01/07/00. MÓRA D'EBRE. L'empresa de tancaments d'alumini Talleres Julio Roc, SL, de Móra d'Ebre, inagura avui dissabte les seves noves instal·lacions després d'efectuar una inversió de 140 milions de pessetes al polígon industrial la Verdeguera, on ha construït una nau de 2.200 metres quadrats de planta. Aquesta empresa és capdavantera del seu sector a l'Estat espanyol i ocupa a un total de 40 treballadors. L'acte tindrà lloc a les 19 h i serà presidit pel secretari general d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat, Oriol Pujol i Ferrussola. El secretari general visitarà també les instal·lacions de Peixos Sisquet i es reunirà posteriorment amb l'Àrea de Foment del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre./ROL

01/07/00. CAMBRILS. L'empresa Pavimentos Asfálticos Móra d'Ebre (Pamesa) haurà de pagar 35 milions de pessetes a l'Ajuntament de Cambrils per restituir els danys que va provocar amb la tala il·legal de 200 pins, segons informa el diari El Punt. L'informe tècnic sol·licitat pel consistori cambrilenc indica que els danys produïts en una zona verda de Vilafortuny per la tala d'aquests arbres ascendeix a 23 milions de pessetes, quantitat a la qual s'ha de sumar el preu de la venda de la fusta. L'empresa haurà de presentar un aval per import de la sanció si vol reiniciar els treballs de construcció que efectuava a la zona./ROL

01/07/00. TIVISSA. Aquest cap de setmana s'ha obert al públic el Centre d'Interpretació del Món Ibèric i de l'Art Rupestre de Tivissa. Enguany aquest centre ofereix la possibilitat d'assistir a visites guiades al jaciment del Castellet de Banyoles i a les coves de la Font Vilella i del tallat, declarades per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. Les visites a les coves seran un cop al mes, en concret els dies 15 de juliol, 15 d'agost i 15 de setembre.
El Centre d'Interpretació desenvoluparà també durant els mesos d'agost i setembre un seguit d'activitats per donar a conèixer diferents aspectes de la protohistòria relacionats amb la vida al poblat ibèric del Castellet de Banyoles, ubicat al terme municipal Tivissa. El programa inclourà demostracions d'encesa de foc, metal·lúrgia, construcció d'eines de pedra, mòlta de gra i decoració de ceràmica emprant les tècniques que es feien servir a l'època dels ibers. També s'efectuarà una passejada ibèrica al Castellet de Banyoles, el dia 13 d'agost, comentada pel cap d'excavacions del jaciment, David Asensio. Una altra interessant activitat serà la presentació dels resultats de les excavacions de 1999 i la visita a les excavacions que s'efectuen al jaciment. Per a més informació es pot trucar al telèfon 977 417 551./ROL

01/07/00. A partir de dissabte 1 de juliol a la Ribera d'Ebre i el Priorat inicia el servei de transport urgent de malalts l'empresa Ambulàncies de Reus, que substitueix la Creu Roja. Móra d'Ebre, Flix, Falset i Cornudella disposaran de bases permanents. El nou telèfon d'urgències és el 977 25 25 25

01/07/00. El vigilant de l'empresa de ferralla Ferros Altadill, SL, de Corbera d'Ebre, Ángel Hipólito, de 54 anys, està ingressat en estat greu a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital Joan XXIII a conseqüència de la pallissa rebuda per uns lladres que van assaltar l'empresa la nit del dimarts passat. Hipólito presenta politraumatisme, fractura oberta de tíbia i peroné, traumatisme cranioencefàlic i una contusió en un pulmó.
El vigilant va ser trobat lligat de peus i mans dimecres passat a l'empresa. Els lladres es van emportar 2.500 quilos de coure que van carregar en una furgoneta de la mateixa empresa. La Guàrdia Civil investiga els fets./ROL

01/07/00. MÓRA D'EBRE. Un col·lectiu de dones de Móra d'Ebre ha criticat els comentaris que sobre el programa antidroga de l'Ajuntament, que apareixen al butlletí del grup del PSC, "Des de la Citel·la". Segons informa el butlletí, el govern municipal no està duent a terme cap de les iniciatives anunciades per combatre el consum juvenil de drogues. El col·lectiu de dones ha denunciat la falsedat d'aquesta acusació, afirmant que cada dimecres es reuneixen a l'Ajuntament amb l'objectiu de debatre l'estratègia a seguir. Fruit d'aquestes reunions han estat els contactes amb diferents entitats, vessades amb la lluita antidroga, com Càritas, Creu Roja o el Projecto Hombre.
Per la seva banda, el regidor de Governació, Joan Piñol, ha afirmat que la creació de la promesa Junta Local de Seguretat, s'ha endarrerit per motius estrictament burocràtics provocats per la dimissió de l'anterior Subdelegada del Govern./ROL

01/07/00. L'associació Amics del Barri de Móra la Nova celebra avui els actes centrals de la setzena edició de la popular festa de barri d'aquesta associació. El programa és el següent:
Festa infantil tot el dia
18:30 h Cercavila a càrrec de l'Agrupació Musical Casal Camarlenc
18:45 h Animació amb els grups All i Oli i Cosmopolis
21:00 h Concert amb La Principal de la Bisbal
23:30 h Correfoc amb els diables de Vallmoll
00:00 h Ball amb La Principal de la Bisbal i Marinada.
D'altra banda, l'Ajuntament de Móra d'Ebre enceta avui els actes de les Nits d'Estiu a la Vora del Riu, que es desenvoluparan fins al 5 d'agost. El programa és el següent
1 de juliol, plaça de Dalt
23:00 h Ballet, La bella dorment, a càrrec de l'Escola Municipal de Música i Dansa
8 de juliol, passeig del Pont
23:15 h Sardanes amb La Principal de Tarragona
15 de juliol, castell
23:00 h Espectacle de cançó catalana de Núria Feliu i Lucky Guri, Per raons sentimentals
22 de juliol, plaça de Dalt
23:00 h Concert i ball amb la Banda Vila de Falset
29 de juliol, plaça de Dalt
23:00 h Espectacle de ballet Mediterrània, a càrrec de l'Esbart Sant Martí
5 d'agost
23:00 h Música mexicana amb Los Mariachis de Toloche./ROL

03/07/00. TARRAGONA. Dijous s'iniciarà a l'Audiència de Tarragona el judici   alcaldes de Móra d'Ebre i Tivissa, Santiago Campos i Fermí Pallisé, imputats d'un presumpte delicte de malversació de fons públics, apropiació indeguda i falsificació de document oficial, segons publicà ahir el diari El Punt. Aquest serà el segon judici de l'anomenat cas Llanterna, denunciat als jutjats per l'exalcalde convergent i exregidor socialista de Móra d'Ebre, Juli Vives.
El ministeri fiscal sol·licita cinc anys de presó i set d'inhabilitació a Campos perquè el considera autor dels tres delictes ementats. Pallisé afronta una petició de quatre anys de presó i set d'inhabilitació per apropiació indeguda i malversació de fons.
A banda d'aquests acusats, l'exgerent del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Marià Vila d'Abadal i els germans Barceló, antics propietaris de l'edifici de la Llanterna, també seuran al banc dels acusats. A Vila d'Abadal li demanen la mateixa pena que a Fermí Pallisé, i als germans Barceló, un any de presó per un presumpte delicte de falsificació.
Segons el fiscal, el Consell Comarcal de la Ribera expedí l'any 1990 un taló de 2 milions de pessetes a favor de l'Ajuntament de Móra, si bé la quantitat no va aparèixer reflectida a la comptabilitat municipal fins a quatre anys després, un cop denunciats els fets. Campos, alhora alcalde de Móra i president del Consell Comarcal, els va retornar assegurant que els dos milions es van destinar a una opció de compra que l'Ajuntament havia estudiat en l'operació de compravenda de l'edifici de la Llanterna per a construir un equipament cultural./ROL

03/07/00. TARRAGONA. Segons un estudi realitzat per Societat de Taxació (ST), els pisos més barats de Catalunya, amb un preu molt per sota a la mitjana de l'habitatge nou a Catalunya (192.6322 pessetes el metre quadrat), es troben a Falset (74.500 pessetes/m2), Amposta (75.000), Gandesa (79.500), Móra d'Ebre (80.000) i Tortosa (87.700). Lincrement mitjà de preus a Catalunya ha estat en l'últim any del 12 per cent, gairebé quatre vegades més l'increment de l'IPC. 
Societat de Taxació ha realitzat aquest estudi fonamentant-se en més de 72.000 valoracions diferents d'habitatges, promocions, edificis i altres tipus d'immobles, el que ha suposat obtenir les dades corresponents a 35.951 cases de distints tipus, grandàries i ubicacions que es trobaven en els més de 2.000 promocions immobiliàries./ROL

03/07/00. TARRAGONA. El 2 de juliol es va iniciar el tradicional programa musical "Música als monuments" de l'estiu 2000, organitzat pels serveis territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a Tarragona amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, el qual ha estat programat amb un total de vint actes culturals en recintes monumentals de la demarcació de Tarragona, fins al 3 de setembre, i en els que intervindran grups musicals i agrupacions corals de reconegut prestigi. El programa inclou tres concerts a la comarca del Priorat: el primer tindrà lloc el dilluns, 24 de juliol, a les 22h, al Local Social dUlldemolins, a càrrec d'Elisabeth de Gracia (cant) i Keimal Kairus (piano). El segon tindrà lloc el 13 d'agost, a les 18h, a Siurana, concretament a lesglésia de Santa Maria Cecelio Tieles (piano).  Dissabte 19 d'agost, a les 19h, tindrà lloc a Ulldemolins, a l'església renaixentista de Sant Jaume, el tercer concert a cura de Joan Pere Gil (clarinet) i Miquel Villalba (piano)./ROL

03/07/00. MÓRA D'EBRE. La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Móra d'Ebre ha creat un consell assessor  integrat per diferents persones vinculades als ambients culturals de la població, com a òrgan consultiu del regidor, Joan Lluís Fidalgo. La gestió del patrimoni històric i artístic, la coordinació amb les iniciatives culturals de la societat civil i la promoció de les activitats culturals són els eixos en els quals té previst de treballar el Consell Assessor de Cultura. 
El Consell està format per Ferran Roca, Josep M. París, Julio Monfort, Joan Josep Duran, Antoni Pla, Joan Launes, Elisenda Jardí, Artur Cot, Conxita Blasi, Tomàs Queralt, Vicki Bartolomé i Santi Alfonso./ROL

03/07/00. Una cinquantena d'infants de sis a dotze anys participaran a les colònies que organitza enguany el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre entre el 10 i el 17 de juliol. El torn es desenvoluparà a la casa de colònies de Can Bajona, a Clariana de Cardener (Solsonès), on els joves participaran en activitats diverses, com ara l'hípica, la bicicleta totterreny i els jocs./ROL

03/07/00. MÓRA D'EBRE. El secretari general d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, Oriol Pujol, va inaugurar el passat cap de setmana les noves instal·lacions de l'empresa de tancaments d'alumini Tallers Julio Roc, SL. situades al polígon industrial la Verdeguera. Durant l'acte d'inauguració l'administradora de l'empresa Laura Taberner va destacar la modernitat de les noves instal·lacions, les quals són un concepte diferent en el món del tancament de l'alumini, amb la tecnologia més puntera. L'administradora també va tenir paraules de reconeixement a l'esforç i preparació de l'equip humà de l'empresa. L'alcalde de Móra d'Ebre, Santiago Campos, va felicitar als empresaris, a la vegada que va manifestar que aquest és el model d'empresa i d'indústria en el qual està interessat el consistori. Campos va demanar públicament a Oriol Pujol més sòl industrial per a Móra d'Ebre, ja que la segona fase de polígon no és suficient per a la vila. En la seva intervenció el secretari general d'Indústria, comerç i Turisme va ressaltar l'esperit emprenedor de la família i va exposar que feia 6 anys no hi havia cap indústria al polígon, fet que demostra l'empenta de la vila. Oriol Pujol també va dir que prenia bona nota de la petició de l'alcalde de sòl industrial.
El secretari general d'Indústria, Comerç i Turisme, acompanyat de les autoritats locals també va visitar l'empresa conservera Peixos Sisquet, la qual té les seves instal·lacions al polígon industrial, on fou rebut pels empresaris, tots plegats van fer un recorregut per les instal·lacions de l'empresa. Posteriorment es va reunir amb la Comissió de Foment de Móra d'Ebre. Entre altres qüestions durant el transcurs de la trobada es va posar damunt de la taula la preocupació per la captació de noves inversions industrials al municipi i la necessitat de comptar amb més sòl industrial./ROL 

04/07/00. LLABERIA. El mapa de radiació solar de Catalunya indica que les comarques de Tarragona és on es troben les zones amb major potencial per a aprofitar l'energia solar. No obstant això, no hi ha grans projectes d'utilització d'aquesta energia. Descomptant els projectes particulars, durant els últims deu anys només s'ha impulsat un únic projecte per a generar energia fotovoltaica en la província, concretament al poble riberenc de Llaberia, al terme de Tivissa, que subministra electricitat a un nucli urbà de 47 cases, segons publica La Vanguardia. 
L'anunci de la creació, en el port de Tarragona, de la major planta generadora d'energia solar per a ús privat en Espanya, obre noves expectatives, però queda molt treball per fer. A Catalunya, l'energia solar es ve implantant des dels anys 80, principalment en projectes d'electrificació rural i explotacions agrícoles. De moment, en la província de Tarragona, la implantació és menor que en la resta de Catalunya, segons unes manifestacions de l'Associació de Serveis Energètics Bàsics Autònoms (Sebas). 
La implantació de plaques solars per a ús autònom no comporta complicacions pel que fa a permisos, les dificultats afloren quan es vol connectar l'energia a la xarxa elèctrica, ja que els particulars han de facturar IVA, pagar IAE i, per tant, donar-se d'alta com autònoms./ROL

 04/07/00. ASCÓ. La presidenta del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus, Empar Pont, i Santiago Martínez, director de la Central Nuclear d'Ascó, han signat el conveni de col·laboració entre les dues entitats per al desenvolupament del Pla de normalització lingüística de l'empresa durant el període 2000-2001.
Els principals aspectes que inclou el conveni són:
1) L'organització de quatre cursos de llengua catalana de nivell de suficiència per al personal de l'empresa, que es faran en un 50% del seu temps dins l'horari laboral.
2) L'adquisició de la bibliografia i els recursos informàtics necessaris per a assegurar la qualitat lingüística de les comunicacions de l'empresa i per a millorar la dotació de materials lingüístics del Servei d'Autoaprenentatge de Català (SAC) que hi ha al Departament de Formació de la central nuclear.
3) L'adopció del criteri de redactar en català les comunicacions que l'empresa adreci a les entitats i institucions catalanes.
4) La posada a disposició de l'empresa ANA d'assessorament lingüístic (consulta, traducció i revisió de textos breus), amb caràcter gratuït, mitjançant el Servei Comarcal de la Català de la Ribera d'Ebre. 
5) L'organització de sessions de presentació, per part del Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre, dels nous materials de suport lingüístic adquirits per l'empresa.
6) El seguiment de les actuacions previstes i, en general, del desenvolupament del Pla anirà a càrrec del cap de Formació d'ANA i del tècnic del Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre.
Des de l'any 1997, l'empresa ANA tira endavant un Pla de normalització lingüística a través del qual s'han organitzat tretze cursos de català de diferents nivells i s'ha catalanitzat la retolació exterior de la central i la interior de l'edifici de Direcció, amb la qual cosa ANA dóna compliment a l'article 32.3 de la Llei 1/1998 de política lingüística./ROL

04/07/00. CORNUDELLA DE MONTSANT. A partir d'aquesta setmana la Comissió de Festes i el Patronat Municipal de Turisme de Cornudella de Montsant han posta a la venta les entrades anticipades de la Festa Major i l'Abonament de Festes d'Estiu 2000.
A les Festes Majors actuaran l'Orquestra Maravella (el divendres 18 d'agost) i Pepe Rubianes (el dissabte 26 d'agost). Per aquests dos actes s'han posat a la venta entrades anticipades per 2.000 PTA (2.500 PTA a taquilla).
L'Abonament de Festes 2000, aquest any val 10.000 pessetes per als adults i 4.000 pessetes per als  petits. L'abonament inclou totes les festes d'estiu: Ball de Sant Cristòfor i la Festa Major (aquest any la Festa Major serà del 17 al 28 d'agost).  Per a més informació l'oficina de turisme: 977821000./ROL

04/07/00. Els ajuntaments de Miravet, Móra la Nova i Tivissa són els promotors a la Ribera d'Ebre de la campanya "Un país una bandera", amb la qual es reivindica que als ajuntaments catalans només flamegi la bandera catalana. Aquesta campanya es reactiva cada any per l'Onze de Setembre, moment en què la major part d'ajuntaments de Catalunya només exhibeix la senyera als seus balcons./ROL

04/07/00. GANDESA. El Consell Comarcal de la Terra Alta ha editat un tríptic de promoció de la Via Verda de Val de Zafán, un itinerari turístic únic a la província de Tarragona que uneix Arnes-Lledó amb el Pinell de Brai a través de l'antic traçat ferroviari de la línia de Tortosa a La Puebla de Híjar. El tríptic inclou quatre fotografies  d'alguns dels indrets més destacats d'aquest itinerari de  23,6 quilòmetres de longitud que passa pels municipis d'Arnes, Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Bot i el Pinell de Brai. El recorregut es pot fer a peu, en bicicleta o a cavall i va entrar en servei les passades vacances de la Setmana Santa./ROL

05/07/00. ASCÓ. Els treballadors subcontractas de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs van tornar a secundar massivament ahir la segona jornada de vaga de les cinc convocades pels sindicats CCOO i UGT. Segons els representants dels treballadors, la postura intransigent de l'empresa propietària de les centrals ha obligat als sindicats ha presentar un recurs al Departament de Treball de la Generalitat que té l'objectiu d'obligar a l'empresa a obrir una tanda de diàlegs sobre la precarietat laboral del treballadors en vaga.
Els treballadors de l'empresa propietària de la Central Nuclear d'Ascó s'han solidaritzat amb els vaguistes retardant una hora i mitja l'entrada al llocs de treball. 
Per altra banda, els treballadors de plantilla, ahir, van votar negativament el preacord  de la prorroga del V Conveni Col·lectiu consensuat entre l'empresa i els sindicats CCOO i UGT. El rebuig del preacord ha provocat la renúncia al càrrec de Manuel Fondevilla, fins ara president del Comité d'Empresa de l'Associació Nuclear d'Ascó./ROL

