Aquesta es la pagina web del Grup Espeleológic Rats Penats ,sobre les mines d'aigua al municipi de Sant Just Desvern, com son i les activitats que duem a terme en les mines i fora d'elles

ambit geografic

ambit geologic

descripció d'una mina

ambit geografic. SANT JUST DESVERN municipi que es troba situat als vessants sud-occidental de la sera de Collserola amb una extensió de 7'85 quilometres quadrats. Compres en les latituds 41º22'25" i 41º25'10" i les longituts 5º44'30" i 5º47'38" orientat sud-oest a nord-oest . La maxima cota es a 405 m.s.n.m.turo de Marlès i la minima cota a uns 40 m.s.n.m. dins el parc de Torreblanca

ambit geologic Quan parlem de trets geològics, ens fixem tant en l'interior como en l'exterio, en tot el conjunt, que forma part del sistema de drenatge d'aigües cap l'interior de la mina.

Hem de distingir dos estrats principals en el conjunt, els de superficie i els que trobem a l'interior. El materials localitzats pertanyen al Siluria-Devonia emmascarats, o sia recoberts per materials dels Cuaternari, que seria l'actual coberta exterior. Passem a descriure les diferents facies de que consta la zona.

En el vessants de la carena litoral i les vores de les despressions que les limiten trobem uns potents dipòsits de "Piedemonte" que formen una superfície suaument inclinada cap a les depressions, que encaixa en la xarxa hidrogràfica. Aquests dipòsits es troben molt lligats amb els relleus en els quals es desenvolupen. Els que apareixen al vessant marítim de la serra de Collserola, formats per derrubis angulosos de pizarres, cuarcites barrejades amb argila vermella. A la zona de Sant Just aquests dipòsits els podem trobar com a bretxes, conjunts de masses de materials compostos de varis tipus de roca amb les seves vores poc anguloses, més aviat arrodonides, trobem un grup prou important en potència doncs a l'interior de la mina, també l'observem en els pous de buidatse o de prova, trobant algunes bosses de reblert a les galeries.

En el medi on són excavades les galeries, són roques metamòrfiques (metamorfisme regional). Les roques metamòrfiques es produeixen per transformació de roques ígnies o sedimentàries en les profunditats de l'escorça, per l'acció d'altes pressions i temperatures, a més de fortes transformacions químiques. Aquestes transformacions poden tenir diferents graus d'intensitat, de la perpetuació de les característiques de la roca original fins a una absoluta transformació d'aquestes.

Filites aquest nivell es troba poc estés per la serra. Esta formada per una sèrie de 150 a 250 mts de gruix de pissarres ampelítiques, filies i sericites, que alternen amb bancs de poc gruix de cuarcites. Encara que a les parts més interiors de la mina podem trobar materials o millor dir minerals tals com Pirites i Grafit com a més importants..

Filites., roca de gra fi d'equistositat clara amb una lluentor sedosa en les fractures. La roca bàsica és un sediment argilós (pelita). Les condicions de transformació són a la zona de baixa temperatura a la facies de pissarra verda. Sempre representant quars, ja sigui en forma de llènties, cabdell o betes, també és possible trobar gràfit, calcita, hematites, magnetita etc. De color gris o platejat però també negres (grafit), vermelloses (hematites) o verdoses (clorita),

Quarcites, principalment formades per sediments rics en quars, com l'arenisca, conglomerats de quars i també roques silíciques nodetrítiques.

Pirita, mineral trobat en petits cristalls entre filites en les zones interiors de la mina. La seva composició química S2Fe, de color color groc llautó metàllic i de sistema cúbic. Associada amb l'hematita, calcopirita, magnetita, etc.

Grafit, mineral que trobem en una petita bossa en substrat capbussat de dalt a baix. De color gris fosc a gris d'acer, lluentor metàllica a mate, guixa el paper i embruta els dits, bon conductor de l'electricitat i la calor. Exfoliació perfecta. Forma cristalina hexagonal, poques vegades en cristalls perfectes, en general en masses fulloses, agregades en escates. La podem trobar en roca caliza, metamòrfiques,pissares i en menys freqüència en pegmatites.

Espeleotemes, amb aquest nom es coneixen en general tots els tipus de formacions que es generen tant en cavitats naturals, com en les artificials, com és en aquest cas. Podem dir que hi ha una gran varietat de formacions, encara que molt localitzades en una zona concreta de la mina. Passem doncs a fer un recull del tipus de formacions, nom i com es formen.
 

Estalactites, possiblement les més conegudes i més populars i que trobem en el sostre de la galeria. La precipitació és deguda a la precipitaició de CO2 per disminució de la pressió. L'aigua procedent d'una fisura s'aboca en un conducte vados, al voltant de la gota d'aigua precipita el carbonat càlcic, produint-se poc a poc el creixement d'una fina concreció cilíndrica, buida que pel seu interior continua drenant aigua. Aquestes formes simples s'anomenen macarrons (soda straw) que en el nostre cas són les que trobem al sostre de la mina.

Les colades (flowstones) es produeixen quan l'aigua presenta un fluxe laminar sobre una determinada superficie, el que facilita la perdua de CO2. Estan constituides per fines capaes de hàbit fibrós o columnar i poden presentar tot tipus de coloracions.

