Pica d'Estats (3143 m)
En la comarca del Pallars Sobirà -província de Lleida- trobem infinitat de racons on sentir les forces vives de la natura, on contemplar la lenta creació de les lleis universals.
En aquest cas ens endinsem en la despoblada i silenciosa Vallferrera, solcada pel riu Noguera de Vallferrera. Un indret ric en ferro, apreciable en el sabor de la seva reconstituent aigua. La raó d'aquesta incursió és anar a cercar el sostre de Catalunya, dins de l'anomenat Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Des de Llavorsí hem d'agafar la L-504 direcció Tavascan i, al cap d'uns pocs quilòmetres, prendre a mà dreta la L-510 que serpenteja tota la vall, fins l'antic poble d'Àreu (1225 m).
El massís de la Pica d´Estats està compost per tres puntes ben diferenciades: pic Verdaguer (3131 m), pica d'Estats (3143 m) i punta Gabarró (3115 m). Al NE l'acompanya el pic de Montcalm (3077 m) i a l'O el pic de Sotllo (3072 m). De la Pica cap el pic de Sotllo transcorre la divisòria fronterera amb l'Ariège francès.
Aquesta ascensió està realitzada en una sola jornada per la ruta clàssica de la vessant catalana. També es pot fer en dos dies bivaquejant a l'estany de Sotllo (2350 m). 4h 42' de pujada i uns 1400 m de desnivell aprox. ►MAPA Recordem que aquests horaris no inclouen els descansos.
Des d'Àreu hem de seguir per una llarga pista d'uns 11 km. fins a la zona d'estacionament de la Molinassa (1800 m), ja que una cadena barra el pas als vehicles no autoritzats.
Comencem a caminar per pista ampla, fins que a mà esquerra agafem un sender senyalitzat que baixa a creuar el riu per una passera. Remuntem pel bosc, passem un torrent i arribem al refugi "Vallferrera" (1940 m, 18'). Una sorollosa i benaurada font d'aigua ferrosa ens rep a l'entrada.
Entre ginesta i forta pendent, les successives llaçades ens porten a una bifurcació de camins (2080 m, 35'). A la dreta cap a l'estany Areste i a l'esq. a la Pica. Realitzem un llarg i planer flanqueig cap a l'O, per sobre les Pales d'Areste, per anar a buscar la vall del barranc de Sotllo. Abans haurem de desgrimpar un passatge rocós (Iº+). És evitable per un corriol que una mica abans, a mà esq., rodeja aquest tram incòmode. És més visible al tornar.
Vista dels estanys i vall glacial que hem de recórrer.
Baixem a creuar el riu de Sotllo i progressem pel seu marge esquerre -dret orogràfic-. Deixem enrera els meandres del Pla de Canalbona (o Pletiu de Sotllo) amb cascada inclosa. Superem algun sòcol rocallós i acabem per arribar a l'estany de Sotllo (2350 m) -bona vista del Monteixo (2905 m) al S-. El voregem per l'esq. (O), creuem el torrent, superem un ressalt i el tornem a creuar a l'alçada del desguàs de l'estany d´Estats (2471 m, 2h 40'). Bona vista de la cara SO de la Pica. Cap al NNE veiem la gran tartera que puja al Port.
Cara SO de la Pica des de l'estany d'Estats. A l'esq. veiem la tartera que hem de remuntar.
Rodegem l'estany també per l'esq. i anem al fons de la coma, per iniciar la pujada per la llarga tartera, fins assolir el port de Sotllo (2894 m, 3h 35'). A l'altra vessant tenim la cometa d'Estats amb l'estanyol de Barz, i al fons, l'elegant cresta del pic Rouge de Bassiès. A la nostra dreta la cresta occidental que baixa del Verdaguer pels més audaços.
Davallem al N per la cometa, on rodegem per sota una gelera permanent -si no volem creuar-la-. Arran de les parets -sense baixar-, anem flanquejant cap a l'E per un corriol.
Per una zona una mica confusa -sense arribar al coll de Riufred-, remuntem molt abans pel pedregam del vessant N, fins enllaçar amb el sender que ve del Montcalm (3077 m). Ja per terreny més agradable arribem al collet entre la Pica i el Verdaguer (3131 m). Girant cap a l'esquerra grimpem lleugerament per assolir l'allargassat i estret cim de roca esquistosa de la Pica d'Estats (3143 m, 4h 42'). Una gran creu corona el sostre de Catalunya.
Cim de la Pica d'Estats (3143 m).
Al NE el Montcalm (3077 m). A la cresta SE tenim la punta Gabarró (3115 m). Al S el Monteixo (2905 m). Al SO vista de la vall glacial i estanys que hem recorregut. A l'O el Sotllo.
Lectures: mapa "Pica d'Estats", ed. Alpina. "Los tresmiles del Pirineo", Juan Buyse, ediciones Martínez Roca. "Pirineus, 1000 ascensions Val d'Aran-Andorra", Miguel Angulo, ed. Elkarlanean.
