Retorn a La Web de
Josep Garí, poeta a Cabrera de Mar
APORTACIONS A
L'ESTUDI DEL CRIPTOPÒRTIC DE CAN
MODOLELL (Cabrera de Mar, Barcelona, Espanya)
Comunicació presentada a la "XVII Sessió
d'Estudis Mataronins", el dia 28 de novembre de 2000.
Per: Joan Bonamusa, Joan F. Clariana, Isabel
Garí, Enric Juhé
|
|
Reconstrucció feta per Enric Juhé.
Clicar per ampliar |
ÍNDEX
Resumen (Castellano)
Summary (English)
El ‘criptopòrtic’. Justificació nomenclatura.
Evolució estratigràfica i estructural del
sector.
Elements de cronologia romana anteriors trobats en el sector.
Pars rustica / Pars urbana. Els elements de
marbre.
Kautes - Mithra.
El santuari mitraic.
Fundus
imperial ?
Notes
Bibliografia
Links
Nota de propietat: Tot el material aquí
exposat és propietat dels autors esmentats. No obstant, aquests
permeten la seva lliure difussió i traducció, sempre i quan es
respecti l'autoria.
Aquesta pàgina està allotjada a la Web
de Josep Garí, poeta a Cabrera de Mar.
RESUMEN (Castellano):
APORTACIONES AL ESTUDIO DEL CRIPTOPÓRTICO DE CAN
MODOLELL. CABRERA DE MAR, BARCELONA, ESPAÑA
Comunicación presentada en la "XVII Sessió
d'Estudis Mataronins", el dia 28 de noviembre del 2000.
Por: Joan Bonamusa, Joan F. Clariana, Isabel
Garí, Enric Juhé
El yacimiento romano-medieval de Can Modolell
(Cabrera de Mar, Cataluña), con una rica secuencia arqueológica,
que va desde la época ibérica hasta la Baja Edad Media, es
especialmente conocido por sus restos relacionados con el culto al
dios de origen persa, Mitra, que se difundió por el imperio
romano, especialmente en ambientes militares, y contando con el
especial fervor de algunos emperadores. Su carácter mistérico ha
hecho que parte de sus ritos apenas sean conocidos.
La arqueología nos permite conocer Can Modolell
como una villa romana de un lujo infrecuente, y presenta aspectos
que, no por menos conocidos que el de haber albergado un santuario
mitraico, son menos importantes.
En primer lugar, la posible existencia de un fundus
de propiedad imperial, dato este señalado por primera vez por M.
Mayer en 1994, después de interpretar una tabula ansata de
bronce en la cual aparecía el nombre de un posible liberto de un
procurador del emperador Vespasiano. En segundo lugar, la riqueza de
los fragmentos de mármoles hallados, procedentes de las principales
canteras del imperio (no olvidemos que las más importantes eran
propiedad del Estado), Carrara (Italia), Pentélico (Grecia),
Chemtou (Túnez), los fragmentos estatuarios, los restos de mosaicos
(tessellatum, opus sectile, ...), tal vez no sea
casual que el periodo de su gran remodelación arquitectónica, a
finales del siglo II d.C., coincida con el reinado de Cómodo,
emperador adepto al mitraísmo.
En cuanto a las piezas votivas dedicadas a Mitra,
señalamos: una pequeña ara votiva ofrecida por un tal Lucius
Petreius a Cautes, uno de los portadores de la antorcha
que acompañaban al dios persa; una árula dedicada también a
Cautes por dos esclavos, posiblemente de un príncipe de la casa
imperial, Successus y Elaine; una coronación de pedestal de estatua
con otra inscripción a Cautes; un coronamiento de ara de altar con
símbolos de la liturgia mitraica; un fragmento de crátera
adornada con una serpiente en relieve, animal relacionado con la
misma simbología.... no hay que olvidar tampoco los restos de
inscripciones y dedicatorias a otros dioses. Los mármoles e
inscripciones epigráficas de Can Modolell han sido estudiados por
eminentes especialistas como los profesores Marc Mayer e Isabel
Rodá.
En cuanto al estudio que aquí presentamos, se
refiere especialmente a las excavaciones del ámbito conocido como
el Criptopórtico, del que cabe señalar que se trata de una nave de
10,60 x 3,2 metros, flanqueada por dos paredes que integran sillares
de granito siguiendo la técnica del opus africanum, así
como el propio pavimento, en pendiente, y cuya entrada posiblemente
coincidiría con una de las entradas de la villa, pudiendo tratarse
de una zona de paso. La estratigrafía fecha esta construcción como
de fines del siglo II d.C., momento coincidente con una importante
remodelación del edificio. Adosada a la pared oeste del
Criptopórtico hay un segundo muro, que a su vez conecta con una
curiosa construcción de planta semicircular, que no seria otra cosa
que la base de una exedra, la cual se abriría a un piso superior con
una galería porticada.
Debajo del pavimento de grandes losas de granito,
sin duda procedentes de alguna cantera de la localidad, encontramos
los orígenes de Can Modolell, desde la época ibérica hasta la
segunda mitad del siglo II d.C., mientras que otros estratos
sucesivos y restos de diferente cronología sobre este mismo
pavimento, señalarían su final, coincidente con la crisis del
siglo III d.C.
Sobre los restos del suntuoso edificio se elevan
los cimientos de otras construcciones, se trataría de estructuras
tardorromanas y medievales, cuya significación continua siendo
desconocida.
Nota de propiedat: Todo el material
expuesto es propiedad de los citados autores. No obstante, estos
permiten su libre difusión y traducción, siempre y quando se
respete la autoria.
SUMMARY
(English):
CONTRIBUTION
TO THE STUDY OF CAN MODOLELL'S CRIPTOPORTIC. CABRERA DE MAR.
BARCELONA. SPAIN
Paper
submitted to the XVII Sessió d’Estudis Mataronins, 28 November 2000
By
Joan Bonamusa, Joan F. Clariana, Isabel Garí, Enric Juhé.
The roman-medieval deposit of Can Modolell (Cabrera de Mar,
Catalonia) of a very rich archeological sequence, from the iberian
times to the Late Middle Ages, is specially known for its ruins
related to the cult of
Mithras, a god of persian origin, which was spread out in the
Roman Empire, especially in military surroundings, with the special
backing of certain emperors.
Due to its mysteric character some of
its rites are scarcely known.
Archeology
allows us to see Can Modolell as a roman villa of a rare luxury. It
shows important aspects, not the least of them having
sheltered a mithraic sanctuary.
First
and foremost, the possible presence of a fundus
of imperial property, pointed out for the first time in 1994 by
M. Mayer after a bronze tabula
ansata, in which appears the name of a possible freedman of one
of emperor
Vespasian’s procurators. Secondly, the richness of the
marble pieces found, coming from the empire’s main
quarries (it mustn’t
be
overlooked that the
most important were owned by the State): Carrara (Italy)
Pentelico (Greece) Chemtou (Tunisia), the statuary fragments, the
mosaic remains (tessellatum,
opus sectile...);
it is by no means accidental that the time of the great
architectonic renewing, coincides with the reign of Commodus, an
Emperor adept to mithraism.
As
for the votive pieces dedicated to Mithras, there is a small votive
altar offered by a
certain Lucius Petreius to Cautes, one of the torch bearers
accompanying the persian god; there is a small altar dedicated too,
by two slaves, Succesus and Elaine, to Cautes, possibly an imperial
house prince. A statue support with another inscription to Cautes;
an altar slab crowned with mithraic liturgy symbols; a cratrer
fragment embellished by snake bas-relief, related to the same
symbology. Not to forget the
remnants of inscriptions and dedications of the other gods either.
Eminent specialists, as professors Marc Mayer and Isabel Rodà, have
studied these marbles and epigramatic inscriptions.
As
for the paper here presented, it deals specially with the
excavactions of the area known as the Criptoportic, and it should be
noted that we are dealing with a 10.60 x 3.2 m.
nave, flanked by two ashlar granite stone walls built
according to the opus
africanum technique, as well as the sloping pavement itself and
whose entry was shared with the village’s, and it possibly was a
passageway. According to stratigraphical studies it could
be dated about the end of a 2ond century A.D., which
coincided with an important renovation of the building. Leaning
against the west Criptoportic wall we find a second wall which in
turn connects with an old building of a semicircular ground plan; it
should be an exedra base; and it would open into a higher floor with
an arcaded gallery.
Under
the big granite slab pavement, no doubt coming from some nearby
quarry, we find Can Modolell origins, from the iberian times until
the second half of the 2 nd
century A.D. while other subsequent strata and remains of
different chronology on this same parement, would point out its
extinction, together with the 3 rd century A.D. crisis.
The
foundations of other buildings lie on the remnants of this sumptuous
building; they probably are medieval or late roman structures, whose
real meaning is still unknown.
Free
difusion text whenever the source and authors are quoted
Pel mes de març de 1984, amb motiu de la
celebració de la primera Sessió d'Estudis Mataronins, a la qual
ens va convidar el Museu Arxiu de Santa Maria, varem presentar la
comunicació relativa a la presència dels testimonis mitraics
trobats, feia relativament pocs anys, en el jaciment que aleshores
excavava la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, a Cabrera de
Mar, en la propietat de Can Modolell. Posteriorment el públic
d'aquest forum mataroní i maresmenc ha tingut l'ocasió de veure
les noves aportacions referides a aquest jaciment, tals com l'estudi
de la fase d'ocupació paleocristiana (1) de l'indret, en la Sessió
de 1995, i les descobertes en l'espai de l'estança de la torre
semi-circular que varem llegir a l'any 1997. Ara, en el 2000, setze
anys després d'aquella primera Sessió, creiem oportú completar
una mica més les dades que us hem vingut oferint i, en aquesta
ocasió, presentem aquestes notes relatives a l'espai del nomenat
criptopòrtic, peça clau per entendre l'evolució i dinàmica
d'aquest emblemàtic jaciment durant un significatiu període de
temps de l'alt Imperi.
 |
|
Planell realitzat per
Robert Lleonart.
Clicar per ampliar |
El ‘criptopòrtic’.
Justificació nomenclatura.
Aquesta construcció, per la seva estructura
semi-soterrània, inicialment va fer pensar que podria tractar-se
d'un mitreu, o més ben dit, després de la troballa del coronament
de l'ara votiva de Mitra, hom pensava que es tractava del mitreu,
tesi que va quedar totalment descartada un cop excavat tot el
recinte per no presentar els elements característics d'aquesta mena
de construcció, com por ésser el banc lateral, tant en la nau
actual com en l'anterior. Un altre fet que ens ho fa descartar és
l'accentuat desnivell (10%), impropi d'una estança construïda per
aquesta finalitat.
Prescindint d'aquesta hipòtesi inicial per les
raons adduïdes, hom ha cregut que aquesta construcció calia
interpretar-la, amb totes les reserves, d'acord amb una funció
lògica, dins el conjunt conegut, i en aquest cas li atribuïm la de
criptopòrtic.
I diem ‘criptopòrtic’ (nom de construcció
del grec: criptos, amagat, i del llatí porticus, lloc
cobert), per reunir aquesta condició, d'acord amb el sentit
específic del mot, ja que es tracta d'una construcció que es troba
cavada en una cota inferior a la de la superfície del sauló de
l'indret i al mateix temps sembla complir la funció d'entrada a un
edifici principal, en aquest cas l’accés cap a l’entrada del
costat oest del conjunt i qui sap si també, el criptopòrtic, ens
portaria cap el possible recinte de culte.
Els criptopòrtics, han estat objecte d'una
especial atenció, ja que se n'han trobat de tota mena; aquesta
diversitat, lluny d'ésser homogènia, ha portat a interpretacions
diferents, per tal com hi ha hagut qui els ha considerat com a lloc
d'emmagatzametge, horrea (2), i altre com a lloc públic,
concretament d'esbarjo.
