació privada que hi vulguin dipositar els particulars. Entre la documentació que farà cap en aquest arxiu cal destacar una còpia microfilmada del llegat dels ducs castellans de Medinaceli, corresponents a la baronia d'Entença i al comtat de Prades.
El futur arxiu comarcal del Priorat s'ubicarà al castell de Falset, segons l'acord al qual han arribat el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Falset i el Departament de Cultura de la Generalitat. El 3 de juliol, l'Ajuntament ratificarà el conveni, el qual ja va ser aprovat pel Consell Comarcal prioratí la setmana passada./ROL

28/06/00. TARRAGONALa Universitat Rovira i Virgili va presentar ahir la seva nova targeta intel.ligent, que permetrà als alumnes l'accés al campus virtual que projecta la URV i que s'anomenarà URV@prop. La creació del xip i la targeta universitària ha estat adjudicada a Caixa Tarragona mitjançant un concurs públic. L'entitat invertirà 350 milions de pessetes en el projecte i emetrà 15.000 targetes, de manera que cada alumne matriculat disposi de la seva. 
Les targetes identificaran als alumnes donant-los accés als diversos serveis que s'inclouran a Internet per facilitar la comunicació i informació dels alumnes com parlar amb professors virtuals, consultar les webs de les assignatures a les que s'estigui matriculat, llegir les notes des de casa, tenir accés a les dades dels laboratoris, matricular-se, dur a terme gestions administratives i de secretaria i pagar les tases. 
Caixa Tarragona explica que la targeta xip intel·ligent serà per a professors, alumnes i personal d'administració i serveis, que i estarà activa en el proper curs 2000-2001. El contracte establert entre les dues entitats té una vigència de dos anys prorrogables fins a quatre.
La targeta serà de plàstic i tindrà banda magnètica, codi de barres compatible amb el sistema actual de biblioteques, xip, fotografia, data de caducitat i podrà reproduir el logotip de l'entitat financera. L'idioma de la targeta serà el català. El nou carnet tindrà una triple utilitat: serà una clau d'accés per a tots els serveis, una eina d'identificació personal fiable i segura i incorporarà mecanismes de seguretat pioners al tradicional password com la firma digital. A més, la targeta oferirà serveis financers opcionals com targeta moneder i targeta de dèbit. 
Caixa Tarragona assumirà a més el desenvolupament de serveis del campus virtual durant els dos propers anys. El projecte inclou el disseny de signatures digitals i un directori corporatiu, que és un servei que gestioni els drets de cada usuari i els llocs als quals pot accedir com assignatures, expedients, etc. També comptarà amb un servidor d'aplicacions d'Internet opcional i un entorn de formació virtual per a potenciar l´interacció entre l'alumne i l'ordinador./EL BALCÓ

28/06/00. MÓRA D'EBRE. El Centre d'Esplai Treu Banya, conjuntament amb les Regidories Joventut i de  Benestar Social de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, han organitzat el Casal d'Estiu 2000. Les activitats tindran lloc del 17 de juliol a l'11 d'agost i van adreçades a nens i nenes de 4 a 12 anys, els quals podran gaudir de diferents tallers: ludoteca, manualitats, científics, cuina i jardineria... El programa preveu també diverses excursions al Castellet de Banyoles, a l'Espai de natural Sebes i al castell de Miravet, les activitats esportives i el descobrir personatges d'altres èpoques, formen part també del Casal d'Estiu al qual es podrà practicar el piragüisme. Les inscripcions es poden realitzar a l'Ajuntament./ROL

