Assumpció
Magraner
El problema
foraster a Mallorca
De mallorquins
i forasters
La meva terra està envoltada per la mar, és la mar qui l’acarona
i és la mar qui l’atupa. Aquest gegant blau és el final de la nostra mirada i,
mes enllà, la vista ja no hi arriba. Aquesta mar, que ens ha aïllat durant
tants de segles i ens ha duit la invasió de pirates moros dels quals, tots
sols, vull dir sense l’ajuda de l’exèrcit
de Castella, ens hem hagut de defensar, ara és la nostra font de
divises.
Hi ha una mar que és blava i transparent,
és el color amic del bon temps que, a l’estiu. ens convida a refrescar-nos
però, a vegades , la mar té un color gris i fa por. La mar, quan està plana, és
una prolongació més de la nostra terra, aleshores ens hi passejam amb barca i
gaudim de la seva bonança, és l’aventura i la descàrrega d’adrenalina però,
quan és embravida, i les ones, grans, topen contra les roques escopint escuma
blanca, ens recorda que ella és la senyora del seu territori i que nosaltres
només som uns convidats. A la nostra parla existeixen les expressions: “bona
mar” i “mala mar” i si una ens convida l’altra ens rebutja. La remor de la mar
es converteix, a l’atzar, en un renou estrepitós quan ella vol i són aquests
canvis d’humor que ens fan estar pendent d’ella. Avesats a aquest tarannà, els
mallorquins no sabem viure sense tenir la mar a prop. Ella configura el nostre
caràcter illenc i, quan sortim de Mallorca i anam terra endins, ens fa falta el
seu oratge per poder respirar. Quan estam envoltats només de terra desitjam que
aquesta s’acabi i que ens aparegui el nostre blau de cada dia, esperam que ens
surti a cada revolt de camí.
L’illa de Mallorca té pla i muntanyes,
els mallorquins estam avesats a tenir de tot, ens sentim sadolls del nostre
territori i estimam la nostra terra. Mallorca és la cosa més polida d’aquest
món per a nosaltres i els productes que ens dóna la nostra terra són els més bons.
Hi ha pebres mallorquins i pebres forasters i no tenen el mateix gust.
Mallorca agrada a tothom i qui ha donat
aquest tarannà de terra hospitalària hem estat els mallorquins i les
mallorquines que, amb la nostra manera d’ésser, hem fet sentir com a casa seva
a tots els qui han vingut de fora, tant els forasters com els estrangers. Som
una terra que ha obert els braços a tothom .
Els mallorquins ens sentim molt
mallorquins, és a dir, diferenciats de tot allò que ve de fora. El que ens
diferencia més és la nostra llengua que no és ni la forastera ni l’estrangera.
La nostra llengua ens cohesiona com a un poble que fa més de sis-cents anys
habita l’illa de Mallorca. Des de 1229 es parla només una llengua i només a
ella se la sentida parlar a Mallorca. Si venia algun foraster se li parlava en
foraster com a una deferència i per ésser més hospitalaris. Els primers
forasters nouvinguts s’integraven a la nostra llengua i a la nostra cultura
perquè eren una minoria d’immigrants que la societat mallorquina podia assumir
perfectament, el seu tant per cent era poc nombrós, però això, evidentment, ja
és història. La gran massa de forasters que ha vingut a la Mallorca que els ha
donat feina s’ha convertit en la meitat o més de la població de l’illa i allò
que havia estat deferència i hospitalitat per part dels mallorquins en parlar
foraster excepcionalment i quan eren pocs s’ha convertit a estat obligats a
fer-ho de tants que són.
En un espai de pocs anys han vingut
riuades i riuades de gent forastera que han envaït el nostre territori. A
partir d’aquesta massificació no són ells els que s’integren a la nostra
llengua sinó nosaltres que ens desintegram de la nostra ja que deixam de parlar
català per parlar foraster. Els mallorquins som socials i ens agrada conviure amb
la gent però el preu que hem de pagar per ésser d’aquesta manera és l’abandó
constant de la nostra llengua perquè no podem deixar d’ésser hospitalaris. Com
que els forasters només en parlen una de llengua som els mallorquins que som
bilingües, els forasters són monolingües, és a dir, mai canvien de llengua
sempre parlen la mateixa i això és l’estat natural de la persona humana: parlar
i escriure només una llengua. En venir a Mallorca els forasters se senten molt
còmodes perquè poden seguir parlant la seva llengua, el foraster, ben igual que
ho feien a casa seva, a Sevilla, a Múrcia, a Jaen etc i, a més a més se’ls
contesta en foraster. D’aquesta manera el foraster va substituint el
català que es parla a Mallorca des de
fa segles la qual cosa demostra que els forasters són uns privilegiats a la
nostra terra perquè la seva llengua viurà el dia de demà i el català morirà
perquè ja ningú el parlarà. Si la nostra llengua es perd i aviat passa a ésser
una llengua morta, és a dir, aquella que s’estudia però no es parla (com el
llatí) no serà fruit d’una casualitat sinó d’uns interessos d’un poder polític
que no ha fet ni farà absolutament res per salvar la nostra llengua i la nostra
cultura.
Els mallorquins, per molt que ho vulguin,
mai ens sentirem forasters. La nostra manera d’estimar la terra, la llengua, el
paisatge, el sol, l’aire que respiram i la mar que ens envolta fan sentir-nos
un poble diferenciat del foraster. Si no fos així la mateixa paraula:
“foraster” no existiria, perquè “foraster” significa tot el que i el qui no és
mallorquí, però “foraster” és sobretot qui no parla com nosaltres o no hi vol
parlar encara que hagi nascut a Mallorca. Un foraster deixa d’ésser foraster
des del moment que parla català de Mallorca o mallorquí. Molts de forasters només
estimen la seva llengua i ignoren la nostra, fan com si no existís i només
parlen foraster. Aquest fet que sembla innocu és l’explosiu de nitroglicerina
que bomberdeja la nostra llengua, l’esmicola, la profana i la viola les
vint-i-quatre hores del dia, perquè els mallorquins avesats a canviar de
llengua quan ens parlen en foraster abandonam la nostra llengua i la relegam a
l’oblit. El català d’ésser una llengua viva i amb força a Mallorca s’ha
convertit en una segona llengua que només se sent de tant en tant en grups
minoritaris. A Mallorca tenim un conflicte lingüístic fruit de la convivència
obligada de dues llengües: català i forester on hi ha una llengua protegida i
priviligiada per l’Estat de Castella que és el foraster i una altra llengua que
intenta sobreviure així com pot, que és la nostra. La nostra terra i la nostra
llengua pateixen els efectes de la massificació forastera i qui no vulgui
admetre que de cop i volta s’han trobat dues llengües en conflicte en un mateix territori és que està cec. La
conseqüència que se’n deriva d’aquest fet és la pèrdua de la nostra llengua
perquè a no ésser que els mallorquins ens posem a parlar la nostra llengua com
a desesperats i a no abandonar-la mai, cosa que no feim, això no té remei.
Ja he dit abans que allò que ens
diferencia dels forasters és la llengua, si ens arrabassen la llengua ens ho
lleven tot. La nostra hospitalitat s’haurà convertit en l’arma que ens matarà
com a poble amb tot el dret a existir. Això és el fems del boom turístic, la
seva cara calavèrica que ens empastifa de mort, l’espantall que fa entreveure
un futur aterridor i el genocidi de la nostra llengua i dels mallorquins com a
poble. A més a més resulta que al boom turístic l’han fet sinònim de progrés i
els mallorquins hem d’estar molts contents d’ésser una societat receptora
d’immigrants privilegiats. Aquest progrés econòmic, fruit de la inversió
estrangera, no de Castella, hauria d’haver propiciat l’enfortiment de la nostra
llengua com a una llengua de cultura que és amb tota una tradició històrica,
però a l’ombra d’aquest “progrés” s’aixeca visceralment el fantasma de
l’extermini del poble mallorquí.
Les classes dirigents mallorquines també
en seran responsables per haver assistit impassibles al nostre assassinat
col·lectiu. Són elles que tenen els mitjans per crear estats d’opinió
favorables a la nostra llengua i per crear una ideologia de resistència contra
el boom foraster. Contràriament, han fet del foraster un màrtir, una víctima al
qual només esta ben vist que se li parli en foraster perquè pobret no ens
entén.
Els forasters s’han casat amb els nostres
fills i amb les nostres filles i els nostres néts ja són forasters i si saben
català no el parlen mai. A les escoles per trobar a dos alumnes que parlin en català
els has de cercar amb lupa i potser ni així els trobis. D’ésser una societat
majoritàriament mallorquina ens han convertit en una minoria dintre del nostre
propi territori. Les allaus de forasters segueixen venint i és impossible que
la petita societat mallorquina pugui integrar a tota aquesta massa de gent.