Sobre llur ús, els autors clàssics coneguts, no
són massa explícits, Plini el Jove en una lletra adreçada a
Domicià Apol.linar, referint-se a la seva casa li diu que: "Al
dessota hi ha una galeria porticada, gairebé
subterrània, d'estiu és un indret tan fresc que la seva
temperatura natural li basta i no fretura, ni rep cap mena
d'oreig" (3), text que dóna a entendre un ús privat i que
Plini el valora en funció de la seva temperatura.
En un tema com aquest, és del tot imprescindible
recórrer a l’arquitecte conegut més important de l'època, Marc
Vitruvi Pòl.lio (segle I a.C.), el qual no tracta la qüestió
d'una manera explícita, però si que parla dels pòrtics com a
element arquitectònic (4), els quals podrien tenir una analogia amb
els criptopòrtics per les seves funcions. Sobre la seva
construcció posa molt de relleu en no fer-ho en llocs humits.
Referent al seu ús, dóna peu a la dualitat posada de manifets en
la controvèrsia Benoit / Staccioli, ja que diu que en èpoques de
pau han de ser llocs d'aixopluc i d'esbarjo, però que en períodes
convulsionats, se'ls pot emprar com a dipòsits de queviures, i
aconsella que siguin bastits en totes les poblacions, concretament
darrera dels teatres i a prop dels temples.
Vitruvi fa referència a les cryptae d'una
forma concreta (5) quan fa esment de les vil.les suburbanes, i
l'enumera com a un element més dels equipaments de la casa.
De tot això hom desprèn que no hi havia el
criptopòrtic arquetipus. N'hi havien de públics i de privats, als
temples i als llocs profans, la seva funció possiblement era
polivalent, segons les circumstàncies. Pensem que això també vol
dir que n'hi havien de grans i de petits, d'una sola nau o de
vàries, segons el cas.
En quant a la construcció persistent, hem d’assenyalar
que el suposat criptopòrtic de Can Modolell, és d'una sola nau,
rectangular, de proporcions més aviat modestes, medeix 10,60 X 3,2,
o sigui una que té uns superfície de 34 metres quadrats. Sembla
que la seva raó d'existir, tal com hem dit abans, respon al fet
d'exercir la funció de pòrtic o lloc de pas, a través de la qual
s'accedia a un recinte. Per tant la construcció exhumada eixí en
una època posterior a la de la fundació, com a conseqüència
d'una profunda remodelació arquitectònica del conjunt.
De l'etapa fundacional, a part dels nivells que
es troben sota del paviment, subsisteix la P-10, la qual a primer
cop d’ull presenta la figura semblant a un àbsis en negatiu, cosa
que fa pensar que la seva funció seria la de mur de contenció, ja
que al seu darrera s'hi troba el sauló. Per la banda sud, a
l'altura del Q-19, aquest mur es decanta de la P-11 en angle obert,
l'espai que queda entre ambdues parets es troba terraplenat amb
pedra. En aquest lloc, concretament al frontal, s'hi troba un
desguàs.
L'aparell de la P-10 s'ha pogut resseguir per la
seva coronació, i també pel pany que ha quedat vist, des de la
nau, una vegada treta l'ara que es va trobar en el traçat de
l'aparell de la P-11. Aquesta paret es va bastir amb blocs de
granit, encaixats en sec, la seva tècnica és igual que la de les
altres parets de la primera època, com les P-7 o P-4, etc.
El lloc que es va trobar l'ara de Licinius
presentava vestigis d'un bon agençat; estucat vermell al fons i
restes d'un mur, o banqueta, de base semicircular amb restes d'estuc
de les mateixes característiques, fet que dóna a pensar que es
tractava d'una sola unitat, molt possiblement una fornícula, la
forma de la qual va ésser desfigurada quan la remodelació de
l'estructura, amb la qual l'ara, un cop s'hauria procedit a la
"damnatio", repicant i esborrant la inscripció, es va
convertir en un element de farciment de l'aparell de la P-11, al
costat mateix de la pilastra existent en la seva banda nord. Al
dessota de la P-10 s'hi conservava encara un fragment de tub de
plom, el qual, probablement, tindria relació amb el desguàs tallat
de perfil que apareixia en el frontal al peu del camí. Per la seva
disposició, aquesta possible fornícula és anterior a la
remodelació, però creiem que posterior al moment fundacional.
La P-11 i la P-12, que flanquegen la nau són
d'estructura homogènia, ambdues d'estructura mixta d’opus
africanum, fetes amb peus drets de carreus de granit i reomplert
d'opus incertum amb alguns elements ceràmics de
construcció, fragmentats (Adam 1996, p. 130-132), amb restes
d'estucat o arrebossat, fins hi tot en algun lloc s'hi copsava algun
petit fragment de pintura color vermell-grana. Les dues parets són
de forma simètrica, en cadascuna s'hi troben tres pilastres
empotrades, les dues centrals senceres, les de la banda nord sense
imposta, i les de la banda sud, sols les bases. El conjunt de la
pilastra presenta tres elements: base, fust d'una sola peça i
imposta, tot amb pedra de granit del país; la seva planta és
quadrangular. La imposta és llisa pels costats, però per al
frontal s'hi desenvolupen dos tors alternats per dues escòcies. Cal
dir que la disposició i la tècnica d'aquestes pilastres és
semblant a les del criptopòrtic de Suessa, l'antiga Aurunca de la
campània a Itàlia (6).
La nau encara conserva la major part del
paviment, fet amb grans llambordes de granit, travades amb d'altres
més petites. Aquest paviment va ésser construït en sec sobre una
preparació o llit sorrenc.
En l'excavació dels estrats de farciment de la
nau s'hi han exhumnat restes de sostre, de volta, fet a base de
lloselles travades amb mortarada, però resta el dubte de si es
tracta de restes de la coberta caiguda in situ, o si es
tracta de materials continguts en el terraplenat fet amb runes
d'altra procedència que suposem vindrien de la pars urbana
del conjunt.
El frontal sud del criptopòrtic, en el moment de
l’actuació arqueològica coincidia amb el traçat del camí de
Can Segarra, obert des de principis d'aquest segle i fins
començaments dels anys noranta (7), però, aquest frontal, per la
seva disposició ben acurada, sembla que correspondria amb l'acabat
o façana de l'estructura. Per l'altre costat, a la banda nord, el
final de l’empedrat del criptopòrtic engalza amb un paviment d’opus
signinum, que s’estenia pel sector davant les escales, i que
encara subsisteix una part in situ.
La P-12, es troba adosada amb la P-13; aquesta
segona assoleix una cota més alta de coronació, per la qual cosa
cal destacar la troballa a l'angle superior nord, d'un fragment
d'una peça en pedra de marés de les pedreres de Montjuïc que
formava part de l'aparell de la mateixa (ref. 50.962), el qual té
la forma d'un recipient obert per la part que dóna a l'interior de
la nau, amb un acabat molt ben acurat, on es troba esculpit en baix
relleu un element apotropaïc representant un fal.lus.
Evolució estratigràfica i
estructural del sector.
En l'àrea del criptopòrtic, fonamentalment ens
interessa, pel tema que aquí tractem, el coneixement del nivell
que, en el moment de l'excavació, nomenarem com estrat IV (amb dos
sub-estrats). Així veiem com la nau del criptopòrtic (Estrat
IV-a), i també la zona del repeu dels graons de granit de la zona
nord (Estrat IV-d) del mateix presentava un terraplenat uniforme,
compost bàsicament de runes amb algun esporàdic clap sorrenc. Per
les seves característiques, podiem copsar com, aquest gran
farciment, va ser efectuat d'una sola vegada i de forma
intencionada, el moment cronològic, en principi hom havia
considerat la possibilitat que coincidís amb la de les primeres
ceràmiques grises medievals, posteriorment mercés als nous
coneixements de cronologia dels materials dels quals disposem
(Macias Solé 1999, passim), creiem que aquest seria efectuat
en el baix Imperi. Les raons d'aquest gran abocament, ara per ara,
s'ens escapen, però podem suposar que fou conseqüència de la
necessitat d'anivellar el terreny per a l'ocupació tardoantiga. Al
dessota de l’Estrat IV-a i fins tocar amb l’enllosat de la nau
apareixia una capa força continua d’argiles sorrenques, la
datació d’aquesta capa creiem que vindria a coincidir amb el
moment d’abandonament inicial de l’edificació cap els anys de
la crisi del segle III, idèntic moment cronològic del de la
teulada caiguda de la zona dels graons.
A partir de la fossa 14 veiem com els contextos
són radicalment diferents i així presenten tot un seguit de
seqüències més ben definides i que no es donen en la resta de
l'àrea del criptopòrtic. En comú amb la resta del jaciment sols
te l'estrat I que correspon al nivell superficial o, altrament dit,
de conreu.
A l'àrea de l'escala, o dels graons, hem de
destacar el fet de la troballa de gran quantitat de tegula i
d'imbrex fragmentats, en la part fonda de l’Estrat IV-d, més de
4.500 fragments, cosa que ens fa pensar que correspondrien a la
teulada caiguda i el motiu de l'acumulació en aquest lloc seria
causat per la coincidència dels pendents de les teulades de
l'edifici alt imperial.
Els materials provinents del nivell de farciment
del criptopòrtic (E-IV-a) són variats, molt barrejats i
fragmentats ja que van des de la ceràmica àtica del segle IV aC i
fins les ceràmiques baix imperials. No cal dir que com es tracta
d'un indret amb un fort poblament ibèric anterior, els materials
d'aquella època també hi són presents, però barrejats i sense
correspondència cronològica.
Fou necessari, per tal d'aprofundir en el
coneixement de l'evolució cronològica i estratigràfica de
l'indret, efectuar un sondeig estratigràfic per tal de veure quina
realitat s'amagava sota l'empedrat de la nau del criptopòrtic,
així es va poder copsar com al dessota l'empedrat es podien
registrar un total de cinc estrats, tal com segueix:
Estrats I i II. De composició sorrenca, en part
per tractar-se del llit de l'empedrat i per possibles filtracions
pluvials; el material més modern correspon a uns fragments de
sigil.lata africana A, formes Lamboglia 10 i 4/36 (datables del
segle II dC). Entre altres materials cal constatar la troballa d'una
tabula ansata de bronze votiva, que un tal Flavius Moschus
dedicà al déu Neptú.
Estrat III. També era força sorrenc, s'hi troba
tegulae i imbrex així com restes de runes i pedres, entre els
materials apareixen les formes de ceràmica comuna Vegas 4 i 7,
sigilata sud-gàl.lica amorfa i un perfil de la forma Lamboglia 5 de
Campaniana B.
Estrat IV. Terres de textura quelcom fangosa
contenint materials propis de l'etapa ibèrica tardana com la
Campaniana A i ceràmica ibèrica comuna.
Estrat V. Hi hem trobat una mena de paviment fet
a base de pedres petites trabades amb argamasa, en la barreja de la
qual s'hi veuen petits fragments de Campaniana B i ceràmica grisa
de la costa catalana, al seu dessota s'hi observa la preparació del
paviment compost de grans blocs de pedra assentats directament
damunt el sauló o roca mare.
L'annex trapezial: Es un dels espais més
curiosos d'aquest sector, varen anomenar així a l'espai que es
formà entre la paret P-14 i la paret P-13. Fou aquí on s'exhumaren
dos fragments pertanyents a una placa de plom, possiblement una tabella
defixionis, escrita en cursiva llatina per les dues cares (8).
Realment aquest era un espai mort que es va reomplir amb materials
de rebuig, formant uns estrats els materials dels quals es daten el
moment de construcció de l'estructura que formen la paret P-13,
P-15 i P-16 i així la P-14 es reaprofitaria com a contrafort
estructural que es recolza amb la P-15. Veiem a continuació els
estrats que es contenien al seu interior (deixant de banda l'estrat
I que era comú a tot el sector sud):
Estrat II: En aquest estrat s'hi trobaren un
conjunt de materials força significatius, cronològicament
situables a finals del segle II d.C., moment en que aquest sector
fou totalment amortitzat per les construccions de nova planta,
destaquen la troballa de fragments de sigil.lata africana A formes
Lamboglia: 4/35 (=Hayes 2), 3a, 8, 9a2, 23a, i Pallarés 41; així
com lucernae de les formes Dressel-Lamboglia: 5c, 20 una
d'elles amb segell del terrisser Mun[atius] Rest[itutus], 28A una
amb decoració de gladiadors i l'altra amb el bust de la deesa Higia
i marca "CVOPI"; a més de fragments de ceràmica comuna
amb grafits, un d'ells amb les lletres "YNVHI" i l'altra
amb un anagrama que podria figurar el del déu Neptú.
