Tradicions i costums relacionats amb Sant Martí de Tours
a les comarques de Girona

L'estiueig de Sant Martí

Teòricament, durant els dies que se celebra l'onomàstica del sant, es viu un temps meteorològic molt agradable: temperatures altes, dies de sol ... és l’anomenat "estiueig de Sant Martí". Això té relació amb una llegenda que explica que Sant Martí va estar a Catalunya en ple temps de tardor. Va allotjar-se a una casa de pagès dels afores de Barcelona, on fou molt ben rebut i tractat. Resulta que l’amo de la casa va queixar-se del fred que feia durant aquells dies, ja que feia malbé tota la collita del camp, amb la conseqüent ruïna i pèrdues que allò suposava: pobresa, fam i misèria per a tots els catalans. Aquell pagès va parlar d’una forma tant convincent que va commoure Sant Martí, el qual li digué que ho deixés a les seves mans. Al cap de pocs dies, per l '11 de novembre, va començar a fer un sol d’aquells que tu mateix firmaries per anar a la platja. I així és com és conegut aquest temps de bonança a mitjans de novembre i que serveix per afavorir la pagesia: "l’estiueig de Sant Martí"

Com ja hem vist, la tradició vol fer creure que San Martí va estar a Catalunya, només faltaria! I a les comarques de Girona també hi va fer acte de presència (segons les tradicions populars).

Sant Martí de Tours a Osor i a Riudellots de la Creu

Es diu que durant un temps va viure en una barraca a prop de la riera d’Osor, en un trajecte que va des d’aquesta vila fins a Susqueda. Durant els dies que hi va ser, predicava tota la gent i donava almoina als més necessitats. En el Costumari Català d’en Joan Amades, es narra fins i tot que va estar ajudant als catalans contra els serraïns a Riudellots de la Creu! I és per això que en aquesta vila hi ha una font, la Font de Sant Martí que li és dedicada.

Patronatges

El que si que està clar, és que els cavallers, els soldats, abans de demanar l’ampar a Sant Jordi ho havien fet a Sant Martí. I que també era el patró del bestiar de ferradura. Antigament, les esglésies dedicades a Sant Martí, tenien a la porta d’entrada una ferradura en honor al sant. També els moliners li tenien prou veneració, ja que es diu que el pare d’en Martí havia estat moliner i que el propi sant s’hi dedicava en la seva joventut. Els moliners dedicaven l’11 de novembre al sant i per cap motiu treballaven. D’aquí l’adagi de "Per Sant Martí, no mol el molí".

També els ferrers de muntanya, abans de venerar Sant Eloi ho havien fet a Sant Martí, igualment els qui treballaven en altres tipus de metalls. I altres oficis tenien aquest sant com a patró seu com els subhastadors o venedors de carrer (no confondre amb els marxants); un ofici que ja s’ha perdut i que consistia en que un home es posava al mig de la plaça o d’un carrer i començava a oferir els seus productes tot cridant el preu i donant-lo a qui més diners li oferia... clar que si avui vas al mercat també et diuen allò de "barato, calcetines bonitos y baratos!, però no és el mateix.

Una curiosa tradició diu que Sant Martí va ser el primer home que va portar camisa! De fet, tot i que els qui treballen en el ram tèxtil poden invocar també a Sant Francesc d’Assís, Sant Martí de Tours també és el seu advocat per l’episodi ja esmentat d’haver donat la meitat de la seva capa a un pobre, quan ell feia de soldat romà.

Sant Martí i les castanyes

Més coses curioses ... Ja fa temps, a l’Empordà, els pares feien creure als seus fills que la nit de l’11 al 12 de novembre passava Sant Martí, vestit com un pobre al damunt d’un ase. Es veu que durant el seu pas deixava castanyes i altra fruita seca a la finestra dels nois i noies que s’havien portat bé durant l’any. Però per als qui s’havien portat malament els hi deixava els fems de l’animal! Abans de sopar, la mainada sortia al carrer bufant instruments de vent a fi que el sant els sentís i no passés de llarg. A l’endemà, tothom es trobava allò que s’havia merescut. Com pots veure, això és un avançament dels reis.