Jo estim Mallorca i estim la meva llengua
i quan veig que la llei de Normalització Lingüística és un paper mullat que no
serveix per a res em deman fins a quin punt els mallorquins hem de continuar
esperant que es faci justícia envers la nostra llengua, perquè aquesta no
arriba mai. L’Estat de Castella en els vint anys de democràcia ens ha estat
demostrant la seva poca sensibilitat cap al futur de les llengües que no són el foraster. Si hi ha un conflicte
lingüístic, com és el nostre cas, només li interessa reforçar la llengua que ja
per ella mateixa és la poderosa i la que no té cap perill d’extinció, és a dir,
el castellà. Nosaltres som mallorquins perquè parlam català i no castella o
francès o alemany. Necessitam amb urgència un Estat que respecti i defensi la nostra llengua i no la comdemni a la
mort com fa l’Estat de Castella. Els mallorquins no volem més que els mateixos
drets que té un foraster, és a dir, que la nostra llengua també sigui un deure
i no només un dret com és ara. Només així la llengua catalana de Mallorca podrà
viure en igualtat de condicions que la llengua castellana.
Jo estic arrelada en aquesta terra, a
Mallorca, ensum els seus perfums i sent cantar els seus ocells cada matí. La
claror del sol de Mallorca no és la mateixa que la forastera, el sol de
Mallorca és lluminós i no empal·lidit, la seva esplendor subministra
l’antitristesa més natural i gratuïta. Els carrers s’endiumengen del seu color
alegre i vigorós. A l’hivern, les façanes riuen sota la color tèbia d’un mes de
febrer. L’alquímia dels pobles de Mallorca no et deixa sentir-te tot sol, els
pobles són petits però nombrosos, formen una xarxa que cobreix Mallorca i com
un mantell molt suau frega la seva pell. Aquí els dies tapats i boirosos són
una excepció i la pluja només ens visita els mesos de setembre i octubre. Palma
és una ciutat antiga, el solatge dels seus edificis conserva la història de
milers de mallorquins, les cases guarden els seus secrets: amors, enveges,
amistats, pors, il·lusions, sentiments, frustracions, egoismes, elles són
miralls picats de la vida dels nostres avantpassats. Aquests, tots, sense
excepció, parlaven català i només català, és aquesta llengua que ha configurat
l’illa de Mallorca històricament i no la forastera que només fa dos dies que és
aquí.
La suor de tots els jornalers mallorquins
que ha banyat els nostres camps durant segles l’han trepitjada muntanyes de
formigó sense història i sense cap personalitat. Els mallorquins desconeixem la
Història de Mallorca perquè ens ha estat amagada i prohibida però això no vol
dir que no la tinguem. Aquesta Història, si volem, pot avalar les nostres
reivindicacions. Aquesta Història, que és la Història del poble de Mallorca,
ens dóna drets que cap tribunal internacional ens podria negar. Ja és hora que
els mallorquins defensem les nostres coses: la nostra terra, la nostra llengua,
els nostres costums, la nostra cuina, la nostra Història, els nostres balls, és
a dir, la nostra manera d’ésser. Fins ara no hi havia cap necessitat de fer-ho
perquè érem els únics que habitaven l’illa de Mallorca, però ara és diferent,
hem de conviure obligatòriament amb altres pobles que no són el mallorquí
(foraters i estrangers) i si no som nosaltres ningú defensarà les nostres
coses. A Mallorca mai s’han ballat sevillanes sinó ball de bot, la nostra Mare
de Déu és la de Lluch i no la del Rocío, la nostra llengua sempre ha estat el
català i no el castellà. Si assumim la llengua dels forasters i els seus
costums, deixarem d’ésser mallorquins, ens hauran tret de la nostra pròpia
terra, de ca nostra. Només un poble que se sent orgullós d’ell mateix té dret a
existir. Els forasters se senten orgullosos d’ésser-ho, per això el seu poble
no s’extingirà, però a nosaltres ens han arrabassat la nostra identitat i la
nostra Història. Sabem de l’existència dels reis visigots quan a Mallorca no
n’hi va haver, coneixem la història dels Reis Catòlics però no de les Germanies
de Mallorca, ens pensam que la reconquesta només va ésser castellana quan també
va ésser catalana. A Mallorca no som moros perquè el rei Jaume I va reconquerir
Mallorca i la va poblar de catalans, per això parlam català i no castellà.
Aquest fet fa sis-cents anys que ho
celebram el dia 31 de desembre però ni tan sols és un dia festiu, en canvi és
festiu el dia de La Hispanidad quan el Regne de Mallorques no va participar en
la conquesta d’Amèrica perquè aleshores era un Regne independent de Castella.
La Història dels mallorquins no és la
mateixa que la dels forasters encara que així ens ho vulguin fer veure i tenim
molts de motius per sentir-nos tan orgullosos de la nostra Història com els
forasters de la seva, el que passa és que els forasters coneixen la seva (que
és la que ens han fet aprendre a nosaltres) i nosaltres desconeixem la nostra.
També ens han fet estudiar a Lope de Vega i Calderón i desconeixem quines obres
va escriure Ramon Llull o Ausiàs March, sabem els versos d’Espronceda i no
sabem què és la Renaixença. Si els
mallorquins coneguéssim més la nostra Història com els forasters coneixen la
seva potser ens sentiríem tan orgullosos com ells, però nosaltres no hem tingut
aquest dret. Ens han fet pensar que som uns castellans iguals als forasters amb
els mateixos drets que ells però canten papers i menten barbes, la llengua
castellana és un deure però la llengua catalana no i aquesta trampa ens
impedeix poder seguir existint com a poble mallorquí perquè la nostra llengua
no té el mateix estatus, la mateixa categoria que la llengua forastera. Això ha
minvat la nostra autoestima i no ens sentim orgullosos d’ésser catalans de
Mallorca, més ben dit ni ens sentim catalans que és el que som.
La nostra Història ens l’han poguda
arrabassar prohibint-la a les escoles però , fins ara, la nostra llengua no
perquè, a Mallorca, no hi havia forasters. Tothom necessita estar arrelat a una
llengua i a una nació i els mallorquins estam arrelats a la nostra encara que
no ho sapiguem perquè ens sentim un poble diferenciat del poble foraster, el
que passa és que vivim l’esquizofrenia de sentir-nos mallorquins i també
castellans, no els passa això als forasters, ells només se senten castellans i
no han de dividir la seva identitat ni han de renunciar a la seva llengua en
cap moment perquè som els mallorquins qui tenim el deure d’entendre’ls i no
ells a nosaltres. Actualment el foraster s’està imposant al carrer, a les
escoles, a les barriades, al cinema, a la premsa, als supermercats i a tota la
vida en general. Primer ens varen arrabassar la Història i ara ens arrabassen
la llengua.
La nació francesa la formen totes les
persones que tenen el francès com a llengua materna, el mateix passa amb
l’italià, l’alemany, el portuguès etc, per tant, la nació catalana la formam
totes les persones que tenim com a llengua materna la llengua catalana i els
mallorquins parlam català com a llengua materna i no castellà, la nostra nació
natural és la catalana i no la castellana Aquest fet tan simple i científic, és
a dir, aquesta realitat que els mallorquins també som catalans, aviu en dia, encara
sembla un pecat mortal dir-ho. Ja he dit abans que ens han arrabassat la
Història del poble de Mallorca, per això encara ara, a l’any 2000, no sabem de
quina nació som i com que a l’escola ens varen dir que érem forasters ens ho
vàrem creure però no hem d’oblidar que l’escola que deia això era l’escola de
la Dictadura de Franco que va dir moltes mentides, també deia que el mallorquí
era un dialecte del castellà i no del català, també deia que era una democràcia
i no una dictadura, també deia que no érem catalans quan ho hem estat sempre.
L’Estat democràtic, almenys, ens dóna la categoria de “nacionalitat” sense
definir ben bé què és això. És veritat que el nostre Estat és el de Castella
però la nostra Nació és la catalana perquè parlam mallorquí i no foraster.
Arrelada a la terra no em veig amb cor de
deixar-la mai, encara que la meva illa és petita i petites són les ambicions
dels seus habitants conservadors, l’estim. Jo no m’identific amb els
castellanistes. El meu Estat natural és el català i aquest és el futur que vull
per a la meva terra. Pertany, per tant, a una minoria de mallorquins que
desitja la independència dels Països Catalans de la resta de l’Estat de
Castella. Voldria veure la meva llengua lliure i digna com és lliure i digna la
llengua castellana. Fins als vint anys no vaig poder aprendre català. La meva
infantesa va patir la prohibició feixista, però, al carrer, almenys, tothom
parlava català. Ara, he de patir el procés de substitució lingüística del
català pel castellà perquè al carrer cada vegada se sent menys parlar català.
Ja sé que molts de mallorquins no estan
d’acord amb mi, molts de mallorquins se senten de Castella i no tenen una
consciència clara que la seva llengua s’està morint i si la tenen tampoc els
importa massa. Al cap i a la fi, què és una llengua? Un mitjà de comunicació em
diria molta gent, i si sabem parlar castellà per què no ho hem de fer. Perquè
és una imposició els diria jo, i si els forasters no volen que els imposem el
català tampoc els mallorquins hauríem de voler que ens imposassin el foraster.