29/06/00. ASCÓ. La pràctica totalitat dels 600 treballadors contractistes de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs van secundar ahir la primera de les cinc jornades de vaga, convocades pels sindicats CCOO i UGT, davant la negativa de l'empresa propietària de les centrals  d'obrir una tanda de converses per a tractar la inestabilitat i la precarietat laboral dels treballadors subcontractats. La jornada es va desenvolupar amb normalitat, tot i que els sindicats van denunciar coaccions per part d'una empresa subcontractades a dos treballadors perquè no secundessin la convocatòria. Segons Josep Casadó, responsable de la secció del Metall de Comissions Obreres en Tarragona, "la vaga està sent un èxit". Casadó va explicar que "pretenem que la direcció de les centrals s'obri per a negociar amb les seves empreses subcontratadas i tancar la permanent reducció de salaris al que s'han vist sotmesos aquest col·lectiu de treballadors". 
Segons la direcció de lAssociació Nuclear dAscó, l'aturada no va afectar ni a la producció ni a la seguretat de les plantes gràcies als serveis mínims decretats per a les seccions del parc de bombers i de les empreses de seguretat que controlen els accessos. El portaveu de l'empresa propietària de la central nuclear d'Ascó, Antonio Fernàndez Savín, va declarar que la vaga és un conflicte entre les empreses subcontractades i els seus treballadors, afirmant que la propietat no té cap motiu per obrir una tanda de converses.
Per la seva banda, el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Santiago Campos, va solidaritzar-se amb els treballadors en vaga i va criticar el mal comportament i la prepotència d'Endesa vers les comarques afectades per nuclears.
Si l'empresa Associació Nuclear dAscó no dialoga amb els representants dels treballadors hi haurà noves vagues els dies 4, 6, 11 i 13 de juliol.
Deu anys més de Vandellòs
Daltra banda, la central nuclear Vandellòs II, en el municipi costaner de l'Hospitalet de l'Infant, seguirà funcionant almenys altres deu anys. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha informat favorablement al Ministeri de Economia la renovació del permís d'explotació, sol·licitada per la direcció de Vandellòs II, per un període de deu anys, una vegada finalitzada la revisió de la planta atòmica del Baix Camp./ROL

29/06/00. MÓRA D'EBRE. El grup municipal socialista de Móra d'Ebre (a l'oposició) ha publicat el número 3 del butlletí informatiu "Des de la Citel·la", en el qual fa un repàs de l'activitat municipal durant els darrers mesos. Els socialistes qualifiquen d'"imprescindible" el paper que juga l'oposició en aquest consistori i asseguren que amb la publicació d'aquest butlletí estan suplint l'obligació que té l'Ajuntament d'informar la  població de les activitats que tira endavant la corporació. El grup del PSC fa notar que des de l'inici de la legislatura actual ja ha publicat tres "Des de la Citel·la" mentre que l'Ajuntament, governat per CiU, encara no ha publicat cap número de l'anunciat Butlletí d'Informació Municipal./ROL

29/06/00. MÓRA D'EBRE. Mossèn Sebastià Aycart Palomo va morir dimarts a la seva vila natal de Benicarló, a l'edat de 71 anys, a causa d'una llarga malaltia. Aycart va ser durant molts anys rector de la parròquia de Sant Joan Baptista de Móra d'Ebre. L'Ajuntament i la Parròquia de Móra d'Ebre van organitzar ahir un viatge en autobús fins a Benicarló per facilitar el desplaçament dels veïns que van assistir a l'enterrament./ROL

29/06/00. MÓRA D'EBRE. Una vuitantena de joves de la Ribera d'Ebre iniciaran el dia 3 de juliol un curs intensiu d'anglès organitzat per l'Oficina de Serveis a la Joventut de la Ribera d'Ebre. Aquests cursos, de diferents nivells, estan dividits en vuit grups i seran impartits per dos professors nadius, un d'accent britànic i l'altre d'accent americà. 
L'Oficina també organitza un curs introductori a Internet per a joves i persones interessades en el tema en general./ROL

29/06/00. MÓRA LA NOVA. Acadèmia Juncosa de Móra la Nova organitza dos cursos de formació ocupacional per a aturats, subvencionats per la DG d'Ocupació de la Generalitat i el FSE. El primer curs és de gestió de petites i mitjanes empreses i va adreçat a aturats menors de 25 anys. El segon és d'instal·lador elèctric, per a aturats majors de 25 anys. Les persones interessades a assistir-hi poden adreçar-se al carrer de Mariana Pineda, s/n de Móra la Nova, telefonar al 977 402 425 o enviar un correu electrònic a ajuncosa@teleline.es  ./ROL

30/06/00. RIBA-ROJA D'EBRE. L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, Jose Luís Aparicio, ha qualificat d'injustificable la inversió que ha d'assumir l'actual equip de govern municipal per tirar endavant el projecte de la nova façana fluvial que va promoure l'anterior govern convergent, en unes declaracions efectuades a Ràdio Flix. El projecte inicial tenia un pressupost de 40.000.000 de PTA, del qual la meitat eren subvencionats pel fons europeu Feder i a hores d'ara ja s'ha incrementat en tretze milions més.
L'alcalde considera que el projecte no respon a les expectatives de la població i és un caprici de l'anterior equip de govern. També comprèn que la població consideri que s'estan enterrant els diners municipals. Malgrat les crítiques, Aparició finalitzarà el projecte per a no perjudicar a la resta de municipis de la comarca que tenen fons Feder concedits, ja que la interrupció de les obres impediria rebre tots els ajuts europeus destinats a la Ribera d'Ebre./ROL

