Lo "fabarol", testimoni viu -encara que malatxo- del nostre patrimoni cultural, és un subdialecte derivat de la llengua que parlaen los soldats romans -retirats- que van construir el Maussoleo i de tota la txent que ha viscut ací des d'aquells llavons. A la llum dels lingüistes Francho Nagore, Mª Àngels Massip i Bonet, Artur Quintana -entre altres ecologistes del llenguatxe- m'hai permitit fer esta classificació il.lustrativa de la nostra parla, que els especialistes han definit com una transició entre el català nord-occidental i el valencià apitxat. Lola Bielsa Masdeu  L'Algorí, Nº 0, 1.993

Artículs publicats a L'Algorí de paper: Nº 0, Gener-febrer 1993, pàg. 19 - pàg.20: Consideracions històriques. Nº 1, Març-abril 1993, pàg. 20 - pàg 21: Bocatxuts. Vocals: A-E Obertes, tancaes. Nº 3, Juliol-agost 1993, pàg. 27: Vocals: O-U-I Obertes, tancaes, semiconsonants. Nº 6, Gener-febrer 1994, pàg 24. Consonants: Sorda/Sonora (S-SS-Ç-C-Z). Nº 8, Maig-juny 1994, pàg26. Les lletres mudes (A-E-I-U-B-V-C-D-G-H-P-R-T) Nº 11, Novembre-desembre 1994, pàg 24 - pàg 25: L'apitxat, la J castellana, palatals.   Foro de opiniones sobre el catalanismo en Aragón Historia de la Lengua. Instituto Cervantes

Del substrat BASCO-IBÈRIC: Artesa, burroco, caparra, estalviar, llaganya, muga, sucarrar...	Origen CELTA: Bres, bresca, carro, garra, llidó, muriac, perola, roscà, txebre...	Origen GREC: Timó...
ROMANITZACIÓ: Argadelles, Fabara (faves), mustela, sansa...	GÒTIC-GERMÀNIC: Amanir, esquella, gandaia (refugiat a les montanyes, proscrit), gaire, gartxo, guita, melsa, ranquetxar, tap, tapa...	ÀRAB: Alfals, alfarda, argolla, Algars, Almesulls (les fonts), Algorí (graner), bellota, Favara (HAWWARA - font), farnaca, manil, matraca, Matarranya, rabera de bestiar, retxola, safanòria, tassa, taleca...
FRANCÉS- GASCO-PROVENÇAL: Aguaitar, aguardar, aidar, clotxa, grípia, grisala, mintxar, oratxe, pelaire, pitxella, remugar, txaminera, unflar...	MOSSÀRAB: Fondo, afonar, gaiato, pando (lent), gamba, gambosí, esfardatxo, borratxo, barana, barandat, txic, llavar, rabosa, toll, comare, espill, corder, òrguines, presquilla...	PALLARS- RIBAGORÇA-URGELL: Puiar, n'hi ha...
ARCAISMES CATALANS: Açò, afaenat, aparellar, assentat, ací, a on, bando (ser del mateix bando), barbacana, cabeça, carrera (caminet) coa, correguda, dat/donat, defora, espà, en llevar's, en tornàem, eixir, endreçar, fesols, hòmens, hai, Déu li perdó, lloguer, molt prop, maestre, partida del terme, perea, pendre, perdigana, pitral, quinta part, recapte, sàpies, sàpien, senya (indici), veem...    (Molts arcaismes són comuns a l'aragonés i al català)	ARCAISMES ARAGONESOS: Acotolar, adibinalla, ademés, adreçar, aforros, agüelos, al remate, amagató, amerar, amollar, ansa, aparar, apegar, arguellà, argadells, arna, arrimar's, ascla, assabelo, astral, astí, bancal, balde de roba, bròcul, borrilló, balons (de vestir), brincar, camí (volta), cantal, cardalina, catre, catxet, serralla, concarar, cossiguetes, costera, clarion, calcilles, calces, calçoncillos, dengú, dixar, dotor, embotonar, encórrer, endentrar's, enguany, enrabiar, escanyar's, esfumar's, esgarro, enta, esquirar, estossolar's, esturrufat, esmerar (evaporar's l'aigua per ebullició), faldetes, fartallà, ficar, fillo, forigó, frontera (de casa), fulero, furtar, fumarro, galbana, garró, gabinyet, glera, guinyot, guipar, iaio, jopar, llamineries, llamí, lleuto, llugo, magra, majo, manduca, manobra, manteca, matutan, melic, menguar, mermar, mida, misto, monyaco, monya (nina), monyo, Moliment, morca, morros, mos,  no tartir, nugo, onso, ordi, orella, panís, panolla, parejo, pijaito, plantaina, prenso, puesto, purput, quarto de dormir, quera, quinquillaire, quixal, qüentes, rebotit, reclau, recordança, redolar, replaceta, rogle, rosegar, rosà, ruc, sagal, semellar, somera, sostobar, tararanya, tardar, tella, tellat, topetar, trastes, bagar (tindre temps)...	CASTELLANISMES: Abanico, ajedrez, alfombra, aqüerdo, arena, assunto, atun, babero, bandeja, bandera, barco, bassura, buzon, candil, crucifijo, datos, después, ejemplo, embalse, escalera, feo, fressa, fetxa, guapo, gassolina, hutxa, huelga, hasta, ingeniero, jarabe, jarra, juguetes, jota, lata, lutxador, lago, lejia, màrmol, mojete, montes, obispo, pantano, pantorrilla, pepino, reqüerdo, rompecabezas, rubio, sebo, sello, silla, sitiar, sombrero, tenedor, ternera, tessoro, terreno, turno, vajilla, veneno...  (A Mallorca també diuen: morca, mos... i a Menorca: cossiguetes....)