És que és una riquesa em dirien alguns. Aleshores, per què els forasters no
s’enriqueixen també i parlen la nostra com nosaltres parlam la seva, per què
hem d’ésser sempre els mallorquins qui hem de canviar de llengua? Per què no
podem ésser com ells i només parlar i escriure una sola llengua i que ens
entenguessin? No sabeu què còmode seria! Què fàcil que ho té un foraster com ve
a Mallorca! Ell parla la seva llengua i automàticament li contesten en
castellà. Què feliç seria jo si me n’anàs a Múrcia o a Salamanca i parlàs
català i automàticament em contestassin en català perquè allà el català fos una
imposició com ho és aquí el castellà. Aquí hi ha alguna cosa que no funciona.
Idò que cadascú parli la seva em diria algú. I aquí hi ha la trampa!!!! Això no
és possible perquè el castellà és un DEURE per a tots els mallorquins, això vol
dir que si un forester no t’entén nosaltres els mallorquins tenim l’obligació
de saber foraster i no el foraster de saber mallorquí com seria la cosa més
natural del món perquè ell ve a ca nostra i no nosaltres a casa seva. És per
aquest motiu que els forasters són uns privilegiats de i a l’Estat de Castella,
formen una classe superior a la nostra amb més drets lingüístics que nosaltres.
D’allò que els ulls no veuen el cor no se’n dol. I bé se n’encarreguen perquè
ens pensem que tots som iguals.
Ja he dit que cada vegada se sent menys
català als carrers de Mallorca però allò que fa feredat és escoltar el jovent.
Els joves entre ells només parlen foraster. Els mallorquins ens estam suïcidant
com a poble, quan votam, votam a qui no estima ni la nostra llengua ni la
nostra cultura i si aquesta desapareix no li importa gens ni mica. Ens han
avesat tant a canviar de llengua que allò que se’n diu fidelitat lingüística no
sabem ni què és. Ésser fidel a la teva parella sí que encara és un valor i molt
estimat pels mallorquins, però ésser fidel a la teva llengua. Què és això? Ens demanarien. Això és precisament la política
que s’hauria de dur a terme des del poder i que brilla per la seva absència.
Els forasters sí que són fidels a la seva llengua encara que no sàpiguen què és
això.
Hi ha moltes classes de violència i una
d’elles és aquella on el violador per comptes de violar es creu que està fent
l’amor a una dona, és a dir, que el violador no té mala consciència del que
està fent. No hi ha cap foraster que tingui mala consciència d’estar violant
els drets lingüístics de ningú. Com per exemple aquell d’ésser atès en català
quan un mallorquí va a comprar. Som els mallorquins qui hem de canviar de
llengua. Els mallorquins quan parlam la nostra llengua i no ens entenen ens
sentim els culpables que no ens entenguin i per això canviam de llengua i
parlam foraster. Però de veritat som els culpables que no ens entenguin? Se
sent culpable un francès si un foraster no l’entén a França.? Hi ha una dita
que diu: o tots moros o tots cristians. És evident que és de justícia que si els mallorquins tenim l’obligació de
saber castellà perquè hi hagués una veritable igualtat els forasters haurien de
tenir el deure de saber català als Països Catalans., però no és així, la
realitat lingüística de la nostra nació està basada en una desigualtat entre
mallorquins i foresters i aquesta nodreix el genocidi del meu poble. Mentre jo hagi
de canviar de llengua cada vegada que em diuen “no le entiendo” estic essent
tractada com a castellana de segona categoria, perquè jo no tinc el mateix dret
de dir “no l’entenc”. Jo tinc el deure d’entendre un foraster però no tinc el
dret que ell m’entengui. Viceversa, un foraster no té el deure d’entendre’m i
té el dret d’ésser entès. No m’agrada ésser tractada com a plat rescalfat i jo
i tots els mallorquins patim aquesta discriminació.
Si renunciam a ésser catalans també
renunciam al nom de la nostra nació que és una de les nacions d’Espanya perquè
Espanya és una suma de nacions. Ara es parla de “lengua común” (el foraster) i
la següent passa serà “la nación común” i si assumim aquesta mentida ens hauran
fet morir com a poble. Això em recorda aquelles pel·lícules on una persona està
casada amb el seu assassí. Ella estima a qui vol la seva mort. Molts de
mallorquins se senten castellans i estimen Castella i no Catalunya quan és
Castella qui el sentenciarà com a mallorquí. El poder sempre s’ho fa per a
ésser el bo de la pel·lícula, els forasters són els bons i els dolents són els
catalans, és a dir, nosaltres mateixos. El poder no és nacionalista, és a dir,
no vol que Espanya sigui una suma de nacions, només en vol una de nació, la
forastera, les altres si es moren és igual. El poder diu que ésser nacionalista
és tornar enrere la Història, és a dir, no vol que cap nació que no sigui la
forastera li reclami els seus drets. El poder diu que el futur és Europa, és a
dir, l’Europa dels Estats i no de les Nacions.
Els forasters no són nacionalistes, és a
dir, mai han de menester canviar de llengua i a aquest privilegi ningú hi vol
renunciar, per això els forasters mai canviaran de llengua perquè són uns
privilegiats. L’Estat de Castella vetlla pels drets lingüístics dels forasters
i no dels mallorquins. Aquesta actitud a mi em sembla que no és el futur sinó
el passat que reitera una i una altra vegada
la seva aversió a les llengües que no són el castellà. El futur és la
igualtat de totes les nacions tant la castellana com la catalana. Els
mallorquins hauríem de desitjar un Estat de Dret que defensàs la nostra
identitat que és la llengua catalana i que ens tractàs com a ciutadans que no
haguéssim de canviar de llengua quan sortim al carrer, un Estat de Dret ben
igual que aquell que tenen els forasters i que els dóna el dret de no canviar
de llengua al seu territori. Jo vull tenir el mateix dret que té un foraster i,
ara per ara, el seu privilegi és la meva esclavitud. El poder de Castella
davant Europa no vol ésser el dolent de la pel·lícula i permet que la llengua
catalana s’ensenyi a les escoles però permet i potser se n’alegri del procés de
substitució lingüística que patim tots els mallorquins i que consagra el
foraster com a l’única llengua del carrer. A aquest genocidi l’anomena “progrés”, “modernitat” perquè
l’extermini d’un poble només eren els nazis que el practicaven, ara i aquí, com
que tenim un Estat democràtic no hi ha extermini. Però és evident quan sortim al
carrer que hi ha democràcia però també hi ha extermini. Mentre tots els
ciutadans de Mallorca no tinguin el deure de saber català i els mallorquins
canviem de llengua per parlar foraster serem exterminats com a poble. Vet aquí
la nostra moderna càmera de gas. Per a nosaltres els aliats encara no han
arribat i la nostra terra s’ha convertit en un camp de concentració on és
exterminada la nostra llengua. Una societat basada en els privilegis d’uns (els
forasters) i en la manca de llibertat dels altres (els mallorquins) se
l’anomena societat classista i racista. Mentre els mallorquins no tinguem el
mateix dret que té un foraster a ésser monolingüe, és a dir, a parlar i
escriure només una llengua i que se’ns entengui no tindrem el benefici que atorga un Estat de Dret: el
d’ésser iguals tots. I si un foraster té la llibertat de poder anar pels Països
Castellans parlant només castella, els malloquins hauríem de tenir la llibertat
de poder anar per Mallorca i pels Països Catalans parlant només català i aviu a
l’any 2000 aquesta llibertat i aquest dret encara ara només és un desig i no
una realitat. Pertanyem a un Estat que ens protegeix però que ens nega una de
les llibertats més elementals: parlar la nostra llengua a ca nostra. Els
mallorquins som una classe social inferior a la forastera i aquesta jerarquia
la propicia el poder de Castella. Com a mallorquins no som iguals als forasters
que parlen castellà. El deure és per a nosaltres el dret és per a ells. L’Estat
de Castella és un Estat discriminatori que afavoreix a tots els forasters que
han vingut a fer feina a Mallorca perquè ells puguin exercir el seu dret de
parlar castellà mentre que nosaltres no tenim aquest dret perquè els forasters
no tenen cap deure d’entendre’ns. Un Estat que consent un genocidi té
responsabilitats polítiques, serà seva i només seva la responsabilitat de la
mort del poble mallorquí. Amb l’actual actitud discriminatòria demostra la seva antiga i rància vocació d’imperi
basat en l’esclavitud d’altres pobles.
