Joan Amèric neix el 19 de març de 1964, a Alzira (la Ribera Alta). Aquest fet, com succeeix amb altres autors del País Valencià que s'expressen en la seva pròpia llengua -com Raimon o Ovidi Montllor-, li dóna un caràcter peculiar que imprimeix en les seves cançons mitjançant la sensualitat de la seva veu. Amèric forma part de la nova fornada de cantautors en llengua catalana que, partint de l'assimilació de les seves experiències del passat, intenten revitalitzar i actualitzar aquest gènere amb noves fórmules, sense deixar, però, d'esdevenir cançó d'autor.

Comença la seva trajectòria professional en els primers anys de la dècada dels 80, com a integrant del grup Califat. Un cop dissolta aquesta formació, Amèric inicia la seva carrera en solitari actuant en diversos escenaris del País Valencià i obtenint alguns premis, com els que rep -entre 1974 i 1987, en l'apartat de cançó- de les poblacions de Salitja, Faura, Borriana i Elda. L'any 1988 també rep el premi Èxits d'Or, per la seva cançó Papallones del verd. Durant aquests anys obre els concerts que Lluís Llach i Maria del Mar Bonet donen arreu del País Valencià, adquirint així una àmplia experiència en els escenaris i una gran popularitat.

És precisament de la mà de Lluís Llach, que enregistra i edita el seu primer LP, Tornar a l'aigua (CBS, 1989). Produït per Llach -aquest també incorpora, més endavant, la cançó d'Amèric La idea podria enamorar-te al seu àlbum Torna aviat- Amèric presenta el nou treball a Barcelona i comarques, en un seguit de recitals.

L'any 1992, Amèric es reafirma amb el seu segon elapé, Escala de colors (Picap), sense defraudar l'expectació que havia creat amb el seu primer àlbum. Amb aquest disc, canvia d'editora i també de productor musical. La producció ara és assumida per la d'Stefano Melone i les seves harmonies, més properes a la cançó italiana.

Tres anys més tard, edita el seu tercer disc, Ànima, diari de les hores blaves (Picap), enregistrat un any abans en un estudi de Pesaro (Itàlia). El cantautor valencià participa, amb un rotund èxit, en el cicle de cançó Cant Lliure de l'any 1997 en el Teatre Lliure.

Obert sempre a noves experiències musicals, Joan Amèric, col·labora amb Presuntos Implicados, Tradivàrius i Joan Issac, entre altres cantants i grups, oferint les seves cançons arreu de Catalunya. Entre les actuacions destaquen la seva participació en el Circuit Acústic ACIC'98, en el Sepharad de les Festes de la Mercè'98 i en l'espectacle Versos i Cançons, amb motiu dels concerts d'inauguració de l'Auditori de Barcelona, organitzat per l'ACIC.

A finals de juny de 1999 signa un contracte amb la discogràfica Discmedi, amb la que enregistra l'any següent el seu quart àlbum, Obert (Discmedi), produït per Nacho Mañó de Presuntos Implicados. Obert (Picap, 2000) és una gravació acústica i en solitari en què repassa alguns dels seus temes més significatius, incorporant, també, un text del poeta Vicent Andrés Estellés, al qual rendeix homenatge.