 

BIBLIOGRAFIA interessant:

• L'APITXAT A GANDIA: UN PROBLEMA SOCIOLINGÜÍSTIC 1987. Ricard Morant. Una introducció seguida d'un tractament al problema sociolingüístic i dialectològic, sobre la parla apitxada de Gandia, precedit d'una introducció al tema de l'apitxat des d'una perspectiva lingüística.
• SANCHIS GUARNER, M. (1936). "Extensión y vitalidad del dialecto valenciano 'apitxat'", Revista de Filología Española, XXIII, 45-62.

• LÓPEZ GARCIA-MOLINS, A. (1993). "L'apitxat com a contacte de llengües i com a solució interna", Actes del Novè Col.loqui de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, III, 137-142.

• RAFANELL, A. (1994). "Les idees sobre l'apitxat de València a l'edat moderna», A. Rossich & P. Balsalobre (eds.), [Estudi General], pp. 13-34. 

• Gimeno Juan, Manuel (1993): El parlar apichat de la comarca de l'Horta de Valencia: caracteristiques i estat actual, València: Lo Rat Penat, 32 ps. 

• Rafanell, August (1995): «Les idees sobre l'apitxat de València a l'Edat Moderna», Estudi General, 14 (1994), ps. 13-47.
• Rasico, Philip D. (1990): «L'evolució de la llengua catalana al centre de l'antic Regne de València: reconquesta, immigració i canvi fonologic», Caplletra, 6 (1989), ps. 95-106. Reproduït als seus Estudis i documents de lingüística històrica catalana, ps. 84-102.
• Sanchis Guarner, Manuel (1936): «Extensión y vitalidad del dialecto valenciano apitxat», Revista de Filología Española, XXIII, ps. 45-62.
• Veny, Joan (1982): «Els subdialectes: el valencià apitxat» a les ps. 169-170 del seu Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia, tercera edició, Palma de Mallorca: Moll.
• D. GRAU 11 Mar.: ` "Apitxat" and "ieisme" in Catalan: an internal phonetic evolution or an externally influenced change?'
• Rasico, Philip D. 1989. The Formation of Valencian «Apitxat". HR, 57:457-475.

 

A la atenció  de:  La Jefa de Unidad de Lenguas y Modalidades Lingüísticas de Aragón  El Jefe de Servicio de Patrimonio Etnológico, Lingüístico y Musical del Gobierno de Aragón Con todos mis respetos.

 

 
Huellas y Horizontes