Gours (rimstone) concrecions en forma de tàbic desenvolupades sobre una pendent per la qual circula un curs actiu. Per la seva formació requereixen corrents d'aigua molt continua i petites irregularitats en el llit. El fluxe turbolent allibera CO2 donant la precipitació de la calcita, les que ens ocupen s'anomenen microgours, de pocs mms d'alçada.

Calcica flotant (calcite rafts) les trobem a les parts anegades de la mina. La ventilació d'una cavita o un canvi de temperatura, dóna lloc a la perdua de CO2 a la superfíce de l'aigua no sotmesa a cap agitacio violenta. Això origina la saturació en CO3Ca de la superficie del líquid i el creixement d'una capa de cristalls que sura per tensió superficial. Aquestes formen unes crostes d'una mms de gruix que són es que embussos en les canaletes.

Perles (Pisolits), formes esfèriques, cúbiques o irregulars caracteritzades per un creixement concèntric. La seva formació en l'acumulació d'aigua de poca profunditat, sotmeses a agitació per degotalls (nolt freqüents en microgours). La perdua de CO2 dóna lloc a la precipitació al voltant del nucli de creixement de granets de sorra pedres, donada l'agitació, permet el seu creixement. Possiblement sigui una de les concrecions més curiosa de trobar dins una mina, però el cas és digne de contemplar, doncs no són gaire abundoses al nostre país.

descripció d'una mina

MINA CANDELER
 
 
 

COORDENADES: Porta registre n. 3

X: 423.200

Y: 4.582.480

Z: 137 msnm
 

DESCRIPCIO: Accedirem a aquesta mina per la porta de registre , que es troba situada a uns dos metres per sobre de llit del fondal de can Biosca venint de la baixada de mas.

Els primers metres són bancats passant per una galeria baixa, seguidament es torna blanca i pren unes dimensions més amples. Un recolze de mina bancada ens fa ajupir però torna a les seves mides amb una alçada de 1,80 mts, seguim endavant la galeria blanca i molt sedimentada en el seu sól, ens mena al pou de la cruïlla, lloc d'intersecció de les dues mines. Seguim, endavant nostre, la mina Candeler segueix recta, a terra hi trobem una part de plomero, ja en aquest sector, l'aigua corre a estesa, el sector segueix amb una mina blanca, però, seguidament passem per una secció de bancada d'uns 17 mts de longitut i passat aquesta es torna blanca, un revolt pronunciat, la humitat es fa més patent a mida que ens anem endissant en aquest sector, les formacions són més abundoses, recobreixen el terra i les parets, en menys propoció el sostre. Passem per dues seccions bancandes (galeria de les formacions). Arribem al pou de la pixera, on trobem la surgència principal de la mina, sortint un raig prou important, de la part superior del pou a 6 ó 7 mts de la seva base. Cal observar que tan el pou com els extrems de la galeria que surten d'aquest, estan bancats, al pou a mitja alçada pot apreciar-se una colada que emmascara l'obrat de pixolí al igual que la vora de la volta de entibar. Un cop passat l'obrat de pixolí, trobem que la galeria ha patit un ensulsiment de sostre i parets, d'aproximadament 3 mts de llargada, passat aquest, la galeria perd lluentor i es torna fosca, negra, el degotar és contant i les formacions canvien el seu color pel negre, simptoma del canvi de mineral en el substrat. Als pocs metres, la mina acaba en un atzucat en forma de capella, trobant la deu de la mina.
 

Recorregut total mina Candeler: 137.94 mts.8 ( mina de petit recorregut )

paraules basiques

BIBLIOGRAFIA

Geologia pas a pas Jaume Gallemí P. Abadia Montserrat

La base de la geologia Fernando Vázquez PENTHALON

Rocas Walter Maresch BLUME

Minerales Olaf Mendenbach BLUME

Minerales Rupert Hochleitner Everest

C. Naturales López Mezquida ECIR

Intro Geologia Karstica Varis autors Fedearació española de espele

S. Collserola (mapa) Salvador Llobet (geograf) Alpina

L' Hospitalet del Llob. I. Geológico Minero de España.

Les mines d'aigua de SANT JUST DESVERN GERP - CES

visites i activitats: Fem visites 2 o 3 cops l'any .Per a la població del municipi un cop l'any i tambe per grups de centre d'estudis d'altres poblacions o que estiguin interesats en el tema , pero en una quantitat anyal de 70 persones , pe evitar que el medi es deteriori ja que estracta d'un medi molt sensible ,i feble.

En breu donarem mes noticies sobre activitats com a tallers per a estudians, de escoles e institus i properes visites d'ambit local etc...

per informació al ajuntament de SANT JUST DESVERN (REG. DE CULTURA) o bé
un e-mail a caelju@teleline.es

A banda de la nostre dedicació a les mines tambe fem sortides a cabitats de tot arreu com a Valencia , sima de Campillo, Tarragona avenc de la Crisi , i sobre tot pel Garraf , Montserrat, Sant Llorenç etc...

L'any 2000 organitzem la trobada de espeleolegs de Catalunya .

Última actualización 13 de septiembre de 1999 por G.E.R.P