Només tenim dues sortides, o la
Constitució de Castella canvia i ens reconeix com a nació lliure i deferenciada
, la nació dels Països Catalans (tan odiats i menyspreats fins ara) o la
independència. Seguir igual com ara és un suïcidi. Si els mallorquins no volem ésser catalans haurem d’ésser
forasters. Ja sé que sempre hi ha hagut esclaus que no han volgut ésser
lliures, també hi ha moltes dones atupades pel seu marit que no es volen
separar. La inèrcia que crea haver format part de l’Estat de castella durant
tres segles ens pesa com una llosa i la paraula independència genera
generalment angoixa. Tot això és veritat però també ho és la subsistència del
poble mallorquí i com diuen els metges: o operar o morir, o independència o
mort. I la nostra mort és canviar de llengua cada dia quan sortim al carrer. El
favoritisme i la injustícia violen els nostres drets humans, ens impregnen i
ens penetren les vint-i-quatre hores del dia. Ens fan viure la feixuga càrrega
de contemplar l’agonia de la nostra llengua.
Som éssers socials. M’estim més anar per Palma
o per Mallorca no canviant de llengua fins que no em queda més remei que cercar
una reserva o un gueto, els guetos i les reserves no fan més que perpetuar
l’odi racista d’un poder que es renta les mans preservant aquests àmbits. Algun
dia arribarà que els mallorquins ens sentirem de la nació catalana i ens
n’adonarem que odiar els catalans és odiar-se a un mateix. El nostre Estat
natural és Catalunya i no Castella. L’amor i l’odi són apresos i desapresos. A
nosaltres ens han fet odiar els catalans i estimar els forasters. Odiam a qui
ens respecta com a poble i estimam a qui ens menysprea i se’n riu de nosaltres.
Un poder polític català mai menysprearia la nostra llengua perquè també és la
seva. A l’Estat de Castella li interessa molt que odiem els catalans, mentre
els odiem no li reclamarem el nostre dret a ésser ben igual que un foraster i
ens tindran fotuts i contents perquè seguirem pensant que tenim els mateixos
drets que té un foraster. Per això ha estat tan important “ensenyar-nos” a
odiar els catalans, és a dir, a qui ens pot ajudar. Eliminat el nostra sistema
d’autodefensa, aprenent a odiar-nos a nosaltres mateixos ens tenen subjugats
com a poble, ja no podrem lliutar ni molestar-los, ni posar en qüestió que els
forasters són uns privilegiats i que nosaltres som els “altres” forasters, els
de segona categoria.
La Serra de Tramuntana és la Mallorca
profunda. S’alça serena a un costat de l’illa i mira astorada el boom turístic
que ha envaït les costes, les platges i les cales construint cases, apartaments,
xalets, blocs de pisos i hotels. S’ha canviat calma i territori per ciment i
els edificis han sorgit com bolets en un agre. S’han aixecat pobles sencers
allà on només hi havia dues cases de pescadors. A l’estiu, fileres i fileres de
restaurants i botigues obren les seves portes a l’espera del client. Els
carrers fan olor de ciuna i una multitud de gent pul·lula per aquí i per allà
badant i badocant. Gent i més gent que amb la seva xerradissa configura un
paisatge humà artificial que tant li és estar a Mallorca com a qualsevol part
del món on hi ha sol i platja i una bona canya de cervesa. Tota aquesta massa
humana no sap res de l’existència dels Països Catalans, i per tant aprenen a dir “Hola” i “Buenos
días”. Ells et recorden que al món no
existim com a nació diferenciada de la forastera. Es quan més te n’adones que
tenim segrestada la nostra identitat. En no existir com a catalans se segueixen
conculcant els nostres drets a viure com el que som i no com ens imposen que
hem d’ésser. No existim com a poble mallorquí o català. A mesura que han
omplert Mallorca de formigó i urbanitzacions també l’han farcit de forasters.
Avui en dia la indústria del turisme ens ha enriquit però en no tenir un Estat
independent de Castella ens farà morir com a poble. Hem estat envaïts en massa
pels forasters. Ara, a Mallorca, hi ha massa gent, entre mallorquins, forasters
i estrangers hi ha una sensació d’aclaparament, de falta d’intimitat, una
tensió estressant pel fet de fer-te conviure, a la força, amb tanta de gent. A
Palma l’han envoltada de barriades lletges i mal construïdes aviat i de pressa.
Un enrequiment fàcil dels constructors ha envaït els nostres camps i els ha
convertit en laberints de ciment. Mallorca està sobreexplotada. No em digueu
radical. Radical ho és la política urbanística que s’ha duit a terme a Mallorca
en tan poc temps sense pensar en les seqüeles psicològiques que estam patint
els mallorquins. Radical ho és la política lingüística de Castella que
esborrarà de la nostra terra a la nostra llengua. Radical ho és el boom
demogràfic que hem de sofrir (retencions a les carreteres, cues al supermercat,
haver d’esperar una hora per dinar a un restaurant) Però, sobretot, radical ho
és qui menysprea a tot un poble i no respecta la seva identitat, és a dir, la
política assimilista de Castella que de mallorquins ens convertirà a poc a poc
en forasters, parlant foraster, ballant sevillanes, anant al Rocío i a la
“feria de abril”. Aquests canvis de costums, llengua i tradicions podeu estar
segurs que sí que són radicals. No ens maten a trets però ens maten la nostra
particular manera d’ésser. Qui mata és qui és radical i no qui denuncia un
genocidi com el de Mallorca i dóna una sortida política a aquest desgavell. Els
independentistes mallorquins no som radicals. Som qui treim la careta de bon
al.lot a qui trepitja els nostres drets i a més a més es diu demòcrata. Un bon
demòcrata no voldria la mort del poble mallorquí. Les persones que en votar
pensen que voten moderació o centre en realitat el que voten és la radicalitat
de qui ens vol treure d’enmig com a mallorquins en una o dues generacions.
Contràriament, la defensa d’uns Països Catalans independents seria qui
MODERARIA, és a dir, detindria la nostra agònica mort.
Aviu en dia no hi ha fronteres polítiques
a Europa però sí que hi ha pobles i la frontera lingüística de França la
conforma el poble francès, la frontera lingüística d’Itàlia la conforma el
poble italià, etc. Fins ara, fins fa molts pocs anys la frontera lingüística
dels Països Catalans la conformava el poble que parlava català i és aquesta
realitat, el fet d’existir tot un poble que parla una llengua aquella que
s’està deixant morir perquè qui mata a una llengua mata a tot un poble. Si
Hitler hagués guanyat la Segona Guerra Mundial i s’hagués obligat als francesos
a parlar alemany ens sentiríem solidaris amb el poble francès. Aquí qui va
guanyar la guerra fa ésser el general Franco, un dictador. Jo deman a Europa i
al món sencer la mateixa solidaritat pel poble català, la mateixa que es
tindria pel poble francès si hagués guanyat Hitler la guerra. Voler l’extermini
de la llengua catalana i la del poble que la parla és una actitud feixista i
racista. Un veritable Estat democràtic no consentiria el nostre genocidi i
establiria el deure de saber parlar i escriure català als territoris de parla
catalana. Només d’aquesta manera seríem iguals als forasters perquè només
tenint un forester el deure d’entendre’m puc exercir jo el meu dret de parlar
la meva llengua i poder existir com a poble. Ho he dit i ho repetiré, des del
moment que em diuen: “¿cómo?” i jo he de canviar de llengua m’estan
assassinant, desintegrant com a mallorquina i obligant-me a ésser una
forastera.
Hi ha qui em diria que la llengua de
Mallorca no interessa ni als mallorquins, que la gent no es mou en defensa de
la llengua sinó dels interessos econòmics, per la pesseta. I si quan fossim independents cobràssim les
pensions més altes, i si a Europa
fossim un Estat sobirà i la nostra llengua reconeguda a nivell europeu com ara
ho és el castellà, i si estiguéssim tant o més bé econòmicament que ara,
voldríem canviar la nostra llengua?
És racista un foraster que no vol parlar
català? No, se’m contestaria és un foraster normal. És racista un francès que no vol parlar castellà? No, se’m
contestaria, és un francès normal. Doncs un mallorquí que no vol parlar
foraster a casa seva també hauria d’ésser una situació normal.
Avui juga la selecció de Castella, sent
els aplaudiments, els crits d’alegria i els clàssics coets, Castella ha marcat
un gol. Aviat els carrers s’ompliran de cotxes tocant la botzina. La selecció
catalana no té dret a existir, el nostre sentiment nacional s’ha de vehicular a
través dels forasters i a l’hora de prendre partit defensam els Països
Castellans perquè és l’única cosa que tenim. La selecció dels Països Catalans
ni existeix ni la deixen existir, no som un Estat normal, som una nació sense
Estat. No podem competir als campionats europeus i mundials perquè Castella ens
té segrestada la nostra identitat. Les empreses estrangeres ens envien els seus
productes amb el manual d’instruccions només en castellà, els programes
d’ordinador són en castellà, les etiquetes són en castellà i quan viatjam a
l’estranger i hem d’escriure la nostra nacionalitat hem de dir dels Països Castellans
no podem escriure català perquè no tenim un Estat-Nació independent que ens
atogui la nacionalitat catalana. Aleshores, a tot el món, seríem considerats i
reconeguts com el que som i ens enviarien els seus productes en català. Llengua
i nacionalitat són indestriables, si nosaltres parlam català des de l’estranger
s’haurien d’adreçar a nosaltres en català (manuals de qualsevol producte,
programes d’ordinador etc)
La Constitució dels Països Castellans
prohibeix a les Comunitats Autònomes federar-se. Som una nació desvertebrada i
segmentada per trossos i més trossos. I som una província i no una
Comunitat Autònoma quan anam a un
restaurant i la carta està escrita en diversos idiomes estrangers i només en
castellà. Quina impressió han de treure els estrangers en veure només la
bandereta dels Països Castellans? Doncs, que a Mallorca només es parla
castellà. I això és una mentida com una
catedral. No passa mai a l’inrevés que la carta només estigui escrita en català
i altres idiomes estrangers quan seria la cosa més natural d’aquest món.