30/06/00. BARCELONA. Les empreses fluvials dedicades al turisme tindran properament cobertura legal per tirar endavant les seves activitats. El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat en la seva sessió plenària de dimecres una llei que regula la navegació fluvial i determina quins són els títols que han de tenir els conductors de les embarcacions que naveguin per l'Ebre. Fins ara, els patrons d'embarcacions havien de posseir la mateixa titulació que els patrons de la marina, ja que no existia un reglament específic per a la navegació fluvial.
Aquesta llei ha de servir per impulsar definitivament la navegació fluvial per l'Ebre i per oferir garanties i cobertura legal a les empreses que volen implantar-se a la zona per explotar la nevegació turística pel riu. Fins ara, la inexistència d'una cobertura legal ha suposat un entrebanc per a aquestes empreses perquè en alguns casos es trobaven en una situació alegal i en d'altres es regien per la llei de transport marítim, la qual és desmesurada per l'activitat fluvial./ROL

30/06/00. BARCELONA. L'exposició "De l'Ebre a la Mar", organitzada per la Fundació Caixa Tarragona, que es pot visitar al Museu Marítim de Barcelona, ha tingut una molt notable afluència de públic ja que des del dia de la seva inauguració, el 12 d'abril, fins al 31 de maig s'han comptabilitzat 12.786 visitants. Tenint en compte que l'exposició romandrà oberta fins al 30 de juny podem parlar de molts més visitants a la seva cloenda. "De l'Ebre a la Mar" després de passar per Tarragona, Sant Carles de la Ràpita, Torredembarra i Calafell va ser sol·licitada pel propi Museu Marítim de Barcelona per a la seva exposició. 
Aquesta exposició consta d'un conjunt de més de 200 fotografies que mostren un interessant recull de personatges, paisatges i activitats que tenen al riu Ebre i a la mar com a elements essencials. El fons procedeix de fotògrafs amateurs, professionals i records de famílies que aporten intimisme a la mostra. La selecció d'aquest centenar de fotografies és el resultat d'un treball de recerca i selecció de més d'un any en el que s'han revisat més de 35.000 negatius. En "De l'Ebre a la Mar" trobem fotografies de principis de segle fins els anys 40. /ROL

30/06/00. MÓRA D'EBRE. Els ajuntaments de Tivissa i Mora d'Ebre han estat els primers municipis de la comarca de la Ribera d'Ebre que han tingut en compte la marca Ilercavònia dins de la promoció de les activitats que es programen durant l'estiu de 2000. Tivissa va presentar els actes al voltant del món ibèric amb la denominacions: "Viatge a Ilercavònia" i "Els Ibers", promocionant així per primer cop la nova marca turística en la qual esta inclosa la Ribera d'Ebre i els municipis de Mequinensa i Benifallet. Les activitats per donar a conèixer diferents aspectes de  la protohistòria relacionats amb la vida al poblat del Castellet de Banyoles tindran lloc durant els mesos d'agost  i  setembre.
D'altra banda, Móra  d'Ebre també ha presentat aquest dies el programa d'actes  de les Nits d'Estiu a la Vora del Riu, afegint a la seva imatge promocional l'eslògan: Les nits  d'estiu amb la Ilercavònia, reforçat amb el logo de la nova destinació turística. Els diferents actes  que configuren el programa tindran lloc de l'1 de juliol al 5 d'agost./ROL

30/06/00. MÓRA D'EBRE. La piscina municipal de Móra d'Ebre acollirà enguany una nova edició de l'anomenada bibliopiscina, una iniciativa de la Biblioteca Comarcal i de la Fundació la Caixa. La bibliopiscina posarà a l'abast dels banyistes part del fons de llibres i revistes de la Biblioteca Comarcal. A banda de deixar els llibres per ser llegits a la mateixa piscina també s'oferirà el servei de préstec a domicili i el de sol·licitud d'expedició del carnet del sistema de lectura pública de Catalunya.
La bibliopiscina funcionarà del 3 de juliol a l'11 d'agost, d'11:30 a 14:30 h, de dilluns a divendres./ROL