05/07/00. BARCELONA. La Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil informa que a causa de la baixa humitat relativa, que la  nit de dimarts va oscil·lar al voltant del 40%, s'ha activat el nivell 1 del Pla Alfa del Cos d'Agents Rurals en un total de vuit comarques del país. 
En concret, es tracta del Segrià i les Garrigues, a la demarcació de Lleida, i del Baix Ebre, el Priorat, la Ribera d'Ebre, el Montsià i la Terra Alta, a la demarcació de Tarragona. Aquestes comarques s'afegeixen a l'Alt Empordà, on el nivell 1 d'aquest Pla és activat des de la setmana passada a causa de la tramuntana. 
El nivell activat fa que els membres del Cos d'Agents Rurals passin a desenvolupar de forma prioritària tasques de vigilància en zones forestals. D'aquesta manera, i en cas d'incendi, l'avís a Bombers arriba molt més aviat, mentre els efectius del Cos d'Agents Rurals comencen les tasques dextinció amb els equips instal·lats en els seus vehicles totterreny./ROL

05/07/00. TARRAGONA. El fins ara director provincial del Ministeri de Treball, Raúl Ángel Navarro Roldán, és des de dilluns el nou subdelegat del Govern a Tarragona en substitució de Margarita López, cessada el passat 8 de juny. Navarro, nascut en Tarragona fa 37 anys i membre del Partit Popular des de 1993, va estrenar dilluns el seu càrrec assistint al seu primer acte institucional al costat de la delegada del Govern a Catalunya, Julia García-Valdecasas. Ambdós van inaugurar el nou pont que l'Exèrcit ha construït al Vendrell després de les riuades. 
Casat i amb quatre fills, Navarro és graduat social i llicenciat en Dret. Ha exercit com  a advocat i ha estat professor de l'Escola Universitària de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Des de setembre de 1996 ocupava el càrrec de director provincial del Ministeri de Treball i Assumptes Socials de Tarragona./ROL

05/07/00. FLIX. L'Ajuntament de Flix presentarà el proper divendres el Pla de Gestió de Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix. Aquest pla ha estat patrocinat per la Fundació Patrimoni i Paisatge de Caixa Catalunya i redactat pel Grup de Natura Freixe de Flix.
El Pla de Gestió té l'objectiu de protegir la biodiversitat de l'espai humit de Sebes i contempla tot un seguit d'actuacions entre les que destaquen: la creació d'una figura jurídica de gestió, la introducció de cavalls, la reintroducció de la cigonya i la polla blava, el finançament d'estudis, el manteniment de les campanyes d'anellament, el manteniment de la llacuna i els diferents espais, l'elaboració de material didàctic amb suport audiovisual i la senyalització de la reserva./ROL

05/07/00. MÓRA. El 24 de juny va començar la 13a temporada de Bibliopiscines a Catalunya i les Balears, una edició que s'allargarà fins al 3 de setembre. Un conjunt de 23 ajuntaments d'aquestes dues comunitats, entre els quals els de Móra d'Ebre i Móra la Nova, amb el suport de la Fundació "la Caixa", tornen a oferir als usuaris de les piscines municipals l'oportunitat de gaudir de la lectura mentre prenen un bany. El  servei ofereix un fons bibliogràfic d'entre 350 i 500 obres i publicacions periòdiques,  tant per a infants com per a adults, que es van renovant segons la demanda. Les Bibliopiscines són una iniciativa que pretén divulgar els serveis de les biblioteques entre les persones que en desconeixen l'existència o la localització. En aquest sentit, es presenten com un espai cultural actiu, obert a tots els ciutadans.
Aquest estiu, els usuaris de les piscines municipals de 23 ajuntaments de Catalunya i les Balears podran consultar un fons bibliogràfic que reuneix entre 350 i 500 títols representatius del material que es pot trobar a les biblioteques. A més de la lectura en el mateix recinte, els usuaris també podran endur-se les publicacions a casa durant dues setmanes. Per fer-ho, només han de donar les seves dades personals als responsables de la biblioteca, els quals els obriran una fitxa d'usuari que serà vàlida per a tot el període en què la biblioteca estigui instal·lada a la piscina.
Les Bibliopiscines són una iniciativa que es va crear amb l'objectiu de ser un mitjà per divulgar els serveis de les biblioteques i experimentar noves formes de promoció de la lectura. Aquesta és una activitat que pretén combinar la cultura, la informació i el lleure, amb un plantejament atractiu i adaptat als ciutadans. 
Des que el 1988 la Fundació "la Caixa" va posar en marxa les primeres Bibliopiscines, ja són tretze els estius de lectura a la vora de la piscina. Durant aquests anys, les Bibliopiscines s'han consolidat. Prop de 230.000 persones han fet ús del servei i han consultat més de 337.000 llibres i publicacions periòdiques.
Aquest estiu acolliran aquesta activitat les localitats següents: Alcover, Arbúcies,   Artés, Balaguer, Bellver de Cerdanya, Igualada, Martorell, Moià, Mollerussa, Móra
d'Ebre, Móra la Nova, Piera, sa Pobla (Mallorca), el Pont de Suert, Ponts, Ripoll, Sant Hilari Sacalm, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Vicenç dels Horts, la Seu d'Urgell, Solsona, Tremp i Vielha e Mijaran./ROL

El polígon de l'Hospitalet-Vandellòs capta una empresa de 200 treballadors

06/07/00. VANDELLÒS. La multinacional nord-americana Manufacturers Services Limited (MSL) construirà la seua segona fàbrica a Espanya al polígon les Tàpies d'Hospitalet de l'Infant que està mancomunat pels ajuntaments de Vandellòs, Pratdip i Tivissa, la qual cosa suposarà la contractació directa d'almenys 200 persones. La seua actual filial espanyola, Global Manufacturers' Services València (GMSV), no va facilitar l'import de la inversió, segons informa el diari Cinc Dies.
La nova planta  començarà a funcionar després de l'estiu i produirà components electrònics i informàtics per a la fàbrica d'impressores d'injecció de tinta que Hewlett Packard té a Barcelona. No obstant això, MSL tractarà d'ampliar la cartera de clients d'aquests productes. 
Les plaques electròniques d'aquestes impressores ja estaven sent subministrades per la fàbrica del grup en la Pobla de Vallbona (València) des de l'any passat, segons fonts de la filial espanyola. 
La fàbrica de Tarragona serà independent des del punt de vista societari de GMSV -es constituirà altra filial-, encara que rebrà suport tècnic i personal especialitzat del centre de producció que GMSV té en la Pobla de Vallbona. La compra d'aquesta planta valenciana a IBM Espanya al setembre de 1995 va suposar l'entrada de la multinacional MSL a Espanya. 
La instal·lació d'una fàbrica en Tarragona s'ha degut, segons fonts de GMSV, a l'exigència per part de Hewlett Packard de tenir al seu proveïdor prop del seu centre productiu de Barcelona, malgrat que la planta de València tenia capacitat suficient per a allotjar les noves línies. MSL va estudiar diverses alternatives i es va decantar per Tarragona, ja que els seus costos socials   -el conveni col·lectiu del sector del metall- són menors que els de Barcelona i, fins i tot, que els de València. 
Segons les mateixes fonts, dels 200 treballadors amb els que arrencarà la nova fàbrica, uns 50 o 60 seran especialistes qualificats, mentre la resta, que rebrà formació, es dedicarà a tasques de muntatge. 
El grup MSL, que recentment ha entrat a cotitzar en la Borsa de Nova York, va facturar en Espanya a través de GMSV 35.485 milions de pessetes en 1999, un 15,2% menys que l'any anterior, i va augmentar els seus beneficis nets un 129%, fins 746 milions. La plantilla es va incrementar l'any passat un 14%, fins 720 treballadors./ROL

06/07/00. ASCÓ. Els sindicats CCOO i UGT han decidit suspendre les tres jornades de vaga que tenien convocades per aquest mes de juliol a les nuclears d'Ascó i Vandellòs davant l'anunci del Departament de Treball de la Generalitat de l'inici d'un procès de negociació, demanat pels sindicats, entre els representats dels treballadors subcontractats i les empreses auxiliars de les centrals nuclears.
La primera reunió tindrà lloc el proper 17 de juliol i els sindicats han anunciat que no renúncien a noves mesures de pressió si nó avança el procés de negociació en el qual s'ha de tractar principalment la precarietat i la inestabilitat laboral dels treballadors subcontractats.
Els sindicats han valorat molt positivament els resultats de les dues jornades de vaga efectuades fins ara, i han qualificat d'immillorable l'índex de participació en les jornades de vaga i han destacat la solidaritat dels treballadors de plantilla de les central nuclears d'Ascó i Vandellòs amb els treballadors d'empreses subcontractades./ROL

06/07/00. CAPÇANES. L'activitat de la cooperativa agrícola de Capçanes és excepcional. L'any 1978 aquesta empresa va començar a etiquetar 16.000 ampolles de Flor de Maig, una aposta que ha donat bons resultats. La producció embotellada es va incrementar paulatinament, guanyant terreny al vi a granel i l'explosió va arribar en 1995, quan van començar a elaborar els vins "kosher" per a la comunitat jueva internacional. L'any 1996 van sortir de la cooperativa unes 50.000 ampolles i en l'actualitat ja en surten un milió. El 70 per cent de la producció es ven a l'estranger.
Aquest any facturaran 400 milions de pessetes i el pròxim esperen arribar els 500 milions. Els criances de la casa, des del Cabrida al Mas Tortó, el Costers del Gravet, Vall d'Alcalàs o l'immillorable vi dolç Pansal d'Alcalàs, estan donant la volta al món i, malgrat tot, segueixen experimentant amb les varietats autòctones de la zona. 
La cooperativa, vista aquesta activitat, necessita efectuar constants inversions per posar-se al dia. Sense anar més lluny, ara els socis han avalat amb el seu propi patrimoni els 300 milions que costarà l'ampliació de la cooperativa./ROL 

06/07/00. GANDESA. L'artista madrileny, José Veguillas, ha fet donació al Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre (CEBE) de Gandesa d'una reproducció ceràmica de la cèlebre pintura de Picasso Gernika. L'obra, feta amb esmalt a l'oli, es pot contemplar a la sala de l'aviació del museu gandesà. L'autor de l'obra és membre de l'Associació d'Aviadors de la República i ha tardat més d'un any a confeccionar la peça.
Altrament, cal recordar que el CEBE acull fins al 15 d'agost una exposició de fotografies de Robert Capa sobre la Guerra Civil Espanyola./ROL

06/07/00. MIRAVET. L'església vella de Miravet acollirà del 20 de juliol al 27 d'agost l'exposició "La vida als castells", organitzada per la fundació "la Caixa". La mostra es podrà visitar de dilluns a diumenge d'11 a 14 h i de 16:30 a 19:00 h.
"La vida als castells" vol ser una primera aproximació a la vida quotidiana dels   castells medievals catalans, mostrant aquells aspectes més significatius de les   activitats que s´hi duien a terme, així com de les persones que hi van viure,  treballar o lluitar. L'exposició trenca la imatge enclaustrada de l'edat mitjana,  i la presenta amb tota naturalitat. Un període ric en contrasts, fruit de la  convivència i la lluita entre cultures que influirà en els sons musicals, la riquesa  culinària o en lexposició figurativa i de color que envairà les arts./ROL

07/07/00. TARRAGONA. Ahir va quedar vist per sentència el judici que se seguia a l'Audiència de Tarragona contra els alcaldes de Móra d'Ebre i Tivissa, Santiago Campos i Fermí Pallisé, l'exgerent del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Marià Vila d'Abadal, i els germans Ernest i Josep M. Barceló per l'anomenat afer de la Llanterna. El fiscal del cas la Llanterna va retirar la seva petició inicial de 15 anys de presó per als cinc processats del cas.
En principi, el fiscal havia demant cinc anys de presó per a Campos, quatre per a Vila d'Abadal i Pallisé, respectivament, i un per a cadascun dels germans Barceló, però va demanar en les seves conclusions definitives l'absolució per a tots els processats al considerar que no hi ha indicis de delicte. Tot i això l'acusació particular va mantenir les peticions inicials de presó. 
El cas que es va jutjar ahir en l'Audiència de Tarragona fa referència a la pressumpta malversación de fons públics en la compravenda del local la Llanterna a la família Barceló. 
Segons l'acusació, l'Ajuntament va cobrar del Consell Comarcal dos milions de pessetes per aquesta operació l'any 1989 i fins al 1991 no es va fer efectiva aquesta opció de compra. Campos es va negar a contestar les preguntes del lletrat de l'acusació particular que representava a l'exalcalde convergent i exregidor del PSC Juli Vives, amb qui manté unes relacions molt dolentes des de fa anys./ROL

MSL ja construeix la seva fàbrica al polígon de l'Hospitalet de l'Infant

07/07/00. L'HOSPITALET DE L'INFANT. La nova factoría de l'empresa nord-americana de components electrònics Manufacturers Services Ltd (MSL) ja està construint al polígom industrial les Tàpies de l'Hospitalet de l'Infant la nau on s'instal·larà, segons van informar fonts de l'Ajuntament. La nova empresa vol començar a treballar en aquestes instal·lacions el mes d'octubre vinent i generarà més de 200 llocs de treball, dels quals la majoria seran per a personal sense formació especialitzada. Cal recordar que aquesta implantació serà la primera empresa important que acull aquest polígon que gestiona una comunitat de municipis formada per Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Pratdip i Tivissa. 
La nau ocupa 7.000 metres quadrats, que han estat llogats a la mancomunitat esmentada. L'empresa ja ha adquirit els drets de compra del terreny i també la de 13.000 metres quadrats annexos per a una possible ampliació. La inversió supera els 3.300milions de pessetes i podria incrementar-se donada la previsió d'una futura ampliació./ROL

07/0700. FLIX. Diverses famílies d'Ascó, Flix Móra la Nova i Tivissa acullen durant els mesos de juliol i agost a casa seva diversos infants del grup de 108 nens sahraruís que han arribat a la província de Tarragona en el marc d'un programa de colònies estiuenques organitzat pel Front Polisari i la Coordinadora Catalana d'Amics del Poble Sahrauí. Durant aquests dos mesos els infants participaran en diferents activitats organitzades als propis municipis i a diferents indrets de la província. També se'ls efectuaran revisions mèdiques que al seu país no es podrien fer. És el tercer any que es desenvolupa aquest programa a les nostres comarques./ROL

07/07/00. EL PINELL DE BRAI. El Cenller Cooperatiu del Pinell de Brai, obra de l'insigne arquitecte vallenc Cèsar Martinell (1888-1973), serà el marc on tindrà lloc el concert de coral que s'ha organitzat a la població amb motiu de la segona edició de les Jornades Martinellianes sobre restauracions i transformacions del patrimoni arquitectònica català. La coral Harmonia, de Llorenç del Penedès, oferirà aquest concert el dia 11 de juliol, a les 22 h, amb un repertori basat en música popular de diferents països del món./ROL

07/07/00. MÓRA D'EBRE. Les regidories d'Esports i Joventut, i d'Infància i Benestar Social de l'Ajuntament de Móra d'Ebre han presentat el programa d'activitats estiuenques Casal d'Estiu 2000, adreçat a infants i joves de tres a dotze anys. Les activitats s'encetaran el dilluns 17 de juliol i es perllongaran fins a l'11 d'agost, dia que tindrà lloc la festa de comiat del Casal. Durant aquests dies hi haurà ludoteca, tallers, excursions, gimcanes, esports, música, etc.
Els interessats a participar-hi s'han d'inscriure a l'Ajuntament. El preu és de 3.500 PTA per setmanes soltes i de 12.000 PTA més entrada gratis a la piscina per les quatre setmanes./ROL

08/07/00. SALOU. Unió de Pagesos (UP) ha convocat una concentració de tractors prevista per diumenge a Salou per reclamar ajuts europeus al sector avellaner de Catalunya. L'objectiu d'aquesta acció de protesta és pressionar el Consell de Ministres europeus del pròxim dia 17. Membres del sindicat s'han reunit amb el subdelegat del Govern a Tarragona, Raúl Navarro, per a coordinar el dispositiu de seguretat davant les possibles retencions de trànsit que es puguin produir. 
La concentració començarà a les 8.30 hores amb la sortida de diverses columnes de tractors des de l'estació d'autobusos de Reus i des de Constantí. Cap a les 10.30 hores arribaran a la zona d'aparcaments d'Universal Studios Port Aventura. Des d'aquí els tractors es desplaçaran cap a Salou, on començarà la manifestació amb l'assistència d'agricultors de tota Catalunya, especialment de Lleida. A les mobilitzacions hi participaran pagesos de la Terra Alta i el Priorat afectats./ROL

08/07/00. BARCELONA. Un decret de la Generalitat regularà la creació de nous parcs eòlics a Catalunya amb l'objectiu de facilitar la implantació més ràpida d'aquests moderns molins de vent productors d'energia elèctrica. El mateix decret establirà les compensacions econòmiques que els promotors d'aquestes instal·lacions hauran de pagar als municipis veïns afectats i les garanties necessàries per reduir al màxim l'impacte ambiental dels parcs eòlics, segons va explicar al diari Avui el conseller de Medi Ambient, Felip Puig.
El conseller va anunciar també que el mapa d'implantació eòlica de Catalunya, que es presentarà la setmana vinent al Parlament, preveurà la instal·lació en una primera fase de molins de vent amb una potència d'entre 1.000 i 1.500 megawatts de potència (equivalent a la d'una central nuclear) i determinarà tres classificacions territorials en funció de la possibilitat d'acollir aquest tipus d'energia renovable.
A les zones denominades "compatibles", la tramitació dels permisos per construir parcs eòlics serà "pràcticament automàtica", va indicar Felip Puig. A les zones d'implantació condicionada, entre les quals s'inclouran bona part dels territoris del pla d'espais d'interès natural (PEIN), serà necessària un tramitació més acurada en què es demostri que els parcs eòlics proposats són compatibles amb la protecció dels valors naturals, paisatgístics i històrics afectats. Finalment, el mapa proposat per Medi Ambient detallarà les zones incompatibles amb els parcs eòlics, entre els quals s'inclouran els parcs naturals i els espais naturals especialment sensibles.
Primer debat públic
El conseller de Medi Ambient va fer ahir aquest anunci en el transcurs del debat sobre l'energia eòlica organitzat pel Grup d'Informació Ambiental de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (GIA-ACCC), el primer acte públic que se celebra a Barcelona sobre el futur d'aquesta energia renovable amb la participació dels principals sectors interessats.
Manuel de Delás, director gerent de l'Associació d'Empreses Productores d'Energies Renovables (Appa), va recordar que, tot i que Catalunya va ser una de les comunitats promotores dels estudis sobre l'ús de l'energia eòlica, actualment ocupa una de les posicions més endarrerides de l'Estat en el desenvolupament d'aquesta font d'energia.
El representant de l'Appa va destacar que a més dels beneficis ambientals directes de l'ús de fonts renovables com l'energia eòlica, aquest molins de vent "tenen un impacte ambiental reduït i reversible".
Josep Maria Forcadell, del GEPEC, el grup ecologista més crític amb els projectes eòlics en espais naturals de Tarragona, va afirmar que els projectes d'instal·lacions eòliques responen a "un nou desarrollismo a la catalana que a Tarragona s'expressa en forma de nous polígons industrials, hotels i urbanitzacions". Forcadell va indicar que el seu grup no s'oposa a l'energia eòlica però proposa que s'implantin els molins de vent lluny de "les zones més boniques" que "s'han mantingut fins ara lliures de la petjada humana" a les muntanyes emblemàtiques de les comarques de Tarragona.
Enric Tello, d'Acció Ecologista, es va mostrar clarament favorable al desenvolupament de l'energia eòlica i va assegurar que el conjunt de les energies renovables són un factor decisiu per fer front al canvi climàtic. Tello va reclamar un debat social que faci possible la implantació ràpida però ordenada de l'energia eòlica i va proposar que a les comarques de Tarragona la creació de parcs eòlics sigui paral·lela a l'aprovació de nous parcs naturals.
L'alcalde d'Arnes (Terra Alta), Xavier Pallarès, va explicar que els veïns no veuen els parcs eòlics com una amenaça sinó com equipaments que es poden instal·lar en zones de poc impacte ambiental i poden aportar recursos econòmics importants per als municipis./ROL

