Roger Mas és un jove cantautor nascut a Solsona l'any 1975 que inicia els estudis de música i d'instrument a l'edat dels 5 anys de la mà del seu avi, Joan Solè i Costa. Debuta als 12 anys com a músic d'orquestra de ball i és membre fundador del grup de rock Les Pellofes Radioactives. Finalment, l'any 1995, decideix agafar la guitarra i cantar les seves pròpies cançons.

L'any 1996 guanya el concurs Èxit de Catalunya Ràdio i de TV3 amb la cançó Llums de colors i enregistra el seu primer disc, Les Flors del Somni (Picap, 1997), del qual ell mateix diu que "és un cant a la natura i al seu poder de seducció". De fet, el treball està inspirat en la línia de l'històric Grup de Folk, i se l'ha comparat amb el Dioptria II d'en Pau Riba, un dels referents junt amb en Sisa dels quals en rep influències.

Durant l'any 1997, acompanyat de Les Flors -Pac Ferrer i Fermí Garriga- i de Luis Paniagua, actua a diferents locals de Barcelona, Mataró, Tarragona i Girona, participant en el Circuit Acústic ACIC'97. Un any més tard, forma part del grup literari La Tecla i participa en recitals de poesia per tot el Principat.

L'any 1998, publica el seu primer llibre de poemes Flors, somnis, camins i serps, el qual recull textos de les cançons del seu primer disc, així com d'altres d'inèdits. Un any més tard s'uneix amb Eduard Canimas (cantant de Zitzània) i Gerard Jacquet a l'espectacle anomenat Cruïlla de cantautors, que s'ofereix durant l'any 1999 en diverses sales del país.

En aquest mateix any, enregistra el segon treball que duu per títol Casafont (Picap, 1999), el qual compta amb les col·laboracions de Pau Riba, Oriol Tramvia, Luis Paniagua i Eduard Canimas.

Roger Mas també rep els premis Enderrock per votació popular i de la crítica com a millor cantautor de 1999 pel seu àlbum Casafont, i edita, l'any següent, el llibre de narració curta i prosa poètica La teulada és oberta i no sé on són les parets.

Pel que fa a col·laboracions, acompanya com a instrumentista a Luis Paniagua en la gira del disc Nanas de Sol, a més de col·laborar en el disc de retorn de Jaume Sisa i acompanyar amb la guitarra en Pau Riba en l'espectacle Jisàs de Nezerit.

L'any 2001 presenta el seu tercer disc, acompanyat de Les Flors, titulat En el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells (Picap, 2001). Amb aquest nou treball guanya els premis Enderrock per votació popular i de la crítica com a millor cantautor de 2001.