Puig Campana (1406 m)

El símbol de la comarca de la Marina Baixa -província d'Alacant-, és sens dubte el Puig Campana. Muntanya calcària ben definida, que forma part dels últims estreps de la serralada Bètica. Aixecada durant l'orogènia alpina del Terciari. Des de la costa és força visible l'espectacular bretxa i tartera de la cara S.

 

    Hi han diverses rutes per abastar el cim. La més curta i fàcil transcorre per la vessant N. 1h 25' d'ascensió i uns 750 m de desnivell aprox.

 

    Hem de desplaçar-nos al poble de Finestrat -antiga alqueria musulmana-, a través de la N-332 (València-Alacant) a l'alçada de Benidorm o de Vila Joiosa. Un cop en la localitat remuntem en direcció a la Font del Molí -aigua molt apreciada-, i d'aquí carretera amunt vorejant el Puig per l'O durant uns 3,7 Km.

 

 

    Unes desenes de metres abans de finalitzar l'asfalt, a mà dreta surt una pista que conté una altra de secundària barrada per una cadena. Seguim amb el cotxe per aquesta pista guanyant alçada -1,5 km-, fins topar-nos amb una senzilla casa de pagès, des d'on ja no podem avançar més.

 

    Iniciem l'excursió davant de la masia, per l'ample caminoi de la dreta. Fruïm de l'entorn entre feixes d'oliveres i ametllers. Fonoll, garric, arboç, lligabosc, "cornicabra"... van sortint a l'encontre. Als 11' llargs enfilem un sender a mà dreta, marcat amb una fletxa vermella borrosa en una pedra -una mica amagada pel brancall-.

 

    En forta i constant pendent progressem ràpidament per la falda, fins atènyer el refugi de xapa "Jose Manuel Vera Catral", construït pel CEA (800 m, 21' 20").

 

    Prosseguim per l'esquerre superant un repetxó. El senderó s'eixampla. Per terreny més planer arribem a una collada que és cruïlla de camins (31'):

 

• Esq. → Al Ponoig (1181 m).
• Recte → Al poble de Polop.
• Dreta → Al Puig Campana per la cara N.

 

    Així doncs anem per la dreta per un atapeït bosc mixt de pi i carrasca. Al sortir de l'arbreda creuem diverses tarteres amb bona inclinació, entre exemplars dispersos d'alzina carrasca i mates de sàlvia i espígol.

 

    En ziga-zagues sàviament escollides superem els estimballs, fins assolir ja per una zona menys dretuda el gran coll entre el pic Prim i el Gros (1h 07').

 

    Hi han nombrosos corriols que poden induir a confusió. Hem d'anar cap a l'esquerre però cercant la vessant S. Flanquegem un avantcim per un bon sender, que pel cantó costaner va culminant l'últim tram, abans d'arribar al vèrtex geodèsic i bústia del cim del Puig Campana (1406 m, 1h 25'). Roca calcària erosionada i descomposta. En la part cimera, on solen enganxar-se els núvols, trobem ginebrons, garric, estepa blanca, sàlvia i espígol.

 

    Albirem un gran paisatge:  A l'E el Penyal d'Ifac. Al SE Benidorm. Al SO Alacant. Al NO l'Aitana.