Estrat III: Situat al dessota l'anterior i amb
una potència d'uns 70 cms., pels materials trobats sembla que
podria haver estat format a començaments o, a molt estirar, la
primera meitat del segle II d.C. Els materials més moderns
correspònen a la sigil.lata africana A amb les formes Lamboglia:
8c, 10a i 10b, així com un fragment que podria correspondre a la
varietat A/C; de sigil.lata sud-gàl.lica hi són presents les
formes Dragendorff: 15/17, 18, 27 i 35/36, així com una possible
Dechelette 65 o 67.
A partir de les dades estratigràfiques
obtingudes en l'excavació, així com les dades obtingudes a partir
de les estructures exhumades es pot formular una hipòtesi
d'evolució estructural i arquitectònica del sector. Tenim com a
elements físics més antics el mur del costat oest de l'annex
trapezial o P-14 que fou expoliat en part quan es contruí
l'estança (sala de la torre) que configuren les parets P-13, 15, 16
i 17, no obstant ens ha quedat el rastre del seu traçat en el
retall en el sauló de la sala de la torre en la qual s'hi dibuixa
el que seria l'angle recte dels antics murs, la cronologia que podem
aventurar per aquesta construcció primitiva, a partir dels
materials trobats, estaria situada entre els anys 25 i 50 d.C.
Coetani amb l'estructura de la P-14 hi hauria el mur (P-10) que
engalza amb la paret P-4 mitjançant un tram de mur, aproximàdament
de 2 metres de longitud, amb el qual les dues parets formen angle
obtús, i un altra angle obtús semblant, però, simètricament
contrari es torna a configurar en la banda sud de la P-10. Aquests
murs protegeixen el talús del petit promontori de sauló de la
banda est del criptopòrtic i que, idealment, podria configurar una
mena planta octogonal irregular.
La segona fase seria la remodelació que vé a
suposar la construcció de l'estructura dels murs de la P-13, 15, 16
i, no podem assegurar-ho del tot si es pot incloure el portal de la
P-17. Podem datar-la, grosso modo, entre els anys 100 i 150 d.C. Com
a detall a destacar en el mur p-13 es el fet que en l'extrem nord, i
a certa alçada, s'hi havia col.locat, per la façana est, un
símbol apotropaïc fet en pedra de Montjuïc.
La tercera fase, i creiem que la més sumptuosa,
seria la de la construcció del criptopòrtic, o zona de pas, i la
torre semicircular (no tractem aquí l'evolució de la fase
paleocristiana, P-E, ni la fase altomedieval a la qual corresponien
les parets superficials que discorrien, en diagonal, damunt el
criptopòrtic), que podem intentar datar amb una certa aproximació
entre els anys 150 i 200 d.C.
Elements de cronologia
romana anteriors trobats en el sector.
Si admetem que les cronologies fundacionals de
les estructures conegudes, fins ara, a Can Modolell, ens donen un
ventall de datació situable grosso modo entre els anys 25 i
50 d.C., aquest fet ens dona com a conseqüència la presència o
troballes ocasionals en el jaciment que, no podem considerar com a
residuals del proper poblat ibèric de Burriac, la qual cosa,
malgrat la seva escassetat, ens portaria a suposar l’existència
de construccions d’època romana amb cronologia anterior a la que
hem esmentat en algun indret del mateix jaciment (veure Bonamusa,
Garí, Clariana 1998, p. 41).
Aquests materials bàsicament són els següents:
Un fragment de fons de pàtera de ceràmica
Campaniana B, amb un grafit en lletres llatines en el qual s’hi
llegeix "...ICVS", fet que vindria a suposar la presència
de subjectes de parla llatina a l’indret de Can Modolell durant
algun moment del segle I a.C., sense que puguem concretar més dades
pel que fa a la datació del fragment (Clariana 2000, p. 39-40).
Un fragment de pàtera de sigil.lata aretina de
vernís negre amb marca del terrisser impresa, la marca presenta les
característiques peltae contraposades, motiu de segell
freqüent tant en Campaniana B com en aquesta producció, la
datació en aquesta peça la podem precisar quelcom més, situant-la
vers els anys 50-40 a.C. (Clariana 2000, p. 42).
La pàtera d’ofrena de terra sigil.lata
itàlica-aretina, fabricada pel terrissaire Rasinius d’Arezzo, amb
la intervenció dels esclaus o lliberts Memmius i Hiera que estampen
les seves marques en posició radial. La peça te unes dimensions
espectaculars: 66 cms. de diàmetre. L seva datació es pot situar
entre els anys 25-15 a.C. (Bonamusa, Garí, Clariana 1998, p. 39).
Diversos fragments pertanyents a una peça feta
en marbre de Chemtou, marmor Numidicum, amb la
inscripció: "M.M/...../F.CELER.II.VIR./..../[EX] STIPE",
que inicialment fou datada a l’època Flàvia i, en una segona
relectura, fou rectificada aquella datació, situant-la a l’època
d’August (veure Bonamusa, Garí, Clariana 1998, p. 50, nota núm.
1)
Diversos fragments corresponent a un mosaic de signinum
amb tessel.les, un d’ells presenta suficient superfície per poder
copsar quin seria el camp decoratiu, es tracta d’una decoració
romboïdal formant una reticula. El morter està compost de
ceràmica trinxada i calç, on els fragments ceràmics presenten les
característiques pròpies de la ceràmica ibèrica autòctona, la
coneguda com cocció de sandwich. Curiosament, en el terme
municipal de Cabrera mateix coneixem dos exemples més de mosaic de signinum
amb tessel.les, amb aquest mateix esquema decoratiu, als jaciments
de Can Benet (Piscina Municipal) i a Santa Margarida (Prevosti,
1981, vol. II, fig. 52, 7). Aquest tipus de mosaic podem datar-lo
aproximàdament dins la primera meitat del segle I a.C.
Pars rustica / Pars urbana.
Els elements de marbre.
Parlar de l'existència clara i diferènciada
d'una pars urbana i d'una pars rustica en el jaciment
arqueològic de Can Modolell es quelcom difícil, entre altres
qüestions per la singularitat de les restes. El que ha estat posat
al descobert fins ara són unes restes que, evidentment, no
demostren una correspondència directa amb la pars urbana o
sector noble de la vil.la i per la qual cosa hauriem de suposar que
ens trobem a la pars rustica, no obstant veiem que no són ni
uns espais, ni unes estances, les trobades, que guardin una relació
amb possibles activitats agraries, entre altres coses per una raó
de fons, que creiem que no seria altra que la possibilitat, apuntada
per primera vegada per Marc Mayer, que molt possiblement ens trobem
davant del que podrien ser les restes d’un fundus que en
algun moment podria haver estat propietat de la familia imperial
romana, per tant una ‘vil.la palau’ i amb una vinculació, més
que evident, amb un santuari que, físicament, encara no s'ha posat
al descobert.
Tot i que els espais exhumats serien una zona
secundaria del conjunt constructiu, no ens passa desapercebuda
l'existència d'unes estances, possiblement totalment destruïdes,
d'un luxe esplèndit. Sabem, mercés a les excavacions que en el
conjunt arquitectònic hi haurien estances pavimentades amb mosaics
de signinum amb tessel.les amb decoració romboïdal
reticulada (que ja hem esmentat a l’apartat anterior). També han
estat trobades tessel.les soltes que fan presuposar l'existència de
mosaics d'opus tessellatum i, inclús s'han trobat alguns
fragments que podrien correspondre a mosaics parietals, o fins hi
tot de cúpula (9). A més deduïm l'existència de luxoses estances
pavimentades amb opus sectile, dels quals s'han trobat gran
quantitat de fragments de crustae de marbre, aplacats i
motllures que constitueixen una veritable muntanya de marbres
provinents dels racons més allunyats de l'Imperi Romà, aquest fet
ha estat una de les moltes sorpreses que ha oferit el jaciment, a
més de diversos fragments de columnes, capitells, així com un
singular conjunt, encara que molt fragmentari, de materials d'art
noble treballats en marbre.
Per fer-nos càrrec de la importància de
l'indret i dels objectes escultòrics exhumats, sols cal esmentar el
que, en l'estudi sobre l'escultura antiga de Catalunya, Isabel
Rodà, referint-se a les troballes de Can Modolell, ens diu:
"A la franja litoral, a la zona entre
Tarragona i Empúries, l'àrea més rica pel que fa a la
decoració de les cases és la compresa entre Badalona i
Mataró, però la que ha fornit una decoració marmòria en
relleu més excepcional és sobretot la vil.la de Can Modolell
(Cabrera de Mar), que, en realitat, és un punt molt important
pel caràcter cultual, amb una especial relació amb el déu
persa Mitra, com fan saber les inscripcions i un altar decorat
amb relleus que es poden relacionar amb aquesta religió
oriental. Quant a l'escultura decorativa, hi ha un conjunt de
peces que demostren el gran poder adquisitiu i també el bon
gust dels propietaris i encara que avui solament es tinguin pocs
fragments de la fastuosa decoració estatuària, en part també
votiva, el noble material de la qual i l'excel.lent qualitat del
treball palesen una ornamentació veritablement exquisida. Cal
destacar els tres peus de taula trobats a Can Modolell: un és
de marbre pentèlic i importat segurament de tallers àtics, si
es té en compte no només el material sinó la marca de
posició (una alfa) incisa a la cara superior de la mènsula; un
altre peu és fet del tan preuat 'giallo antico breciato', una
varietat del 'marmor Numidicum', que s'explotava a les pedreres
de Chemtou (Tunísia); la tercera peça correspon a la part
central d'un suport lateral realitzat de marbre blanc amb un
relleu de vasos a les dues cares, segons un model ben conegut a
les cases pompeianes.
Si els peus de taula de Can Modolell tenen
aquesta qualitat, no és difícil d'imaginar el nivell de
riquesa de la vil.la, folrada, a més, amb plaques (crustae) de
marbres de totes les pedreres més importants del món romà, de
propietat imperial" (Rodà 1997, pp. 67-68).
Es oportú que detallem de forma descriptiva
quins són aquests elements d'art noble:
* Un fragment d'estàtua, pertanyent a zona entre
el genoll i turmell de la cama esquerra, en la qual s'hi copsa la
part superior del calçat en forma de cap de lleó. Està treballat
en marbre blanc possiblement de Carrara-Luni. No sabem si
representava la figura d'un nen, o una estàtua de dimensions
reduïdes (meitat del natural). Es coneixen exemples d'estàtues de
la deesa Diana amb aquest tipus de calçat, així com de déus Lars
i fins hi tot d'infants, en aquest darrer cas tenim un exemple en la
prou coneguda figura d'Ascani-Julus provinent del pòrtic del forum
de Mèrida i que formava part d'un grup escultòric que representava
la fugida d'Enees. No sabem si el fragment d'estàtua representant
la ma d'un nen amb una joguina discoïdal, trobat també a Can
Modolell, correspondria a la mateixa figura. Seria molt interessant
que, en futures excavacions, es localitzessin més fragments
d'aquesta peça per tal de poder identificar-la adequadament.
* Fragment de dit gros de la ma d'una estàtua,
de tamany natural, fet en marbre blanc, possiblement de la varietat
de l'illa de Paros.
* Fragment corresponent a l'espatlla i
arrencament del braç d'una estàtua, amb trasses de la capa o
vestimenta, en marbre blanc semblant a l'anterior, a la cara interna
s'aprecia el detall del forat fet amb broca on aniria l'espiga que
faria de suport del braç amb el tronc (núm. ref.: 50.774).