08/07/00. TORTOSA. La Direcció  General de Conservació de la Naturalesa (DGCONA) amb la col·laboració del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CIEAF), han començat a les comarques de l'Ebre a efectuar les tasques de redacció de l'inventari forestal nacional que es realitza cada deu anys. Per a fer aquest treball, a la província, s'han destinat set equips amb base en Tortosa, Gandesa, Móra d'Ebre, Reus i Montblanc. Segons dades del CIEAF, l'any 1993 en les Terres de l'Ebre es comptabilitzaven 66.948 hectàrees de massa forestal./ROL

08/07/00. TARRAGONA. L'avanç de l'Anàlisi de la Conjuntura Econòmica de Tarragona que elabora periòdicament la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació assenyala com a remarcable que la taxa d'atur a les nostres comarques el mes de maig va siutar-se en un 4,75%, de manera que es dóna una situació de plena ocupació. Aquesta conjuntura diuen "crea tensions en el mercat de treball, especialment per la manca de mà d'obra en els sectors de turisme i comerç", segons publica El Balcó. 
Cal destacar la bona notícia que mostra que el Baix Penedès va ser la segona comarca catalana que més va créixer durant el 1999 (4,71%) només superada pel Garraf. El Tarragonès va créixer un 3,58%, el Baix Camp un 3,41%, el Montsià un 3,17% i el Baix Ebre un 2,69% entre d'altres. Les perspectives de creixement per aquest any són semblants a les de 1999, tot i que l'augment de l'ocupació no serà tant elevat, conclouen. 
Per sectors econòmics, els més afectats per l'atur al mes de maig són els serveis i l'indústria. Per altra banda, les vendes comercials a les comarques han tingut una recuperació respecte al gener i febrer passats, de manera que s'ha beneficiat especialment al sector vehicles i accessoris per l'automoció i a les grans superfícies. El sector que ha perdut xifra de vendes és el d'equipament per a la llar. 
Així també el ritme de matriculacions de vehicles a l'abril i maig ha estat menor que la del primer trimestre de l'any, mentres que les vendes totals industrials s'han recuperat. Gràcies a l'enquesta feta al sector minorista, es comprova que la tònica és millor que els mesos anteriors, encara que el pitjor comportament de l'activitat comercial ha estat per a l'àrea de Tortosa, mentres Valls ha tingut un bon funcionament dels negocis durant març i abril. Les àrees de Tarragona i Reus han mostrat una dinàmica positiva amb un increment moderat, i les expectatives per als propers mesos són bones./ROL

08/07/00. FLIX. El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre ha organitzat dos actes de presentació de llibre "La Batalla de lEbre. Història, patrimoni, paisatge", amb dies, hora i lloc que tot seguit us indiquem: 
Dia 14 de juliol 
Hora: 20 h. 
Lloc: Sala de Plens de l'Ajuntament de Flix 
En acabar aquest acte, a la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Flix, s'inaugurarà una exposició fotogràfica sobre l'Abecedari de la Llibertat de Corbera d'Ebre. 
Dia 21 de juliol 
Hora: 20 h. 
Lloc: Biblioteca Comarcal de Móra d¡Ebre 
Intervendran en l'acte de presentació Xavier Hernàndez, Edmon Castell i Lluís Falcó, integrants de l'equip que ha redactat el llibre./ROL

08/07/00. BENISSANET. La vila de Benissanet serà la seu de la Trobada de Bandes de Catalunya de l'any 2000, segons ha confirmat l'alcalde, Josep M. Sarroca. La trobada tindrà lloc el dia 30 de setembre i coincidirà amb l'inici dels actes del Centenari de la Música a Benissanet. Segons Sarroca, l'Ajuntament vol commemorar cent anys de tradició musical al municipi, fonamentada amb l'existència de múltiples bandes, orquestres i altres formacions musicals que hi ha hagut a Benissanet en l'última centúria. Els actes del centenari es perllongaran fins al 5 d'octubre./ROL

Els ajuntaments de les nostres comarques són poc solidaris amb el Tercer Món

 10/07/00. TARRAGONA. La solidaritat internacional encara no és una prioritat per a la majoria d'ajuntaments de les comarques de Tarragona. Sols tres dels deu consistoris que són capitals de comarca -Reus, Tortosa i Montblanc- han aprovat destinar el 0,7 per cent del seu pressupost ordinari a projectes de solidaritat en països del Tercer Món, segons un informe publicat per La Vanguardia. A les nostres comarques cap de les tres capitals: Móra d'Ebre, Gandesa i Falset destinen ni una pesseta del seu pressupost a projectes d'ajut al Tercer Món, si bé alguns municipis, com ara Flix, ja fa anys que aproven destinar una petita part del seu pressupost a aquestes qüestions.
L'Ajuntament més generós de la província és el de Reus, que ha reservat una partida de 35 milions de pessetes, dels quals ha adjudicat 21 a projectes concrets en Cuba, Guatemala, Tanzània, Equador, Brasil, Nicaragua, Perú, Bolívia, Costa d'Ivori, Zaire, Mèxic i el Sahara. L'Ajuntament de Tortosa també ha aprovat per primera vegada aquest any destinar el 0,7 per cent del seu pressupost a cooperació; concretament 8,9 milions de pessetes, que serviran per a alleugerir les conseqüències de les inundacions de Moçambic i per a la formació professional de noies òrfenes de Guatemala. El tercer és el de Montblanc, que xifra la quota de solidaritat en 2,7 milions de pessetes. 
Dels 188 ajuntaments de Tarragona, en 1999, un total de 118 va superar l'aportació de 75 pessetes per habitant per a projectes de cooperacióinternacional, enfront dels 107 de 1998, segons el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. /ROL

10/07/00. VILALBA DELS ARCS. Els treballs d'excavació efectuats per la Universitat Rovira i Virgili al terme municipal de Vilalba dels Arcs han posat al descobert un santuari preibèric del segle VII a de C. Segons els caps d'excavació, David Bea i Jordi Diloli, es tracta d'una troballa excepcional i única de gran interès pel coneixement de la protohistòria catalana. El recinte excavat està format per un edifici poligonal de pedra i tovot amb mur perimetral i coberta de volta. A l'interior s'ha detectat un nivell d'incendi que provocà la seva destrucció i una tipologia de materials propis dels recintes de culte, entre els quals destaca una pedra tallada que podria correspondre a l'altar ceremonial./ROL

TARRAGONA. - El Servei Català de la Salut (SCS) de la Generalitat invertirà aquest any 200 milions més que el període passat en transport sanitari, un increment que ha de contribuir en la millora del servei. En total, la Generalitat es gastarà 950 milions, enfront dels 749 de l'any passat. L'increment de pressupost es deu al procés de privatització del servei, que es va iniciar el passat 1 de juliol. De moment, sols s'ha realitzat el traspàs de competències del transport sanitari en l'àrea que correspon al Priorat i Ribera d'Ebre. A partir de l'1 d'octubre també es privatitzarà el servei a la Terra Alta, comarca en la qual l'empresa Ambulàncies Baix Ebre ubicarà dues bases permanents amb servei de 24 hores a Batea i Gandesa./ROL 

10/07/00. RIBA-ROJA D'EBRE. Riba-roja d'Ebre promociona el seu museu etnogràfic inaugurat l'any 1998 amb l'edició d'un fulletó. Aquest museu es troba a la plaça de l'església i és obert gratuïtatament els diumenges de 12 a 14 h, fora d'aquest horari cal trucar al 977 416 003. Hi ha dues plantes on s'ha intentat reconstruir una casa de primers de segle, així com també tots els estris que utilitzaven els avis per treballar al camp. La fusta, el ferro... Molts dels objectes han estat restaurats per l'associació Grup Reculls i mols dels quals són donacions dels riba-rojans que volen d'aquesta manera perpetuar la memòria dels avantpassats./ROL

10/07/00. HORTA DE SANT JOAN. Prop d'un miler de jubilats de la Terra Alta van participar el passat cap de setmana a la vuitena edició de la Trobada de la Gent Gran de la Terra Alta, organitzada pel Consell consultiu de la Gent Gran de la comarca i el Consell Comarcal. Durant tota la jornada de dissabte, els avis van participar en diverses activitats organitzades amb motiu de la festa. L'acte es va cloure amb un multitudinari dinar de germanor al pavelló cobert./ROL

11/07/00. MÓRA D'EBRE. La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Móra d'Ebre ha aprovat la creació del servei municipal de grua per a la retirada de cotxes de la via pública. Aquest servei s'implanta perquè les persones que tenen contractat un gual puguin gaudir-ne i tenir la seguretat que disposen d'accés lliure a la zona coberta pel gual. També es vol aprofitar aquest servei per retirar vehicles que estiguin mal estacionats de manera evident./ROL

 11/07/00. PRADELL DE LA TEIXETA. La serra de la Teixeta podria acollir dos nous parcs eòlics, si bé en aquesta ocasió es tractaria de minicentrals eòliques ja que implicarien la instal·lació de dos i un aerogeneradors als termes municipals de Duesaigües i Pradell de la Teixeta, respectivament. Les empreses que promouen aquestes centrals són Esbrug, de Castellar del Vallès, i Eòlica Terral, segons informa el diari El Punt. Val a dir que Pradell és un dels municipis afectat pel parc eòlic de l'Enderrocada, actualment el més gran de Catalunya, amb 91 aerogeneradors instal·lats./ROL

11/07/00. EL PINELL DE BRAI. La vila del Pinell de Brai acull des d'ahir la segona edició de les Jornades Martinellianes, una activitat inclosa en el programa oficial de la Universitat Catalana d'Estiu de lany 2000. Enguany s'han inscrit a les jornades un total de 26 alumnes, els quals participen activament en els debats que sobre les restauracions i les transformacions del patrimoni arquitectònic català, des del neoclassicisme fins a la fi del segle XIX, dirigeixen prestigiosos professors universitaris.
De l'edició denguany cal destacar la presència de l'exsecreatri general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, qui participarà demà en una taula redona./ROL

11/07/00. GANDESA. L'Ajuntament de Gandesa impulsa un estudi a les aigües de la zona del balneari de la Fontcalda. L'estudi té com a objectiu determinar les propietats i el grau de qualitat d'aquestes aigües termals. Es vol aconseguir la màxima informació possible per tal de valorar la possibilitat de poder tirar endavant l'activitat balneària en aquest indret en un futur. Val a dir que la Fontcalda deu el seu nom a les aigües calentes que brollen de les seves fonts. Es calcula que l'aigua, a la mina, pot estar a una temperatura d'uns 45 graus Celsius./ROL

11/07/00. GANDESA. Els vehicles de veïns de la Terra Alta són els que passen amb menys problema la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV), segons les dades facilitades pel Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat. Només un 11,4 per cent dels vehicles de la Terra Alta que van acudir a les estacions d'ITV durant l'any 1999 van haver de passar una segona revisió d'ITV, mentre que a Catalunya el percentatge s'eleva fins al 21,4 per cent./ROL

12/07/00. FLIX. Aquesta empresa produirà 7000 tones anuals de productes clorats sòlids, destinats preferentment al tractament d'aigües de piscines. L'empresa que s'anomenarà Inquide Flix, SA estarà participada en un 80% per Inquide i en un 20% per Ercros. 
L'alcalde de Flix, Antoni Sabaté, ha valorat molt positivament aquesta nova implantació perquè contribuirà a la viabilitat del polígon químic del municipi. També ha anunciat que s'incentivarà la inversió amb reduccions importants dels impostos municipals, i a amb la subvenció directa de 100.000 pessetes per lloc de treball creat que tingui una durada mínima de 3 anys i correspongui a un ciutadà empadronat a Flix.
L'empresa Inquide Flix, SA ha previst una inversió inicial de 700 milions de pessetes, la creació de 25 llocs de treball i una entrada en funcionament per al mes de setembre de l'any 2001./ROL

12/07/00. MARÇÀ. Les cooperatives de Falset-Marçà, Capçanes i Bellmunt i la SAT de la Torre de l'Espanyol inverteixen 120 milions de pessetes en la construcció d'unes noves instal·lacions per a l'elaboració conjunta d'oli d'oliva a Marçà, segons informa El Punt. La nova cooperativa de segon grau resultant començarà a treballant el pròxim mes de desembre sota el nom de Molí de Mola. Es preveu que en el primer any de funcionament el nou molí molturarà al voltant d'uns 700.000 o 800.000 quilos d'oliva, si bé les instal·lacions estan preparades per tractar-ne més d'un milió./ROL

12/07/00. TORTOSA. El consorci Lidebre, que gestiona els ajuts de la iniciativa europea Leader-II a 24 municipis del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d'Ebre ha atorgat un total de 600 milions de pessetes en ajuts a 35 projectes d'inversió presentats per empresaris de la zona en els àmbits de l'agroturisme i les petites i mitjanes empreses. Aquests 600 milions han contribuït a efectuar una inversió de 2.000 milions de pessetes a la zona.
Divendres vinent, el consorci realitzarà un acte a Amposta en el decurs del qual premiarà la millor iniciativa empresarial que s'ha beneficiat dels ajuts durant l'any 1999./ROL

12/07/00. MÓRA D'EBRE. El govern del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha acordat rebaixar de 12 a 4 milions de pessetes les compensacions econòmiques anuals destinades als ajuntaments de Miravet, Benissanet, Rasquera i Ginestar, els únics de la comarca que no reben cap subvenció derivada del Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (Penta). Les noves compensacions assignades passaran de 3 a 1 milió de pessetes anuals per municipi.
El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Miravet, Antoni Borrell, ha declarat que aquesta retallada va en contra de l'equilibri territorial de la comarca./ROL

12/07/00. FLIX. A partir de demà, la reserva de fauna salvatge de Sebes  , a Flix, disposarà d'un nou atractiu. Un carro tirat per un animal amb capacitat per a una dotzena de persones, efectuarà un itinerari per la reserva des del Mas del Director, on hi ha ubicat el centre d'interpretació del paratge de Sebes. El viatge d'anada i tornada durarà uns cinquanta minuts aproximadament. 
Aquesta és una de les principals novetats que presenta aquest estiu la reserva natural de Sebes, després que la Fundació Territori i Paisatge, dependent de Caixa Catalunya, presentés la setmana passada el Pla de Gestió de la zona. La Fundació invertirà quatre milions de pessetes en dos anys per a la introducció de la cigonya i la pastura de cavalls a Sebes. 
D'altra banda, l'Ajuntament de Flix té previs d'incloure els projectes que es deriven del Pla de Gestió de Sebes en les futures convocatòries d'ajuts dels fons estructurals europeus FEDER. Pere Josep Jimenez, coordinador del Pla de Gestió, ha anunciat que durant els darrers sis mesos la zona humida de Sebes ha rebut 2.500 visites, la qual cosa suposa un impacte econòmic a la zona d'uns deu milions de pessetes./ROL

13/07/00. TARRAGONA. Aquesta és la informació que publicava ahir La Vanguardia, signada per la delegada a Tarragona Rosa M. Bosch, sobre les extorsions de màfies estrangeres a immigrants lituans que treballen en la campanya de la recollida de la fruita a la comarca de la Ribera dEbre:
"Aparecieron de madrugada y como otras veces nos exigieron el dinero, yo me resistí y empezaron a darme patadas en la cara; al final se llevaron unas 40.000 pesetas", relata Iván, uno de los inmigrantes lituanos que aterrizaron hace unos pocos meses en Cataluña para trabajar como temporero en la recogida de fruta. Ahora, está instalado en un pueblecito de la Ribera d'Ebre, al igual que varias decenas de lituanos que viven con el miedo en el cuerpo, debido a la continuas extorsiones a las que son sometidos por parte de grupos mafiosos, que periódicamente se llevan un porcentaje de su sueldo. 
Aunque la policía judicial de la Guardia Civil y la policía nacional han abierto sendas investigaciones tras tener conocimiento de estas prácticas en varias localidades del sur de Cataluña, las pesquisas se complican debido al temor de los agredidos a ser expulsados del país -la mayoría trabajan en situación ilegal- o de ser víctimas de represalias. Las víctimas no denuncian porque tienen mucho miedo, lo que dificulta que "podamos identificar a los agresores", manifiestan fuentes de la investigación. 
La sensación de inseguridad que viven los temporeros y de la que son partícipes los empresarios agrícolas que los emplean ha motivado que tanto el sindicato agrario Unió de Pagesos (UP) como UGT hayan expresado su preocupación ante la subdelegación del Gobierno en Tarragona. Salomó Torres, coordinador de UP en las comarcas de Tarragona, ha hecho un llamamiento a los empresarios "para que regularicen la situación laboral de los tra-bajadores y así logren una mayortranquilidad social y económica"."Lituania está exenta del visado de turista, lo que facilita mucho la entrada de ciudadanos de ese país", explica el subdelegado del Gobierno en Tarragona, Raúl Navarro. Actualmente, residen con la documentación en regla un total de 22 lituanos en la provincia de Tarragona. A esta cifra hay que sumar un número indeterminado de ciudadanos que llegaron, como turistas, a principios de año y que van recorriendo Castellón y Cataluña en busca de trabajo en el campo. 
Atracos de madrugada 
En un pueblo junto al Ebro viven en un gallinero ocho personas, cinco hombres y tres mujeres. Se trata de un local que una familia de agricultores les ha cedido de manera altruista temporalmente. "En las últimas semanas han llegado dos veces los mafiosos; una lograron quitarle unas 70.000 pesetas a una de las mujeres, la segunda, nosotros nos percatamos y los mafiosos huyeron", explica la mujer que les ha dado cobijo. Todos exigen mantenerse en el anonimato. 
A la difícil situación de tener que vivir lejos de casa se suma el hecho de que nadie les garantiza que podrán ahorrar lo que ganan para enviarlo a sus familias. "Cuando tengo trabajo gano entre 4.000 y 5.000 pesetas al día; en Lituania los salarios son de entre 15.000 y 18.000 pesetas al mes, el país está muy mal", explica una mujer que llegó en mayo a Cataluña junto con sus dos hijos. "Al pequeño lo he enviado de vuelta a casa, esto es demasiado peligroso", añade. El mayor seguirá, de momento, aquí. 
"Tenemos que pagar, sino te golpean, te quitan la documentación... Tenemos mucho miedo", comenta otra de las mujeres. Un agricultor explica que en las últimas semanas ha sido testigo de escenas más propias de películas de gángsters. En esta ocasión el decorado no ha sido ni Chicago ni Sicilia, sino un pueblo rural de las comarcas del Ebro. "Vino un BMW gris y en medio de la calle paró, se barajaron dos individuos y cogieron a un hombre que estaba entrando en una cabina telefónica; se llevaron todo lo que llevaba encima", asegura. 
Iván comenta que muchos de los integrantes de estas bandas son ex policías de la república báltica -dato que confirman fuentes de la investigación- y advierte de los métodos que emplean por su propia experiencia. Muestra las secuelas en el rostro de la paliza que le propinaron y asegura que, como siempre, regresarán./ROL

