19/03/01. FLIX. L´historiador flixenc, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Sánchez Cervelló, és l´autor de Conflicte i violència a l'Ebre. De Napoleó a Franco, un llibre que fa un repàs a prop d'un segle i mig (1808-1936) de violència interna i violència contra 
el poder a les nostres comarques. Un intens recorregut històric des de Napoleó fins a Franco revela les arrels de la marginació d'un territori socialment escindit durant més d'un segle.
En aquest estudi, de més de 400 pàgines,  l'autor ha volgut recuperar l'eco de la memòria soterrada de la gent de l´Ebre. Amb aquest esperit, amb un punt de nostàlgia i moltes dosis de feina arxivística, el professor de la Universitat Rovira i Virgili especialitzat en el Portugal contemporani ha bastit la seva obra més personal.
L'obra Conflicte i violència a l'Ebre. De Napoleó a Franco ha estat publicada per l´editorial Flor del Vent gràcies a les bones arts del periodista Xavier Garcia, qui també publicà en la mateixa editorial l´obra Catalunya també té sud, dedicada a les Terres de l´Ebre. L'obra, que ha estat publicada en un moment en què les Terres de l´Ebre són protagonistes de l´actualitat catalana, precisament per un conflicte: l'amenaça mediambiental -pla hidrològic, Enron i parcs eòlics-, 
centra el seu interès en les comarques de la Ribera, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, si bé Sánchez sovint fa referències al Priorat, el Matarranya i els Ports, territoris que en un moment o altre del període estudiat han format part de la diòcesi de Tortosa. 
Sánchez Cervelló, fill del darrer soguer -fabricant tradicional de les cordes de cànem que usaven els llaüts de l'Ebre-, resumeix al diari Avui l'esperit de la gent que pobla el llibre com a supervivents d'una "terra de frontera i pobra, per tant molt violenta i on els rics són pobres i els pobres, miserables". Per a l'autor, "a l'Ebre l'Estat hi ha aparegut poquíssim i només per imposar-se, sobretot a partir de la divisió provincial del 1933. Amb la República, la política que es fa aquí té un caràcter específic amb la fortalesa del carlisme i la poderosa personalitat del republicà Marcel·lí Domíngo". "Aquí la presència de l´Estat sempre ha sigut marginal i cada cop que arriba hi ha conflictes. Per exemple el carlinsme no s´entén sense el procés de desamortització que va fer els pagesos de la Terra Alta més pobres o l´increment de tributs que va ofegar la gent".

Un autor prolífic

Josep Sànchez i Carvelló (Flix, 1958) és professor d'Història Contemporània de la URV, membre correspondent a Tarragona de la Real Acadèmia de la Història. La seva investigació s'ha centrat especialment a les següents àrees:
1) Transició política a Espanya i Portugal, esent autor de A Revolução Portuguesa e a sua influênça na transição espanhola (1961-1976) (Lisboa, Assirio & Alvim 1993)[Traduïda al castellà La revolución portuguesa y su influencia en la transición española (Madrid, Ed. Nerea, 1995); i de La Revolución de los claveles en Portugal (Madrid, Arco Libros, 1997). Ha publicat diversos articles sobre la qüestió dins la Història de Tarragona al segle XX (Nou Diari, Tarragona, 1995), História (Lisboa), Revista Crítica de Ciências Sociais de Coimbra.
2) Història Contemporània de Portugal, colaborant amb Hipólito de la Torre, Portugal en el siglo XX (Madrid, 1993) i en altres obres col.lectives que aquest professor ha dirigit. Ha col.laborat en varis capítols del vol.XVI d' Història de Portugal, dirigida per João Medina, i en diverses revistes especialitzades, entre d'altres, Portuguese Rewiev de Durham- USA.
Es membre fundador de la Associació hispanolusa de Història Contemporània que dirigeix el professor de la UNED, Hipólito de la Torre.
3) Descolonització i Tercer Món, publicant: La descolonización y el Tercer Mundo (Barcelona, Hipòtesi, 1997); El fin del imperio portugués (Mérida, UNED, 1988). Ha escrit "La evolución del África Austral (1975-1990):Angola, Mozambique, Rodhesia-Zimbabwe" pel Curso de África Actual publicat per l'Asociación Española de Africanistas. També ha publicat diversos articles sobre Àfrica i Asia: Timor, Sahara, Guinea-Bissau, a: el suplement del Diario de Notícias de Lisboa, dins la col.lecció A guerra colonial que coordinen Matos Gomes i Aniceto Afonso; a la Revista de Ciência Política de Lisboa, a Hispania i a Tiempo de Paz de Madrid,a El Contemporani i a L'Avenç de Barcelona.
Es membre del PICS que dirigeixen els professors de la Universitat de Barcelona Ferran Iniesta i René Otayec del Centre d'Estudis d'Afrique Noire de Bordeaux.
4) Història de Catalunya. Ha publicat diverses monografies locals en col.laboració: La navegació fluvial i la industrialització a Flix 1840-1936 (Flix, La Veu de Flix, 1994) Móra d'Ebre 1875-1936: Economia, societat i política (Móra d'Ebre, Ajuntament, 1997) L'Associacionisme sociopolític a Móra d'Ebre (1875-1936) (Flix, CERE,1996, [Premi d'Assaig Baldé i Desunvila]). Ha coordinat diversos treballs sobre personal polític republicà, franquisme i repressió: Marcel.lí Domingo que torna (Tarragona,Autoritat Portuaria, 1995) El franquisme a la província de Tarragona (Tarragona, Centre d'Estudis Guillem Oliver 1996). Ha editat diversos treballs sobre franquisme a: El franquisme a les comarques tarragonines (Tarragona, Centre d'Estudis Guillem Oliver,1994), Margalló del Balcó (Tarragona 1995, 1996) i la Revista de Catalunya (Barcelona, 1998)
En l'actualitat dirigeix un grup d'investigadors sobre el maquis a les comarques meridionals de Catalunya que limiten en Aragó i València, amb una beca del CIRIT (Generalitat de Catalunya).
És membre del grup d'Història de Recerca Social que dirigeix el catedràtic Enric Olivé de la URV. La seva activitat docent l'ha desenvolupat a la URV on ha impartit/imparteix les següents assignatures: Història Contemporània d'Espanya, Història Contemporània Universal, Història Social i Política Contemporània, Història de les Relacions Laborals Contemporànies: Europa, EE.UU i Japó, Història Econòmica i Contemporània d'España./ROL