* Fragment de capitell o mènsula de peu de taula
de marbre pentèlic, decorat amb volutes a les dues cares i una
petita palmeta. Immediàtament sota la voluta s'observa un petit
rectangle amb un forat fet al trepà que, possiblement, tindria la
funció d'ancoratge d'una peça metàlica que donaria una major
solidesa a la taula. La part frontal apareix la resta de la part
alta de la decoració a base dos solcs paral.lels i al damunt un
motiu vegetal estilitzat que representa una flor de tres pètals. En
la cara superior, que anava amagada per la placa de la taula, s'hi
observen la lletra alfa i al seu dessota un cercle amb una línia
horitzontal, que vindrien a indicar la posició de la peça en el
conjunt. Paral.lels semblant a aquest a Catalunya el trobem a
Tarragona (Koppel-Rodà 1996, p. 153 i fig. 11), on podem veure com
seria el peu sencer amb el detall del començament del suport en
forma d'urpa de lleó, i a Pompeia veiem un exemple de taula sencera
a la casa d’Obellius Firmo, entre altres.
* Fragment de suport de taula de marbre blanc,
possiblement de Carrara, amb restes de decoració en relleu per els
dos costats, una de les cares representa una copa, tipus skyphos,
contenint diverses varietats de fruites, s'hi observen forats fets
amb trepà possiblement a causa d'una reparació (Koppel-Rodà 1996,
p. 162). L'altra cara representa una cràtera o urna, inspirada en
models de la torèutica, amb agafadors en forma de griu, dels quals
només es conserva la del costat esquerra. A l'igual que l'anterior,
es coneixen paral.lels tant a Tarragona com a Pompeia (Koppel-Rodà
1996, p. 155, 156 i 162 i fig. 11).
* Fragment de peu de taula de secció
prismàtica, realitzat en marbre nord-africà del tipus giallo
antico breciato, de les pedreres de Chemtou, amb decoració a
relleu en la cara externa representant un motiu vegetal estilitzat
que es desenvolupa verticalment a partir d'una tija amb quatre flors
de dos pètals (Koppel-Rodà 1996, p. 161).
Finalment cal que parem atenció en la troballa
d'un fragment de placa motllurada de marbre, possiblement de
Carrara-Luni, corresponent al marc d'una porta. Evidentement, es
tractava d'una porta de les estances nobles de l'edifici. En el món
romà es coneixen paral.lels d'aquest tipus de porta, normalment
associada a edificis públics tals com termes, etc. En el Maresme es
coneix un paral.lel d'aquest tipus de peça, a Iluro mateix,
provinent de les excavacions realitzades al Carreró, 47. El tipus
de porta el podem paralel.litzar amb la del caldari de les termes de
Buticosus a Ostia (Adam 1996, p. 299), així com les del
Mercat de Trajà a Roma, entre altres.
Kautes - Mithra.
El santuari mitraic.
Físicament l'espai del mitreu encara no ha estat
localitzat, fins hi tot en algun moment s'ha arribat a pensar que el
criptopòrtic podria haver fet aquesta funció, si més no podiem
considerar-lo com semi-soterrani, no obstant, l'absència dels tan
característics bancs laterals, el fet que el paviment presentés
una lleugera pendent i la cronologia més antiga, respecte al
criptopòrtic, que tenen alguns dels exvots mitràics, fan que hagim
de descartar, ara per ara, aquesta possibilitat.
Intuim l'existència del mitreu, a Can Modolell,
mitjançant els elements cultuals i votius que s’han anat exhumant
al llarg de les diferents campanyes d’excavació:
* La prou famosa arula que l'aller Lucius
Petreius va dedicar al déu Kautes-Mitra, datada entre el 150 i el
200 d.C.
* L'arula, en forma de columneta, datada de la
segona meitat del segle I d.C., que dedicaren al déu Cautes dos
esclaus de la casa imperial, amb la inscripció:
K(auti). V(otum). S(olverunt)
SVCCESSVS
ELAINE
CAESARIS
* El coronament de pedestal circular d'estàtua,
en marbre de Tarragona, amb la inscripció: K.V.S.L.M. (al déu
Kautes, ha acomplert de bon grat els seus vots= votum solvit
libens merito), en principi datat en el segle II d.C.
(IRC I, pp. 131-132) i més tard en l'època flàvia (Mayer-Rodà
1992, p. 202).
* El coronament d'altar mitraic, amb la
representació de dues testes que podien representar el Sol i la
Lluna (Rodà 1997, p. 67) i els relleus laterals que representarien
elements d'ofrena en la litúrgia mitràica (Pascual 1994, p. 11),
podem que suposar que formava part de l’altar que aniria en el
mitreu. Com a paral.lel podem esmentar l'altar del mitreu de Sant
Climent a Roma.
* Un fragment de vora de cràtera, o labrum
(?), feta d'alabastre egipci, amb una serp en relleu per damunt la
vora. Podem paralelitzar-la amb la que apareix en el relleu de
l'estela de Koenigshoffen, conservada al Museu Arqueològic
d'Strasbourg (Turcan 1981, p. 47).
* Un fragment de vora d'un vas, no sabem si
correspondria a un encenser, lucerna o, fins hi tot, una corona de
torxa (?), fet de planxa de bronze en el qual hi apareixen retallats
i vistos de perfil dos fragments d'imatges d'ocells, possiblement
corbs. En la simbologia mitràica el corax era el missatger
del Sol i representava el primer grau en l'escala jeràrquica dels
seguidors d'aquest déu (Turcan 1981, pp.: 66 i 87).
A Can Modolell, a més, hi trobem altres elements
votius no identificables directament amb Mitra, o que el nom de la
divinitat resta en l’anonimat:
* Tabula ansata de bronze, trobada a la zona del
camí, amb la inscripció que ens dona notícia d’un tal Aphnus,
llibert d’un procurador de l’emperador Vespasià P. Accius
Saturninus (veure Bonamusa, Garí, Clariana 1998, p. 50, nota 2).
* Tabula ansata de bronze, trobada sota l’empedrat
del criptopòrtic, amb la inscripció explicativa que un tal Flavius
Moschus va fer una ofrena (V.S.L.M.) al déu Neptú.
* Ex-vot de bronze que representa la cama dreta.
Fou trobat a la zona de les escales, a l’Estrat IV-d, quadre 14,
per tant just a la zona de la porta.
* Dos fragments corresponents a una placa de plom
amb inscripció en cursiva, escrita per les dues cares, fou trobada
en l’espai de l’annex trapezial (quadres 42-43), podria
tractar-se d’una tabella defixionis.
* Petit altar anepígraf fet en pedra de marés
de pedreres de Montjuïc.
* Fragment d’orella d’un petit altar
domèstic de marbre.
* Fragment de ceràmica comuna amb grafit que
podria representar una forca i altres símbols, podria tractar-se de
l’anagrama del déu Neptú.
* Placa de marbre de Chemtou, giallo antico,
amb inscripció en el cantell:
"M.M/...../F.CELER.II.VIR./..../[EX] STIPE". En principi,
aquesta peça, hom considera que es deuria tractar d’una planxa de
taula feta d’aquest preuat marbre, en que uns duumvirs, potser d’Iluro,
farien una donació, que en principi s’ha considerat votiva. Una
altra hipòtesi que s’hi podria donar seria la de considerar la
peça com part d’un obsequi protocolari, en aquest cas la taula.
Una tercera hipòtesi que podem apuntar seria que la peça de marbre
no fos altra cosa que part de la base d’una estàtua, pel que
tindria més sentit el caràcter votiu de la inscripció d’acord
amb la interpretació que donen els autors del corpus epigràfic del
Maresme: "...sembla que els duumvirs o bé un dels duumvirs,
commemoren o bé justifiquen amb aquest monument de Cabrera de Mar
una ‘erogatio stipis’, és a dir, una aplicació dels
diners ingressats en concepte de ‘stips’ en un lloc
sagrat...." (Fabré, Mayer, Rodà 1983, p. 95).
* Un fragment de làpida votiva, de pedra
calcària, on es pot llegir ".../ (VS) (.) M(...) / (...S)VO .
P(OSVIT).
* Finalment, l’altar objecte de damnatio,
fet en pedra de marés de Montjuïc, que un tal Licinius va dedicar
a una divinitat femenina, no sabem si Diana, Luna, Proserpina,
Fortuna, etc.
No ens ha d’estranyar la presència de
dedicatòries votives vers el déu Neptú dins un santuari mitraic,
ja que en l’antiguitat existia una sincronia entre els dos cultes
(veure Bonamusa, Garí, Clariana 1998, p. 50, nota núm. 3).
Com deiem al començament, l’espai del mitreu
encara no sabem amb certesa on és. Els excavadors del jaciment
sempre hem sospitat de l’espai que discorreix en direcció
sud-nord a continuació de la sala de la torre semi-circular, els
desgast del marxapeus de granit del portal, la situació de l’element
apotropaïc que, en el món romà, sovint protegeix dels mals
esperits els accessos importants, la propera situació d’una
petita font o brollador (que estaria situada, a ma esquerra, abans
de pujar els escalons), el fet que seria un indret semi-soterrani
(veiem com s’adosa directament al sauló contra el pendent del
terreny) i les dimensions de l’espai en el qual podria tenir-hi,
perfectament, cabuda el mitreu, fan que siguin elements si més no
significatius. Evidentment, el dilema no es desferà fins que tingui
lloc l’excavació d’aquell espai que, en les actuacions dels
anys vuitanta, no va ser possible d’actuar-hi a causa del garrofer
que hi havia al damunt. Esperem que l’arqueologia ens tregui del
dubte, però com sovint deia el professor Lamboglia, en l’arqueologia,
es troba el que es troba i poques vegades el que es busca.
Fundus
imperial ?
El territori del que ara és Catalunya i més
concretament Tarragona, l’antiga Tarraco, a partir de l’any
218 a.C. en que el general romà Cn. Corneli Escipió desembarcà a
Empúries (Pons 1994, p. 32) adquireix un valor excepcional per la
seva importància geo-estratègica. Consten referències
històriques que, en diferents moments de l’antiguitat, tant l’emperador
regnant, com altres membres de la família imperial, varen fer acte
de presència a casa nostra. Així sabem que, des del 27 a.C. i fins
el 15 a.C., l'emperador August s'instal.là a Tarraco, per
tant aquesta ciutat, fou considerada, durant aquest període, com la
capital de l'Imperi, i l’any 19 a.C. està històricament
documentada l’arribada del gendre de l'emperador August, Agripa,
tenint un paper fonamental en l’organització del territori, tasca
que fou continuada per Tiberi en la primera part del seu regnat i,
tal com ens diuen Mayer et alii:
"... no solament Tiberi estigué present
a les nostres terres, molt possiblement també hi fou Gai
Cèsar, nét i fill adoptiu d'August, el patró d'Empúries,
segons una inscripció fragmentada, avui perduda. A la mateixa
ciutat d'Empúries fou honorat Drus, fill de Germànic, o bé el
fill de Tiberi; també un altre epígraf ha d'anar referit a
Drus o al seu pare, Germànic.
La fragmentació de totes aquestes peces fa
que no es puguin llegir amb seguretat, però no posa en dubte la
seva significació històrica.
També tenim una inscripció dedicada potser
a Germànic a Vilauba (Camòs), trobada en el context d'una
important vil× la romana.
Sembla que, durant l'època de Tiberi,
Dertosa (Tortosa) va assolir la categoria de municipi, quan
apareix en les monedes el seu nom Hibera Iulia Ilercavonia
Dertosa, que recull també la seva història molt trascendent
com a pas principal de comunicació de l'Ebre.
A Caldes de Montbui, potser una de les Aquae
Calidae, Tiberi devia haver emprès alguna obra d'importància,
com mostra l'epigrafia" (Mayer et alii 1998,
CDRom).