Les solteres i els petons. Pels qui estaven solters, el dia de Sant Martí els hi era molt profitós, perquè també s’explica que a l’Empordà, les noies solteres s’aixecaven de bon matí i tenien el dret de donar un petó al primer solter que trobaven. Com et pots immaginar, entre els solters d’ambdós sexes, hi havia una autèntica bogeria per sortir a primera hora del matí i trobar-se amb aquell o aquella que més "tilín" els hi fes. Un refrany diu: "Per Sant Martí la fadrina besa el fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa la fadrina". I és que aquesta "pràctica" és a l’inrevés per Santa Caterina (els nois petonegen les noies) que és el 25 de novembre. Jo de vosaltres, amics i amigues cibernautes intentaria de provar-ho!, havia’m "si cola", però després no us queixeu de les conseqüències, ni culpeu a L’Àngel de la Web.

L'últim en arribar a la feina

Resulta que a Olot i als pobles de la Vall d’Hostoles, l’últim que arribava al treball pel dia de Sant Martí es veia obligat a pagar el vi als companys de la feina. Això també es podria tornar a posar de moda, així quasi ningú feria tard l' 11 de novembre i ... el qui hi arribés ens podria pagar el toc (això del vi es podria suprimir per una cervesa, no?). Ho tornem a posar de moda?

L'Arc de Sant Martí

Si el dia de Sant Martí plou i fa sol i surt l’Arc de Sant Martí, voldrà dir que ens espera una gran prosperitat. I també metereològicament parlant, es diu que pels volts de Sant Martí passa el "trenca-pinyes", un gegant que dona bufegades per fer caure les pinyes del bosc.

 La devoció a Sant Martí de Tours a les comarques de Girona

Parròquies i temples dedicats a Sant Martí de Tours al bisbat de Girona: Ja t'he dit abans, que Sant Martí de Tours és el sant que més temples té dedicats a la diòcesi de Girona i de fet, a quasi tot el món. Aquí tens un exemple. Aquestes són les poblacions que tenen la seva parròquia sota el patronatge del nostre amic. En alguns llocs, i entre parèntesi, hi figura el municipi on pertanyen:

Arenys de Munt, l'Armentera, Biert (Canet d'Adri), Caçà de Pelràs (Corçà), Calonge, Capsec (Vall de Bianya), Cassà de la Selva, Castell d'Empordà (la Bisbal), Castellar de la Selva , Dosquers (Maià de Montcal), Empúries (l'Escala), les Escaules (Boadella d'Empordà), l'Esparra (Riudarenes), el Far d'Empordà, Fontanilles, Jafre, Llampaies (Saus), Maçanet de Cabrenys, Masarac, la Mota (Palol de Revardit), Ollers (Vilademuls), Palafrugell, Peralada, Pontós, Queixàs, Riells del Montseny, Riudellots de la Creu (Palol de Revardit), Romanyà de la Selva (Santa Cristina d'Aro), Sales de Llierca, Sant Martí del Clot (Vall de Bianya), Sant Martí de Llémana, Sant Martí Sapresa, Sant Martí Sesseres, Sant Martí Vell, Terradelles i Vilarig (Cistella).

I pel que fa a temples no parroquials aquí tens un altre llistat prou important: Baussitges (Espolla), el Corb (les Preses), Juvinyà (Sant Feriol), Sant Miquel de Campmajor, la Mora (Viladesens), Santa Pau, Solamal (Sant Pere Espuig-Vall d'en Bas), Talaixà, Toralles (Oix), la Vajol, Vallmala (LLançà) i Vilallonga 

© " L'Àngel de la Web" és una producció d'Àngel Rodríguez Vilagran. Secretària: Cristina Fernández Porcel. Fundada el gener de 1999 i realitzada a CATALUNYA. Pàgina sense ànims de lucre.