Qüentos de llops Lola Bielsa
Fa molts anys, a la vora de la font del Bufot del riu d'Algars, vivie una família d'ovelletes o ¿ere de cabretes?... ¡No m'acordo!
Tenien un corralet ple de palla i un rel.lotxe ple de pols i tararanyes a una post de la paret.
Los corderets o ¿eren cabritets?... eren blancs com lo paper. Su mare tots los dies se n'anae a pasturar en lo bestiar, passae el dia pels tossals i allà al tard tornae al corralet i donae de mintxar als cinc o ¿eren set?... corderets. ¡Quina memòria la meua!Tots los matins, abans de martxar los llavae la cara. Los llepae ben llepats, la cara, les potetes... i quan ia els havie pentinat los donae un txorret de lleit de les mamelletes i els divee:
-Fills meus, me'n vai a pasturar. Tancau ben bé la porta i no obriu a ningú. Ia sabeu que ronde per ací un llop molt roïn i lo que més li agrae pa mintxar són los corderets. És molt pillo, si pot us enganyarà!
Después d'estes advertències la ovella s'atxuntae en les altres del bestiar i se n'anae a pasturar a quansevol rastroll del terme.
Enciclopèdia Catalana Diccionari fabarol Actividats