A més d’August i Tiberi, també sabem de la
presència de Galba a Catalunya, especialment a Tarraco i a Dertosa
(Pons 1994, p. 172-173) i, anys més tard, en el segle II d.C.,
està documentada l’estada de l’emperador d’origen hispànic,
Adrià, a Tarraco i, seguint als anteriors autors, coneixem
com:
"Adrià es va estar a Tarragona des de
la tardor del 122 fins al començament del 123. En aquesta
capital, l'emperador va convocar un conventus o un concilium de
les Hispaniae. Va ser en aquesta mateixa ciutat on va tenir
diferències amb els seus conciutadans d'Itàlica, que volien
que esdevingués colònia, davant la perplexitat de l'emperador,
que creia que la categoria de municipi li permetia conservar
molt més els seus trets diferencials i que la condició de
colònia no li aportava res.
L'estada d'Adrià a Tarraco va servir perquè
emprengués la restauració del temple d'August, que sembla que
estava molt deteriorat malgrat l'esplendor de les obres
públiques a Tarraco durant l'època flàvia. També hi ha
notícia que l'emperador va escapar amb vida de l'atemptat d'un
esclau boig en aquella ciutat.
Una novetat dels últims temps mostra una
actuació de l'emperador que no teníem documentada a Hispània.
És ben coneguda la intervenció d'Adrià per
fer productiva la terra, en especial la dels nombrosos dominis i
latifundis imperials del nord d'Africa. Les mesures que va
prendre, i que trobem documentades en respostes imperials i en
una sèrie d'inscripcions africanes, han estat interpretades per
alguns estudiosos com una veritable llei "De rudibus
agris", és a dir, sobre els camps improductius o no
cultivats.
Ex beneficio Adriani
En una inscripció estudiada fa molt poc
temps en el casal de Riudabella, en el terme de Vimbodí, sembla
evident que ex beneficio Adriani, és a dir, per benefici de
l'emperador Adrià, es fa l'amollonament d'uns territoris que
des d'aquell moment es poden considerar privats.
És molt probable que aquest benefici fos,
precisament, semblant al d'Africa, on sabem que els territoris
es plantaven fonamentalment amb oliveres i arbres fruiters.
El document de Vimbodí ens mostra que en una
zona on després va tenir les àmplies possessions agràries el
monestir de Poblet, hi ha possessions importants de propietat
imperial o senatorial millorables.
A Egipte, aquestes mesures estan documentades
a partir del 117, i les terres es dedicaven a la producció de
fenc. Altres mesures daten del 124 i del 135-136.
En el nostre cas creiem que no seria agosarat
relacionar aquest fet amb l'estada de l'emperador a Tarraco els
anys 122-123; es correspon molt amb la minúcia d'Adrià en
aquestes qüestions i el seu desig de millorar la situació
agrària i la vida del camp" (Mayer "et alii"
1998, CDRom) (10).
Aprofitem aquí per treure a col.lació el fet
que coneixem, a la nostra comarca, la troballa d'un fragment
d'inscripció, amb probabilitats de fer menció al nom de
l'emperador Adrià, provinent d'un jaciment de El Masnou (Gimferrer et
alii 2000, p. 52), així com la inscripció fragmentada de Can
Modolell amb l'acabament ".../ANI" (que en principi
s'hauria proposat la identificació com un personatge vinculat amb
la tribu Aniens), encara que en aquest punt cal extremar la
prudència i, evidentment, no podem aixecar, ni de bon tros, les
campanes al vol afirmant que podrien fer referència a aquell
emperador, no obstant si que podem assenyalar la bona qualitat del
material marmori i l'excel.lent execució del treball en aquestes
inscripcions maresmenques.
Aquesta notòria presència de les màximes
autoritats de l’Imperi a la Tarraconensis vindria a
comportar una efectiva promoció social, cap a càrrecs de major
responsabilitat, de les elits urbanes. Així durant el regnat del,
també, emperador hispànic Trajà es quan determinades famílies
originàries de Barcino i Tarraco (els Licinius
(11), els Minicius Natalis, etc.) assoleixen l’ordre
senatorial (Pons 1994, p. 158 i 175; Mayer et alii 1998.
CDRom).
A Can Modolell, la primera indicació que aquest
establiment podria haver format part d’un fundus de la casa
imperial ens la va donar Marc Mayer en el pròleg a l’obra de
Jordi Pons (12). En aquest sentit, la seva apreciació partia de la
troballa de dues inscripcions quelcom suggerents, tals com la tabula
ansata, en bronze, que va dedicar el llibert d’un procurador de l’emperador
Vespasià a l’època Flàvia i, més tard, en el segle II, els
esclaus, possiblement d’un príncep de la casa imperial, Successus
i Elaine dediquen un petit altar votiu al déu Kautes.
La vinculació dels procuradors imperials com a
funcionaris encarregats de l’administració dels béns i
propietats de l’emperador o llur familia és evident, així Balil,
en la seva "Historia social y económica de la
España romana", ens indica com:
"...los varios "procuratores"
subordinados al "procurator" de la provincia, o, en el
caso de las propiedades personales del emperador, ya como
familiar, ya como patrimonio imperial, de autoridades centrales
residentes en Roma. Las funciones más importantes eran
desempeñadas por "procuratores" pertenecientes al
orden ecuestre, pero algunas tareas muy concretas,
administración de fincas o minas, eran efectuadas por antiguos
libertos, o esclavos, de la casa imperial, propietaria de
aquellas, que también llevaban el título de
"procuratores" seguido de la mención específica de
sus competencias" (Balil 1975, p. 43).
També, un altre element a sumar-hi, que porta a
sospitar que es podria tractar d’un fundus imperial, és el
fet que les excavacions arqueològiques hagin proporcionat una
quantitat molt significativa de mostres marmòries de les principals
pedreres de l’antiguitat (Álvarez-Mayer 1998, p. 45), la qual
cosa ens porta de retruc al fet sabut que, a l’època romana, "les
principals pedreres van esdevenir propietat imperial"
(Mayer 1992, pp. 77-78) i que, a més, pròxim a l’indret, podem
suposar que ja es deurien explotar pedreres de granit, de les quals
deurien sortir els carreus i elements arquitectònics trobats en les
prospeccions.
Però, un factor que encara no s’ha valorat
prou, és la presència del santuari dedicat a Kautes-Mitra i a
altres déus, i la relació d’aquest culte amb els emperadors.
Coneixem que Neró, sense que això vulgui dir que fos devot a
aquesta deïtat, en un moment determinat, es feu adorar com a la
reencarnació de Mitra a semblança dels reis orientals (De
Francisco 1989, pp. 11-12), i més tard, en el segle II, aquesta
religió, va prenent posicions, fins el punt que Cumont afirma que:
"el culte a Mitra i la teologia solar prenen un gran apogeu no
desaprofitat per la dinastia següent en instal.lar en els palaus
romans als seus déus ancestrals" (De Francisco 1989, pp. 15-16
que recull textualment de Cumont - I, 1896, p. 181).
Per la seva banda, Turcan analitza més
pormenoritzadament l’aproximació dels emperadors romans vers
Mitra, així arriba a les conclusions que:
"Dans le troisième quart du II siècle,
son culte a gagné les sommets de la hiérarchie militaire:
l'exemple de M. Valerius Maximianus qui atteindra la dignité
consulaire en incarne la preuve. On connaît aussi un chevalier,
prêtre de la "Domus Augusta", qui était en même
temps "Pater" dans le "Mithraeum" de S.
Stefano Rotondo à l'époque de Commode. Il est vrai qu'alors
l'empereur lui-même s'est fait initier aux mystères!. Le cas
de Néron reste douteux, on l'a vu. Malgré una page brillante
de M. Yourcenar dans les "Mémoires d'Hadrien", cet
empereur n'a jamais (que nous sachions) pénétré dans un antre
persique, et Commode est le premier qui -si l'on croit
l'"Histoire Auguste" ("Comm.", 9, 6)- ait
reçu les sacrements de la secte, mais a titre privé: aucune
monnaie, aucun monument officiel n'a consacré publiquement ce
que F. Cumont a présenté non sans abus de langage comme une
'conversion impériale'. Il est notable portant que d'après une
inscription transcrite par C.L. Visconti, Commode ait concédé
à des mithriastes un local souterrain de la résidence
impériale à Ostie ("cryptam Palati concessam") pour
y célébrer leurs offices (CIL, XIV, 66).
Le très militaire Septime Sévère n'a sans
doute pas ignoré Mithra. Une inscription nous fait connaître
alors un 'chapelain' de la maison impériale chargé du culte
persique: "sacerdos invicti Mithrae domus Augustanae".
Mais on ne voit pas que le dieu se soit imposé solidement et
définitivement au Palatin. Le Mithra pétrogène qu'on a
prétendu déchiffrer sur une monnaie d'or à l'effigie de
Septime Sévère (196) n'est qu'une figuration réduite de
"Phosphoros", 'l'Etoile du matin'. Le grand dieu de
Caracalla est Sérapis, et ses successeurs n'ont pas manifesté
le moindre zèle envers Mithra. La monnaie de Tarse qui porte au
revers le dieu tauroctone est frappée pour Gordien III qui
allait combattre les compatriotes de Mithra; mais cette
publicité locale n'implique pas une dévotion personnelle de
l'empereur. H. von Heintze a cru pouvoir identifier sur le
sarcophage Ludovisi (Rome, Musée des Thermes) le portrait
d'Hostilien marqué aun front d'un X qui serait un tatouage
mithriaque; mais l'identification reste problématique. Il n'est
pas démontré non plus qu'Aurélien ait institutionalisé le
culte solaire en liaison étrite avec la théologie et les
milieux mithriaques.
La première affirmation officielle, claire
et nette, de l'appui impérial date de 307, lorsque Dioclétien,
Galère et Licinius ont restauré un "Mithraeum" en
qualificant le dieu de "fautor imperii sui"
('protecteur de leur pouvoir'). Certes, la scène se passait à
"Carnuntum" où le mithriacisme avait une position
dominante et où les Tétrarques avaient donc intérêt à
sacraliser le loyalisme des légionnaires. Mais Galère peut
avoir été un adepte du culte tauroctonique" (Turcan
1981, pp. 34-36).
En definitiva, tots aquests serien indicadors que
estem davant un possible fundus de la casa imperial romana,
no obstant un element provatori definitiu encara no ha estat trobat,
de totes maneres podem afirmar que estem davant una pressumpció
quelcom fonamentada, així tenim personatges vinculats amb l’entorn
de l’emperador, tenim un bon conjunt d’elements en marbre
provinents de pedreres amb tota seguretat propietat de l’Imperi i
també possibilitats d’una pedrera de granit en les proximitats,
finalment tenim uns testimonis cultuals d’una religió que en un
moment determinat adquireix una gran influència en les esferes del
poder i que, en el nostre cas, tal com hem vist, a més, hi hauria
una certa coincidència cronològica entre la datació de la
construcció del criptopòrtic, fet que comportà una major
monumentalització del conjunt, i el moment en que regna un
emperador, Còmmode, seguidor de Mitra.
Villa a mare. Hipòtesi de reconstrucció del
conjunt.
En la comunicació que varem presentar en la XIV
Sessió d’Estudis Mataronins ja feiem esment a la hipòtesi de
reconstrucció arquitectònica elaborada per Enric Juhé (Bonamusa,
Garí, Clariana 1998, p. 50, nota 6), en la seva opinió, el conjunt
seguiria un model itàlic de vil.la perfectament conegut, el de la villa
a mare. Així, a finals del segle II d.C. es produiria una
important reforma en l’edifici, construint-s’hi el
criptopòrtic, l’exedra i possiblement una columnata que, seguint
el model pre-establert en les vil.les d’esbarjo del sud de la
Península Itàlica, ornaria la zona de damunt el criptopòrtic i
discorreria en forma de doble "L" mirant vers la façana
marítima (13).