Nosaltres els mallorquins som
discriminats per l’Estat de Castella a causa de la llengua que parlam i a més a
més cantam “Que viva Castilla” i no “Visca Catalunya”. Parlar d’un Estat català
encara ara és un tabú. Els mallorquins que deim que també som catalans sembla
que tenim la pesta bubònica. El tabú sexual serví durant segles per reprimir la
nostra sexualitat. El tabú nacional
serveix per reprimir la nostra nacionalitat catalana.
Mentre els mallorquins no comencem a dir
que estaríem molt més bé dins un Estat català i dins la Unió Europea és evident
que l’Estat de Castella fa el seu negoci amb tots els imposts que li arriben
dels Països Catalans. Si els Països Catalans fossin una nació pobra no es
reprimiria tant l’independentisme però l’Estat de Castella perdria moltíssim si
ens declaràssim independents perquè som una nació rica.
Ens han contat un conte d’un enemic
català inexistent que ens vol imposar la seva llengua (que és la nostra) i
aquest conte ens ho hem cregut. Qui ha envaït Mallorca han estat els forasters
i no els catalans. L’Estat democràtic actual, en comptes de generar un nou
estat d’opinió i agermanar-nos com a poble que som, manté el mite de l’odi
català la qual cosa posa en qüestió el seu veritable tarannà democràtic. Un bon
demòcrata no segueix sustentant polítiques anticientífiques i genocides pròpies
de la dictadura franquista. Envers la nostra llengua la transició democràtica
no ha arribat. Una llengua vertebra una nació. La llengua catalana vertebra la
nació catalana. La llengua castellana vertebra la nació castellana. Aquesta
realitat plurinacional no està reconeguda a la Constitució dels Països
Castellans que només reconeix una nació, la castellana. La nació castellana
només la conformen els territoris on només hi ha una sola llengua oficial (la
castellana), aquesta és la nació privilegiada que té tots els drets lingüístics
i una llengua que no corre cap perill d’extinció perquè té un Estat poderós que
la salvaguarda.
Si hi hagués una situació d’igualtat a
Mallorca els mallorquins podrien parlar la seva llengua sempre, igual que els
forastres la seva però aquesta realitat és inexistent a Mallorca. A una llengua
la maten quan l'obliguen a deixar-la de parlar. Si ens maten la nostra llengua
mataran també la nostra nació.
Imaginau-vos el cas contrari,. que un
transvessament de població mallorquina anàs a fer feina a Jaen i ens trobàssim
que nosaltres els mallorquins poguéssim parlar català, vull dir aquella que es
parla a Mallorca, perquè els de Jaen tinguessin l’obligació de saber català.
Trobaríem just que un senyor de Jaen hagués de renunciar a la seva llengua?
Estaríem d’acord que la seva llengua, la castellana, morís?.
A vegades les situacions “normals” tenen
com a pilar una gran injustícia. Potser ens sembli “normal” canviar de llengua
i parlar foraster però el que és
evident és que és injust. I allò que no volíem per a un senyor de Jaen no ho
hem de voler per a nosaltres mateixos. Com pot ésser que un Estat democràtic
pugui mantenir una opressió pròpia del Despotisme Il·lustrat del segle XVIII?
Imaginau-vos que fossiu una nació lliure
i independent. Fa tanta estona que vivim engrillonats i engabiats que no podem
ni imaginar-lo. Pens que els fills dels forasters nascuts a Mallorca tindrien
l’orgull d’ésser catalans de Mallorca ben igual que un fill d’un immigrant
nascut a Madrid té l’orgull d’ésser castellà. El món sencer reconeixeria la
nostra llengua i tindríem el mateix dret a l’existència de la nostra identitat
ben igual que un foraster. Els forasters no serien uns privilegiats com ara
sinó que s’integrarien a la nostra llengua i a la nostra cultura de la mateixa
manera que nosaltres ens integraríem a la seva si anàssim a viure a Sevilla o a
Salamanca. Seríem un Estat més de l’Europa Unida vivint la societat del
benestar. Però, sobretot, deixaríem d’ésser un poble en vies d’extinció. De
moment l’única manera de sobreviure que tenim els mallorquins és no deixar mai
de parlar la nostra llengua i demanar democràticament la nostra independència.
El costum que tenim de canviar de llengua i parlar foraster és el que ens farà
morir un poc cada dia. Quan parlam foraster estam defensant el dret dels
forasters i no el nostre dret a seguir parlant la nostra llengua. Defensam els
interessos dels altres i no els nostres propis interessos. Només ens queda la
resistència passiva, és a dir, seguir parlant català ben igual que un francès
parla francès a casa seva.
Els col·lectius humans tendeixen al
monolingüisme, és a dir, a parlar una sola llengua i no dues a la vegada. Només
tenint un Estat català podren seguir parlant en català perquè aleshores podrem
dir que som als Països Catalans i no als Països Castellans, perquè aleshores
tindrem un Estat que defensarà els nostres interessos i no els dels forasters.
Mentre, seguirem essent els “altres” forasters, els de segona categoria perquè
no tenen el dret a ésser entesos quan parlen la seva llengua. Els mallorquins
dins l’Estat de Castella mai serem iguals als forasters, ells seguiran essent
uns privilegiats que poden parlar la seva llengua quan volen.
Ho repetesc, els mallorquins som la
llengua que parlam si ens la deixam prendre ja no serem res. Si els forasters
veiessin en perill la seva llengua no es quedarien de mans plegades sense fer res,
almenys parlarien sempre en foraster. Crec que les nacions i els pobles tenen
dret a autodefensar-se i la nostra autodefensa és la independència, per això
l’independentisme està criminalitzat des del poder perquè és el nostre
antibiòtic que ens pot curar. Dins un Estat català és evident que entendríem a
un foraster si ens parlàs en castellà però no tindríem cap obligació de
contestar-li en castellà perquè per a nosaltres el castellà no seria una
imposició com és ara, aleshores la nostra llengua podria seguir existint com a
una llengua viva, com a una llengua més de les nacions d’Europa tan digna, tan
moderna, tan important com qualsevol llengua de l’Estat Europeu. Crec que
desitjar aquesta igualtat no és cap crim sinó un dels drets fonamentals de tot ciutadà
europeu.
De
mallorquins i catalans
Què és ésser català? Crec que ningú discutiria que català
és qui parla la llengua catalana. Què és ésser mallorquí? Idò és exactament el mateix, mallorquí és
qui parla la llengua catalana i no la forastera. Però és una realitat que els mallorquins comparteixen un
sentiment anticatalà. És raonable seguir mantenint aquest sentiment racista?
L’anticatalanisme és culpa dels catalans? Per què ningú vol ésser català a
Mallorca? Ésser mallorquí no té connotacions pejoratives, dir-te català de
Mallorca sí. Els mallorquins no se
senten catalans ni volen ésser catalans. Els resultats dels partits polítics
catalans que es presenten a les eleccions, a Mallorca, són marginals mentre que
els resultats dels partits polítics castellans són majoritaris. Mallorca no té
a Madrid cap diputat que representi una opció nacionalista, tots els diputats
mallorquins són d’ideologia centralista.
Els sentiments pertanyen al món de la
irracionalitat i és difícil, a vegades, comprendre’ls, sobretot quan ens
demanam el perquè d’aquest sentiment. I què passaria si fossim catalans, si
resulta que som allò que no volem ésser? Un francès que parla francès no és
francès? Un italià que parla italià no
és italià? Un castellà que parla castellà no és castellà? Un portuguès que
parla portuguès no és portuguès? Un anglès que parla anglès no és anglès? I perquè un mallorquí que parla català no ha
d’ésser català?. Una llengua configura a una nació. La nació (no l’Estat) dels mallorquins és diferent de
la nació dels catalans? Som Comunitats Autònomes diferents però no una nació
diferent perquè parlam la mateixa llengua . No seria més lògic pensar que com
que els mallorquins parlam català allò que no ens hauríem de sentir és
catalans?
