Des d’ací féu una crida als homes d’armes per foragitar la gent enemiga, i entre els cavallers que acudiren a la crida figura En Guillem d’Esparreguera.
Borrell aconseguí recobrar tota la terra fins als voltants de Lleida, la qual terra repartí entre els Barons, i per prevenir futures escomeses de l’enemic, que possiblement voldria venjar-se de la vergonyosa derrota, encomanà a la gent noble que bastissin i fornissin els castells que els lliurà com a premi de l’ajut que li havien donat.
Aquest cavaller va construir el Castell vora el marge dret del Llobregat, sobre el Puig, lloc idoni per a vigilar les incursions dels sarraïns del cantó del Penedès.
No fou el castell d’Esparreguera la primera edificació de la contrada. Troballes de l’home prehistòric, en una cova situada a la cinglera del marge esquerra del Llobregat, davant mateix del Balneari de la Puda, han tret a la llum ceràmica llisa i decorada. Punxons, fragments de sílex, destral de pedre, etc.
Aigües amunt del riu, al punt del Cairat, es troben vestigis de l’època romana. A l’època del Comte Borrell II, Esparreguera ja es trobava poblada al lloc anomenat La Gorgonçana, i a l’extrem N.E. del terme ja hi deuria haver el Castell, que més tard s’anomenà de les Espases.
Més ençà, al segle XVI, els documents parlen ja de decrets signats per l’Abat de Montserrat com a Senyor de la Vila i del terme d’Esparreguera.
Cal esmentar que des de l’any 985 fins el 1298, és a dir, durant poc més de 300 anys, els Castells d’Esparreguera i de les Espases foren patrimoni de la família d’Esparreguera.
Les guerres civils de la centúria dinovena deixaren exhausta
la població : la indústria llanera, principal factor de la riquesa
d’Esparreguera els segles XVI i XVIII havia quedat destruida. La població, que
durant aquest segle XVIII s’havia mantingut al voltant del 2.500 habitants,
l’any 1887 puja el cens a 4.015 habitants, per arribar l’any 1930 als 5.211
habitants, i actualment als 11.000 .
Algunes
fotos
Pulsar a sobre de les fotografies per veure-les a
tamany natural
La noticia documental més antiga dels castells de les Espases i d’Esparreguera és del 985. En aquesta data, Guillem d’Esparreguera, colpit per la captura de la seva muller durant l’assalt sarraí de Barcelona, es lliurà
a la seu
de Vic, juntament amb els seus castells de les Espases i d’Esparreguera i els seus
alous que posseïa a diferents llocs. Per aquesta notícia, d’un pergamí que es
conserva al ric Arxiu Episcopal de Vic i que motivà les celebracions commemoratives del
primer Mil·lenari de la vila, durant tot l’any 1985, ens assabentem que el senyor
d’Esparreguera havia acudit a Barcelona responent a la crida del comte Borrell II, el
qual manava als seus fidels que hi acudissin per custodiar i defensar la ciutat, quan hom
sabia que Almansur s’hi dirigia.
Un fet cabdal el constitueix que Pere Sacosta, cavaller de Barcelona i dels castells d’Esparreguera, edificà el poble en el Pla, dintre els termes de Sta.Maria del Puig, segons que consta en la petició adreçada al bisbe de Barcelona, l’any 1316. Esparreguera passava, l’any 1351, al vassallatge d’un senyor
potent : l’abat de Montserrat. En endavant i fins a l’extinció de les senyories per les Corts de Cadis, l’any 1812, els priors de Montserrat serien senyors d’Esparreguera i de les Espases.
Sota la seva tutela es construí l’actual temple de mides catedralícies, que s’inicià l’any 1587 i fou enllestit junt amb el campanar, de més de 60 metres d’alçada, després de l’any 1636. S’edificà seguint l’antic camí de pelegrins de Martorell a Montserrat que potencià el desenvolupament de la Vila.
Una imatge de 
l'esglesia
a la actualitat
1890. LA PLAÇA DE L’AYUNTAMENT. A finals de segle, a la plaça de l’Ayuntament i al carrer Gran
s’instal·lava el mercat els diumenges. 
Aviram portada de Marganell, l’oli d’Olesa, conills de Capellades, patates de Pierola i, fins i tot, pans de la Beguda.
1900. FINAL DEL CARRER BRUC, ÚLTIMES CASES DEL POBLE.
Els afores de la Vila connectaven amb la naturalesa. Passar-se estones a l’aire lliure feia forta la gent, que tenia temps de festejar
amb el
paisatge. Observem el primer asfalt de la carretera i també la bse de la creu de terme,
després d’haber caigut per causes atmosfèriques, l’any 1892.
1910. VISTA GENERAL DE LA VILA DES DEL CASTELL.S’entén per què els esparreguerins de començament de segle
se sentien especialment lligats a la terra. 
Aquesta dona tenia
temps per contemplar el paisatge i per estimar les pedres i les cases i els arbres que,
quasi inamovibles, veien passar, sense canvis, generacions i generacions. La gent es feia
gran i el seu cos cada dia s’assemblava més al paisatge.
animals de tir serviren anys després per als primers autocars de
servei públic, moguts per tracció motriu. Era l’inici d’un canvi que ha
revolucionat la vida de les persones, que ara es traslladen, frenèticament, sense parar.
|
 |
 |