13/07/00. MÓRA D'EBRE. L'exalcalde convergent i exregidor socialista de Móra d'Ebre, Juli Vives, en qualitat d'acusació particular del cas Frucampos, ha sol·licitat al jutjat de Gandesa l'obertura del judici oral contra l'alcalde de Móra, Santiago Campos (CiU), al qual li demana quatre anys i mig de presó, quinze mesos de multa amb una quota diària de 10.000 pessetes i quatre anys d'inhabilitació per un delicte de falsedat dumental; dos anys de presó més i vuit d'inhabilitació per un delicte de frau, i quinze mesos de presó més per un presumpte delicte de  falsificació. Per tot plegat, l'acusació particular demana que s'apliqui a santiago Campos una pena de set anys i tres mesos de presó.
Recordem que el cas Frucampos correspon al subarrendament d'uns locals de l'empresa Frucampos (fundada per Campos) per part d'un antic treballador d'aquesta empresa a l'Ajuntament de Móra.
Aquesta és la tercera vegada que l'exalcalde i exregidor Juli Vives demana penes de presó per a Campos. En els tres casos oberts en làmbit judicial, dos al voltant de la compravenda de la Llanterna i aquest tercer sobre els locals de Frucampos, Vives ha sol·licitat per a Campos penes de presó superiors als 28 anys. En el primer judici del cas la Llanterna, celebrat el 6 dabril a Tortosa, Campos va resultar absolt (la sentència ha estat recorreguda). En el segon judici de la Llanterna (6 de juliol), el fiscal va demanar l'absolució de l'alcalde de Móra (s'està a l'espera de sentència)./ROL

13/07/00. MÓRA D'EBRE. El Ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, celebrat dimarts al vespre, va retirar la proposta de retallada de les subvencions que atorga l'ens a quatre ajuntaments de la comarca que no reben compesacions de cap de les dues àrees nuclears de la província (Ascó i Vandellòs). El  govern del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre havia acordat anteriorment rebaixar de 12 a 4 milions de pessetes les compensacions econòmiques anuals destinades als ajuntaments de Miravet, Benissanet, Rasquera i Ginestar, els únics de la comarca que no reben cap subvenció derivada del Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (Penta). Les noves compensacions assignades havien de passar de 3 a 1 milió de pessetes anuals per municipi, la qual cosa ha aixecat dures crítiques dels ajuntaments afectats, els quals consideren que aquesta retallada va en contra de l'equilibri territorial de la comarca. Ara es renegociarà amb els afectats la quantia d'aquests ajuts/ROL

 13/07/00. FLIX. Felip Puig, conseller de Medi Ambient de la Generalitat, visitarà demà Flix per tal de presidir l'acte de lliurament del certificat ISO-14001 a les empreses Ercros Industrial, SA i Kemira Ibérica, SA, ubicades al polígon químic de la localitat.  Kemira també rebrà el certificat del reglament Emas. Amb aquests certificats, les empreses veuren reconeguts els esforços que han efectuat en els darrers anys per millorar els processos de producció tot respectant el medi ambient./ROL

13/07/00. Joan Juvé, fotògraf de Viladecans resident de Rasquera, va tancar ahir amb notable èxit de públic una mostra de 28 fotografies que des del passat 30 de juny es podia veure a la sala d'exposicions el Palauet, de Tortosa. La intenció de l'artista amb aquesta mostra era posar l'accent en aquelles petites coses que ens envolten i que ben sovint ens passen per alt. L'autor considera les seves obres com a bocins de realitat.
Juvé ha obtingut diversos premis fotogràfics. L'any 1994 va quanyar el premi de la revista L'Estel, posteriorment el premi de l'Ajuntament de Flix, el primer premi de la tercera festa de Sant Galderic i, l'any passat, el primer premi de la Biennal de Tortosa ex aequo amb Jordi Fosch./ROL

 14/07/00. MÓRA D'EBRE. L'alcalde de Tivissa, Fermí Pallisé ha demanat al Consell Comarcal que es pronunciï sobre l'impacte contaminant i l'afectació sobre el medi que provocarà la construcció d'una central tèrmica de l'empresa nord-americana Enron a Móra la Nova. El President del Consell, Santiago Campos, ha evitat valorar l'informe de la planta energètica que afirma que produirà una contaminació de toxines en un radi de 20 quilòmetres. El vicepresidet del Consell Comarcal i tinent d'alcalde de Móra la Nova, Pasqual Bellmunt, considera que el Consell Comarcal no s'ha de manifestar perquè els ajuntament de la Ribera d'Ebre són autònoms i mai actuarien en perjuici de la comarca.
Per la seva banda, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya ha iniciat els tràmits per a prospectar els terrenys on s'instalarà la planta energètica, perquè la zona escollida, per Enrom, es la més rica en restes arqueològiques de Móra la Nova. En la partida del Molló la Generalitat té inventariats tres jaciments arqueològics que corresponen a les èpoques neolítica, ibèrica i romana. Els resultats de les prospeccions poden ser un obstacle per a la implantació de l'empresa a la zona./ROL

14/07/00. BENISSANET. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través de l'empresa pública GISA (Gestió d'Infraestructures, S.A.), ha adjudicat diverses obres en carreteres a les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona amb un pressupost de 736 MPTA (6 milions d'euros). Entre les obres adjudicades destaca la construcció d'una variant puntual i supressió d'un revolt a la T-324, a Benissanet, amb un pressupost de 19 milions de pessetes. L'objectiu d'aquest projecte és suprimir l'actual revolt per una "corba en S" que connecti amb les dues rectes del traçat actual. Sampliarà la calçada dels trams del vial afectats aconseguint dos carrils de 3,5 m cadascun amb vorals d'1 m. El termini d'execució és de tres mesos i l'inici de les obres és previst al novembre de 2000./ROL

14/07/00. TARRAGONA. La Diputació de Tarragona ha resolt les peticions formulades concedint un seguit d'ajuts, per un import total de 40.000.000 de pessetes a ajuntaments i entitats culturals sense ànim de lucre de les comarques tarragonines per a la realització de programes culturals, els quals tenen com a objectiu el foment de la cultura. En la concessió d'aquests ajuts per a activitats de caràcter general han tingut prioritat els ajuntaments, preferentment els dels municipis amb una població inferior als 5000 habitants i les associacions i altres entitats culturals sense ànim de lucre. 
Pel que fa a la línia de subvencions per a la restauració de monuments i a l'objecte de contribuir a la preservació del patrimoni artístic i monumental existent a les comarques tarragonines, la Diputació de Tarragona ha acordat concedir ajuts econòmics per un import total de 41,5 milions de pessetes a ajuntaments, entitats i parròquies de la demarcació de Tarragona per la restauració d'un seguit de monuments d'important valua i que en l'actualitat necessiten d'una restauració. A les nostres comarques, els ajuts han estat per a:
1) Rector de l'església St. Miquel de Batea: 2a fase obres consolidació interior (creuer i nau lateral) església St.Miquel 
2) Ajuntament de Bellmunt del Priorat: 2a fase adequació antic local de L'EUTERPE 
3) Ajuntament de Caseres: façana de la Casa Abadia 
4) Rector església Sta. Maria de Siurana: coberta de pedra de l'església Sta. Maria de Siurana (Cornudella) 
5) Ajuntament de Falset: rehabilitació del Castell 
6) Ajuntament de la Fatarella: obres finals al campanar de l'església St. Andreu 
7) Ajuntament de Gratallops: rehabilitació nau central i capelles laterals parròquia St. Llorenç 
8) Ajuntament de Pinell de Brai: 2a fase arranjament façana església St. Llorenç 
9) Ajuntament de Torre de Fontaubella: cobertes, campanar façana principal, església Nativitat 

14/07/00. FLIX. Flix i Móra d'Ebre concentren avui l'activitat cultural a la Ribera d'Ebre. A les vuit del vespre, a la sala de plens de l'Ajuntament de Flix, tindrà lloc l'acte de presentació del llibre "La batalla de l'Ebre. Història, patrimoni, paisatge", a càrrec dels autors del llibre Edmon Castells, Lluís Falcó i Xavier Hernández. En acabar l'acte, a la sala d'exposicions municipal, s'inaugurarà la mostra fotogràfica sobre "L'abecedari de la llibertat", de Corbera d'Ebre.
A Móra d'Ebre, a dos quarts de vuit del vespre, s'inaugurarà l'exposició de dibuixos per a infants obra de M. José Montagut, a la sala Julio Antonio. La mostra es podrà visitar fins al dia 23, de 19:30 a 21:00 h./ROL

14/07/00. EL PINELL DE BRAI. Totes les administracions assistents a l'acte de cloenda de les segons Jornades Martinellianes, celebrades al Pinell de Brai (Terra Alta) del 10 al 12 de juliol i que enguany tractaven sobre restauracions i transformacions del patrimoni arquitectònic català, es van comprometre a treballar conjuntament per mantenir i potenciar durant els propers anys les jornades del Pinell de Brai, tant per la seva importància acadèmica com pel que signifiquen en la potenciació i difusió de la imatge del                     nostre país. 
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Mariné; el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Xavier Pallarès, i l'alcalde del Pinell de Brai, Pere Martí, van agrair a la Universitat Catalana d'Estiu i a l'Associació Cultural Cèsar Martinell, la celebració d'aquestes jornades en les quals han participat 26 alumnes, entre els quals figuraven arquitectes i historiadors de l'art, de gran prestigi. 
En els parlaments de cloenda de l'acte, el president de l'Associació Cultural Cèsar Martinell, Ramon Ber, va assenyalar que el nivell donat a les Jornades per part dels ponents, tots ells personatges de  reconegut prestigi, ha estat molt alt i a la vegada demanà a les institucions un major suport de cara al futur. També va destacar la participació, en aquesta trobada, de les universitats de Lleida, Madrid, Pompeu Fabra i Rovira i Virgili, la qual cosa ha contribuït, segons digué, a promocionar i difondre l'obra de l'arquitecte vallenc. Així mateix, digué que en aquesta ocasió les jornades han tingut una projecció enfora del celler del Pinell de Brai i han arribat fins a Miravet i Tortosa. 
Per la seva banda, Raquel Cuesta, cap de la secció d'Investigació del Servei del Patrimoni de la Diputació de Barcelona, assenyalà que la institució barcelonina que representa sempre ha tingut una  gran sensibilitat en difondre l'obra de personatges tan entranyables com en aquest cas és Cèsar Martinell i la prova era la seva participació al llarg de 3 dies en aquestes jornades. 
El president de la Unviersitat Catalana d'estiu, Miquel Porter, justificà la celebració d'aquestes Jornades al Pinell de Brai dient que aquest celler és una de les obres més representatives de Martinell, "la ciència i la transmissió del coneixement no són gratuïtes, necessiten d'un marc i d'uns mitjans, i un marc millor que aquest difícilment el podríem trobar". També digué que la Universitat Catalana d'Estiu està al servei del país, i no es limita només als actes de Prada de Conflent, sinó que està oberta a tota classe d'iniciatives, se celebrin on se celebrin, "som aquí per ajudar a fer possible les iniciatives que                     se'ns formulin i voldríem que aquestes jornades del Pinell de Brai tinguessin continuïtat". 
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Mariné, clogué les Jornades assenyalant que Cèsar Martinell ha passat a la història per aquelles immenses obres arquitectòniques definides com "catedrals del vi" i que avui, gràcies a aquelles obres, "el nostre patrimoni té un prestigi arreu d'Europa i  que el lliga amb el més viu dels Modernismes europeus". 
Josep Mariné, que es mostrà a favor de la continuïtat de les jornades, manifestà que les institucions  col·laboren amb tot allò que estigui a favor de la cultura, però que també s'ha de saber que els  ajuntaments es troben actualment amb grans problemes econòmics i per aquest motiu demanà la amplicació d'altres entitats en la projecció i promoció de la cultura al nostre país./ROL

15/07/00. MADRID. El Consell de Ministres va donar el vistiplau a la tramitació del text de l'avantprojecte del Pla Hidrològic Nacional (PHN) presentat pel ministre de Medi Ambient, Jaume Matas. La proposta inclou un pla d'inversions en actuacions hidràuliques de més de 3 bilions de pessetes, en el període 2002-2008, i serà debatuda en el Consell Nacional de l'Aigua el 5 de setembre vinent. La filosifia del PHN consisteix a garantir el subministrament d'aigua a totes les conques espanyoles, per la qual cosa s'escometran transvasaments de les conques excedentàries a les conques deficitàries.
Una de les conques que quedarà afectada pel PHN serà la de l'Ebre, la qual podria cedir cabals sobrants a d'altres conques del sud de l'Estat. El ministre Jaume Matas, va fer una crida a la responsabilitat dels partits polítics per no encetar una guerra territorial entre autonomies per l'aigua. El PHN podria preveure un transvasament de l'Ebre, des d'Aragó, a Barcelona.
D'altra banda, el conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, va afirmar ahir a Tarragona que algunes obres importants per Catalunya estaran previstes al Pla Hidrològic del Govern central i s'ha mostrat confiat que el pla estableixi les previsions per superar el dèficit de 350 hectòmetres cúbics a l'any que té Catalunya. 

Puig ha destacat "la importància de les inversions previstes al Pla Hidrològic per Catalunya, com els 25.000 milions de pessetes per a la depuradora del Besòs o els 12.000 milions per a la reutilització de 50 hectòmetres cúbics de les aigües depurades per la futura estació del Prat". 

El conseller considera que el Pla "permetrà superar un déficit de 350 hectòmetres cúbics a l'any per a tot Catalunya". En el capítol de possibles transvasaments, Puig s'ha mostrat partidari de portar aigua del Roine (França) i "optimitzar les xarxes regionals com el consorci d'aigües de Tarragona, la xarxa d'Aigües del Ter-Llobregat i el consorci de la Costa Brava treballant cap a la seva interconnexió amb el fi de racionalitzar els recursos i equilibrar-los". 

Puig ha afirmat que és partidari de garantir el cabal ecològic dels rius, la qualitat per l'ús domèstic i el subministrament al sector agrari./ROL

15/07/00. CORBERA D'EBRE. L'assemblea d'Unió de Pagesos celebrada dijous al vespre a Riudecols (Baix Camp) va amenaçar de radicalitzar les mobilitzacions si la reunió de la Comissió Europea del 17 i 18 no atén les reivindicacions del sector de l'avellana. De moment avui es faran dues concentracions a les comarques de Tarragona. Els pagesos de la Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Priorat es concentraran a les 9 hores a l'aeroport de Reus per explicar la situació als turistes. Si no hi ha vols, han preparat talls de carreteres. Els pagesos de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Baix Ebre tenen previst fer talls intermitents de la N-420 a Corbera a partir de les 9.30 hores. Els pagesos de Lleida faran talls a les carreters principals./ROL

15/07/00. FLIX. El conseller de Medi Ambient, Felip Puig, va lliurar ahir a les empreses Ercros i Kemira Ibèrica  de Flix les respectives certificacions ISO 14001, concedides per AENOR i Det Norske Veritas respectivament, que garanteixen que aquests centres respecten la legislació mediambiental vigent. A més a més, l'empresa Kemira Ibèrica també ha rebut el certificat de participació en el sistema europeu de gestió mediambiental, conegut com a EMAS (Eco-Management and Audit Scheme). 
ISO 14001 
La concessió de la norma ISO 14001 suposa el reconeixement a l'actitud i treball respectuosos amb el medi ambient per part d'Ercros i Kemira. Aquestes certificacions  van ser concedides a Ercros i Kemira el març i el desembre passats, respectivament. 
En aquest sentit, premia el fet que aquestes empreses apliquin un acurat sistema de gestió mediambiental en totes les activitats organitzatives, productives i tècniques, respectant, així, la legislació vigent. 
EMAS 
D'altra banda, el sistema EMAS atorgat a Kemira Ibèrica és un instrument de gestió sostenible de l'empresa, que s'hi pot adherir amb caràcter voluntari, per aconseguir millores mediambientals que suposin, a la vegada, un avantatge competitiu. 
Aquest és un instrument  reconegut a tots els estats membres de la Unió Europea, per al qual, a Catalunya, la Generalitat n'és l'organisme competent. A més a més, per a la implantació del sistema de gestió ambiental, l'empresa va gaudir d'un ajut del Departament de Medi Ambient. 
Entre els avantatges que suposa la implantació del sistema europeu de gestió ambiental de l'empresa, cal destacar l'estalvi de costos, la millora de la imatge, el compliment de la legislació i l'augment de la motivació dels empleats. 
Les empreses 
La fàbrica d'Ercros a Flix es dedica a la fabricació de productes químics de base (clor, derivats de clor, i sosa), i factura anualment 12.000 milions de pessetes, amb una plantilla de 384 persones. Cada any, aquestes instal·lacions produeixen unes 665.000 tones de productes químics de base, mitjançant un procés realitzat en unes instal·lacions de 92 hectàrees. 
Per la seva banda, l'empresa Kemira Ibèrica es dedica a la fabricació de productes químics de sulfat d'alumini i clorur fèrric per a aplicació en el tractament d'aigües residuals. La plantilla de la fàbrica de Kemira a Flix, que ocupa una superfície de 2.500 metres quadrats, és de 13 persones. El conjunt d'empreses a Espanya factura anualment 6.200 milions de pessetes./ROL