E. Lessing i A. Varone ens esbossen els trets
bàsics d’aquests tipus de vil.la a la zona del Golf de Nàpols:
"C’est l’apparition des villas ‘extra muros’ qui
va faire triompher dans l’architecture domestique les plaisirs
du paysage. Les exemples sont nombreux de ces ‘villas
maritimes’ disséminées aux aletours de Pompéi, sur la
colline de Varano, à Stabies ou à Oplontis, où Poppea Sabina,
la femme de Néron, possédait une des demeures les plus
représentatives du genre, et comme à Herculanum, où l’extraordinaire
villa des Papyrus s’étend sur plus de deux cent cinquante
mètres au-dessus du littoral. Toutes ont pour principale raison
d’être le désir d’embrasser du regard l’exceptionnel
panorama du golfe de Naples. Mais nous nous arrêterons surtout
sur les villas qui par centaines émaillaient la plaine fertile
et les pentes au pied du Vésuve au milieu de vignes, de vergers
et de champs.
.../... D’un luxe volontiers tapageur, ces villas s’ornent
de ‘diaetae’, de portiques qui n’emprisonnent pas le
jardin mais s’ouvrent directement sur les champs et les vastes
paysages, de cryptoportiques, vastes déambulatires creusé dans
le sol où il fait bon se rafraîchir aux heures trop chaudes de
l’été, d’exèdres et de pièces de dimensions diverses où
l’on se tient tour à tour en fonction des variations de
températures au fil de la journée et selon les saisons"
(Lessing, Varone 1995, pp. 90-91).
Així doncs, el criptopòrtic, cobert amb volta
de canó, constituia no sols una zona de pas, sino l’element de
sustentació d’una de les ales del porticat de columnes que
discorreria pel seu damunt i, la raó per la qual les distàncies
entre les pilastres dels murs del criptopòrtic són desiguals,
estaria explicada en base als elements que anirien a sobre, així es
pot entendre el perqué la distància entre les dues pilastres
centrals i les de l’extrem nord es inferior a la distància que
guarden les del costat sud respecte les centrals. La pilastra
central del mur del costat est ens vindria a indicar el lloc de l’angle
del porticat. En el món romà, tenim exemples sobrats on al damunt
d’un peu dret, fet a base de carreus, s’hi situaria una columna,
així podem esmentar la casa núm. 3 de Bulla Regia (Hanoune 1980,
p. 47, fig. 77), i en edificis públics, ja molt més monumentals,
podem esmentar el basament del Temple d’Adrià a Roma o, un altre
exemple és el que coneixem a les ruïnes de Djemila (Adam 1996, p.
131, núm. 278), a Algèria.
La que havien nomenat com ‘torre semi-circular’,
no seria altra cosa que una exedra que es correspondria amb el final
de la galeria porticada i que, a la vegada, faria una funció de
contrafort de la construcció. Exemples d’exedres que estarien
obertes a pòrtics, o a peristils, els trobem a Efes, a la casa
núm. 2 de les Cases del Pendent, o també en el prou conegut
Pòrtic de Pompeu a Vaison la Romaine, o les dues exedres decorades
trobades recentment a Populònia. En construccions públiques, o
monumentals, podem citar el cas del santuari de Trajà a Pèrgam
(Aguado 2000, p. 21), on també trobem una exedra en l’angle final
del porticat de columnes.
El conjunt de façana que possiblement es
dibuixaria en el paisatge de Can Modolell a l’antiguitat podria
haver estat, en certa forma, semblant al que veiem representat en
una pintura, del quart estil pompeià, trobada en el ‘cubicolo’
60 d’Stabiae i que es conserva a l’Antiquarium Stabiano (núm.
inventari 2.518), on s’hi observa un porticat de columnes en forma
de doble "L" mirant vers el mar (Picard 1970, p. 83, fig.
LVII).
En definitiva, aquests exemples de porticats no
vindrien a fer altra cosa que reproduir a petita escala detalls
estilístics que es trobaven en els grans conjunts monumentals, com
podien ser el santuari de la Fortuna Primigena de Palestrina (Dal
Maso, Vighi 1975, pp. 195-202) o a l’acròpoli de Lindos a Rodes
(Boardman 1997, p. 262, fig. 269), entre altres.
Finalment, a tall de conclusions, podem dir que l’espai
del criptopòrtic, dins el conjunt de Can Modolell, suposa una àrea
que, si bé, per un costat ens aporta dades per a una interpretació
coherent de l’establiment, per altra, ens obre tot un seguit d’interrogants,
així la troballa d’elements marmoris d’art noble i epigràfics,
tals com fragments estatuaris i inscripcions, ens apunta vers l’existència
d’un luxe i presència d’uns personatges d’una situació
social privilegiada, però, pel fet de ser elements fragmentaris fa
que fins que no s’aconsegueixin noves dades, o troballes, es
persistirà en el dubte. En aquest sentit la necessitat de
prosseguir els treballs arqueològics és inqüestionable i
constitueix una necessitat inajornable, esperem així que el
jaciment ens ofereixi noves sorpreses i ens aclareixi alguns dels
molts dubtes que hi ha plantejats. Els treballs que, en aquest
moment, està portant a terme el CEIPAC, sota la direcció del Dr.
Revilla, poden ser cabdals. Restem atents a les noves descobertes
que de ben segur sortiran a la llum i que vindran a aportar dades
valuoses sobre la presència de Roma a la Laietània i a Catalunya.
NOTES:
1.- A cura de Ramon Jàrrega i Joan F. Clariana.
2.- Benoit, F.: Observations sur les
criptoportiques d'Arles, a Revue d'Études Ligures,
XXIII, pp. 108-112. Bordighera, 1957.- Benoit, F.: Les
Criptoportiques d'Arles, a Arts et livres de Provence,
IV, pp. 41-47. Marsella, 1957.
3.- Plini el Jove, Llibre V, 6, 29. Bernat
Metge 1927.
4.- Vitruvi, Les dix livres d'architecture,
llibre V,9. Versió Claude Perrault, 1673. Edició André Belland,
1965.
5.- Vitrubi, Les dix... llibre VI, 7,2.
6.- Johannowsky, W.: Note sui criptoportici
pubblici in Campania a Les Criptoportiques dans
l'arquitecture romaine, publicat per l'École Française de
Rome, núm 14, pp. 158-159. Roma, 1973.
7.- Moment en el qual es va modificar el traçat
viari desviant el Camí de Can Segarra.
8.- La referència concreta d'aquesta peça,
segons el diari d'excavacions, es que procedeix del sector B, Quadre
42-43, espai entre parets, trobada l’11 de juny de 1978, núm.
ref. 50.490.
9.- Detalls que deduïm per l'absència de calç
en l'espai d'entre tessel.les. En altres paraules, les tessel.les
estan fixades en una base de calç, però en canvi no hi ha morter
de calç en els inter-espais laterals de les tessel.les.
10.- En semblants termes s’havia expresat, l’any
anterior, Marc Mayer en el discurs de recepció com a membre
numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis
Catalans:
"Un testimoni epigràfic de Riudabella, al
terme de Vimbodí, ens ofereix una important notícia que pot donar,
si s'interpreta en el sentit que proposem, una nova visió o almenys
una nova informació sobre la intervenció del poder imperial en la
distribució de la propietat agrària.
.../...
Resulta clar que es tracta de l'emperador Adrià,
malgrat la forma ortogràfica sense H i la no-menció de la seva
titulació, reduïda com a mínim a la forma Aug., com és l'habitud
en aquests casos amb fórmules com "ex auctoritate".
El que sembla clar és que l'emperador organitza
l'explotació agrícola d'unes terres improductives. Aquesta
explotació implica la privatització d'unes terres públiques o de
la propietat imperial, la qual cosa també hi consta.
.../...
Adrià privatitza dominis de propietat imperial
per tal de posar-los en conreu i d'activar l'economiai la producció
agrària. Sabíem que aquestes mesures havien afectat les
províncies africanes i les extenses propietats imperials en elles
existents, però no coneixiem que aquest procés hagués estat
efectiu per a d'altres regions de l'Imperi.
Si s'acceptava la nostra hipòtesi tindríem a
Vimbodí una possible gran propietat imperial, o potser només
pública, o fins i tot senatorial, que havia sofert un procés de
privatització per tal d'augmentar-ne el rendiment.
.../... La novetat és, doncs, prou notable per a
merèixer una atenció renovada i per a fer-nos replantejar
l'existència de propietats imperials a casa nostra. Aquest és un
tema només encetat que pot tenir antecedents en època flàvia en
el jaciment de Can Modolell de Cabrera de Mar i conseqüents, com
és el cas de Centcelles al municipi de Constantí, on també s'ha
volgut situar una vil.la imperial tardana. La distribució del
territori a l'època romana presenta encara molts interrogants i les
llacunes de coneixement són més importants que les dades que
tenim, com succeeix sovint amb el món antic" (Mayer 1997,
p. 11-12).
A més, concretant el cas de Can Modolell, en el
CDRom de 1998, Mayer et alii, expresen: "La
presència a Cabrera de Mar d'un esclau d'un procurador de Vespasià
i d'un personatge, potser un llibert, que porta el nom de Flavi
Moschus, fa pensar que potser el santuari al qual pertanyen totes
aquestes dedicatòries devia ser proper a una propietat imperial, si
no n'era part integrant".
11.- El llibert Luci Licini Segon (descendent de
Luci Licini Sura el contructor de l'arc de Berà en temps d'August)
fou un estret col.laborador de l’emperador Trajà, hom suposa
tindria més d'una vintena d'estatues arrenglerades en el forum de
Barcino (Mayer et alii 1998, CDRom).
12.- "Amb relació a l'existència de
propietats imperials a casa nostra, resulta difícil definir d'una
forma general el tema que A. Balil encetà i mostrà en tota la seva
gran dificultat pel que fa al territori que estudiem. Vilauba molt
difícilment pogué ésser una propietat de la família imperial,
malgrat IRC III 7; els retrats imperials i, en conseqüència, les
inscripcions vinculades a aquestes estàtues foren freqüents en
propietats privades de relativa entitat com a element de fidelitat
dinàstica. D'altra banda, una anàlisi més detallada de les
troballes, sobretot epigràfiques, del jaciment de Can Modolell
(Cabrera de Mar, prop de Mataró "Iluro"), ens podria fer
pensar en la presència d'algun tipus de propietat imperial a la
zona, almenys en època flàvia" (M.Mayer
"Pròleg" 1994, p. 15).
13.- També es possible que, enlloc de seguir una
disposició de doble "L", adoptés una disposició
asimètrica similar a la dels espais 4100, 3100 i 2100 de la vil.la
romana dels Munts a Tarragona. Veure Tarrats, Ramon, Macias 1997, p.
36.
BIBLIOGRAFIA:
ADAM, J.P.: La construcción romana,
materiales y técnicas. León (Editorial de los Oficios) 1996.
ADÁN, G.E.; CID, R.M.: "Nuevas aportaciones
sobre el culto de Mitra en Hispania. La comunidad de San Juan de la
Isla (Asturias)". Memorias de Historia Antigua, XVIII,
pp. 257-297. Oviedo, 1997.
ADÁN, G.E.; CID, R.M.: "Un santuario de
Mitra en Asturias". Revista de Arqueología, 225, año
XXI, 2000, pp. 44 - 53
ADELL, J.A.: Pla especial de protecció i
desenvolupament del conjunt monumental de Can Modolell. Cabrera
de Mar (inédit) 1997.
AGUADO, P.: "Pérgamo, la amada de
Zeus". Revista de Arqueología, 236, año XXI, 2000, pp.
16-15.
ALVAR, J.: "El culto de Mithra en
Hispania". Memorias de Historia Antigua, V, pp. 51-72.
Oviedo, 1981
ALVAR, J.: "El misterio de Mitra". Cristianismo
primitivo y religiones mistéricas, pp. 499-513. Madrid 1995.
ALVAR, J.: Los misterios. Religiones
orientales en el Imperio Romano. Barcelona (Crítica) 2001.
ÀLVAREZ, A.: "Los materiales lapídeos en
el origen antes del transporte". Colloque International: Le
commerce maritime romain en Méditerranée occidentale
(Barcelona 1988), PACT, núm. 27, pp. 279-289, 1990.