Els mallorquins definim la nostra
mallorquinitat en oposició a tot el que és foraster, és a dir, a tot el qui no
parla la nostra llengua. Els catalans parlen la nostra mateixa llengua. Ho
repetesc, i si resulta que som allò que no volem ésser? No ens estarem equivocant? Catalunya i Mallorca parlen una mateixa
llengua, ho diuen tots els científics d’arreu del món. Com és possible que
parlant la mateixa llengua no ens sentim catalans? Caldria demanar-nos el
perquè de la nostra hostilitat envers allò que es diu català. Crec que aquesta hostilitat és apresa i que
la nostra memòria històrica s’ha perdut, ara tan sols ens queda el sentiment
anticatalà.
Els forasters en venir a Mallorca s’han
trobat amb un poble que s’odia a si mateix, en canvi ells se senten molt
orgullosos de ser castellans. La immigració ens ha vingut d’Andalusia
majoritàriament i no de Catalunya, la invasió que hem patit des dels anys
seixanta ha estat andalusa o castellana i no catalana.
No seria necessari que els mallorquins
revisàssim el nostre sentiment anticatalà? Hem de continuar rebutjant a un
poble que està a moltes milles de Mallorca i estimant a un poble que ens ha
envaït i ens obliga a parlar castellà i a abandonar la nostra llengua? És
evident que el conflicte lingüístic no és entre mallorquins i catalans sinó entre mallorquins i forasters que som
els qui convivim junts. És possible seguir mantenint una aversió anticatalana
avui en dia? Ens interessa? Quin benefici en treim? Qui és que ens llevarà les
nostres senyes d’identitat els catalans o els forasters? Qui ens ajudarà més a
conservar la parla de Mallorca els catalans o els forasters?
Els temps canvien i la vida moderna porta
noves maneres de ser, és evident que dintre d’una Europa Unida fan més deu
milions que no tres-centes mil persones. Els Països Catalans som uns europeus
amb una personalitat pròpia i amb una llengua pròpia que hem de fer escoltar la
nostra veu, per tant ens interessa tenir vincles comuns amb Catalunya i amb el
País Valencià. Com és possible que rebutgem a qui parla la nostra mateixa
llengua i que estimem a qui no parla com nosaltres, els forasters? A l’Europa
Unida les fronteres han desaparegut però les llengües no, i la llengua
catalana, la nostra, té dret a existir i conviure amb la resta de llengües
europees: anglès, francès, italià, alemany etc. El poble català el formam les
persones que parlam català a Europa i una part d’aquest poble català és
Mallorca que ha conservat inalterada la seva modalitat lingüística dita
popularment mallorquí. El mallorquí no corre cap perill de ser assimilat per la
variant dialectal de Catalunya perquè els catalans i els mallorquins no
convivim junts. Qui ens vol assimilar són els forasters i no els catalans. La
millor manera de perdre una batalla és no saber qui és el teu enemic. Per tant
la tradició racista de l’odi anticatalà ens està jugant una mala passada perquè
odiam a qui sempre ha respectat la nostra parla mallorquina, els catalans, i
rebem amb els braços oberts a qui ha vingut a carregar-se la nostra llengua,
els forasters. Els estrangers que són a Mallorca i viuen aquesta situació deuen
pensar que som beneits. Vist des de fora i amb objectivitat fora dels
apassionaments irracionals no es deuen poder explicar com els mallorquins poden
estar al segle XX sense saber a quina nació pertanyem i que no diferencíem bé
que el nostre Estat és el de Castella però la nostra nació és la catalana i que
a més a més tirem pedres damunt el nostre propi terrat dejectant contra allò
que du el qualificatiu de “català”. Ho repetesc, no ens estarem equivocant? Per
altra banda quin sentit té al nostre món democràtic i tolerant seguir mantenint
un odi racista fruit dels segles passats?
Em sembla una actitud que hauria d’haver caducat com ha caducat l’odi
racista als jueus.
En realitat no sabem el perquè del nostre
odi i valdria més deixar-ho córrer i confegir una nova actitud de respecte i
tolerància envers Catalunya i els catalans. L’odi és fruit d’un prejudici i una
vegada aquest es racionalitza deixa d’existir. Potser el dia que ens sentim més
catalans ens sentirem més persones. El futur és Europa no Castella, Castella és
el passat trist de la Santa Inquisició. La nova societat mallorquina hauria
d’oblidar i d’enterrar la política paranoica de Castella que ens feia i ens fa menysprear Catalunya, la nostra nació. La
capital d’Europa és Brusel·les no Madrid i és Europa qui ens ha ensenyat la
democràcia i la tolerància, i és Europa qui reconeix la nostra nació catalana.
El nostre sentiment anticatalà ha de canviar. El poble català, totes les
persones que el parlam, tenim dret a
existir com a poble diferenciat del poble castellà dintre d’Europa. Ës per
aquest motiu que la subsistència de la nostra llengua es converteix en l’eix
fonamental de la nostra existència perquè si no existim com a poble amb la nostra
llengua pròpia poca cosa podrem demanar a Europa perquè haurem deixat d’existir
com a nació.
Les nacions són realitats lingüístiques
vives i la nació catalana la formam totes, absolutament totes, les persones que
parlam català. Castella ha volgut aniquilar
aquesta realitat viva humiliant i prohibint la nostra llengua perquè sabia que
eliminant la nostra llengua eliminaria la nostra nació. I els mallorquins hem
de voler siguir pertanyent a un Estat que ens ha volgut i ens vol eliminar del
mapa? És evident que l’illa de Mallorca, ella tota sola, no es pot constituir
en Estat sobirà però els Països Catalans sí. Si aquests formassin un Estat
independent dintre d’Europa hauríem aconseguit la igualtat amb el poble de
Castella o d’Anglaterra o d’Alemanya.
Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació i Europa respecta aquest
dret.
Seria just que la immigració forastera
impedís l’alliberament de la nostra nació i ens condemnàs al genocidi? En aquest cas la immigració
actuaria com a un exèrcit i no com a immigrants perquè els immigrants
assoleixen la cultura i la llengua de la nació que els acolleix en canvi els
exèrcits imposen la seva, si en comptes de forasters haguessin vingut moros és
evident que les dones mallorquines no durien vel a la cara encara que el nombre
de mores superàs al nombre de dones mallorquines, cap Tribunal internacional
avalaria un referèndum que obligàs a les dones mallorquines a dur vel a la
cara. Passa el mateix amb el nostre dret a l’autodeterminació, els forasters no
ens poden seguir obligant a pertànyer a l’Estat de Castella encara que ens
guanyin en nombre. perquè els exèrcits no tenen dret a vot.
És per això que el rebuig català del
passat l’hem de transformar en un sentiment de germanor perquè els nostres enemics són els forasters i no
els catalans. L’única manera de subsistir com a poble és amb Catalunya i amb
Europa, Castella és i ha estat la nostra mort com a poble. Catalunya i Mallorca
som una mateixa nació. Els mallorquins som ni més ni manco catalans de Mallorca
perquè catalans varen ésser els qui repoblaren Mallorca amb el rei jaume I
l’any 1229 i nosaltres som els seus descendents, els nostres llinatges són
catalans, els nostres costums són catalans, la nostra llengua és catalana, cada
31 de desembre celebram la nostra catalanitat. No voler ésser català és no
voler ésser mallorquí perquè els catalans i els mallorquins formam un mateix
poble que s’identifica amb la llengua comuna
que parlam. Si tots parlam una llengua comuna tots som catalans i si
tots som catalans tots formam una mateixa nació, la nació dels Països Catalans.
Aquesta realitat tan simple ha estat
falsejada durant segles per l’Estat de Castella que s’ha inventat la nació
espanyola, que no existeix, per no dir la nació castellana que és la que
existeix perquè Castella no és Espanya, Espanya són moltes nacions, no una
nació, els Països Castellans són una nació més d’Espanya però no són Espanya
perquè els Països Catalans, de moment, encara som també Espanya. No hi ha una
nació comuna espanyola simplement perquè no existeix, existeix l’Estat espanyol però no la nació espanyola,
a les nacions les configuren les seves llengües, i si espanyol és sinònim de
castellà sentir-se espanyol és també sentir-se foraster però això evidentment
no ens ho diran mai perquè aleshores els deixaríem de votar.