15/07/00. TARRAGONA. El nou subdelegat del Govern a Tarragona, Raúl Navarro, va prendre ahir possessió del càrrec en un acte presidit per la delegada del Govern a Catalunya, Júlia García Valdecasas. Navarro va ser nomenat subdelegat del govern en substitució de Margarita López, anterior titular en el càrrec durant els darrers quatre anys. En el discurs, Raúl Navarro va tenir paraules de reconeixement per la gestió de la seua predecessora. 
Entre els temes que haurà d'afrontar Raúl Navarro estan el nou traçat del tren d'alta velocitat, el desviament del riu Francolí, la coordinació del pla d'emergència nuclear de Tarragona i el desmantellament de Vandellòs I./ROL

15/07/00. FLIX. El Grup Municipal de Convergència i Unió de Flix ha editat el seu butlletí informatiu, de 4 pàgines, amb el nom de "Parlem-ne". Segons diu el full, l'objectiu és donar a conèixer als convilatants de Flix el tarannà i el treball que porta a terme el Grup Municipal de CiU i l'actualitat local vista des d'una òptica diferent a la que els mitjans de comunicació local els tenen acostumats. 
A la portada del butlletí apareixen les salutacions dels caps locals de CDC i UDC, Jaume Palazón i Josep M. Sabaté respectivament, i a l'interior diverses crítiques a la gestió municipal referents a les obres del camp de futbol, la inseguretat ciutadana i el tancament d'una empresa tèxtil al polígon industrial local./ROL

15/07/00. HORTA DE SANT JOAN. Encara hi ha temps per inscriure-s'hi i ocupar una de les quaranta places que ofereix el curs, dedicat enguany molt especialment al món de Picasso i Horta, i que se celebrarà la darrera setmana de juliol.
Com a fil conductor del curs, els alumnes es trobaran amb elements que relacionen el joc amb l'obra de Picasso i fins i tot hi haurà eines per jugar amb el món picassià. Per exemple, la perspectiva real del quadre de la processó del convent estarà emmarcada perquè els visitants puguin veure des d'on el geni del cubisme va poder contemplar aquella imatge. 
També el joc que els alumnes prepararan per a la festa final estarà relacionat amb Picasso. S'anomenarà Fes-t-joc Picasso i tindrà lloc a la plaça d'Horta de Sant Joan la tarda de dissabte. A la nit hi haurà un fi de festa musical. 
El quart curs de jocs tradicionals està adreçat a professorat i mestres, especialistes d'educació física, música i plàstica, ludotecaris, dinamitzadors socioculturals, membres d'entitats culturals, museus, directors de temps lleure, monitors d'esplai o públic en general interessat en aquest tema. 
Quaranta hores lectives 
L'activitat contempla quaranta hores lectives i està inclosa en el pla de formació permanent del departament d'Ensenyament de la Generalitat. El corresponent certificat s'expedirà als mestres que hagin seguit almenys el 80% de les hores lectives. 
El curs, organitzat pel Centre de Promoció de la Cultura Tradicional i Popular, depenent del departament de Cultura de la Generalitat, compta amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan, l'Ecomuseu dels Ports, el Museu del Montsià, l'Ajuntament d'Arnes, l'Associació Catalana del Joc Popular i Tradicional, i Kidege. 
Les inscripcions poden formalitzar-se a la seu dels serveis territorials del departament de Cultura a Tortosa.

15/07/00. TORTOSA. Les comarques de l'Ebre acolliran aquest cap de setmana la vuitena edició de la Cursa del Llop, una prova atlètica d'alt nivell en la que s'espera que participin un centenar d'atletes. La cursa durarà  30 hores, s'iniciarà el dissabte amb l'etapa de bicicleta de carretera, amb una distància de 190 quilòmetres per les comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Baix Maestrat i Matarranya. Després hi haurà una etapa a peu des de la serra de Cardó fins a l'Ampolla (42 quilòmetres) i un trajecte en piragua pel riu Ebre de 15 quilòmetres de longitud. El diumenge arribaran la resta de les etapes, amb piragua, a peu i en bicicleta totterreny./ROL

17/07/00. MÓRA D'EBRE. El polèmic abocador de residus que es podria construir a la partida de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre, no serà ni de residus industrials ni tòxics, contràriament al que havien denunciat setmanes enrere pels quatre regidors del PSC de l'Ajuntament. En realitat es tracta d'una planta de tractament d'escombraries de gran capacitat i dimensions. 
En el decurs de la darrera sessió plenària del consistori es van donar a conèixer alguns detalls del projecte. Es tracta d'una inversió de 4.000 milions de pessetes que donaria feina a 150 persones. L'abocador tindria una capacitat per a vuit milions de metres cúbics de deixalles i es complementaria amb una planta de desballestament de vehicles, un abocador de residus informàtics i una planta de generació d'energia elèctrica per biomassa.
El grup socialista a l'Ajuntament ja ha anunciat la seva oposició al projecte per considerar-lo d'unes dimensions desproporcionades a les necessitats de Móra i comarca, ja que l'abocador estarà pensat per acollir residus urbans d'arreu de Catalunya./ROL

17/07/00. FLIX. El conseller de Medi Ambient de la Generalitat encetarà aquesta setmana una ronda d'entrevistes amb els alcaldes dels ajuntaments de les principals àrees amb potencialitat eòlica de Catalunya per acabar de definir el mapa d'ordenació eòlica de Catalunya que elabora el Departament. Dimecres de la setmana passada, Puig ja va presentar els eixos d'aquest document als partits polítics representats al Parlament.
Cal recordar que entre les zones de Catalunya on hi ha un major nombre de projectes de futurs parcs en marxa hi ha les comarques del Priorat i la Terra Alta, en les quals hi ha postures divergents sobre la conveniència o no de la implantació d'aquestes activitats. El conseller prioritzarà les converses amb els alcaldes de les dues comarques esmentades a més dels de la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre, el Baix Camp i l'Alt Empordà, les quals disposen del major potencial eòlic de Catalunya./ROL

17/07/00. TORTOSA. El nou Pla Hidrològic Nacional (PHN), aprovat pel Consell de Ministres de divendres passat, qualifica d'"excedentària" la conca de l'Ebre i, per tant, susceptible de ser objecte de trasvassaments a altres conques hidràuliques de l'Estat. A les Terres de l'Ebre ja s'han produït les primeres reaccions al document. Clarament en contra de la detracció d'aigües de l'Ebre s'han posicionat IC, ERC i la Coordinadora Antitrasvassament. Els partits majoritaris, CiU, PSC i PP s'han pronunciat amb moderació i les opinions oscil·len entre l'oposició i la necessitat de negociar de forma conjunta les contraprestacions que per al territori pot comportar un eventual transvassament d'aigües.
Sembla que el PHN podria plantejar dos transvassaments. Un de petit cap a les conques internes de Catalunya i un altre de més important cap al Xúquer./ROL

17/07/00. ASCÓ. L'Ajuntament d'Ascó ha presentat oficialment el pla estratègic de desenvolupament del municipi, un estudi elaborat pel consulting Global Group que pretén cercar solucions econòmiques de futur per a l'endemà del tancament de les nuclears. El document es va presentar divendres als alcaldes i agents socials de la comarca.
La consultora madrilenya Global Group ha contactat amb 400 empreses, de les quals 240 del sector químic, amb les quals pretén negociar la possibilitat que s'instal·lin en el municipi d'Ascó. Global Group ha elaborat el pla estratègic d'Ascó, per encàrrec de l'Ajuntament, que defineix com ha de ser l'evolució d'aquesta localitat una vegada finalitzi la vida de les dos centrals nuclears en funcionament, cap a l'any 2030. 
De moment hi ha quatre empreses químiques interessades en invertir a Ascó, segons es va informar a la reunió. També es negocia la instal·lació d'altres tres companyies a Ascó: la valenciana Brisa, del sector serveis; Oren, d'Israel, que fabrica vidre blindat, i una altra especialitzada en la producció de targetes electromagnètiques./ROL

17/07/00. HORTA DE SANT JOAN. Avui s'inicia a Horta de Sant Joan la sisena edició de la Universitat d'Estiu de les Terres de l'Ebre a la població. Durant tres dies s'hi celebrarà el curs anomenat Aspectes més conflictius de la normativa lingüística catalana, en el qual hi intervindrà el prestigiós filòleg de la Universitat de Barcelona, Joan Solà.
La Universitat d'Estiu de les Terres de l'Ebre imparteix enguany un total de divuit cursos. Enguany s'han aconseguit superar les cinc-centes inscripcions, això sense tenir en compte que el termini de matriculació per a alguns cursos encara resta obert. La presidenta de la UETE, Josepa Beltran, ha afirmat que els dos objectius principals que perseguia la UETE d'ençà de la seva creació ja s'han assolit. Aquests objectius són "fer territori", és a dir, servir d'instrument per cohesionar les quatre comarques, i "oferir cursos universitaris de qualitat que siguin útils a la població". Aquesta utilitat queda demostrada amb l'elevat nombre de matriculats professionals: un 30%. En aquest sentit, la UETE contribueix també al desenvolupament socioeconòmic de les Terres de l'Ebre. En les sis edicions realitzades fins ara s'hauran ofert un total de 72 cursos, amb 1.659 hores de docència impartides per 689 professors provinents d'arreu de l'Estat i un total de 2.155 alumnes./ROL 

18/07/00. L'HOSPITALET DE L'INFANT. Pocs dies després d'anunciar-se la implantació al polígon industrial les Tàpies, de l'Hospitalet de l'Infant, de la nova factoría de l'empresa nord-americana de components electrònics Manufacturers Services Ltd (MSL), s'ha donat a conèixer que dues empreses més han començat a construir les seves naus en aquest polígon. Aquestes empreses, de dimensions força més petites que l'anterior, començaran a produir al mes de setembre vinent i crearan una trentena de nous llocs de treball.
Aquests llocs de treball s'afegiran als més de 200 que crearà MSL, la qual construeix una nau en uns terrenys de 7.000 metres quadrats, que han estat llogats a la mancomunitat esmentada de municipis que gestiona el polígon formada per Vandellòs, Tivissa i Pratdip. L'empresa ja ha adquirit els drets de compra del terreny i també la de 13.000 metres quadrats annexos per a una possible ampliació. La inversió que efectua MSL supera els 3.300milions de pessetes i podria incrementar-se donada la previsió d'una futura ampliació./ROL

18/07/00. AMPOSTA. Ceràmica Popular Avante, SCP ha estat premiat pel consorci Lidebre a la millor iniciativa empresarial que ha comptat amb subvenció del programa europeu Leader-II a les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d'Ebre durant l'any 1999. La inversió efectuada per Avante ha consistit en  l'ampliació i la millora del taller artesanal que té ubicat al terme municipal de Benissanet.
Els altres premiats pel consorci Lidebre són:  Maria Teresa Bel Chavarria, per la creació d'una casa rural a la Galera; la Cambra Arrossera de la Cava, per la creació d'una agrobotiga, i la fundació Amics del Parc Natural del Delta de l'Ebre per l'exposició "Les llacunes del Delta"./ROL

18/07/00. ASCÓ. L'Ajuntament d'Ascó i l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE) han signat un protocol  a través del qual l'organització empresarial difondrà entre els seus més de mil associats el contingut del Pla estratègic de desenvolupament econòmic d'Ascó. Aquest Pla presenta possibles sortides econòmiques de futur per al municipi d'aquí a l'any 2010 per tal amortir al màxim l'impacte negatiu que tindrà per a Ascó la finalització de l'activitat nuclear./ROL

18/07/00. TARRAGONA. La Diputació de Tarragona, a través del Servei de Promoció i Estudis Econòmics, ha concedit ajuts per valor de cinc milions a 30 ajuntaments de les comarques (unes 170.000 pessetes per projecte) per a projectes locals de promoció econòmica, presentats per entitats locals, organismes autònoms i agrupacions empresarials. Entre els ens beneficiats per aquests ajuts hi ha l'Ajuntament de Flix i el Consell Comarcal de la Terra Alta. No hi ha cap ens local del Priorat subvencionat.
L'objectiu dels ajuts és contribuir al finançament d'accions de desenvolupament econòmic local, per analitzar sectors productius, aprofitar recursos endògens, estudis de viabilitat d'empreses o centres que es vulguin instal.lar als municipis./ROL

18/07/00. TARRAGONA. La Diputació de Tarragona ha aprovat la concessió de 19 milions de pessetes en subvencions per a la promoció i l'organització de 52 fires que se celebren anualment a les nostres comarques. Entre els ajuts concedits cal destacar les subevencions concedides a la Fira de Sant Andreu 2000, de Falset; la Mostra de Vins de les Denominacions d'Origen Prioratines, també de Falset, i la Festa del Vi i de la Verema de Poboleda./ROL

19/07/00. FALSET. Tot i que Falset era el nom més conegut en el món vitivinícola estatal, les empreses elaboradores de les poblacions que formaran la nova denominació d'orígen (DO) que ha de substituir la subzona Falset de la DO Tarragona han preferit el nom de Montsant per designar la nova DO que es crearà al Priorat. La majoria de productors de l'actual Subzona han preferit aquest nom al de Falset, la Mola o Siurana.
La nova DO Montsant integrarà els municipis següents: Falset (parcialment), Marçà, els Guiamets, el Masroig, el Molar (parcialment), la Figuera, Pradell de la Teixeta, Capçanes, Cabacés, la Bisbal, Margalef, la Torre de Fontaubella, Darmós, la Serra d'Almos i Ulldemolins. Els productors i elaboradors d'aquests pobles estan cridats ara a redactar el reglament que regirà els criteris i la manera d'elaborar els vins en aquesta zona./ROL

19/07/00. MÓRA LA NOVA. L'empresa Enron i l'Ajuntament de Móra la Nova siganaran un conveni de col·laboració en el qual es contemplaran accions de formació per als futurs treballadors de la central tèrmica de producció d'electricitat que es vol instal·lar a la població. Es pretén que Enron prioritzi la contractació de mà d'obra de la zona i que passi un període de formació a la mateixa empresa. Del centenar de treballadors que ocuparà aquesta empresa uns 25 seran llicenciats, deu administratius i la resta mà d'obra de planta.
Enron preveu invertir 100.000 milions de pessetes per a construir una central tèrmica de cicle combinat de gas als termes municipals de Móra la Nova i Tivissa. La central tindrà quatre plantes amb una potència total de 1.600 megavats de potència, una vegada i mitja la potència d'una central nuclear del tipus de les d'Ascó./ROL

19/07/00. MÓRA D'EBRE. L'Ajuntament de Móra d'Ebre està ultimant el programa d'actes de la tercera edició de La Móra Morisca. Creu i Mitja Lluna que tindrà lloc el 18, 19 i 20 d'agost. Aquesta activitat, que és una mena de mercat medieval, constituirà el preludi de la festa major 2000 de Móra d'Ebre. Els actes més destacats del programa són els següents:
Divendres, 18 d'agost
19:30 h Exposició fotogràfica Vivències i costums, a la Sala d'Exposicions
20:15 h Pregó a càrrec d'Artur Cot, cronista oficial de la vila, a la plaça de Baix
22:00 h Al Castell, sopar-espectacle morisc 
Dissabte, 19 d'agost
18:00 h Obertura del mercat medieval, al Mercadal
18:15 h Pregó paròdia de l'època a càrrec del Grup Kurumeko
18:30 h Exposició Sensacions dels nostres carrers, a la plaça de l'Estrella
18:45 h Llançament de ganivets
19:00 h Danses morisques amb Els Trobadors
19:30 h Representació teatral d'Al lladre!
20:00 h De l'Aubadera al Castell, 1ª part de La Roca roja. Seguici...
21:00 h Llum i foc a càrrec de l'Escopidor de Foc
21:30 h Danses orientals amb ballarina a càrrec d'Els Trobadors
22:00 h Representació teatral de Verdura fresca
22:30 h Actuació musical i danses d'Els Trobadors
23:00 h Representació teatral d'El venedor de...
23:30 h Actuació de l'Escopidor de Foc
00:00 h Revetlla a la plaça de lEstrella (Bandor's) 
Diumenge, 20 d'agost
11:00 h Al Castell, inauguració del IV Mercat d'Antiguitats
11:30 h Obertura del mercat d'artesans i oficis d'època
11:30 h Exposició Sensacions dels nostres carrers, a la Citel·la
12:00 h Recorregut musicals fins a Al-Andalus amb Els Trobadors
12:00 h Al Castell, recreació de la vida clerical, pel Grup Teatre Móra d'Ebre
12:30 h Representació teatral d'Al lladre!
13:30 h Llançament de ganivets i llit de claus
14:00 h Danses morisques d'Els Trobadors
18:00 h Obertura del mercat artesanal i d'oficis
18:30 h Dansa i música morisca amb Els Trobadors
19:00 h Actuació del faquir
20:00 h Representació teatral de Verdura fresca
20:30 h Danses morisques i recorregut musical, a càrrec d'Els Trobadors
21:00 h Espectacle teatral itinerant La roca roja. Seguici..., (castell, Mercadal, plaça de Baix)
22:00 h Llum i foc a càrrec de l'Escopidor de Foc
22:30 h Cloenda 
*Els actes que no tenen localització tindran lloc al Mercadal./ROL

19/07/00. MÓRA D'EBRE. L'alcalde de Móra d'Ebre, Santiago Campos, està segur que el grup del PSC de la població està  darrere de les accions judicials que contra la seva persona encapçala l'exalcalde convergent i exregidor socialista Juli Vives. Campos ha acusat als regidors del PSC de dur a terme una persecució política contra ell, un extrem que ha estat negat pels socialistes morencs./ROL

19/07/00. CASERES. Caseres començarà a construir enguany o a la primeria de l'any que ve dues piscines públiques, i deixarà de ser l'únic poble de la Terra Alta que no disposa d'aquest servei. De moment s'està redactant el projecte d'aquest equipament que es construirà en una zona pròxima al nucli urbà i al riu Algars. Actualment, els veïns i els estiuejants de la població prenen els banys als tolls naturals que forma el riu./ROL