ÀLVAREZ, A.; MAYER, M.: "Materiales
lapideos de origen local utilizados en época romana en la costa sur
del litoral catalán". Unidad y pluralidad en el mundo
antiguo. Actas del VI Congreso Español de Estudios Clásicos
(Sevilla 1981), vol. II, pp. 303-310. Madrid (Gredos) 1983.
ÀLVAREZ, A.; MAYER, M.: "Aproximació als
materials lapidis decoratius presents al jaciment de Can Modolell
(Cabrera de Mar, Maresme). Estudi volumètric i comparatiu", De
les estructures indígenes a l'organització provincial romana de la
Hispània Citerior, Homenatge a Josep Estrada i Garriga. Barcelona
1998.
ÀLVAREZ, A.; MAYER, M.; RODÀ, I.: "La
pedra de Montjuïc i la seva utilització en época romana". III
Congrés d'Història de Barcelona. pp. 145-152. Barcelona 1993.
ANDREAE, B.; CANCIK, H.; CAVALLO, G.; DE MARTINO,
F.; GRILLI, A.; GULLINI, G.: Princeps Urbium, cultura e vita sociale
dell'Italia romana. Milano (Credito Italiano) 1993.
ARAGAY, I.: "La colorista Roma del
marbre". Avui, 30-4-1995, p. B-4.
BALIL, A.: Historia social y económica de la
España romana (siglos I-III). Madrid 1975.
BARTMAN, E.: "Sculptural Collecting and
Display in the Private Realm". Roman art in the private
sphere: new perspectives on the architecture and decor of the domus,
villa, and insula. Ed. E.K. Gazda. pp. 71-78. Michigan
(University of Michigan) 1991.
BENDALA, M.: "Las religiones mistéricas en
la España Romana". La religión romana en Hispania (Symposio
organizado por el Instituto de Arqueología "Rodrigo Caro"
del C.S.I.C. del 17 al 19 de diciembre de 1979), pp. 285-299. Madrid
(Ministerio de Cultura) 1981.
BENOIT, F.: "Observations sur les
criptoportiques d'Arles". Revue d'Études Ligures,
XXIII. Bordighera, 1957.
BENOIT, F.: "Les Criptoportiques d'Arles".
Arts et livres de Provence, IV. Marsella, 1957.
BERNI, P.: Las ánforas de aceite de la
Bética y su presencia en la Cataluña Romana. Col. Instrumenta
4. Publicacions Universitat de Barcelona. Barcelona 1998.
BOARMAN, J.: El arte griego. Barcelona,
Ed. Destino, 1997.
BONAMUSA, J.: "Els testimonis mitraics
iluronesos dins el context de la tarraconense". Sessió
d'Estudis Mataronins, I, pp. 13-16. Mataró 1984.
BONAMUSA, J.: "Els mòduls epigrafiats en
cursiva de Can Modolell (Cabrera de Mar, El Maresme)". Empúries,
núm. 48-50, volum I, pp. 136 - 141. Barcelona, 1986 - 1989.
BONAMUSA, J.: "El jaciment romano-medieval
de Can Modolell". L'arqueologia a Cabrera de Mar. II - Can
Modolell. Col.leccionable núm. 5 de la Fundació Burriac.
Cabrera de Mar 1994.
BONAMUSA, J.: "El criptopòrtic de Can
Modolell. Cabrera de Mar". Primeres Jornades d'Arqueologia
de Cabrera de Mar i del Maresme. Homenatge a Rafael Esteban. Ilturo,
1. Cabrera de Mar 1998.
BONAMUSA, J.; GARÍ, R.I. et alii: Memòria
del jaciment romano-medieval de Can Modolell (Cabrera de Mar, el
Maresme). Campanyes d'excavació 1977/78. Inèdita.
BONAMUSA, J.; CERDÀ, J.A.; CLARIANA, J.F.;
GARÍ, R.I.;, MARTÍ, C.; PERA, J.; SOLER, A.: El jaciment
romano-medieval de Can Modolell. Deu anys d'excavacions. Cabrera de
Mar - El Maresme. Secció Arqueològica del Museu de Mataró,
opuscle núm. 4. Mataró 1985.
BONAMUSA, J.; CLARIANA, J.F.; GARÍ, R.I.; PERA ,
J.; SOLER, A.: "El jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar -
El Maresme) com a nucli de romanització". Pre-actes de les Jornades
Internacionals d'arqueologia romana, Homenatge a Josep Estrada i
Garriga. Granollers, 1987.
BONAMUSA, J.; CLARIANA, J.F.; GARÍ, R.I.; PERA ,
J.; SOLER, A.: "El jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar -
el Maresme) com a nucli de romanització". De les
estructures indígenes a l'organització provincial romana de la
Hispània Citerior, Homenatge a Josep Estrada i Garriga.
Barcelona 1998.
BONAMUSA, J.; CLARIANA, J.F.; GARÍ, R.I.; JUHÉ,
E.: "Notícia sobre la descoberta del jaciment de Can Modolell:
les estances del sector del camí (Cabrera de Mar)". III
Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme (1 de
juliol de 2000), Ilturo, 3. Cabrera de Mar (en premsa).
BONAMUSA, J.; CLARIANA, J.F.; GARÍ, R.I.:
"Dades per a l'estudi de l'habitat medieval en el jaciment
arqueològic de Can Modolell (Cabrera de Mar)". II Jornades
d'Història i d'Arqueologia Medieval del Maresme. L'organització de
l'espai i models de poblament, octubre 2001. Mataró, Grup
d'Història del Casal (en premsa).
BONAMUSA, J.; GARÍ, R.I.; CLARIANA, J.F.:
"Notícia sobre l'excavació del sector de la torre
semi-circular de Can Modolell (Cabrera de Mar)". XIV Sessió
d'Estudis Mataronins, pp. 33 - 65. Mataró 1998.
BRAEMER, F.: Le marbre des Pyrénées dans la
sculpture antique. Paris, 1969 (tesi doctoral).
BRAEMER, F.: "Les marbres à l'époque
romaine". Revue Archéologique, 1971, 1, pp. 167-174.
BRAEMER, F.: "L'ornementation des
établissements ruraux de l'Aquitaine méridionale pendant le
Haut-Empire et la basse Antiquité". 104ème. congrès des
Sociétés savantes. Bordeaux 1979.
BRAEMER, F.: "Le commerce et l'utilisation
des matériaux d'architecture et de sculpture de part et d'autre des
Pyrénées, en Tarraconaise et en Narbonnaise-Aquitaine". 106ème.
congrès des Sociétés savantes. Perpignan 1981.
BRAEMER, F.: "L'ornementation des
etablissements ruraux en gaule et dans les regions
limitrophes". Caesarodunum, XVII, pp. 53 - 74. Tours
1982.
BURJACHS, F.: Informe de les prospeccions
arqueològiques de l'Hort de Can Modolell (Cabrera de Mar. El
Maresme). 1985. Inèdit.
CISNEROS, M.: Mármoles Hispanos: Su empleo en
la España romana. Zaragoza (Universidad de Zaragoza) 1988.
CLARIANA, J.F.: "El vidre romà de Can
Modolell (Cabrera de Mar)". XIV Sessió d'Estudis Mataronins,
pp. 67 - 76. Mataró 1998.
CLARIANA, J.F.: "Ceràmiques singulars a la
vall de Cabrera de Mar". Segones jornades d'arqueologia de
Cabrera de Mar i del Maresme (4 de juliol de 1998). Ilturo,
2, pp. 37 - 48. Cabrera de Mar 2000.
CLARIANA, J.F.; JÀRREGA, R.: "Notícia
d'unes curioses ceràmiques de procedència xipriota i egípcia,
d'època tardo-romana, trobades en el Maresme". XI Sessió
d'Estudis Mataronins. Mataró 1995.
CLARIANA, J.F.; JÀRREGA, R.: "La fase
paleocristiana del jaciment de Can Modolell de Cabrera de Mar".
XII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró 1996.
CUMONT, F.: Textes et monuments relatifs aux
Mystères de Mithra. Brusel.les 1896 - 1898.
DAL MASO, L.B.; VIGHI, R.: Lazio Archeologico.
Firenze (Bonechi) 1975.
DEDET, B.: "L'expansion des ceramiques
sigillées gallo-romaines". Miscelánea Arqueológica,
vol. I. Barcelona, 1974.
DRINKWATER, J.F.; DRUMMOND, A.: El mundo de
los romanos. (edició revisada per J. REMESAL). Barcelona
(Blume) 1994.
DUVAL, P.M.: Les dieux de la Gaule. Paris
1976.
ENNAïFER, M.: "La chasse africaine au IIIe
s", Les dossiers de l'archéologie, 31. Dijon 1978.
FABRÉ, G.; MAYER, M.; RODÀ, I.: Inscripcions
romanes de Mataró i la seva àrea (Epigrafia romana del Maresme).
Mataró, 1983.
FRANCISCO, M.A.De: El culto a Mitra en Hispània, catálogo de monumentos esculpidos e inscripciones.
Granada, 1989
GARCÍA BELLIDO, A.: "El culto a Mithras en
la Península Ibérica". Boletín de la Real Academia de la
Historia, CXXII, pp. 283-249. Madrid, 1948.
GARCÍA BELLIDO, A.: "El Mithras Tauroktonos
de Cabra (Córdoba)". Archivo Español de Arqueología, XXV,
pp. 389 i ss. Madrid, 1952.
GARCÍA BELLIDO, A.: Les religions orientales
dans l'Espagne romaine. Leiden, 1967.
GARÍ, R.I.: "Sant Joan de Can
Modolell". Catalunya Romànica, volum XX, p. 451.
Barcelona 1992.
GAYA A.M.; ROMERO, E: "El culto mitraico en
Hispania", Revista de Arqueología, 13. Madrid 1981
GIMFERRER, I.; MORERA, F.; ANDREU, I.; BERNAT,
S.; BAYÉS, F. (Grup d'Arqueologia de Premià de Dalt): "Un
abocador d'un forn romà de l'Horta Puig (El Masnou, el Maresme).
Notícia preliminar". Segones jornades d'arqueologia de
Cabrera de Mar i del Maresme (4 de juliol de 1998). Ilturo,
2, pp. 49-54. Cabrera de Mar 2000.
GODWIN, J.: Mystery religions in the Ancient
World. Londres, 1991.
GOMIS, C.: Geografia General de Catalunya,
volum província de Barcelona, pp. 305 - 306. Barcelona 1908-1918.
GUOLANDI, M.L.: "Populonia. La citta del
ferro". Archeo, 9 (199), set. 2001, pp. 36-43. Milano
(Rizzoli ed.) 2001.
HANOUNE, R.: Recherches Archéologiques
Franco-tunisiennes à Bulla Regia. IV - Les Mosaïques, 1. Roma
(E.F.R.) 1980.
HOYO, J. del: "Nuevo documento metróaco
hallado en la provincia de Segovia". Gerion, 16, pp. 345
- 382. Madrid 1998
JÀRREGA, R.: Poblamiento y economía en la
costa Este de la Tarraconense en época tardorromana (siglos IV-VI).
Tesi doctoral publicada en microfitxes. Barcelona (Universitat
Autònoma) 1992.
JÀRREGA, R.: "L'Antiguitat Tardana al
Maresme", Roma al Maresme. Homenatge a Marià Ribas i
Bertran. Mataró (Grup d'Història del Casal) 1997.
JÀRREGA, R.; CLARIANA, J.F.: "Aportación
al conocimiento de unas estructuras arquitectónicas tardorromanas
del yacimiento arqueológico de Can Modolell (Cabrera de Mar,
Barcelona)". Archivo Español de Arqueología, núm. 63.
Madrid, 1990.
JÀRREGA, R.; CLARIANA, J.F.: "Ceràmica
xipriota i egípcia-B tardo-romana a la comarca del Maresme". III
Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica. Barcelona 1994.
JÀRREGA, R.; CLARIANA, J.F.: "El jaciment
arqueològic de Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme) durant
l'Antiguitat tardana. Estudi de les ceràmiques d'importació",
Cypsela, XI. Girona 1996.