Tota nació tendeix a constituir-se en
Estat per això el govern de Castella mai ens reconeixerà que som una nació
perquè aquest és el primer pas per a la nostra independència. Els Estats no són
eterns. L’Estat de Castella durant uns segles tenia els territoris de
Sud-amèrica però aquests es varen independitzar i ara són Estats com Argentina
o Xile. Els Països Catalans també ens podem independitzar de l’Estat de
Castella i formar un Estat propi dintre de l’Europa Unida. La nostra identitat
catalana és l’única autodefensa que tenim per sobreviure com a poble mallorquí,
per això, avui en dia, no sentir-nos catalans no té sentit i seguir sentint-nos
espanyols és la nostra mort. I així com defensam les nostres modalitats
lingüístiques hem de defensar també a la nostra nació. Amb Catalunya ens uneix
la llengua, amb Castella no. El sentiment que som espanyols (és a dir,
castellans) ha estat creat des de Madrid amb tota la mala intenció de
destruir-nos com a poble mallorquí. Ara els mallorquins no reconeixem a la
nostra pròpia nació que és Catalunya i no Castella. En pensar que som de la
nació castellana desvirtuam la nostra més genuïna manera de ser perquè la
nostra llengua és la catalana i no la castellana i perquè els mallorquins també
som catalans encara que no ho vulguem ésser i una persona nascuda a Ciudad Real
és castellana encara que no ho vulgui ésser. Les nacions a les quals una
persona pertany no es trien de la mateixa manera que no es trien els pares i
són els nostres pares qui ens han ensenyat la llengua de la nació a la qual
pertanyem. L’existència de la nació catalana la vehicula la lengua catalana,
els mallorquins som, per tant, catalans de Mallorca que pertanyem a l’Estat de
Castella des que vàrem perdre la Guerra de Successió l’any 1714 perquè fou
Castella i no Catalunya qui ens va llevar la llibertat de ser un Regne
independent i aquesta llibertat ens l’havia donat Catalunya des de la mort del
rei Jaume I, l’única raó que va al.legar Castella va ser el dret de conquesta,
en canvi amb Catalunya ni després de la mort del rei Jaume III vàrem deixar de
ser el Regne de Mallorques. Amb Catalunya sempre vàrem ésser un Estat
confederat dintre de la Confederació catalano-aragonesa, amb Castella sempre
hem estat una província sotmesa. Des de 1714 la nació castellana ens imposa la
seva llengua i ens prohibeix la nostra perquè qui mata una llengua mata una
nació i l’única manera d’expandir-se Castella era aniquilant a la seva nació
veïna: els Països Catalans.
Avui en dia l’exèrcit que ens segueix
conquerint són els forasters i aquest exèrcit fa que una llengua com la
castellana que no s’havia parlat mai als carrers de Mallorca s’hi imposi i
elimini a la llengua pròpia de Mallorca i si els mallorquins seguim canviant de
llengua quan ens parlen en foraster haurem tornat perdre la guerra, sols ens
queda la resistència passiva i parlar només en català perquè estam a ca nostra.
Això suposa un canvi de costum al qual no estam avesats i aquí hi juguen un
paper molt impotant les Institucions polítiques i el Govern però aquestes Institucions i aquest Govern
estan en mans de Castella i Castella no farà res si la llengua catalana es
converteix en una llengua morta que ningú parla, de tal manera que avui en dia
voler continuar essent castellà o espanyol suposa la mort del poble mallorquí,
és a dir el genocidi, només ens queda declarar-nos independents a través de les
urnes perquè només un Estat català pot fer que sobrevisqui la nació dels
catalans, és a dir Mallorca.
Com diu Oscar Guasch, la identitat és un
procés subjectiu i emocional que permet a les persones i als grups ubicar-se en
el món. Si els forasters ens segresten la nostra identitat catalana ens hauran
tret del nostre propi territori, serem uns exiliats a la nostra pròpia terra.
Per això és tan important avui en dia parlar la nostra llengua sempre i per tot
perquè és l’única manera que tenim de subsistir com a poble diferenciat del
poble foraster i per això és tan important sentir-nos catalans perquè així serem
molts més que tres-cents mil, serem deu milions davant Europa. Si els
mallorquins volem realitzar aquesta lluita sols els foresters ens menjaran, per
tant, avui en dia ens interessa ésser catalans perquè només amb Catalunya i amb
Europa els forasters entendran que són a una altra nació que no és la seva i
que és de justícia que la llengua catalana no mori i que a l’any 2000 practicar
un genocidi és anacrònic, i la predadora Castella entendrà que la seva època
d’imperi ha acabat i que a Europa tots els pobles són lliures.
La nostra autodefensa són uns Països
Catalans units i independents confederats com estàvem abans de 1714, i una societat del benestar que ens avalarà
Europa. Només fa falta que els mallorquins ens ho creguem que som també
catalans de la mateixa manera que ens hem cregut fins ara que som espanyols.
Des del moment que interioritzem la nostra realitat i iniciem un procés
emocional de revalorització de la nostra autèntica nació, la catalana, estarem
salvats, seguir sentint-nos espanyols com fins ara és la nostra lenta i
progressiva mort perquè és donar les armes a l’enemic. Castella és el passat i
la mort, Catalunya i Europa són el futur i la vida. La societat catalana i
entre ells els catalans de Mallorca ha de generar un nou discurs que enterri el
vell i anacrònic sentiment anticatalà fruit del dret de conquesta castellà. Hem
de seguir resistint a la violència i l’agressivitat castellana o forastera que
l’única cosa que vol és la mort de la nostra llengua, pertànyer a un Estat així
no ens interessa. Ésser català a partir d’ara ens ha de fer sentir orgullosos
perquè la nostra nació pot ésser una més de les nacions lliures d’Europa veïna
d’uns Països Castellans i amb el mateix estatus que ells. La nostra nova
identitat l’hem d’elaborar nosaltres mateixos, aquella que ens ha vingut
imposada des de Madrid, la castellana o espanyola, ja no ens serveix, és
humiliant i ens tracta com a individus de segona categoria. Europa ens dóna el
dret de poder existir com a poble català. Hem de mirar cap al futur i no cap al
passat i els Països Catalans som una nació moderna i liberal. Arribarà un dia
que Castella ja no ens farà por i no ens farà dir que som espanyols, ésser
europeu serà sinònim d’ésser català . Assumir la nostra catalanitat serà una
decisió nostra que ens farà ésser el que som des de fa vuit segles, des de 1714
l’hem hagut d’amagar i no l’hem poguda viure d’una manera natural, l’hem haguda
de reprimir perquè pertanyíem a un Estat castellà repressiu que va crear el
tabú de la identitat catalana. Fer visible la nostra catalanitat ens farà
lliures i d’aquesta manera els mallorquins recobrarem la nostra autoestima i no
ens reprimiran mai més, ni ens obligaran a amagar la nostra catalanitat, ni ens
empegueirem de la nostra llengua, la imatge que tindrem de nosaltres mateixos
deixarà de ser negativa i ridícula per a convertir-se en respectable i digna.
Deixarem de ser els catalans que amaguen la seva catalanitat en un
mallorquinisme groller i que parla malament dels catalans. Des de Mallorca
vuirem la nostra catalanitat com sempre hem viscut els mallorquins, amb la
nostra modalitat lingüística i amb les nostres tradicions. Voler ésser català
voldrà dir ni més ni manco seguir essent mallorquí, i no voler ésser català
voldrà dir convertir-se en un foraster.
Tenim dret a ésser diferents als
forasters i tenim dret a ésser iguals als forasters que tenen un Estat que els
salvaguarda la seva llengua. La democràcia ens permetrà, si ho volem, arribar
allà on vulguem. Els independentistes de ser un grup marginal es poden
convertir en majoria, la història dóna moltes voltes i les utopies a vegades es
fan realitat quan responen als interessos de tota una comunitat (El partit
popular al principi de la transició era una minoria).
Els mallorquins i els catalans tenim els
mateixos interessos culturals, econòmics i polítics. Culturals perquè tenim una
mateixa llengua que preservar; económics perquè els impostos que pagam es
quedin a la nostra terra i no enriqueixin més terres forasteres; i polítics
perquè tots som una mateixa nació europea. Els objectius de Catalunya i
Mallorca són comuns com comuna és la seva Història. Independentistes ho som
tots en menor o major grau, el que passa és que no ho sabem o no ho volem
saber. Estimar Mallorca és estimar un país català no castellà i els mallorquins
estimam Mallorca més del que ens pensam i crec que més l’estimarem quan ens
n’adonem que l’estam perdent i aleshores no consideraran radical una política
independentista i nacionalista sinó necessària i urgent. Ésser covards ja no
ens serà rendible i ens indignarà la política genocida del Govern de Castella i
la titllarem de radical i de terrorisme d’Estat.
Radical és qui mata no a qui es mata i
als mallorquins ens estan matant poder seguir essent mallorquins. La
independència per la via de les urnes a Castella li fa terror perquè no té cap
arma per conbatre-la, davant Europa no pot tornar envair una nació que es
declari independent democràticament, per això es gasta molts de milions (i
molts són nostres) en criminalitzar l’independentisme, amb els nostres doblers
paga el seu abús de poder.
La violència del Govern de Castella passa
desapercebuda, però això no vol dir que no existesqui, el seu intent de
genocidi no el podrà justificar davant la Història científica i no manipulada.
La violència diària que hem de patir els mallorquins envers la nostra llengua
cada vegada que hem de renunciar a ella i parlar foraster passa desapercebuda
com a “bona educació” o “comunicació”, el “¿cómo?” impositiu a vegades té tons
de sadisme i el nostre dret a ésser entesos a ca nostra es trepitjat milions de
vegades cada dia als carrers de Mallorca, i a més a més no tenim els mitjans de
comunicació per a denunciar-lo. Ho repetesc qui mata és qui és radical i no
l’independentisme que simplement és una opció democràtica com qualsevol altra,
i la llengua d’un poble no es pot matar perquè aleshores es mata a tot el poble
que la parla.