20/07/00. FALSET. La Coordinadora de Plataformes Territorials de les comarques del Sud de Catalunya (plataformes del Priorat, Terra Alta, Baix Camp, Conca de Barberà, Baix Ebre, Montsià), Web-E38 i GEPEC, arran de la compareixença del conseller de Medi Ambient Felip Puig del proppassat dia 12 per a presentar les propostes d'implantació eòlica al Principat, vol fer saber a l'opinió pública un seguit de consideracions:
1. Les expectatives creades per les primeres declaracions del conseller i la promesa de consensuar un mapa d'implantació eòlica a Catalunya han patit al llarg dels mesos d'espera i dels successius ajornaments, un procés de creixent desencís que, ara, amb la primera compareixença del Conseller s'ha agreujat i s'ha vist acompanyat d'una bona dosi de preocupació davant unes directrius que, a la pràctica, poden deixar sense protecció efectiva les nostres serres més emblemàtiques (aquelles que el mateix conseller proclamava candidates a futurs parcs naturals) en nom d'una utòpica compatibilització que, desgraciadament, sembla respondre més a uns criteris economicistes que no pas als realment mediambientals, que haurien de ser els primordials per a un departament que duu el nom que duu. O és que els parcs naturals per a les serres del Sud seran, també de segona categoria?
2. Al costat d'una manca de precisió preocupant, trobem contradiccions i incoherències entre el discurs i la pràctica. Com s'entén, sinó, que es vulgui fer compatible l'objectiu de reduir l'emissió de CO2 i es projecti una nova central tèrmica a Tarragona i una de cicle combinat a Móra?
3. També ens sembla greu fer certes afirmacions a partir de dades tècniques, si més no depassades i certament millorables, sobretot perquè les tries que se'n deriven condicionen de manera determinant les ubicacions en les zones que, des de tots els punts de vista, més caldria preservar (carenes, corredors biològics, etc.). 
4.Trobem del tot inacceptable que, mentre no hi hagi una legislació definitiva, es tirin endavant projectes que poden contradir alguns dels criteris exposats pel mateix conseller (Molló-Puigcerver, Muntanya Blanca, Montsant, Ports de Tortosa-Beseit, serres de Pàndols i Cavalls) 
5. En definitiva, i a l'espera de la documentació que encara no s'ha fet pública, des de les plataformes continuarem insistint per tots els mitjans al nostre abast perquè les nostres propostes alternatives "presentades al DMA per aquesta coordinadora i per la AEEC (Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya) fa dos mesos" que preveuen una producció energètica molt acostada als objectius fixats per la Generalitat i que, alhora, garanteixen la preservació de les zones d'interès natural i cultural, siguin tingudes en compte"./ROL

20/07/00. BARCELONA. Les estimacions sobre el comportament de la renda agrària a Catalunya enguany, efectuades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) assenyalen un creixement del 10.2% en el primer semestre. Aquest creixement ha estat possible per l'increment de producció enregistrat en relació amb l'any anterior, pel bon comportament de sectors bàsics com ara el porcí- i del gran creixement d'alguns altres durant aquests mesos (oli, flor i planta ornamental, cereal, etc) i per l'evolució favorable de les exportacions agroalimentàries. Aquestes estimacions no incorporen l'efecte de preus, tot i que també s'ha produït un increment sostingut del 10.6% de l'Índex de Preus Percebuts Agraris (IPPA) entre els mesos de gener i maig d'enguany respecte lany anterior.
La renda agrària experimenta una clara tendència positiva, com ho demostren les dades d'aquest primer semestre, després d'un any, el 1999, de descens significatiu en la major part de països de la Unió Europea com a conseqüència de la baixa producció i la davallada de preus d'alguns sectors./ROL

20/07/00. TARRAGONA. La província de Tarragona rebrà 1.000 milions més del Pla Únic d'Obres i Serveis per al quatrienni 2000-2003, en relació amb l'anterior pla. La província rebrà un total de 5.792 milions que podran generar una inversió en la província de 15.000 milions ja que el pla es destinarà al finançament parcial de 483 actuacions sol·licitades pels ens locals. 
El Pla preveu un programa d'acció territorial pensat per a millorar el reequilibri del país. A les comarques de Tarragona es destinarà al nou pla un 12,5 per cent dels 5.792 milions, que permetrà als Ajuntaments la realització d'obres de recuperació del patrimoni i actuacions mediambientals./ROL

20/07/00. MÓRA LA NOVA. L'Associació de la Fil·loexera celebra demà un sopar de degustació durant el qual es presentaran els vins guanyadors del  concurs dels millors vins de la denominació d'origen (DO) de Tarragona 1999. L'acte serà presidit per Antoni Solé, president del Consell Regulador de la DO Tarragona. La degustació s'iniciarà a dos quats de deu de la nit de demà divendres al Restaurant Secundino de Móra la Nova. En el decurs del sopar es degustaran els vins Rubí-Vinya Roureda, De Mullers Xardonay, Loxus i Castell de les Pinyeres. El menú constarà de carpaccio de tonyina, colze al forn amb guarnició, tiramisú i cafè i licors. El preu és de 3.000 pessetes./ROL

20/07/00. EL PINELL DE BRAI. Amb motiu del seu 5è aniversari, l'Associació Cultural Pi del Broi organitza les activitats següents en el marc de les Festes Majors del Pinell de Brai:
En primer lloc, presentació del llibre: "La Batalla del Ebre, història, paisatge, patrimoni", a càrrec de Lluís Falcó, el dia 12 d'agost, a les 7 de la tarda, a la sala de sessions de l'Ajuntament. En segon lloc, VI a Trobada de Jotes, on hi participaran com cada any poblacions de la comarca de la Terra Alta i el Baix Ebre. Com a novetat d'enguany també hi participarà alguna població del Priorat. L'acte tindrà lloc el 13 d'agost,  a les 7'30 de la tarda, a la plaça de la Vila. En tercer lloc, s'organitzarà una exposició durant els dies 10, 13, 15 d'agost sobre els cinc anys de vida de l'associació on hi haurà material de les diferents seccions 
(teatre, excursionisme, birles, revista Fatumer, cap de dansa ); es podrà visitar els dies 10, 13, 15 d'agost, de 12 del matí a 2 de la tarda, i de 7 a 9 del vespre al Centre Cultural./ROL

 21/07/00. FALSET. Un esllavissament de terra va obligar a tallar ahir migdia la carretera 
N-420 a l'alçada del Coll Negre-Coll de la Teixeta, ja que la calcada d'un dels dos carrils de la carretera s'ha afonat, segons van informar fonts de la Subdelegació del Govern en Tarragona. Segons les primeres hipòtesis, l'esllavissament de terra es va produir per la inestabilitat del terreny, en un tros en el que s'estan duent a cap obres de condicionament. De moment, tècnics del Ministeri de Foment cerquen una solució al problema. 
L'esllavissament es va produir  a l'alçada del quilòmetre 851 i va provocar l'enfonsament de la calcada d'un carril, mentre que el segon també es va tallar al tràfic per motius de seguretat. La Guàrdia Civil desvia el trànsit per trajectes alternatius de forma que els turismes es desvien cap a Porrera i els camions cap a Móra d'Ebre cap a la N-340 (Miami Platja)./ROL

21/07/00. REUS. La nova variant sud de Reus, a la carretera N-420, ja està en funcionament després que el ministre de Foment, Francisco Álvarez Cascos, inaugurés dimecres passat aquesta infraestructura que escurçarà els desplaçaments dels veïns de la Ribera d'Ebre i el Priorat a Tarragona. La variant sud de Reus evitarà que els 14.000 vehicles que diàriament utilitzen la carretera N-420 hagin de passar obligatòriament per l'interior de la ciutat. 
L'obra, una autovia de 10,3 quilòmetres de longitud amb sis enllaços a diferent nivell, ha suposat una inversió de 5.195 milions de pessetes. La variant sud enllaçarà en un futur amb la variant que unirà l'autovia de Tarragona amb la carretera de Montblanc i que podria ser una realitat d'aquí dos anys. 
Les obres s'han retardat un any a causa de retards amb la tramitació de permisos i pel fet que en l'enllaç de Falset es van trobar unes restes arqueològics datats del segle I d. de C. que volen conservar-se./ROL

21/07/00. Després de dos anys de crisi, l'antiga empresa Morapiel de Móra d'Ebre reobrirà les portes el mes vinent amb nou nom (Adobinve) i nova propietat (Grup Colomer). En un primer moment és previst que la nova empresa recol·loqui a una quarantena dels 130 treballadors que ocupava en la seva darrera època la Kukje-Cun Nam, SA (antic nom de la pelletera). Les previsions inicials indiquen que abans de l'any 2002 l'empresa morenca donarà feina a unes 86 persones.
La reobertura de Morapiel ha estat possible després d'un llarg període de gestions entre els nous responsables de la planta (el Grup Colomer i l'empresa pública catalana Eplicsa), la Seguretat Social (principal creditora de Kukje-Chun Nam) i els treballadors, als quals l'antiga empresa els deixà a deure sumes milionàries en concepte de jornals no satisfets./ROL

21/07/00. MÓRA D'EBRE. La biblioteca comarcal de Móra d'Ebre acull avui l'acte de presentació del llibre "La Batalla de l'Ebre. Història, paisatge patrimoni", obra de Xavier Hernández, Edmon Castells, Lluís Falcó, Oriol Junqueras, Joan carles Luque i Joan Santacana. L'acte, que s'iniciarà a les 20 h, comptarà amb la presència de tres dels autors i de representants del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i de l'Associació Cultural La Riuada, entitats coorganitzadores./ROL

21/07/00. BARCELONA. Els alumnes que han de començar al setembre estudis universitaris ja poden consultar des d'ahir a la tarda a través de l'adreça http://accesnet.gencat.es/dni.htm   l'assignació de places universitàries al Principat. A més també es poden consultar a les oficines de preinscripció universitària i als taulers d'anuncis de les universitats. Els alumnes que es matriculin en la plaça assignada en primera preferència ho faran entre el 21 i el 24 de juliol. Per a la resta de casos cal consultar els terminis de matriculació a la pàgina   del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI)./ROL 

22/07/00. MÓRA LA NOVA. La presidenta de l'organització ecologista Greenpeace a Espanya  , Helena Fuster, ha assegurat en una entrevista a L'Ebre que si es construeix la central tèrmica projectada a Móra la Nova, aquesta planta serà objectiu de les campanyes de denúncia de l'organització. Per a Fuster, la tèrmica Enron de Móra la Nova serà un agent de canvi climàtic important, que tindrà unes repercussions negatives en el medi ambient en un àmbit molt superior al del poble i la comarca.
Per a Greenpeace no és cert que el futur d'una població o d'una zona depengui de la instal·lació d'una central tèrmica o no, ja que s'ha demostrat que aquesta mena d'indústries creen molts pocs llocs de treball. En el cas de Móra la Nova les previsions indiquen que es crearan un centenar de llocs de treball mentre que la inversió serà de 100.000 milions de pessetes./ROL

22/07/00. BARCELONA. La Confederació d'Establiments Comerciants i de Serveis (Cecosect) en Tarragona ha convocat els seus 8.200 socis a realitzar una aturada d'una hora el pròxim 26 de juliol contra la liberalització dels horaris comercials, enfront del quart d'hora proposat per la Confederació Catalana del Comerç (CCC) i l'Agrupació de Botiguers de Catalunya (ABC). 
En concret, la Cecoset vol que l'aturada es desenvolupi entre les 12 i les 13 hores, de manera que els comerciants no tornin a obrir els seus comerços fins a la tarda. Per la seva banda, els sindicats van acordar realitzar una manifestació de dos hores de durada en Barcelona. 
D'altra banda, els comerciants repartiran aquests dies 300.000 manifests entre els seus clients explicant la problemàtica del sector i penjaran cartells en els aparadors amb el lema; "Un Govern PrePotent vol tancar aquest establiment", proposat per ABC i CCC./ROL

22/07/00. MÓRA D'EBRE. Alguns alcaldes de les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta han aixecat les seves veus per denunciar l'abandó policial que pateixen aquestes contrades, unes setmanes després que els responsables polítics del Priorat denunciessin a la Subdelegació del Govern a Tarragona una onada de robatoris a escoles, cooperatives i comerços de la zona. Els alcaldes consideren que aquestes comarques estan discriminades ja que opinen que a l'estiu es concentren els efectius policials i de Guàrdia Civil als municipis de la costa. Per intentar pal·lair aquesta situació, l'Ajuntament de Móra d'Ebre ha convocat un concurs per seleccionar dues persones que passaran a reforçar la plantilla de la Policia Local. Les proves de selecció tindran lloc dilluns./ROL

22/07/00. HORTA DE SANT JOAN. Coincidint amb  el quart Curs de Jocs Tradicionals de l'Escola Catalana de la Festa, que tindrà lloc a Horta de Sant Joan la setmana que ve, s'instal·larà al municipi una escultura permanent que recordarà el primer centenari de la primera estada del pintor Pablo Ruiz Picasso a la població de la Terra Alta. La peça, elabotrada en bronze, llautó amb patina foca, pedres i travesses de tren, evoca un marc a través del qual hom podrà contemplar el convent de Sant Salvador, des del mateix lloc on el pintor podria haver-se inspirat a l'hora de pintar el seu famós dibuix "La processó del convent". Aquesta escultura ha estat concebuda com un joc per l'artista Mira Sant./ROL

22/07/00. GANDESA. L'Ajuntament de Gandesa impulsarà durant el mes vinent un programa de visites turístiques guiades per la localitat que inclourà estades al Centre d'Estudis Batalla de l'Ebre (on s'exposa una mostra del fotògraf Robert Capa), l'antic castell, el palau del castellà d'Amposta, , la casa de l'inquisidor, l'església de l'Assumpció, el celler cooperatiu, casa Liori, etc. L'itinerari inclourà també el dinar, amb la qual cosa es vol potenciar turísticament l'atractiu gastronòmic amb elements tan característics de la zona com ara els ganyims, el conill a la cassola i el vi./ROL

22/07/00. MÓRA D'EBRE. Una vintena d'alumnes universitaris de les comarques de la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Terra Alta clouen avui el  curs "Turisme sostenible i patrimoni a les Terres de l'Ebre". L'objectiu general del curs és facilitar la innovació i millora tècnica en el procés de creació, comercialització i gestió de productes turístics basats en la valoració del patrimoni a les comarques de l'Ebre des de la perspectiva d'un ús equilibrat i sostenible dels recursos. 
Amb la finalització d'aquest curs, la Universitat d'Estiu de les Terres de l'Ebre (UETE) tanca la programació d'activitats enguany a les nostres comarques, la qual ha comptat amb cursos a Gandesa, Horta de Sant Joan i Móra d'Ebre. Entre dilluns i dimecres d'aquesta setmana, Horta de Sant Joan acollí amb un notable èxit el curs "Aspectes més conflictius de la normativa catalana", al qual s'hi van inscriure 43 alumnes./ROL

22/07/00. COMARQUES. Amb l'arribada de Sant Jaume comença de debò l'estiu a casa nostra, almenys pel que fa a festes majors. Com és tradicional, Benissanet ha estat un dels primers pobles a obrir el foc fester de la Ribera d'Ebre ahir amb el pregó de Festa Major a càrrec de Carme-Laura Gil i Miró, consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i filla il·lustre de la vila. El programa és extens i inclou exposicions, cercaviles, correfoc, concurs de bitlles, parc infantil, teatre, futbol, sopar popular, concurs de pesca, sardanes, ball de bastons, concert amb l'orquestra Carrusel, sessions de ball amb les orquestres: Super Magnos, Carrusel, Ethel i Malvarrosa i el conjunt Costa Este, castell de focs d'artifici... 
No es queden enrere a Tivissa, on el pregó de Festa Major va anar a càrrec de Josep Gomis, delegat del govern de la Generalitat a Madrid. Seguidament es va inaugurar el Centre d'interpretació els Ibers a Tivissa. El programa inclou també exposicions, cercaviles, correfoc, parc infantil, escacs, concert de l'Orfeó de Tivissa, homenatge a la gent gran, futbol, havaneres, trobada de gegants, sardanes, cursa a peu, concert amb l'orquestra Maravella, sessions de ball amb les orquestres: Principal de la Bisbal, i la Tribu de Santi Arisa, castell de focs d'artifici...

24/07/00. FALSET. El trànsit per la carretera N-420 en la zona del coll de la Teixeta on divendres de la setmana passada es va produir un esllavissament s'ha restablert gràcies a la instal·lació d'uns semàfors que donen pas alternatiu als vehicles que hi circulen. Aquesta solució provisional s'ha adoptat després de comprovar que la carretera hauria d'estar tallada uns quinze dies si es volien reparar de manera definitiva els danys produïts per l'esfondrament.
L'esllavissament de terra que va obligar a tallar la N-420 a l'alçada del Coll Negre-Coll de la Teixeta es va produir el dia 21, ja que la calçada d'un dels dos carrils de la carretera es va afonat. L'esllavissament de terra es va produir per la inestabilitat del terreny, en un tros en el que s'estan duent a cap obres de condicionament. L'esllavissament es va produir  a l'alçada del quilòmetre 851 i va provocar l'enfonsament de la calçada d'un carril, mentre que el segon també es va tallar al trànsit en un primer moment per motius de seguretat. La Guàrdia Civil va desviar durant uns dies el trànsit per trajectes alternatius./ROL

24/07/00. HORTA DE SANT JOAN. Una quarantena d'alumnes inicien avui el curs dedicat als jocs de l'Escola Catalana de la Festa que se celebra anualment a Horta de Sant Joan i que està dedicat enguany molt especialment al món de Picasso i Horta. Com a fil conductor del curs, els alumnes es trobaran amb elements que relacionen el joc amb l'obra de Picasso i fins i tot hi haurà eines per jugar amb el món picassià. Per exemple, la perspectiva real del quadre de la processó del convent estarà emmarcada perquè els visitants puguin veure des d'on el geni del cubisme va poder contemplar aquella imatge. 
També el joc que els alumnes prepararan per a la festa final estarà relacionat amb Picasso. S'anomenarà Fes-t-joc Picasso i tindrà lloc a la plaça d'Horta de Sant Joan la tarda de dissabte. A la nit hi haurà un fi de festa musical. 
El quart curs de jocs tradicionals està adreçat a professorat i mestres, especialistes d'educació física, música i plàstica, ludotecaris, dinamitzadors socioculturals, membres d'entitats culturals, museus, directors de temps lleure, monitors d'esplai o públic en general interessat en aquest tema. 
Quaranta hores lectives 
L'activitat contempla quaranta hores lectives i està inclosa en el pla de formació permanent del departament d'Ensenyament de la Generalitat. El corresponent certificat s'expedirà als mestres que hagin seguit almenys el 80% de les hores lectives. 
El curs, organitzat pel Centre de Promoció de la Cultura Tradicional i Popular, depenent del departament de Cultura de la Generalitat, compta amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan, l'Ecomuseu dels Ports, el Museu del Montsià, l'Ajuntament d'Arnes, l'Associació Catalana del Joc Popular i Tradicional, i Kidege.
Ascó
D'altra banda, a Ascó s'inicia avui la  novena edició de l'Escola d'Estiu de la localitat, una activitat adreçada especialment als infants i que consta de tretze tallers i d'activitats complementàries com ara cinema a la fresca i excursions. L'Escola es perllongarà fins divendres que ve./ROL

