Qüentos de llops Lola Bielsa
Lo llop, enrabiat, va pegar quatre potaes a la porta i se'n va anar. Después de rumiar un rato va pensar:
-Ia sé com los enganyaré! Me compraré un quilo de farina i me la tiraré per les potes; així, quan me les faen ensenyar, les veuran blanquetes, se pensaran que sic su mare i m'obriran.Al cap d'un rato lo llop, en lo plan ben preparat, va tornar al corral. Toque a la porta i els corderets li diuen:
-Qui és?
-Sic io, la vostra mare - va contestar el llop en veu fina.
-Pos ensenya-mos les potetes, si no no mos ho creem! -van respondre els corderets.
Lo llop, enrient-se, los va ensenyar les potes de davant ben enfarinaes per davall la porta. Pero un dels corderets, que encara no estae molt convensut, li va dir:
-Ara ensenya-mos les potetes de radere!
Al sentir això, lo llop se va quedar txelat de repent... No havie pensat en enfarinar's les potes de radere!!! Sort que encara li quedae una miqueta de farina i, en un moment se les va blanquetxar. Mentrestant los corderets li diveen:
-Tardes molt!!!
-És que no sé com posar'm... Mirau, mirau, astí les teniu; i més blanques que l'arròs!!!
Enciclopèdia Catalana Diccionari fabarol
Midi: Conillets amagaus. Canción infantil de Maella
