Qüentos de llops Lola Bielsa
Un dia d'estiu, d'aquells que casi cauen los muixonets del niu, lo llop se va arrimar al bestiar i quan va veure a les ovelles pasturant pels bancals de la Noguera va pensar:
-Avui me mintxaré als corderets.
Lo llop tenie unes orelles molt llargues i unes dents afilaes, tot lo món s'apartae quan lo vie. Se'n va anar deta el riu d'Algars, pel camí de Batea i se li anae fent la boca aigua!...
-Ara que no em veu ningú, los enganyaré, -va pensar.
I així ho va fer, quan va arribar al corral va pegar uns golpets a la porta.
-Qui és?, -va respondre lo corderet més gran.
-Sic io, la vostra mare -li va contestar el llop fent veu d'ovella.
Pero los corderets, que fien cas a su mare, no se'n fiaen. A més a més, ere massa pronte pa que tornare la mare, i li van dir:
-Ensenya-mos la poteta per davall de la porta i t'obrirem!
Lo llop los va ensenyar la pota i els corderets van encomençar a cridar:
-És lo llop, és lo llop. La nostra mare té les potetes blanques i tú no!... No t'obrirem que mos mintxaràs!!!
Enciclopèdia Catalana Diccionari fabarol