24/07/00. TARRAGONA. Dins de l'interès de la Diputació de Tarragona per fomentar les arts plàstiques ha decidit complementar la seva acció cultural vinculada als municipis tarragonins, als que ha facilitat diverses subvencions incloses al Pla d'Equipaments Culturals, oferint un nou servei que consisteix en la cessió d'obres d'art. Aquestes obres es seleccionaran entre els fons artístics de la Diputació o les que es produeixin a les Escoles d'Art i Disseny i s'exhibiran a les sales d'exposicions dels municipis. Aquestes exposicions itinerants comencen amb cinc exposicions distribuïdes en tres categories d'obres i que s'oferiran als municipis en funció de les condicions de les seves sales i la tipologia dels equipaments. 
La Diputació es compromet també a editar el material de difusió de les exposicions, com cartells i postals, que es trametran als ajuntaments sol.licitants juntament amb l'exposició. Les peticions d'exposicions les podran fer tots els ajuntaments de la demarcació i organismes autònoms que en depenguin i es presentaran a la Diputació amb un mínim de dos mesos d'antelació. Les peticions seran dictaminades per la Comissió dels Serveis d'Assistència al Ciutadà i sotmeses a la Comissió de Govern per a la seva aprovació. 
Les exposicions podran ser cedides en préstec per un període d'entre 10 i 45 dies i el transport de les obres i el muntatge de la mostra anirà a càrrec de l'ajuntament sol.licitant. 
Les cinc exposicions disponibles actualment: 
"Seguint les petjades de Goya" (dibuix) del marçalenc Josep Sancho Piqué: Els dibuixos obliguen a una reflexió davant les imatges dels horrors de les guerres actuals presents a tot el món gràcies al fotoperiodisme. Són 20 dibuixos ala tinta presentats en marcs negres metàl.lics. 
"Un passeig pel paisatge" (pintura) d'artistes del segle XX: Diverses visions sobre el paisatge que han tingut els nostres artistes al llarg del segle XX. 17 pintures, olis sobre tela, de Burdeus Seritjol, Lahosa Valimaña, Torres Fuster, Gonzalo Lindin, Icart Espallargas, Garcia Anguera, Ibarra, Lozano Serrano, Olivar Duro, Pedrola Font, Sancho Piqué, Nogué Massó, Costa Vaqué. 
"Dones" (pintura i escultura): Pintures i escultures amb la temàtica de la dona. 19 obres en total, 13 quadres de diverses tècniques i 6 escultures de bronze i marbre. Artistes: Torres Fuster, Nogué Massó, Lahosa Valimaña, Costa Vaqué, Sancho Piqué, Julio Antonio, Gallardo, Sarrà, Hugué, Fenosa, Segú, Gallart Pardo, Roures, Carreté Móra i Elisabeth Giesler. 
"Imatges monàstiques" (fotografia) de Ramon Cornadó: Són 40 fotografies en blanc i negre, 20 del monestir de Santes Creus i 20 de la cartoixa d'Escaladei./ROL 

"Fotografia i modernitat" (fotografia) d'Isidre Valentines: Exposició produïda amb motiu de la 10ena Primavera Fotogràfica de Catalunya. Consta de 45 fotografies en blanc i negre de diversos formats.

24/07/00. MÓRA D'EBRE. El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha iniciat a la Palma d'Ebre una tongada de cursos introductoris a Internet que es desenvoluparan fins al mes de setembre en diferents municipis de la Ribera d'Ebre. Aquesta activitat, adreçada especialment als joves, ha tingut una molt bona acollida ja que una vuitantena de veïns de la Ribera d'Ebre ja s'han inscrit en algun dels cursos programats. La durada de cada curs és de sis hores.
D'altra banda, divendres passat es va celebrar la festa de cloenda dels cursos d'anglès intensius que ha organitzat durant les tres primeres setmanes de juliol l'Oficina de Serveis a la Joventut de la Ribera d'Ebre. S'han desenvolupat un total de nou cursos d'anglès, de diferents nivells, amb una durada de 30 hores, respectivament. En total han participat en aquesta activitat un centenar de veïns de la comarca./ROL

24/07/00. GANDESA. L'Oficina de Serveis a la Joventut de la Terra Alta ha organitzat un concurs, adreçat a joves d'entre 14 i 35 anys, per crear el logotip identificatiu d'aquest servei. Els logotips s'han de presentar muntats sobre un cartró ploma DIN A4 de 5 mm de gruix. Les obres gràfiques es poden presentar en diferents tècniques: tinta xinesa, collage, llapis, ordinador, etc. Cada participant podrà presentar un màxim de tres propostes. 
El termini d'admissó d'originals finalitza el dia 30 d'agots, a les 14 h, a la seu del Consell Comarcal de la Terra Alta (C. De la Bassa d'en Gaire, 1, 43780 Gandesa). El guanyador rebrà 30.000 pessetes en metàl·lic i un lot de llibres./ROL

25/07/00. TORTOSA. El vicepresident de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), Daniel Rius, és partidari de crear el parc natural dels Ports de Tortosa-Beseit. En concret, Rius proposa delimitar aquest parc a la zona dels Ports que actualment està inclosa al Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN). En concret, es tracta de 35.000 hectàrees situades als termes municipals d'Arnes, Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Alfara de Carles, Paüls, Roquetes, Tortosa, Mas de Barberans i la Sénia. 
Rius s'entrevistarà properament amb la Directora General del Patrimoni Natural i Medi Físic de la Generalitat per presentar-li un informe de l'Idece que conté els criteris que hauria de tenir en compte la declaració de parc natural.
Aquest parc natural podria ser molt més gran si les comunitats autònomes de l'Aragó i el País Valencià també declaressin com a parc natural les zones dels Ports incloses al seu territori./ROL

25/07/00. TORTOSA. Els amants de l'art tenen encara una setmana (fins al 31 de juliol) per visitar l'exposició d'art litúrgic "Fidei Speculum" a la catedral de Tortosa. En aquesta mostra, organitzada per la Fundació la Caixa   i el Bisbat de Tortosa , es pot contemplar una magnífica representació de l'art litúrgic de la diòcesi. 
Entre les peces que s'hi exposen, destaquem una creu processional i una custòdia de les parròquies de Sant Joan Baptista de Móra d'Ebre i Horta de Sant Joan, respectivament, formen part de la magna exposició d'art litúrgic de la diòcesi de Tortosa que es pot visitar actualment a la catedral de la capital del Baix Ebre. La peça cedida per la parròquia de Móra d'Ebre és una creu processional anònima que  representa l'adoració dels Reis Mags i està datada a la primeria del segle XV. La peça és de plata sobredaurada, cisellada i  repussada i té unes dimensions de 92x44 cm. La custòdia cedida per la parròquia d'Horta de Sant Joan data de 1530, és una obra anònima dels tallers de Tortosa d'unes dimensions de 72x32,5x25 cm. És de plata sobredaurada, fosa i repussada. Aquestes dues peces són les úniques provinents de les parròquies de la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Terra Alta que hi ha a  l'exposició. 
L'exposició encara es pot visitar de dimarts a diumenge, de 10 a 13 h i de 16 a 20 h, fins al 31 de juliol del 2000. El dissabte dia 29 de juliol, a les  11:30 h, es farà la darrera visita guiada a la mostra. Aquesta activitat és totalment gratuïta./ROL

25/07/00. SIURANA. El petit poble de Siurana, al terme municipal de Cornudella de Montsant, ha estat escollit per l'empresa Codorniu per a figurar en l'anunci de Nadal d'aquest prestigiós celler del Penedès. Una quarantena de persones formaven l'equip tècnic que es va desplaçar dimecres de la setmana passada al poble prioratí per enregistrar imatges de la vila i dels voltants, segons publica el diari El Punt. Els carrers medievals del poble, l'església romànica i la plaça foren alguns dels objectius dels publicistes.
L'anunci nadalenc durarà un minut i, a banda de les imatges de Siurana, inclourà imatges plegades als Pirineus i a Santander./ROL

24/07/00. GANDESA. El jurat qualificador del VI Premi de Fotografia de la Terra Alta, reunit dissabte passat a Gandesa, va emetre el seu veredicte. En la categoria de fotografies sobre la comarca de la Terra Alta l'obra guanyadora fou "Vinyes de primavera", del gandesà Antoni Gras. El segon premi ha estat per a l'obra "La ruta verda", de Jaume Cedó, de Tarragona. L'accèssit comarcal fou per als alumnes del CEIP Puig Cavaller de Gandesa. 
En la categoria de fotografia de tema lliure, el primer premi fou per a José Julián Ochoa, de San Fernando (Cadis), per l'obra "Prian". J. Ramon Bada, de Vilalba dels Arcs, assolí el segon premi amb l'obra "La cisterna". Finalment, Antonio Ferrús, amb l'obra "Tarda de trons" obtení l'accèssit comarcal de la categoria.
El mes de setembre es lliuraran els premis als autors guardonats i s'inaugurarà una mostra de vint fotografies seleccionades./ROL

25/07/00. FALSET. El Consell Comarcal del Priorat ha aprovat una línia de subvencions adreçada als ajuntaments de la comarca per finançar part de la despesa que suposa als consistoris l'edició dels programes de festes majors respectius. El Consell Comarcal pot arribar a subvencionar fins al cinquanta per cent de la despesa municipal en aquest concepte. Aquesta línia d'ajuts fa anys que s'aplica amb èxit a la comarca./ROL

26/07/00. MÓRA D'EBRE. Els botiguers de les nostres comarques estan cridats a tancar els establiments avui durant una hora, com a mesura de protesta per l'aprovació del decret d'horaris comercials aprovat pel govern setmanes enrere. Els botiguers tancaran entre les dotze i la una del migdia i sortiran al carrer per palesar públicament el seu rebuig a les mesures liberalitzadores del govern pel que fa a horaris comercials.
Les principals entitats professionals de comerciants de les nostres comarques, com es el cas de la Unió de Botiguers de Móra d'Ebre, han convocat els seus afiliats a seguir la mobilització. 
La convocatòria de la protesta va ser aprovada la setmana passada per la Confederació d'Establiments Comerciants i de Serveis (Cecosect) a Tarragona, entitat formada per 8.200 socis. Aquesta mobilització és més contundent del quart d'hora d'aturada proposat per la Confederació Catalana del Comerç (CCC) i l'Agrupació de Botiguers de Catalunya (ABC). 
L'objectiu de Cecoset és que l'aturada es desenvolupi entre les 12 i les 13 hores, de manera que els comerciants no tornin a obrir els seus comerços fins a la tarda. Per la seva banda, els sindicats han acordat realitzar una manifestació de dos hores de durada a Barcelona. 
D'altra banda, els comerciants repartiran aquests dies 300.000 manifests entre els seus clients explicant la problemàtica del sector i penjaran cartells en els aparadors amb el lema; "Un Govern PrePotent vol tancar aquest establiment", proposat per ABC i CCC./ROL

26/07/00. MÓRA D'EBRE. L'Ajuntament de Móra d'Ebre vol millorar les condicions del trànsit de vehicles a l'interior de la població, per la qual cosa està estudiant adoptar diferents mesures que resolguin l'actual problemàtica de l'aparcament al nucli urbà. El consistori ha tramès una carta a tots els veïns informant-los que properament entrarà en funcionament el servei de grua per a la retirada de vehicles estacionats "abusivament" a la via pública. La grua també tindrà la missió de fer respectar als automobilistes la prohibició d'aparcar davant dels guals. Per la qual cosa, els veïns que vulguin disposar d'un gual ja poden sol·licitar la llicència a l'Ajuntament a un preu de 5.000 pessetes el metre linial.
Una altra mesura que s'està estudiant i per a la qual ja es disposa de partida pressupostària és la instal·lació de parquímetres (zona blava) als carrers més cèntrics./ROL

26/07/00. VILALBA DELS ARCS. En el marc de la investigació de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat sobre l'evolució dels primers pobladors de les Terres de l'Ebre, l'explotació del territori i els contactes que mantenien amb altres cultures, del 26 de juny al 14 de juliol s'ha realitzat una excavació a Villalba dels Arcs (Terra Alta) que ha posat al descobert restes preibèriques úniques al nord-est de la Península, gran part de les quals                  d'influència fenícia. 
Els arqueòlegs de la Universitat, que han treballat amb l'empresa Cota 64, han localitzat un recinte de culte de la primera edat del ferro, del segles VII-VI abans de l'era actual, al Turó del Calvari, junt al cementiri de Villalba dels Arcs. És una estructura preibèrica de planta quadrada, amb un absis a un dels costats. 
Associat al recinte han aparegut objectes que demostrarien el contacte dels indígenes amb els navegants fenicis. Hi ha material singular com una tapadora de tipus ritual decorada amb motius geomètrics característics de les Terres de l'Ebre, una gerra que copia en part l'estil dels fenicis, quatre gotets, uns canelobres, unes tauletes fetes amb ceràmica de les quals se'n desconeix la funcionalitat, i una mena d'ofrena amb cap de cérvol fet en relleu. Els murs del recinte, d'un metre d'alçada, també estan decorats sota la influencia fenícia./ROL

26/07/00. TARRAGONA. La Diputació ha aprovat un paquet de subvencions, valorat en 13 milions de pessetes, adreçat a ajuntaments i entitats de la província propietaris de monuments i ermites. Cornudella de Montsant, Flix, Móra d'Ebre, Porrera i la Torre de Fontaubella són alguns dels municipis que rebran ajuts per a restaurar o crear els seus monuments públics.
Pel que fa a les ermites, les subvencions es destinaran a l'arranjament dels santuaris i dels espais annexos. Les ermites beneficiàries de les nostres comarques són les del Carme d'Ascó, Sant Pau de la Figuera, el Calvari de Flix, la Fontcalda de Gandesa, Santa Magadalena de Garcia, Sant Salvador d'Horta de Sant Joan, les Pinyeres del Masroig, Sant Domènec de Rasquera i Sant Antoni de la Torre de l'Espanyol./ROL

26/07/00. LA TORRE DE L'ESPANYOL. El municipi de la Torre de l'Espanyol ha dedicat una plaça a Benigno Ubieto, metge de la població durant els últims 49 anys. Ubieto, natural de la població aragonesa d'Ayerbe, ha exercit pràcticament durant tota la seva vida professional al municipi de la Ribera, on és tota una institució.
La plaça de Benigno Ubieto es troba situada a l'entrada del poble i està decorada amb un enorme mural de ceràmica de Miravet. La inauguració de la plaça fou una de les activitats més destacades de les Festes Majors en honor a Sant Jaume celebrades durant el cap de setmana passat./ROL

27/07/00. BARCELONA. Les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat ocupen el primer, segon i quart lloc, respectivament, en el rànquing provincial de donació de sang, segons fonts del Departament de Sanitat de la Generalitat. L'índex de donacions de la Ribera  durant l'any 1999 (52) fou el més elevat de la província, gràcies a un total de 1.168 donacions efectuades l'any passat. La Terra Alta, amb 636 donacions i un índex de 50,2 és la segona comarca i el Priorat amb 241 donacions i un índex de 26,2 és la quarta comarca en donacions de sang de Tarragona durant l'any 1999, un índex igual que el de la comarca de la Conca de Barberà. Les dades estadístiques completes per comarques són les següents:

Comarca  Donacions   Índex
Alt Camp  1.146   33.3
Baix Camp  3.045   21.7
Baix Ebre  1.633   24.8
Baix Penedès  1.167   24.5
Conca de Barberà    479   26.2
Montsià     812   14.8
Priorat      241   26.2
Ribera d'Ebre  1.168   52
Tarragonès  3.436   20.3
Terra Alta     636   50.5

Altrament, el Departament de Sanitat i Seguretat Social posarà en marxa properament dues campanyes de sensibilització per tal d'animar a la població que es faci donant de sang, amb l'objectiu d'assolir un nivell d'autosuficiència a Catalunya l'any 2003. 
S'estima que aquest nivell d'autosuficiència se sitúa en un índex de donació del 40 , que hauria de permetre fer front a les necessitats generades pel creixent envelliment de la població i per l'increment del nombre de trasplantaments i l'activitat quirúrgic. Actualment, l'índex de donació de sang a Catalunya és del 36 . 
Malgrat l'índex de donació de sang ha anat incrementant de manera paulatina al llarg dels últims anys, aquest creixement no és prou accelerat com per arribar a l'índex del 40 en el termini de tres anys sense una intervenció extraordinària. 
La primera de les campanyes es posarà en marxa la segona quinzena d'aquest mes d'agost i s'adreça a la població general. El contingut de la campanya suposa una actualització dels missatges de la campanya "Dona'n una mica", els passis dels quals es faran a les sales de cinema. 
La segona campanya es posarà en marxa el proper mes d'octubre i es mantindrà de manera intermitent fins l'any 2003. Els missatges aniran adreçats a la població en general, als joves en particular, i als professionals sanitaris. Aquesta campanya pretén conscienciar els joves de la necessitat que es facin donants de sang, fent-los veure que un petit esforç per part seva pot salvar vides i comportar importants beneficis en l'estat de salut de moltes altres. Pel que fa als professionals sanitaris, l'objectiu és conscienciar-los de la necessitat d'optimitzar la utilització de la sang i els productes hemoderivats./ROL

27/07/00. BARCELONA. S'ha obert la convocatòria per presentar les sol.licituds d'ajudes a la Generalitat per a finançar obres de restauració d'edificis protegits com a béns culturals. La Generalitat destina cent milions de pessetes a aquest programa, del qual l'any passat les comarques de Tarragona en van rebre 28 milions.
Dels cent milions previstos per a enguany, seixanta milions aniran a parar a corporacions locals i els quaranta milions restants a persones físiques i entitats privades sense finalitat de lucre.
L'any passat a les comarques de Ribera d'Ebre, Priorat i Terra Alta van rebre sis ajuts per un import total de nou milions de pessetes. Les subvencions atorgades el 1999 van ser les següents:
Priorat- Cornudella de Montsant- Abadia de Siurana 1.000.000
Priorat- Falset- Façana Celler 2.500.000
Ribera d'Ebre- Riba-Roja- Església 1.500.000
Terra Alta- Batea- Església 1.700.000 
Terra Alta Gandesa- Celler cooperatiu 1.000.000
Terra Alta- La Fatarella- Església 1.300.000./ROL