JÀRREGA, R.; CLARIANA, J.F.: "Noves consideracions sobre
els materials arqueològics provinents de la capella de Santa
Margarida de Cabrera de Mar", XVII Sessió d’Estudis
Mataronins (28-11-2000). Mataró 2001.
JOHANNOWSKY, W.:"Note sui criptoportici
pubblici in Campania". Les Criptoportiques dans
l'arquitecture romaine. Roma (École Française de Rome) 1973.
KOPPEL, E.M.; RODÀ, I.: "Escultura
decorativa de la zona nororiental del conventus Tarraconensis".
II reunión sobre escultura romana a Hispània. Tarragona, 1996.
LABORDE, A. de: Viatge pintoresc i històric.
El Principat. Barcelona (Publicacions de l'Abadia de Montserrat)
1974.
LAFONT, X.: Villa Maritima, Recherches sur
les villas littorales de l'Italie Romaine. Ëcole Française de
Rome 2001
LESSING, E.; VARONE, A.: Pompéi. Ed.
Terrail, París 1995
MACIAS, J.M.: La ceràmica comuna tardoantigua
a Tàrraco. Anàlisi tipològica i històrica (segles V-VII).
Tarragona 1999.
MALUQUER DE MOTES,J.: Prehistòria i Història
Antiga, Vol I de Història de Catalunya (Dir: Pierre Vilar), Ed. 62,
Barcelona,1987
MARINER, S.: "Nuevos testimonios de culto
mitraico en el litoral de la Tarraconense". II Congreso
Internacional de las Culturas del Mediterráneo Occidental
(Barcelona, 1975). pp. 79-84. Barcelona, 1978.
MARINER, S.: "Nuevos testimonios de culto
mitraico en el litoral de la Tarraconense". Quaderns
d'Arqueologia i Prehistòria del Maresme, núm. 8-9, pp. 274 -
276. Mataró, 1979.
MARTÍ, C.; JUHÉ, E.: "Estudi i
restauració d'unes pintures murals romanes del jaciment de Can
Modolell (Cabrera de Mar, El Maresme)". Laietània,
núm. 6, pp. 119 - 126. Mataró 1991.
MARTY, J.: "Cults, Snakes, and Vases". Rei
Cretariae Romanae Favtorvm, acta XXIX/XXX, pp. 349-359. 1991.
MAYER, M.: "Sobre tres inscripcions de
l'àrea d'Iluro (Mataró)". Empúries, 48 - 50,
vol. II, pp. 118 - 120. Barcelona 1986 - 1989.
MAYER, M.: "Aproximación al problema de la
importación del mármol en la Hispania romana". Colloque
International: Le commerce maritime romain en Méditerranée
occidentale (Barcelona 1988), PACT, núm. 27, pp.
265-277, 1990.
MAYER, M.: "Religió i culte. La
religiositat romana". Roma a Catalunya, pp. 116 - 117.
Barcelona (Institut d'Estudis Mediterranis) 1992.
MAYER, M.: "Pròleg" del llibre de J.
PONS: Territori i societat romana a Catalunya. Ed. 62,
Barcelona 1994
MAYER, M.: "La circulación del 'marmor
Numidicum' (Chemtou) en Hispania". 12 Convegno di Studi
sull'Africa Romana (Cartago 1994), pp. 837-848. Ozieri 1996.
MAYER, M.: "La promoció social". Història,
Política, Societat i Cultura dels Països catalans. Vol. I. Els
temps prehistòrics i antics fins al segle V (dir. B. de
Riquer Permanyer), pp. 337-339. Barcelona (Enciclopedia Catalana)
1996.
MAYER, M.: "Tarraco. Una capital abocada a
un Imperi". Catàleg de l'exposició Tarraco porta de Roma,
pp. 32-36. Tarragona (Fundació "La Caixa") 2001.
MAYER, M.; ÀLVAREZ, A.: "Le marbre grec
comme indice pour les pièces sculptoriques grecques ou de tradition
grecque en Espagne". XII Congrès International
d'Archéologie Classique (Athènes 1983), pp. 184-190. Atenes
1985.
MAYER, M.; ÀLVAREZ, A.; RODÀ, I.: "La
importación del mármol en época romana. El ejemplo de
Veintimiglia y su contraposición con el litoral norte de la
Tarraconense". Quaderni Lunensi, 10-11-12. Atti del
Convegno 'Studi Lunensi e prospettive sull'Occidente romano' (Lerici
1985), pp. 497-523. Luni 1987.
MAYER, M.; FULLOLA, J.M.; NADAL, J.; RODÀ, I;
SANMARTÍ-GREGO, E.: "Historia de Catalunya 1. De la
Prehistòria a la Catalunya romana". Enciclopedia
Interactiva de Consulta, 2. Ciencias Sociales (CDRom). Barcelona
(el Periódico, Nech computers, Lectus Vergara) 1998.
MAYER, M.; RODÀ, I.: "Epigrafia"
Cabrera de Mar. Fonaments, núm. 7. Barcelona 1988.
MAYER, M.; RODÀ, I.: "Epigrafia"
Maresme. Fonaments, núm. 8, pp. 201 - 202. Barcelona 1992.
MAYER, M.; RODÀ, I.: "La societat
romana". Història, Política, Societat i Cultura dels
Països catalans. Vol. I. Els temps prehistòrics i antics
fins al segle V (dir. B. de Riquer Permanyer), pp. 318-336.
Barcelona (Enciclopedia Catalana) 1996.
MODOLELL, J.M.: El Castell de Burriac o de Sant
Vicenç. Ed. L'Aixernador. Argentona 1993
MUÑOZ, J.: "Sacralidad de las aguas en
contextos arqueològicos de culto mitraico". Termalismo
antiguo. I Congreso peninsular (Arnedillo, La Rioja, 3-5 octubre
1996), pp. 169-185. Madrid (Casa de Velàzquez) 1997.
OLESTI, O.: El territori del Maresme en època
republicana (s. III- I a.C.), pp. 436 - 437. Mataró 1994.
PADILLA, A.: "Algunas notas sobre canteras y
mármoles en los siglos III-V". Gerion, 17, pp. 497 -
518. Madrid 1999.
PASCUAL, R.: "La religió de Mitra". L'arqueologia
a Cabrera de Mar. II - Can Modolell. Col.leccionable núm. 5 de
la Fundació Burriac. Cabrera de Mar 1994.
PICARD, G.: Arte romano. Barcelona, Seix
Barral, 1970.
PLINI EL JOVE: Llibre V. Barcelona
(Fundació Bernat Metge) 1927.
PONS.J.: Territori i societat romana a Catalunya.
Dels inicis al Baix Imperi. Ed. 62. Barcelona 1994
PREVOSTI, M.: Cronologia i poblament de
l'àrea rural d'Iluro. Mataró 1981.
PREVOSTI, M.: "La villa et l'occupation du
sol dans Le Maresme". Caesarodunum, XVII, pp. 293 - 304.
Tours 1982.
PREVOSTI, M.: "15. The establishment of the
villa system in the Maresme (Catalonia) and its development in the
roman period", Archaeological Monographs of the British
School at Rome, núm. 2, pp. 135-141. London 1991.
PREVOSTI, M.: "El mons Iovis de Mela
i el culte solar de Montigalà dins el panorama religiós de l'àrea
iberoromana catalana", Fonaments, 9, pp. 77-120.
Barcelona 1996.
RODÀ, I.: "Las dedicatorias a divinidades
en la Barcelona Romana". La religión romana en Hispania (Symposio
organizado por el Instituto de Arqueología "Rodrigo Caro"
del C.S.I.C. del 17 al 19 de diciembre de 1979), pp. 121-132. Madrid
(Ministerio de Cultura) 1981.
RODÀ, I.: "La escultura romana importada en
Hispania Citerior". Colloque International: Le commerce
maritime romain en Méditerranée occidentale (Barcelona 1988),
PACT, núm. 27, pp. 291-312, 1990.
RODÀ, I.: "Los materiales de construcción
en Hispania". XIV Congrés Internacional d’Arqueologia
Clàssica, vol. I, pp. 323-334. Tarragona 1994.
RODÀ, I.: "L'antiguitat". Art de
Catalunya. Ars cataloniae. Escultura antiga i medieval
(dir. X. Barral), pp. 10-92. Barcelona (Ed. L'Isard S.L.) 1997.
RODÀ, I.: "Introducció: Tarraco, porta de
Roma". Catàleg de l'exposició Tarraco porta de Roma,
pp. 13-18. Tarragona (Fundació "La Caixa") 2001.
SALRACH, J.M.: El procés de feudalització.
Segles III-XII, Vol I de Història de Catalunya (Dir: Pierre
Vilar), Ed. 62, Barcelona,1987
S.A.M.M. (=Secció Arqueològica del Museu
Municipal de Mataró): "Cabrera de Mar i la seva albada
històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can
Modolell", Quaderns de Prehistòria i Arqueologia, núm.
3, pp. 55 - 56. Mataró 1977.
S.A.M.M.: "El jaciment arqueològic, de Can
Modolell (Cabrera de Mar)". Quaderns de Prehistòria i
Arqueologia de Maresme, núm. 4, pp. 93 - 98. Mataró 1978.
S.A.M.M.: "Can Modolell (Cabrera de
Mar)". Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els
darrers anys, pp. 301 - 304. Barcelona 1982.
SCHWARTZ, M: "Cautes and Cautopates, the
Mithraic Torchbearers". Mithraic Studies. Manchester
1975.
TARRATS, F.; RAMON, E.; MACIAS, J.: "Noves
intervencions a la vil.la romana dels Munts (Altafulla,
Tarragonès)". Tribuna d’Arqueologia 1996-1997,pp.
35-56. Barcelona 1997.
TRILLMICH, W.: "El niño Ascanio ('Diana
cazadora') de Mérida en el Museo Arqueológico Nacional". Boletín
del Museo Arqueológico Nacional, 10, pp. 25-38. Madrid 1992.
TURCAN, R.A.: Mithra et le mithriacisme.
Paris 1981.
TURCAN, R.A.: Les cultes orientaux dans le
monde romain. Paris 1989.
ULANSEY, D.: The Origins of the Mithraic
Mysteries. Cosmology and Salvation in the Ancient World. Nova
York, 1989.
VAZQUEZ, A.M.: "Consideraciones
estadísticas sobre la religión romana en Hispania". La
religión romana en Hispania, (Symposio organizado por el
Instituto de Arqueología "Rodrigo Caro" del C.S.I.C. del
17 al 19 de diciembre de 1979), pp. 167-176. Madrid 1981.
VÁZQUEZ, A.M.: Diana en la religiosidad
hispanorromana, 2 vols. Madrid (UNED) 1995-1999.
VÁZQUEZ, A.M.; MUÑOZ GARCÍA-VASO, J.; POYATO,
C.: "Serpientes y Attis en una lápida sepulcral
extremeña", Homenaje a Hermanfrid Schubart, 1995.
VICH, S.: "Plomos mágicos en la Hispania
antigua". Revista de Arqueología, 102, octubre, pp.
37-43. Madrid 1989.
VILA, G.: "Un forn d'època romana de Can
Modolell. Intervenció arqueològica d'urgència". L'arqueologia
a Cabrera de Mar. II - Can Modolell. Col.leccionable núm. 5 de
la Fundació Burriac. Cabrera de Mar, 1994.
VITRUVI: Les dix livres d'architecture,
llibre V,9. Versió Claude Perrault, 1673. Edició André Belland,
1965.
VIVES, J., Inscripciones latinas de la España
romana, Barcelona 1971
(=ILER).
LINKS:
BASSOLS, I. ; FRANCESC J. ; JUHE E. ; CLARIANA
J.F.: LA PRESÈNCIA DEL MÓN ROMÀ A L'ENTORN DE LA RIERA
D'ARGENTONA. http://www.viaavgvsta.anonai.com/
Retorn a La Web
de Josep Garí, poeta a Cabrera de Mar