La imposició d’establir una llengua
comuna ( el foraster) a tot l’Estat amb el deure de conèixer-la afavoreix només
als forasters i condemna a la llengua catalana, la nostra, a ser una llengua
morta que ningú té el deure de conèixer-la. Les llengües han de ser totes
iguals i per tant el deure de conèixer la llengua catalana al seu propi
territori és un dret que ens nega el Govern de Castella és una violència
desapercebuda més que hem de suportar els mallorquins. La manca d’aquest dret
fa que els forasters no tinguin cap obligació d’entendre’ns a ca nostra i
actuin com a una força invasora, aquesta és la violència desapercebuda que ens
fa més mal. Aquest dret el tenen tots els castellans on a la seva terra sí que
és un deure conèixer la seva llengua.
Una altra forma de violència
desapercebuda es dóna el dia 31 de desembre, el dia que celebram la nostra
catalanitat, les forces armades de Castella humilien la nostra senyera, el
nostre signe d’identitat més preuat per a nosaltres, i la vetllen i estan
presents a la plaça de Cort per a recordar-nos que ells tenen les armes i que
nosaltres som un poble ocupat des de 1714. Els partits democràtics
nacionalistes mallorquins han de sofrir l’atac més carrincló per part del poder
castellà quan són titllats de catalanistes com si els catalanistes fossin un
grup d’apestats que cal tenir enfora de la societat, això també és una
violència desapercebuda, és a dir, el manteniment de l’odi racista contra allò
que es digui català, quan presisament aquest mot identifica la nostra llengua i
el nostre poble. Però on la violència passa més despercebuda és en l’espoli
dels nostres impostos que serveixen per enriquir el Govern de Castella quan
Mallorca està mancada de la més elemental xarxa d’infraestructures. Els
mallorquins seguim pagant les carreteres, les autopistes, els aeroports, les
centrals elèctriques, els hospitals de les terres forasteres i a l’hora de
rebre ens posen a la cua. Tenim una Comunitat Autònoma de tercera categoria,
això també és violència desapercebuda. Som un poble que ens han fet perdre les
nostres arrels, això també és violència desapercebuda.
La nova batalla la durà a terme l’independentisme
pacífic, democràtic i mallorquí que és una opció política que pot acabar amb
totes les formes de violència del Govern de Castella i que pot donar el
reconeixement jurídic que li pertany a la nostra llengua. Un Estat independent
a la fi de Castella ens tractarà com a ciutadans de primera categoria, aquest
dia haurem transformat el sentiment de rebuig a tot allò que es diu català i el
convertirem en un sentiment de germanor i de solidaritat. No és al Govern de Castella a qui correspon decidir el
nostre futur sinó a tots els ciutadans mallorquins.
El prejudici anticatalà ens diu que
Catalunya vol imposar-nos la seva llengua i que les senyes d’identitat
mallorquines desapareixeran, quan l’única llengua que està en conflicte amb la
mallorquina és la forastera i no el català de Catalunya que no el parla ningú a
Mallorca. El mallorquí desapareixerà per la imposició del foraster. Catalunya
mai ens imposarà la seva modalitat lingüística ha patit, com nosaltres, durant
massa segles una persecució lingüística. Fer-nos creure això ha estat l’ofensa
i la befa més gran que s’ha pogut fer al poble mallorquí. Els mallorquins
hauríem de començar a tenir mala conciència del nostre rebuig català perquè qui
ens infravalora i ens insulta fent-nos canviar de llengua són els forasters i
no els catalans que estan ben contents que parlem la nostra variant. La classe
dominant forastera exerceix el seu poder afegint llenya a l’odi anticatalà la
qual cosa li va molt bé per als seus interessos de substitució lingüística que
està duent a terme. Els mallorquins hauríem de revisar el nostre sentiment
anticatalà perquè la revisió d’aquest sentiment serà la revolta democràtica més
important del nou mil·lenni a Mallorca. Per amagar el nostre genocidi i la
violència desaperdebuda se segueix generant el mite anticatalà per això només
destruint aquest mite podrem vèncer a qui ens oprimeix. L’ofensa i l’insult són
unes formes més de violència contra el poble mallorquí, ofenent i insultant el
mot català ens ofenen i ens insulten a nosaltres mateixos i a més a més ho
poden seguir fent indefinidament perquè no passa res no hi ha cap denúncia
contra aquesta violència desapercebuda. Això ens genera sentiments
d’inferioritat i quan més inferiors ens sentim més forasters volem ésser, però nosaltres
els mallorquins mai serem tractats com els forasters ells sempre tindran més
drets que nosaltres. El dia que percebrem aquestes violències començarem a
voler ésser només mallorquins i desitjarem un Estat català, i ningú,
absolutament ningú, podrà seguir exercint la violència sobre nosaltres i a
partir d’aquest dia voldrem exercir el dret (que el tenim) de només parlar
català i votar el futur.
Epíleg
Tots els mallorquins que no saben escriure català són la vergonya
de Castella, són la prova irrevocable que són i han estat un Estat despòtic.
Negar el dret a una persona a aprendre a escriure la seva llengua pròpia a
l’escola i quan és petit és terrorisme d’Estat. Molts de mallorquins encara es
veuen obligats a escriure en castellà perquè no saben escriure en català, ningú
els ho va ensenyar quan era el seu moment. Aquest fet ens fa estar en
desaventatge envers els forasters ja que ells a Mallorca des de petits se'ls
ensenya la llengua castellana. Ells pertanyen a la nació dels Països Castellans
però Castella no és Mallorca, i a Mallorca la llengua pròpia és la llengua
catalana i no la castellana. Els Països Castellans no són bilingües, és a dir,
només parlen i escriuen una sola llengua i aquesta és la condició natural de
qualsevol nació europea. Els Països Catalans som una nació bilingüe i això vol
dir ni més ni manco que ens sobra una llengua, és a dir, el foraster. El fet de
ser bilingües demostra que som una nació ocupada i sotmesa a una altra nació,
en el nostre cas, a Castella. A Castella la condició natural és parlar castellà
però a Mallorca la condició natural és parlar català, aquesta és la llengua que
emprarien tots els forasters si haguéssim estat una nació-Estat lliure i
independent en el moment del gran boom de la immigració forastera.
Ara per ara el dret a ser monolingües només el tenen els
forasters això demostra que són una classe social privilegiada a Mallorca i que
són ells els ciutadans de primera categoria. A partir del segle XVIII Castellà
ens va imposar ésser bilingües i ens va acribillar a decrets que prohibien la
nostra llengua a l’administració, a l’escola, al teatre, a les editorials i a
la vida pública en general. Castella volia expandir la seva nació als
territoris dels Països Catalans, és a dir, ens volia eliminar com a nació amb
el nostre tret diferencial de l’idioma, però és un fet que a l’any 2000 els
Països Catalans segueixen existint i resistint. Existirem mentre la nostra
llengua existesqui, la llengua és el nostre patrimoni cultural més valuós i és
aquest patrimoni que cada dia sofreix l’atac de la parla forastera que actua
com a una força impositiva que ens aboca a una galopant substitució lingüística
i al genocidi quan allò que seria el més natural del món és que fossin els forasters
qui canviassin de lengua ja que ells són els qui han vingut a la nostra terra i
no nosaltres a la seva. No hi ha cap país qua hagi rebut immigració que hagi
renunciat a la seva llengua i s’hagi posat a parlar la llengua dels immigrants.
En el nostre cas els forasters, a Mallorca, són un exèrcit civil que ens imposa
la seva llengua i ens destruirà com a nació. Els immigrants de tot el món
s’adapten a la llengua del país i no imposen la seva. Castella s’expandeix a
través dels forasters i ens segueix reprimint, l’estratègia de d’eliminar la
nostra llengua no ha canviat des de 1714, han canviat els mètodes però
l’objectiu i de res serveixen l’Estatut d’Autonomia i la llei de Normalització
Lingüística enfront de l’allau forastera, només la independència ens pot salvar
d’aquest desgavell. El castellà ens està llevant espais d’ús de la nostra
llengua si seguim així el futur serà la nostra destrucció com a poble mallorquí
deferenciat del foraster i el genocidi serà un fet i un govern que practica un
genocidi és un govern genocida. Un Estat que es diu democràtic no pot dur a
terme una política feixista si així ho fa és que no és democràtic. La
Constitució de 1978 ens segueix marginant a causa de la llengua que parlam ja
que el català no és un deure per a ningú ni inclús per a nosaltres mateixos.
Avui en dia la manera de defensar el nostre territori és votar la independència
i no deixar de parlar mai la nostra llengua. Una nació lliure no abandona mai
la seva llengua.