27/07/00. BARCELONA. El Departament d'Ensenyament de la Generalitat ha aprovat la constitució de noves zones escolars rurals a Catalunya. En primer lloc, es crea a la Ribera d'Ebre la zona escolar rural Benissanet-Miravet, amb seu a l'escola Antoni Nat de Benissanet i integrada per les escoles d'ambdues poblacions. A la Terra Alta es crea la zona escolar rural Terra Alta Centre, amb seu al col·legi Cèsar Martinell del Pinell de Brai, i integrada també per les escoles Doctor Ferran de Corbera d'Ebre i Sant Blai de Bot./ROL

27/07/00. CABASSERS. Centenars de peixos del riu Montsant han mort en els últims dies al riu Montsant, possiblement a causa de la sequera, segons ha denunciat el grup ecologista L'Escurçó. Tot i això no es descarta la possibilitat que la mort dels peixos s'hagi causat per un abocament contaminant. Segons ublica el diari El Punt, agents de la Guàrdia Civil han pres mostres d'aigua al riu per analitzar-la. Fa tres anys també es van morir molts peixos durant l'estiu en aquest riu, a l'alçada dels municipis de la Bisbal de Falset./ROL

27/07/00. LA PALMA D'EBRE. L'Associació Cultural L'Espona, de la Palma d'Ebre, s'ha presentat oficialment davant els veïns de la localitat en un acte celebrat a l'església romànica. L'entitat, constituïda per una trentena de veïns, s'ha proposat tirar endavant diverses activitats, entre les quals la presentació al poble del llibre "Aproximació geolingüística als parlars de la Ribera d'Ebre", obra del professor de la URV Pere  Navarro, i l'edició d'una tesina, escrita per la veïna Olga Cubells, sobre la parla del poble./ROL

28/07/00. MÓRA D'EBRE. El ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre va aprovar ahir per unanimitat la sol·licitud d'inclusió al programa europeu Feder d'un seguit d'actuacions a realitzar a onze municipis de la comarca. Els projectes previstos suposen una inversió superior als 1.100 milions de pessetes entre els anys 2000 i 2001. El Consell aspira a obtenir 558 milions de pessetes de subvenció per a executar els projectes presentats pels ajuntaments d'Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Miravet, Móra d'Ebre, Móra la Nova, Riba-roja d'Ebre, Tivissa, la Torre de l'Espanyol, Vinebre i el propi Consell Comarcal./ROL

28/07/00. REUS. La Coordinadora de Plataformes Eòliques del Sud de Catalunya, Web-38 i GEPEC han denunciat el que anomenen els "Set pecats capitals del conseller Puig" al voltant de la polèmica de l'energia eòlica a Catalunya. Aquests pecats són els següents:
1. L'ENGANY quan proclama que un dels objectius bàsics de la implantació d'energia eòlica és la "contribució a la reducció de les emissions de CO2 a l'atmosfera". Del total de l'energia produïda a Catalunya, només un 20% produeix emissions contaminants. D'altra banda, al costat dels 1500 MW d'energia eòlica que han de ser instal·lats ens els propers anys, hi ha també previstos 2400 MW nous d'energia tèrmica...a les comarques del sud. En definitiva, Catalunya incrementarà les seves emissions contaminants. Com pot utilitzar aquest fals argument? 
2. LA MANCA DE RESPECTE a la intel·ligència dels administrats. Diu que si la gran majoria de projectes s'han de fer en espais d'interès natural del sud de Catalunya és perquè, segons l'Atles eòlic hi fa el vent necessari. Vostè amaga que, amb la tecnologia actual, la major part del territori de Catalunya està per sobre del llindar mínim de força de vent (4,5 m/s). I que les Plataformes territorials, el GEPEC i WEB-E-38 li hem lliurat un document on queda demostrat que es pot efectuar la instal·lació d'una potència similar a la que vostè defensa sense malmetre les nostres millors muntanyes. 
3. LA FAL·LÀCIA quan un dels criteris per excloure els PEIN de la construcció de centrals eòliques és la seva extensió. Segons ha anunciat, els PEIN de menys de 1000 Ha quedaran exclosos i els més extensos, no. Parlem clar: en primer lloc, i sense restar importància als espais petits, aquests només representen el 2,5% en extensió dels PEIN del sud de Catalunya. En segon lloc, és evident que la construcció d'una central eòlica en un espai tan reduït significa la desaparició de l'espai: potser per això, actualment cap d'ells no està afectat per cap projecte. En canvi, els espais més valuosos tenen més de 1000 Ha i quedaran, com fins ara, oberts a la industrialització. És aquest el tipus de protecció de què gaudeix 20% del territori català com, cofoi, publicita el Govern de la Generalitat? 
4. EL GREUGE COMPARATIU. També vostè segueix aplicant les lleis en funció de QUINA Catalunya en sigui l'objecte. Ha dit que només quedaran exclosos de la instal·lació de centrals eòliques els espais naturals de protecció especial JA DECLARATS. Els altres no i, per tant, les millors serralades del sud de Catalunya. Pot demostrar-me científicament que Montserrat, St. Llorenç del Munt o el Montseny tenen més valor i són més dignes de protecció que Montsant, Prades o els Ports? També ha dit que els criteris paisatgístics no seran importants en la decisió: com pot dir que el nostre paisatge no és important quan el seu govern, per exemple, està invertint diners en la protecció i millora del paisatge del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa? Podríem seguir... 
5. LA FUGIDA D'ESTUDI quan argumenta que és necessària la destrucció d'espais naturals en favor de "la millora de les condicions socioeconòmiques de la població". Aquesta situació és en gran part deguda a la manca de solucions per al problema del finançament dels pobles petits i les zones deprimides, responsabilitat del seu govern. No tregui el mort del damunt a una política incapaç de disminuir el desequilibri territorial a costa de deixar els espais naturals oberts a l'especulació del terreny. S'ha plantejat el fet que, en molts casos, les centrals eòliques només serviran per enriquir uns pocs propietaris i que afectaran negativament altres sectors amb capacitat real de creació de llocs de treball? És que no tenim dret a poder mantenir el nostre atractiu turístic principal? 
6. LA PREPOTÈNCIA de creure que ens empassarem una proposta complexa que, al cap i a la fi, deixa les coses com estaven i manté la indefensió dels nostres espais naturals més ben conservats en front de l'amenaça de la industrialització. 
7. L'AUTOCOMPLAENÇA. Vostè, Sr. Puig, voldria passar a la història nostrada com el conseller que va capitanejar el desenvolupament de l'energia eòlica a Catalunya. Amb tots els respectes, actuant d'aquesta manera procuri no acabar essent recordat com el polític que va impulsar la degradació industrial dels pocs espais naturals en bones condicions que encara ens queden. Esperàvem molt més de vostè, però, de moment, només hem sentit declaracions de bones intencions i, a l'hora de la veritat, molt parlar per seguir amb una pila d'espais naturals amenaçats, el únics que tenim i que identifiquen les nostres comarques. Però, conscients del que ens juguem en aquesta polèmica, la Coordinadora li segueix oferint el diàleg i l'anima perquè traspassi el llindar de funcionari (paper que, per cert, fa molt bé) a polític seriós. Tothom li ho agrairà./ROL

28/07/00. LA FATARELLA. La revista "La Cabana", de la Fatarella ha assolit una fita important: la publicació del número cent de la revista. Coincdint amb aquesta fita els seus responsables han organitzat una trobada de premsa local de les comarques de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Matarranya, diumenge vinent, a les 17 hores, als baixos del casal municipal.
També s'ha organitzat una exposició commemorativa titulada "Les cent cabanes (juliol de 1985-juliol de 2000)", que es podrà visitar a la sala polivalent del Casal fins a les festes majors de Sant Domènec./ROL

28/07/00. FALSET. El subdelegat del Govern a Tarragona, Raúl Navarro, ha informat  l'alcalde de Falset, Jaume Domènech, i el president del Consell comarcal del Priorat, Miquel Gomis, sobre l'estat de les obres per arranjar els problemes sorgits a la carretera N 420, entre el coll de la Teixeta i el Negre arran d'un esllavissament de terres que es va produir la setmana passada. 
Navarro va reconèixer davant els responsables comarcals que la carretera no es tallarà en cap moment i se seguirà donant pas alternatiu regulat per semàfors. Per la seva banda, l'alcalde de Falset s'ha mostrat satisfet perquè finalment l'accident no ha tingut tancat el principal accés a la comarca durant dos setmanes com es va dir inicialment.
En relació a les obres de la N 420 en aquest tram i que presumiblement van originar l'esllavissament de terres, el subdelegat va confirmar que estaran acabades el mes de maig del 2001./ROL

28/07/00. TORTOSA. La profiferació de motos aquàtiques circulant pel canal navegable de l'Ebre preocupa a les autoritats, ja que està prohibit que aquesta mena de vehicles naveguin per l'Ebre aigües amunt de Tortosa. L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), conscient de l'actual situació de desgavell, està redactant un reglament de navegació pel riu que inclourà entre altres aspectes l'horari de navegació, la velocitat màxima de navegació, les tripulacions, etc.
El passat cap de setmana dues motos aquàtiques van tenir un accident a Tortosa i una altra es va accidentar a Tivenys. La navegació d'aquests aparells, que assoleixen velocitats molt superiors als deu quilòmetres per hora (velocitat de navegació recomanada per les autoritats), ha provocat ja crítiques nombroses de turistes i de navegants habituals de l'Ebre./ROL

Morapiel reprendrà l'activitat el mes que ve amb quaranta treballadors

 29/07/00. Dilluns se signarà a l'Ajuntament de Móra d'Ebre el conveni entre el Grup Colomer Munmany i els treballadors de l'antiga fàbrica de pells de Móra d'Ebre amb la qual cosa l'empresa tornarà a reobrir les seves portes. Aquesta solució arriba després de dos anys de crisi i possibilitarà que l'antiga empresa Morapiel de Móra d'Ebre reobri les portes el mes vinent amb nou nom (Adobinve) i nova propietat (Grup Colomer). En un primer moment és previst que la nova empresa recol·loqui a una quarantena dels 130 treballadors que ocupava en la seva darrera època la Kukje-Cun Nam, SA (antic nom de la pelletera). Les previsions inicials indiquen que abans de l'any 2002 l'empresa morenca donarà feina a unes 86 persones.
La reobertura de Morapiel ha estat possible després d'un llarg període de gestions entre els nous responsables de la planta (el Grup Colomer i l'empresa pública catalana Eplicsa), la Seguretat Social (principal creditora de Kukje-Chun Nam) i els treballadors, als quals l'antiga empresa els deixà a deure sumes milionàries en concepte de jornals no satisfets./ROL

29/07/00. BARCELONA. L'estudi "Evolució econòmica de Catalunya 1999", elaborat pel BBVA, indica que la comarca de la Ribera d'Ebre és una de les tres de la província, juntament amb l'Alt Camp i el Tarragonès, que ha vist incrementar d'una manera més notable el seu producte interior brut (PIB) respecte a l'any anterior. El Priorat i la Terra Alta mantenen les seves expectatives de creixement estables d'un any per l'altre, segons l'estudi del banc.
L'estudi indica que a la Ribera d'Ebre el sector industrial va tenir un comportament favorable l'any 1999 i un millor comportament del de la construcció. L'agricultura va obtenir uns resultats correctes.
Al Priorat es va observar una suau acceleració de l'economia, si bé en el sector primari va veure evolucionar a la baixa el seu ritme inversor. A la Terra Alta es va detectar una inversió més intensa en indústria i construcció, i els sectors alimentari i químic van tenir bon comportament./ROL

29/07/00. TAARRAONA. Caixa Tarragona ha arribat a un acord amb el Consell Regulador de la Denominació d'Origen (DO) Priorat per posar en marxa el sistema "Liber", mitjançant el qual tots els viticultors emparats en la DO podran informar, en temps real i de forma totalment informatitzada, de la collita de la seva explotació agrària. Més de 300 productors disposaran d'una targeta Visa DO Priorat, amb la qual a més de realitzar operacions financeres donaran compte de la seva producció i de les varietats de raïm. Un sistema similar va ser implantat lany passat a la Terra Alta, gràcies a una iniciativa del Consell Regulador de la DO Terra Alta i "la Caixa".
"Liber", que deu el seu nom al déu romà de l'agricultura i del creixement, s'estrenarà la pròxima collita. Caixa Tarragona lliurarà la targeta Visa DO Priorat a tots els productors de la denominació d'origen perquè en facin ús ja durant aquesta verema. En concret, cada viticultor presentarà la targeta al corresponent celler elaborador, el qual a través d'una terminal específica registrarà la varietat i producció de la collita i, paral·lelament, les donaran a conèixer al  Consell Regular. Daquesta manera seliminarà el procés manual que s'utilitzava fins ara.
La targeta del viticultor és totalment personalitzada i amb possibilitats d'incloure la foto del titular, de manera que manté actualitzades les dades i reuneix tota la informació necessària per a cada  campanya. També permetrà gestionar la declaració de les collites, la situació de les plantacions, els rendiments i els drets de plantació disponibles. En vistes de pròximes campanyes s'hi incorporaran noves  aplicacions. 
La targeta VISA DO Priorat només estarà disponible per als viticultors i les empreses inclosos a la denominació d'origen. De tota manera, Caixa Tarragona i el Consell Regulador han creat també la Visa DO Priorat del Simpatitzant, a la qual tindran accés totes aquelles persones que rebin el consentiment exprés de l'organisme de la DO./ROL

29/07/00. MÓRA D'EBRE. El Ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha aprovat les bases que regiran la concessió de subvencions de l'ens comarcal als quatre ajuntaments no nuclears de la comarca: Benissanet, Ginestar, Miravet i Rasquera. Aquests ajuntaments no reben compesacions de cap de les dues àrees nuclears de la província (Ascó i Vandellòs) i, per tant el Consell els compensava amb tres milions anuals. 
El  govern del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha acordat rebaixar de 12 a 4 milions de pessetes les compensacions econòmiques anuals destinades als ajuntaments de Miravet, Benissanet, Rasquera i Ginestar, els únics de la comarca que no reben cap subvenció derivada del Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (Penta). Les noves compensacions assignades havien de passar de 3 a 1 milió de pessetes anuals per municipi, la qual cosa ha aixecat dures crítiques dels ajuntaments afectats, els quals consideren que aquesta retallada va en contra de l'equilibri territorial de la comarca./ROL

29/07/00. HORTA DE SANT JOAN. L'alcalde d'Horta de Sant Joan, Joan Navarro, ha estat elegit president de la Comissió de Turisme de l'Institut per al Desenvolupament de les comarques de l'Ebre (Idece). Aquesta comissió està formada per vuit membres, en representació de l'Idece, del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat i del sector. L'objectiu de la comissió és impulsar les iniciatives turístiques de promoció de les quatre comarques de l'Ebre. Iniciarà les activitats al setembre./ROL

29/07/00. MIRAVET. El bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, i el delegat de Cultura a Tarragona, Felip Font de Rubinat, inauguren avui a l'església vella de Miravet l'exposició "La vida als castells", organitzada per la fundació "la Caixa". La mostra es podrà visitar fins al 27 d'agost, de dilluns a diumenge, d'11 a 14 h i de 16:30 a 19:00 h.
"La vida als castells" vol ser una primera aproximació a la vida quotidiana dels    castells medievals catalans, mostrant aquells aspectes més significatius de les  activitats que s'hi duien a terme, així com de les persones que hi van viure,   treballar o lluitar. L'exposició trenca la imatge enclaustrada de l'edat mitjana, i la presenta amb tota naturalitat. Un període ric en contrasts, fruit de la   convivència i la lluita entre cultures que influirà en els sons musicals, la riquesa  culinària o en l'exposició figurativa i de color que envairà les arts./ROL

31/07/00. BENISSANET. Benissanet i el Pinell de Brai són les dues úniques poblacions de les nostres comarques que s'han acollit al pla de creació de places de llars d'infants de la Generalitat. A Benissanet l'Ajuntament crearà vint places de guarderia per a infants de zero a tres anys mentre que el Pinell en crearà quinze. Aquests consistoris rebran 250.000 pessetes de subvenció anuals per cada plaça. A la província de Tarragona es crearan 1.200 noves places, a totes les comarques menys al Priorat./ROL

31/07/00. BARCELONA. Les comarques del Baix Ebre i la Ribera d'Ebre presenten zones amb risc potencial molt alt d'incendi forestal, segons la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil de la Generalitat. El Priorat i les comarques de l'Alt Empordà, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Garraf, l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp, l'Anoia, Segarra, la Conca de Barberà i l'Alt Camp presenten risc potencial alt. 
La resta de Catalunya presenta risc mitjà o baix, especialment en les zones properes als Pirineus./ROL

31/07/00. Les curses populars que tenen lloc cada any a la vila de Prat de Comte durant les festes majors, han estat declarades festa tradicional d'interès comarcal pel Consell Comarcal de la Terra Alta. Aquestes curses són del tot tradicionals i surten reflectides al "Costumari català" de Joan Amades. La cursa més coneguda és l'anomenada del gressol, que consisteix a córrer amb un llum de ganxo penjat de la bragueta. Les festes majors de Prat de Comte se celebraran  entre el 23 i el 27 d'agost.
D'altra banda, la cantant cubana resident a Barcelona Lucrecia, serà la principal figura de les festes majors de Gandesa, que tindran lloc la primera setmana de setembre./ROL

31/07/00. MÓRA D'EBRE. L'obra de l'artista morenc Joan A. Escribà (Móra d'Ebre, 1932)  es pot contemplar aquests dies a Miami Platja, concretament a l'Hotel Can Salvador. L'obra d'Escribà té un atractiu especial pel seu grat realisme, per la seva lluminositat i pel seu color. Sap unir a aquestes virtuts la varietat temàtica dels seus treballs: retrats, paisatges del nostre entorn i de molt distints espais naturals, marines, estampes portuàrias mediterrànies, amb especial interès per la Costa Daurada; temes urbans i bodegons.
Escribà és un gran viatger, ha recorregut Europa, Africa i Amèrica, amb la qual cosa ha obtingut nous motius que inspiren el seu fecunda creativitat. Això ha fet possible que la seva obra hagi estat exposada a diferents països del món./ROL

31/07/00. BARCELONA. El Departament d'Indústria, Comerç i Turisme   ha obert la convocatòria de subvencions per a obres d'electrificació rural per a l'any 2000, adreçada a corporacions locals i consells comarcals. Les actuacions subvencionables  són les obres per al subministrament d'energia elèctrica en l'àmbit territorial de Catalunya, per extensió o ampliació de les xarxes elèctriques existents en el medi rural que incideixin directament en la millora de la qualitat de vida dels seus habitants o en el desenvolupament dels sectors agrícoles i ramader, industrial o de serveis.
La Generalitat destinarà a aquesta línia de subvencions 194.400.000 PTA  (1.168.367,53 EURO). Termini de presentació de sol·licituds acaba el 25 de setembre de 2000./ROL